|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
No n´hi ha prou amb tenir raó
|
|
|
per * |
06 gen 2004
|
Joan Teran
membre de la Coordinadora de l´Esquerra Independentista |
NO CAL SER UN ATENT ANALISTA DEL QUE DES D´ESTRETS PUNTS DE VISTA S´ANOMENA "POL�TICA CATALANA" PER SABER QUE UN DELS TEMES MÉS DE MODA AVUI ÉS LA REFORMA DE L´ESTATUT. PODRIA SEMBLAR QUE LA FI DEL PUJOLISME HAGI DE PROVOCAR UNA REESTRUCTURACIÓ DEL MAPA POL�TIC A LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA, SI MÉS NO A NIVELL INSTITUCIONAL, I QUE AIXÒ COMPORTARÀ CANVIS TAMBÉ EN LES REGLES DE JOC AUTONÒMIC. EL CERT ÉS QUE AQUEST DEBAT JA HA SORGIT ALTRES VEGADES I QUE MAI S´HA CONCRETAT ELS CANVIS DE FONS QUE PLANTEGIN ALTERNATIVES A L´ACTUAL ESTAT DE LES AUTONOMIES. PERÒ ALGUNA COSA EN PODREM TREURE D´ANALITZAR ALGUNS ASPECTES D´AQUEST DEBAT SENSE AMBICIÓ.
Per exemple, saber que ens trobem una vegada més davant d´un intercanvi de propostes partidà ries allunyades del carrer, però que el seu contingut ha de generar un debat més ampli. I no perquè siguin propostes gaire agosarades o perquè plantegin grans tranformacions. El fet és que, en si mateix, el debat que s´està produint ja qüestiona el marc constitucional en la mesura en què alguns ens volen fer creure que entrem en "la segona transició", mentre altres afirmen que és necessari redefinir el nostre espai dins d´España. Tots ells diuen voler aconseguir tot allò que no va ser possible aconseguir durant la primera, l´anomenada "Transición democrática", malgrat la mobilització de la majoria social catalana al voltant de les reivindicacions dels organismes populars unitaris. Tothom sap que en aquell moment l´obstacle foren els poders fà ctics.
MÉS PRESSIÓ
Però justament ara, quan aquells mateixos poders fà ctics semblen ressorgir amb més força que mai, la classe polÃtica catalana sembla disposada a fer una aposta per aconseguir més "autogovern". No sembla que aquesta via pugui tenir grans possibilitats d´èxit si mirem l´actitud del PP, més encaminada a retallar el marc autonòmic, o la del PSOE, disposada a reeditar un nou pacte autonòmic amb més "café para todos" sense aclarir si el cafè serà més fort o més fluix. Especialment greu és aquest fet si tenim en compte que qualsevol canvi passa per aquests partits, ja que sense ells no hi ha possibilitat de la majoria necessà ria al "Congreso de los Diputados" per aprovar una reforma d´Estatut. El projecte de Constitució Europea no fa sinó reforçar la posició dels partits espanyolistes, tancant qualsevol possibilitat de canvi en les fronteres dels seus estats membres. La vella sortida d´un determinat catalanisme sembla tancar-se per sempre.
Afortunadament, ens queden les sortides que l´esquerra mundial comença a plantejar-se. Les sortides que posen al centre del debat la construcció d´una nova societat en què la veu la tingui la majoria, i no minories selectes que decideixen els nostres futurs en còmodes despatxos. Lluny del que ens vol fer creure la nostra classe polÃtica, la democrà cia només pot ser producte de la voluntat i de la participació reals de la majoria. I per què això no siguin només paraules caldrà seguir l´exemple de la gent de les terres de l´Ebre que amb la seva revolta han aconseguit recordar-nos que no n´hi ha prou amb tenir raons, sinó que cal defensar-les amb tenacitat.
La gent d´esquerres i independentista no ens podem quedar al marge del debat, encara que a nivell formal afecti només a una part del territori. És una necessitat intervenir-hi, tot defensant el dret a l´autodeterminació, i posant al centre del debat la possibilitat d´un procés de construcció nacional i de transformació social del qual en sigui protagonista la majoria social dels Països Catalans. Sense aquestes condicions, caldrà entonar una altra vegada el "No era això". Malgrat les dificultats que aquesta opció comporta, és la posició més realista que podem adoptar. No podem aspirar a la independència que necessitem sense una força social organitzada als nostres barris i viles. Endavant, doncs, amb les reivindicacions populars. Són l´única garantia de què disposem per a aspirar a esdevenir un poble lliure. |
