Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
Què ens amaga la Constitució europea?
08 gen 2004
Parlament de Carles Castellanos a l'acte sobre la Constitució europea que va organitzar l'Alternativa Estel de la UAB
logoUE.jpeg
Des dâaquest enfocament, que justificaré en la meva exposició, estic convençut que cal que l'oposició a la Constitució europea sigui una resposta massiva, que arribi a sectors amplis de la població catalana i que sigui clara en la seva expressió.

(Actualment hi ha una ambigüitat important en els posicionaments de molts partits polítics catalans -des del PSOE i CIU que preconitzen un vot âcríticâ? però afirmatiu fins a ERC que es decanta per una posició dâabstenció- que es pot estendre al si de la societat, i això pot portar a una posició tímida que no sigui percebuda ni tan sols com a mínimament crítica dins Europa).

I una posició tímida o indecisa seria un greu error que ens condemnaria políticament per un període molt llarg dâanys.

- Hi ha, però, dos elements favorables per a fer que la posició contra la Constitució Europea pugui esdevenir contundent. Són els següents:

1) D'una banda, l'anàlisi a fons del que és la Constitució europea com a culminació de tot un llarg projecte de construcció de l'Europa dels interessos capitalistes. Ãs a dir, no sols del text sinó dâallò que representa.

2) D'altra banda, tota l'experiència negativa que tenim com a catalanes i catalans, dâun altre text de funcions semblants, la Constitució espanyola.

1) La ideologia dominant repecte a Europa es basa en una idealització desenvolupada durant el règim franquista. Europa era el progrés i la democràcia enfront d'un règim cruel de dictadura.

Aquesta idealització va fer pensar que es podria arribar a una Europa de les Nacions seguint una simple lògica democràtica... La decepciò ha estat molt gran entre alguns sectors a causa de la manca d'anàlisi de les forces realment dominants al si del Continent.

LâEuropa que sâestà acabant de configurar ha estat des del primer moment un Projecte Econòmic que ha calgut anar revestint després d'estructures polítiques.

Dâaltra banda, sabem que tota estructura política és el resultat de l'equilibri de les forces dominants.

Ens trobem, doncs, en un moment -en un període prolongat- de remodelació de l'espai europeu (del poder de les burgesies), una remodelació que al llarg del segle vint ja va comportar dues guerres. Ara no és possible d'estendre una guerra al si del Contnent però existeixen diferents formes de pressió per a encarrilar aquestes negociacions. Es tractarà d'un procés lent com s'està veient.

La ideologia democratista que tenim a casa nostra -aquella que està mancada de lâanàlisi dels interessos de classe i que idealitza la realitat- és auspiciada fonamentalment per la bugesia i per sectors pròxims i està interesada en un "suport crític" a la Constitució Europea (o al projecte europeu actual, en general), un suport crític que té més de suport que de crítica i que té com a funció de fer invisible, de diluir, qualsevol moviment dâoposició real.

Si examinem el projecte de Constitució Europea ja elaborat, veurem que només és definit de manera sòlida en aspectes econòmics, judicials i policials. Les finances, la banca i la seguretat són els terrenys més minuciosament elaborats i es veu clarament que són les qüestions que interessen més els prohoms europeus.

En síntesi, podem dir que la Constitució Europea és antidemocràtica, estatalista, desigualitària, depredadora i excloent.

Ãs antidemocràtica, perquè aquest text sâha discutit i es discuteix amb secretisme sense cap mena de procés constituent o procediment semblant que comporta un debat popular ampli. (A més, cal remarcar que a lâEstat espanyol per decisió expressa del govern espanyol, la voluntat popular expressada en referèndum no hi seria ni tan sols vinculant, si sâarribés a fer).

Ãs estatalista, perquè parteix del cinisme de declarar que âRespectarà la llibertat nacional dels Estats membresâ?, donant no sols tota la força, per sota de la Constutució euroepa, als Estats, conferint-los, a més, una qualitat de tipus ânacionalâ?, amb la intenció de tallar el pas a la més mínima reivindicació nacional.

Ãs desigualitària, perquè manté intactes les desigualtats socials (laborals, de gènere, geogràfiques) i es proposa dâexplotar-les. A més, no preveu cap mitjà de control del compliment dels drets individuals que enuncia (A hores dâara ja sabem, per exemple, que només es pot evitar la tortura si es proposen mitjans de possible control o arbitratge neutral). També, per exemple, diu respectar la diversitat cultural, religiosa i lingüística i també que prohibeix tota discriminació per raó de nacionalitat, però això sâha de conjuminar amb el respecte a les lleis dels Estats i amb la confusió barroera del concepte de Nació amb el de lâEstat mateix. Etc.

Ãs depredadora perquè, de la mateixa manera, no passa de proclames ecologistes buides i es nega a prendre mesures efectives en aquest camp, un dels que demanarien una actuació més específica (com a coordinació geopolítica de pes a escala mundial).

Ãs excloent, perquè es configura com un búnquer eurocentrista i tancat envers lâentorn de països que no seran admesos al cercle dels âescollitsâ?. També és excloent lingüísticament perquè les úniques llengües amb les quals ens podem comunicar amb els organismes europeus són les llengües dels Estats (en total 21 llengües, de les quals, almenys 11 són igual o menys parlades que el català, com ara el danès, lâirlandès, el finès, lâeslovè, el lituà, el maltès...).

