|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Què ens amaga la Constitució europea?
|
|
|
per ulls |
08 gen 2004
|
|
Parlament de Carles Castellanos a l'acte sobre la Constitució europea que va organitzar l'Alternativa Estel de la UAB |
|
Des d’aquest enfocament, que justificaré en la meva exposició, estic convençut que cal que l'oposició a la Constitució europea sigui una resposta massiva, que arribi a sectors amplis de la població catalana i que sigui clara en la seva expressió.
(Actualment hi ha una ambigüitat important en els posicionaments de molts partits polÃtics catalans -des del PSOE i CIU que preconitzen un vot “crÃticâ€? però afirmatiu fins a ERC que es decanta per una posició d’abstenció- que es pot estendre al si de la societat, i això pot portar a una posició tÃmida que no sigui percebuda ni tan sols com a mÃnimament crÃtica dins Europa).
I una posició tÃmida o indecisa seria un greu error que ens condemnaria polÃticament per un perÃode molt llarg d’anys.
- Hi ha, però, dos elements favorables per a fer que la posició contra la Constitució Europea pugui esdevenir contundent. Són els següents:
1) D'una banda, l'anà lisi a fons del que és la Constitució europea com a culminació de tot un llarg projecte de construcció de l'Europa dels interessos capitalistes. És a dir, no sols del text sinó d’allò que representa.
2) D'altra banda, tota l'experiència negativa que tenim com a catalanes i catalans, d’un altre text de funcions semblants, la Constitució espanyola.
1) La ideologia dominant repecte a Europa es basa en una idealització desenvolupada durant el règim franquista. Europa era el progrés i la democrà cia enfront d'un règim cruel de dictadura.
Aquesta idealització va fer pensar que es podria arribar a una Europa de les Nacions seguint una simple lògica democrà tica... La decepciò ha estat molt gran entre alguns sectors a causa de la manca d'anà lisi de les forces realment dominants al si del Continent.
L’Europa que s’està acabant de configurar ha estat des del primer moment un Projecte Econòmic que ha calgut anar revestint després d'estructures polÃtiques.
D’altra banda, sabem que tota estructura polÃtica és el resultat de l'equilibri de les forces dominants.
Ens trobem, doncs, en un moment -en un perÃode prolongat- de remodelació de l'espai europeu (del poder de les burgesies), una remodelació que al llarg del segle vint ja va comportar dues guerres. Ara no és possible d'estendre una guerra al si del Contnent però existeixen diferents formes de pressió per a encarrilar aquestes negociacions. Es tractarà d'un procés lent com s'està veient.
La ideologia democratista que tenim a casa nostra -aquella que està mancada de l’anà lisi dels interessos de classe i que idealitza la realitat- és auspiciada fonamentalment per la bugesia i per sectors pròxims i està interesada en un "suport crÃtic" a la Constitució Europea (o al projecte europeu actual, en general), un suport crÃtic que té més de suport que de crÃtica i que té com a funció de fer invisible, de diluir, qualsevol moviment d’oposició real.
Si examinem el projecte de Constitució Europea ja elaborat, veurem que només és definit de manera sòlida en aspectes econòmics, judicials i policials. Les finances, la banca i la seguretat són els terrenys més minuciosament elaborats i es veu clarament que són les qüestions que interessen més els prohoms europeus.
En sÃntesi, podem dir que la Constitució Europea és antidemocrà tica, estatalista, desigualità ria, depredadora i excloent.
És antidemocrà tica, perquè aquest text s’ha discutit i es discuteix amb secretisme sense cap mena de procés constituent o procediment semblant que comporta un debat popular ampli. (A més, cal remarcar que a l’Estat espanyol per decisió expressa del govern espanyol, la voluntat popular expressada en referèndum no hi seria ni tan sols vinculant, si s’arribés a fer).
És estatalista, perquè parteix del cinisme de declarar que “Respectarà la llibertat nacional dels Estats membresâ€?, donant no sols tota la força, per sota de la Constutució euroepa, als Estats, conferint-los, a més, una qualitat de tipus “nacionalâ€?, amb la intenció de tallar el pas a la més mÃnima reivindicació nacional.
És desigualità ria, perquè manté intactes les desigualtats socials (laborals, de gènere, geogrà fiques) i es proposa d’explotar-les. A més, no preveu cap mitjà de control del compliment dels drets individuals que enuncia (A hores d’ara ja sabem, per exemple, que només es pot evitar la tortura si es proposen mitjans de possible control o arbitratge neutral). També, per exemple, diu respectar la diversitat cultural, religiosa i lingüÃstica i també que prohibeix tota discriminació per raó de nacionalitat, però això s’ha de conjuminar amb el respecte a les lleis dels Estats i amb la confusió barroera del concepte de Nació amb el de l’Estat mateix. Etc.
És depredadora perquè, de la mateixa manera, no passa de proclames ecologistes buides i es nega a prendre mesures efectives en aquest camp, un dels que demanarien una actuació més especÃfica (com a coordinació geopolÃtica de pes a escala mundial).
És excloent, perquè es configura com un búnquer eurocentrista i tancat envers l’entorn de països que no seran admesos al cercle dels “escollitsâ€?. També és excloent lingüÃsticament perquè les úniques llengües amb les quals ens podem comunicar amb els organismes europeus són les llengües dels Estats (en total 21 llengües, de les quals, almenys 11 són igual o menys parlades que el català , com ara el danès, l’irlandès, el finès, l’eslovè, el lituà , el maltès...).
