|
|
|
Notícies :: fòrum 2004 : especulació i okupació |
|
Fora el 22@ del Poble Nou, No a la indústria militar ni a l´especulació inmobiliària
|
|
|
per AQUI NO US VOLEM |
05 gen 2004
|
LA TRANSFORMACIÓ DE LA MANCHESTER CATALANA
En dos anys només s'han instal·lat set noves empreses al 22@.L'alentiment de l'economia i els entrebancs pels canvis del planejament urbanístic han endarrerit el projecte barceloní. DIARI AVUI. |
Joan Majó, el president executiu del 22@, afirma que el ritme
de transformació
és l'adequat
De la cinquantena d'empreses i institucions que l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat en els dos últims anys que s'instal·larien dins del perÃmetre del 22@ del Poblenou fins ara només se n'hi han traslladat set de privades, que no totes són activitat arrova -noves tecnologies-, i dues institucions docents. Es tracta d'Internacional Sound Studio, Sonobloc, General Electric, Tele Tech, Antoni Miró, Fotoporx, Liberty, la Universitat Oberta de Catalunya i l'Escola Blau. Dues empreses més que ja estaven al barri -Grup Auna i Ecotecnia- han canviat d'emplaçament per ampliar les seves instal·lacions i cinc estan en diverses fases de contrucció. Fent un recompte molt generós, l'Ajuntament considera també com a 22@ els dos hotels que ja estan en funcionament i els dos més que estan en construcció i les empreses del parc industrial urbà que va començar a funcionar el març del 2001 i que com el seu nom indica no són activitat arroba.
Amb data d'octubre, l'Ajuntament donava la xifra de 27 empreses i institucions de més de 1.000 m2 que han decidit instal·lar-se al 22@. Però d'aquestes 27, les que realment ja funcionen només son nou, set de privades i dues de públiques. La resta són encara un projecte. A més d'aquestes, hi ha una llarga llista d'empreses que en algun moment d'aquests dos últims anys l'Ajuntament ha anunciat que es pensaven traslladar al que s'ha anomenat districte tecnòlogic, però fins ara no se sap que ho hagin fet: Planeta, RBA, MediaPro, Soluziona, Diamond Cluster, Nortel Networks, Estratel, Ericsson España, Indra, Once, Cable & Wireless...
Endarreriments
L'alentiment de l'economia i els entrebancs burocrà tics causats per les modificacions del planejament urbanÃstic són els factors que han marcat el ritme de desenvolupament del pla. Des de l'Ajuntament es diu que el ritme és l'adequat tot i que a principis del 2000, quan es va començar a parlar del 22@, es fixava un termini de cinc anys per tenir el barri en plena transformació. Hi ha urbanistes que opinen que el 22@ serà un gran projecte malgrat que els terminis d'execució seran molt més llargs dels que s'havien previst. Però hi ha també qui creu que un centenar d'illes de l'Eixample -l'à rea de la nova à rea teconològica- no poden ni han de canviar en deu anys i que cal deixar espais lliures per al desenvolupament futur de la ciutat i per a les necessitats que ara no es poden preveure.
El vaixell insignia del 22@, el gran edifici de T-Systems, entre els carrers Almogà vers, Badajoz, Sancho de �vila i Ciutat de Granada, fa setmanes que ha cobert aigües i ara ja està en la recta final de la seva construcció. L'acte de col·locació de la primera pedra, l'abril del 2002, es va considerar com el tret de sortida de luxe del 22@, un projecte que va començar fent molt soroll en diferents fronts però que a poc a poc ha anat perdent gas.
Quan Joan Majó va ser nomenat president executiu del 22@, l'octubre del 2002, va manifestar a aquest diari que si el projecte no havia anat més rà pid i el barri encara no s'havia omplert d'empreses del coneixement era perquè l'inici del pla havia coincidit amb la crisi de les indústries tecnològiques. Un any despres, Majó afirma que el ritme és l'adequat i que era impossible anar més de pressa, perquè fins a començament del 2003 no va estar acabada la modificació del planejament urbanÃstic.
A llarg termini
Els promotors immobiliaris estan dividits. N'hi ha que diuen que el 22@ és un gran projecte i uns altres continuen pensant que en aquesta zona s'haurien d'haver fet pisos perquè és el que demana ara el mercat. Isidre Serra, de Finques Forcadell, és dels qui creuen que es tracta d'un projecte ambiciós però que trigarà 15 o 20 anys a realitzar-se, perquè ha baixat la demanda d'oficines i el mercat està saturat. Quan l'economia es recuperi, assegura, el pla tornarà a tirar. Alguns operadors del sector es queixen dels entrebancs burocrà tics per instal·lar-se a la zona. Aquesta era també l'autocrÃtica que feia Josep Anton Acebillo, el mà xim responsable municipal d'urbanisme, que va plegar després de les eleccions municipals.
Una gran experta en urbanisme, l'advocada Carme Ballbé, que va ser cap de disciplina urbanÃstica de l'Ajuntament en la dècada dels vuitanta, és de les que pensa que no es pot acabar la ciutat en deu anys i que és bo que el 22@ es vagi coent a poc a poc. Per la seva banda, el grup municipal de CiU critica sobretot el fet que la transformació estigui en mans de la iniciativa privada i que l'Ajuntament no hagi assumit les infraestructures.
No és que T-Systems s'hagi quedat sol, però de moment no li fan companyia gaires empreses noves. De velles, moltes. Algunes que l'Ajuntament va anunciar fa mesos que ja es posaven en marxa per rehabilitar antics edificis industrials no han passat de penjar el cartell anunciant les seves intencions. N'hi ha un al carrer Pere IV que fa molts mesos que ja hauria d'estar rehabilitat i de moment s'han limitat a col·locar-hi un gran llençol anunciant plantes de 200 i 400 metres "per a professionals liberals", però el telèfon d'informació no contesta. Els uns i els altres esperen temps millors. |
|
Re: Fora el 22@ del Poble Nou, No a la indústria militar ni a l´especulació inmobiliària
|
per matins
matinstv3 ARROBA tvcatalunya.com |
05 mai 2004
|
|
estem preparant un debat televisiu a TV3 amb gent dels barris veïns del Fòrum que estiguin a favor i en contra del Fòrum. Elm debat està previst peer divendres 7 de maig de 2004. Necessitaríem contactar amb vostès màxim demà fins al migdia. Gràcies. |
