|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Nosaltres els sicilians
|
|
|
per amnistia |
07 gen 2004
|
|
|
El jutge de la pretura de Partinico ha obert aquesta setmana el procés del general de carrabiners Roberto Gallombardo contra l'historiador Giusseppe Casarrubea, "che si batte da anni per la ricerca de la verità" sobre les matances que assolaren les seus dels partits d'esquerra a Portella della Ginestra durant la dècada dels quaranta. Les universitats de Torí, Catània, Palerm, però també les de Roma i Milà han signat un manifest, un "apello per la difesa dei diritti della ricerca storica e per la libertà di estampa nella lotta contro la mafia": "afirmem el principi constitucional que la ciència no pot ésser processada, que el coneixement històric no pot ésser arrossegat a les sales dels tribunals".
Gallombardo és un general 'in pensione'. Casarrubea és un investigador; pertany a una lliga de professors sicilians que publiquen de fa anys llibre rere llibre sobre la mafia, sobre la CIA, sobre Bettino Craxi, Francesco Cossiga, sobre 'zio' Giulio Andreotti, i sobre tants de diputats, milers d'alcaldes, governadors, empresaris, militars, policies, botiguers. Molts, la gran majoria, són sicilians; fills de l'illa. Com el general 'in pensione' Gallombardo, que no surt gaire ben parat al llibre de Casarrubea.
El general Gallombardo ha declarat als periodistes apostats damunt les escales de casa seua que "la màfia no existeix", que és una "fantasia perversa dels comunistes i els difamadors de la bella i noble Sicília"; contesta les preguntes dels redactors amb la frase del llavors ministre de l'Interior, Mario Scelba. El professor Casarrubea cita el venerable jutge Falcone: "la màfia és un fenomen humà i, com tots els fenòmens humans, va tenir un començament, una evolució, i també tindrà un final." El jutge Giovanni Falcone va ser assassinat el 23 de maig de 1992, quan una càrrega de tritol preparada per Brusca i Siino arrencà un tram de l'autopista que ve de l'aeroport de Punta Raisi cap a Palerm, el cap-i-casal de Sicília.
Hi ha moltes formes d'assassinar la primavera. I de fer-la nàixer. Giuseppe Carlo Marino, per exemple, ha escrit la 'Storia della mafia'. És la més venuda d'entre totes les històries de la màfia publicades fins avui; de fet, entre el 1998 i el 2003, els lectors italians l'han convertida en un autèntic best-seller. Newton & Compton Editori l'ha treta en italià i anglés, la brasilera Letras & Espresões en portugués, Ediciones B en espanyol i Sichuan People's Publishing en xinés. Marino explica en el pròleg d'aquest llibre que tot és fruit de la primavera, la "primavera de Palerm": una "força civil de dimensions democràtiques" que va obrir una escletxa fa quinze anys perquè hi respirés "l'altra Sicília". L'ànsia de viure és l'ànsia de conéixer. La lliga d'historiadors antimafia, de la qual és membre Marino, denuncia aquesta setmana, a les portes del judici de Partinico, que "després de cinquanta anys, l'Estat no ha donat ni informació ni justícia".
És un llibre bellíssim, la 'Storia' de Giuseppe Carlo Marino, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Palerm. És una obra de més de set-centes pàgines: perfecta per veure quina mena d'home va ser el ministre Scelba, per recordar com acabà el president Andreotti, per a no oblidar el valor del jutge Falcone, per a comprendre l'afer del general in pensione Gallombardo. Perquè volem saber-ho tot: dels 'gattopardi' a la unificació garibaldina, dels 'fascii' a l'alliberament americà, de l'anticomunisme a la tangentòpoli i el tràfic de comissions que podriren la II República italiana.
És un gran llibre, massís, emocionant: "no puc descriure els sentiments amargs que he d'assumir ací, com a sicilià, quan simplement faig la interpretació dels fets. En un cert sentit, em sent com si escrigués la meua biografia..."
No tots els països tenen el seu Fuster, ni al mateix temps. I és una llàstima; sembla que solament sorgeixen entre gent amb les mans brutes i en una terra castigada. No és cap casualitat. Llegiu aquesta Història del poder polític a Sicília del professor Giussepe Carlo Marino: nosaltres, valencians, en som uns lectors desgraciadament privilegiats.
post data: De qualsevol forma, hi ha una pregunta, optimista, amb què podem tancar el llibre: per a quan, la nostra "primavera de València"? Un professor del CEU de Burjassot, Josep Solves, ha fet una primera passa: l'ha titulat 'El pensament nacionalista valencià' i ja és als aparadors. Una flor no fa estiu, però ai de les primaveres! Ja ens poden lligar curt tots els Lermes i Zaplanes, ja... |