La nostra resposta ha de ser en el sentit que "Una altra Europa és possible". Però, a la meva manera de veure, no n'hi ha prou amb desplegar un conjunt de revindicacions que poden ser vistes com a propostes deslligades més o menys idealistes. L'esquerra independentista ha de superar aquesta dispersió ideològica tot intentant de potenciar una orientació política. Aquest eix polític no pot ser altre que la conquesta del dret a l'autodeterminació, el fet de posar les bases per a una Ruptura Democràtica Nacional, l'única ruptura política possible avui al si d'Europa.


2) En aquest punt de l'anàlisi hem de tenir en compte també l'experiència negativa del que ha representat la Constitució espanyola.

Dâentrada potser serà bo recordar què va pasar en aquella conjuntura. Al nostre país, només una minoria (organitzada com a Comitè Català contra la Constitució Espanyola) ens hi vam oposar tot denunciant el caràcter continuista dâaquell marc legal. Era poca gent la que hi va participar però va posar en evidència moltes coses: en primer lloc, el ventall dels partits parlamentaris dâaleshores en va fer una defensa a ultrança fins al punt que era part del consens que unia tot el ventall polític que lâindependentisme ha anomenat el Bloc Sucursalista (des del PSUC a ERC, passant per les diferents formes dâorganització de la dreta dita catalanista i espanyolista). Aquesta unanimitat era tan gran que fins i tot un diari suposadament democràtic com lâAvui es va negar a incloure propaganda a favor del No a la Constitució espanyola al referèndum.

Aquesta mena dâemmirallament babau envers allò que era presentat com a única democràcia possible, aquest posicionament dâunanimitat acrítica i de âpacte del silenciâ? contra la discrepància, es pot tornar a produir ara al voltant de la Constitució europea. Però a la meva manera de veure, el projecte polític de la transició postfranquista ja ha començat a fer aigües i, socialment almenys, les coincidències no seran tan unànimes com en aquella ocasió. Però cal estar preparats i preparades contra un tancament de files dels "democratistes" dâaquest Bloc Sucursalista de què hem parlat.

Un altre ensenyament dâaquella experiència és el fet que aquella oposició, aquella presa de posició clara va servir per a desnvolupar tot un moviment. El moviment independentista és, en molt bona parta, hereu dâaquell posicionament tàctic. Avui també lâoposició a la Constitució europea pot reforçar el moviment popular i independentista dâuna manera remarcable.

Els sectors democratistes d'ideologia burgesa al nostre país ja ens van vendre, doncs, aleshores una visió idealista d'aquest text legal que no ha estat altra cosa que un mitjà per tal de permetre la continuïtat d'unes formes de dominació del franquisme en els elements essencials.

La Constitució espanyola va evitar la Ruptura Democràtica en el moment que era possible i ara s'esgrimeix com a instrument per a frenar l'expressió lliure de la voluntat popular... Cal tenir en compte principalment la necessitat de denunciar els elements fonamentals de manteniment i imposició d'aquesta Constitució entre els quals destaquen dos:

-el paper coercitiu de l'exèrcit espanyol
-i el paper immobilista de la figura monàrquica.

Lâengany que ha representat la Constitució espanyola ens ha de premetre dâaconseguir que el poble català sigui menys crèdul que abans (podem dir que âha perdut la innocència, dâuna manera col·lectiva i força general) i que sigui, per tant, capaç de mostrar un rebuig massiu a aquesta nova trampa (o enganyifa) legal. I que, a partir del rebuig al marc constitucional vigent, gosi proclamar i defensar una alternativa pròpia.

Tot això ens porta a fer les següents consideracions de síntesi :

A) Dâuna banda, convé, doncs, que prenguem una posició clara de rebuig contra aquest nou instrument polític contra el nostre poble. No ens podem quedar a mitges. Convé que tot Europa senti la nostra veu i sàpiga les raons del nostre rebuig. Hem de dir no a una Constitució de les oligarquies i els seus projectes de societat competitiva, desigualitària i destructora de l'entorn. Hem de rebutjar frontalment una Constitució contra el poble català que no el reconeix en cap sentit ni protegeix la nostra llengua i la nostra identitat tot deixant-nos en mans dels nostres botxins (els Estats que ens han oprimit des de fa segles, dels quals la Constitució europea reforça encara el poder.)

B) En segon lloc, responent, no sols amb una queixa general sinó avançant cap a la nostra Alternativa, trenant una Xarxa Internacional dels moviments populars que sâestructuri al marge de les polítiques econòmiques desiguals i trenqui la voluntat excloent, és a dir, teixint una xarxa especialment potent del sud dâEuropa i de la Mediterrània Occidental, lligant-nos amb els moviments populars emergents del Nord dâÃfrica, per exemple.

C) Finalment, la mobilització contra la Constitució europea (i contra la Constitució espanyola) ha d'abocar a una presa de consciència del conjunt del poble català sobre els nostres drets col·lectius polítics i socials i a revindicar una alternativa de Ruptura Democràtica col·lectiva (fent realitat la Ruptura Democràtica que els partits parlamentaris no van voler fer contra el franquisme, i que sâha demostrat un error estratègic greu).
En aquest sentit, la meva opinió és que lâesquerra independentista ha de preconitzar la defensa d'una República Catalana Lliure, Federativa i Solidària al si dels pobles lliures d'Europa i de la Mediterrània, donant així força i perspectiva política al rebuig de les polítiques que seâns volen imposar.
Sindicat