|
|
|
Anàlisi :: guerra |
|
TERRORISME I HISTÈRIA DE SEGURETAT
|
|
|
per boikot |
07 gen 2004
|
|
El combat contra el terror global de Bush imposa mesures d'excepció discutibles i contraproduents per a una societat oberta |
L'obsessió nord-americana per la seguretat, disparada després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, arriba dos anys després a uns nivells paranoics, alimentada per les decisions preses per l'Administració del país. La gran paradoxa de la superpotència, com resa el títol de l'assaig del professor Joseph S. Nye, consisteix en el fet que "el país més fort des de Roma no pot protegir els seus propis ciutadans actuant en solitari".
Ignorem si els nord-americans superaran el malson del cop terrorista que pertorba la seva consciència, altera el seu equilibri nerviós, destrueix la tradició liberal de les seves lleis o reforça les temptacions de la venjança o del patriotisme ferit, o de tot alhora, i del qual s'aprofiten polítics sense escrúpols en any electoral. ¿Prevaldrà la societat oberta o declinarà inexorablement davant els riscos que planteja la nebulosa dels grups terroristes inflamats per l'antiamericanisme?
LA SEGURETAT nacional ja no és una qüestió d'especialistes, sinó que bloqueja l'americà mitjà, irromp en els currículums universitaris i augura a curt termini una reorganització de l'Estat i dels seus aparells de coerció. La Universitat d'Arizona instaura un curs sobre "Teologia del terror: Ussama bin Laden i els talibans", i la Rice University n'ofereix un altre de realment apocalíptic titulat "Jihad i fi del món". Dues universitats de Virginia i Massachusetts organitzen una diplomatura sobre la defensa del territori.
La vulnerabilitat del territori que el terrorisme islàmic ha destapat fa els seus estralls. L'aplicació estricta de la Patriotic Act, aprovada el 26 d'octubre del 2001, i que atorga poders excepcionals a la policia, ha estat vituperada com "una llei antipatriòtica" per un editorial de The New York Times. La Unió de Llibertats Civils adverteix que les mesures de control dels visitants són "un instrument per crear una societat vigilada" en un país on els drets individuals són el fonament de la ciutadania.
Els policies dalt dels avions o el fitxatge electrònic i fotogràfic dels estrangers que arriben als aeroports, amb l'exclusió dels ciutadans pertanyents al club dels països rics, no dissuadirà els terroristes ni tranquil.litzarà els nord-americans, però sí que infligirà una nova humiliació i un tracte discriminatori a tota la població originària de països de l'anomenat Tercer Món, que seran rebuts com a delinqüents, cosa que seguirà generant un enorme ressentiment.
Les últimes mesures suposadament antiterroristes persegueixen una quimera, són una gesticulació inútil si no grotesca, ja que totes les indagacions rigoroses van demostrar el fracàs dels serveis d'informació en els mesos que van precedir l'apocalipsi de Manhattan. La xarxa d'alerta estava enfocada en una direcció errònia. Els líders del Congrés segueixen exigint que la CIA modifiqui els seus mètodes de treball i la seva visió del món, ridiculitzats pels atemptats del 2001 i el desastre de la postguerra iraquiana.
Les mesures unilaterals d'excepció, moltes d'elles adoptades de cara a la galeria electoral, no redueixen les bravates del terror ni obstrueixen les seves fonts financeres. L'enemic invisible, difús, englobat sota l'etiqueta Al-Qaida, no només multiplica els atemptats suïcides, sinó que ofereix senyals inequí- vocs del seu vigor propagandístic, amenaça seriosament el transport aeri mundial i disposa de poderoses connexions que tant fan augmentar la seva popularitat a l'univers musulmà des del Marroc fins a Indonèsia.
NO ÉS LA primera vegada que un Govern nord-americà s'entesta en la lluita contra un enemic universal, creant una neurosi de perill imminent, o una xenofòbia selectiva, en una ciutadania inclinada a creure's els seus dirigents. L'estratègia de contenció del comunisme, inaugurada el 1947, va provocar una histèria col.lectiva (maccarthisme) que explica el deliri de la caça de bruixes i les aventures exteriors que van desembocar en la tragèdia del Vietnam.
Malgrat les protestes en diversos àmbits, la Unió Europea, dividida o com qui diu sotmesa als dictats de Washington, no podrà evitar una deriva tan obtusa i arriscada. Perquè el combat contra el terrorisme a escala global, erigit en prioritat absoluta pel president Bush, utilitza uns mètodes molt discutibles i unilaterals, probablement contraproduents, que inoculen el neguit a les consciències i els aeroports de la metròpolis imperial per detectar els suposats bàrbars.
MATEO Madridejos |
|
Re: TERRORISME I HISTÈRIA DE SEGURETAT
|
|
per 1984 |
07 gen 2004
|
|
Cada vegada els citadans petim una retallada de llibertats per una guerra permanent, que ells mateixos han provocat.Ens fan viure amb una por alimentada pels mitjans, que provoca que l'estat passi totalment de les seves funcions destinades als ciutadans i que aquets no es preocupin per aquesta situació.L'estat cada vegada esta més venut el sistema economic. |