La nostra resposta ha de ser en el sentit que "Una altra Europa és possible". Però, a la meva manera de veure, no n'hi ha prou amb desplegar un conjunt de revindicacions que poden ser vistes com a propostes deslligades més o menys idealistes. L'esquerra independentista ha de superar aquesta dispersió ideològica tot intentant de potenciar una orientació polÃtica. Aquest eix polÃtic no pot ser altre que la conquesta del dret a l'autodeterminació, el fet de posar les bases per a una Ruptura Democrà tica Nacional, l'única ruptura polÃtica possible avui al si d'Europa.
2) En aquest punt de l'anà lisi hem de tenir en compte també l'experiència negativa del que ha representat la Constitució espanyola.
D’entrada potser serà bo recordar què va pasar en aquella conjuntura. Al nostre paÃs, només una minoria (organitzada com a Comitè Català contra la Constitució Espanyola) ens hi vam oposar tot denunciant el carà cter continuista d’aquell marc legal. Era poca gent la que hi va participar però va posar en evidència moltes coses: en primer lloc, el ventall dels partits parlamentaris d’aleshores en va fer una defensa a ultrança fins al punt que era part del consens que unia tot el ventall polÃtic que l’independentisme ha anomenat el Bloc Sucursalista (des del PSUC a ERC, passant per les diferents formes d’organització de la dreta dita catalanista i espanyolista). Aquesta unanimitat era tan gran que fins i tot un diari suposadament democrà tic com l’Avui es va negar a incloure propaganda a favor del No a la Constitució espanyola al referèndum.
Aquesta mena d’emmirallament babau envers allò que era presentat com a única democrà cia possible, aquest posicionament d’unanimitat acrÃtica i de “pacte del silenciâ€? contra la discrepà ncia, es pot tornar a produir ara al voltant de la Constitució europea. Però a la meva manera de veure, el projecte polÃtic de la transició postfranquista ja ha començat a fer aigües i, socialment almenys, les coincidències no seran tan unà nimes com en aquella ocasió. Però cal estar preparats i preparades contra un tancament de files dels "democratistes" d’aquest Bloc Sucursalista de què hem parlat.
Un altre ensenyament d’aquella experiència és el fet que aquella oposició, aquella presa de posició clara va servir per a desnvolupar tot un moviment. El moviment independentista és, en molt bona parta, hereu d’aquell posicionament tà ctic. Avui també l’oposició a la Constitució europea pot reforçar el moviment popular i independentista d’una manera remarcable.
Els sectors democratistes d'ideologia burgesa al nostre paÃs ja ens van vendre, doncs, aleshores una visió idealista d'aquest text legal que no ha estat altra cosa que un mitjà per tal de permetre la continuïtat d'unes formes de dominació del franquisme en els elements essencials.
La Constitució espanyola va evitar la Ruptura Democrà tica en el moment que era possible i ara s'esgrimeix com a instrument per a frenar l'expressió lliure de la voluntat popular... Cal tenir en compte principalment la necessitat de denunciar els elements fonamentals de manteniment i imposició d'aquesta Constitució entre els quals destaquen dos:
-el paper coercitiu de l'exèrcit espanyol
-i el paper immobilista de la figura monà rquica.
L’engany que ha representat la Constitució espanyola ens ha de premetre d’aconseguir que el poble català sigui menys crèdul que abans (podem dir que “ha perdut la innocència, d’una manera col·lectiva i força general) i que sigui, per tant, capaç de mostrar un rebuig massiu a aquesta nova trampa (o enganyifa) legal. I que, a partir del rebuig al marc constitucional vigent, gosi proclamar i defensar una alternativa pròpia.
Tot això ens porta a fer les següents consideracions de sÃntesi :
A) D’una banda, convé, doncs, que prenguem una posició clara de rebuig contra aquest nou instrument polÃtic contra el nostre poble. No ens podem quedar a mitges. Convé que tot Europa senti la nostra veu i sà piga les raons del nostre rebuig. Hem de dir no a una Constitució de les oligarquies i els seus projectes de societat competitiva, desigualità ria i destructora de l'entorn. Hem de rebutjar frontalment una Constitució contra el poble català que no el reconeix en cap sentit ni protegeix la nostra llengua i la nostra identitat tot deixant-nos en mans dels nostres botxins (els Estats que ens han oprimit des de fa segles, dels quals la Constitució europea reforça encara el poder.)
B) En segon lloc, responent, no sols amb una queixa general sinó avançant cap a la nostra Alternativa, trenant una Xarxa Internacional dels moviments populars que s’estructuri al marge de les polÃtiques econòmiques desiguals i trenqui la voluntat excloent, és a dir, teixint una xarxa especialment potent del sud d’Europa i de la Mediterrà nia Occidental, lligant-nos amb els moviments populars emergents del Nord d’Àfrica, per exemple.
C) Finalment, la mobilització contra la Constitució europea (i contra la Constitució espanyola) ha d'abocar a una presa de consciència del conjunt del poble català sobre els nostres drets col·lectius polÃtics i socials i a revindicar una alternativa de Ruptura Democrà tica col·lectiva (fent realitat la Ruptura Democrà tica que els partits parlamentaris no van voler fer contra el franquisme, i que s’ha demostrat un error estratègic greu).
En aquest sentit, la meva opinió és que l’esquerra independentista ha de preconitzar la defensa d'una República Catalana Lliure, Federativa i Solidà ria al si dels pobles lliures d'Europa i de la Mediterrà nia, donant aixà força i perspectiva polÃtica al rebuig de les polÃtiques que se’ns volen imposar. |
