|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Els Fòrums socials i el moviment antiglobalització
|
|
|
per fernández |
05 gen 2004
|
|
Escrit per Agustin Moran, militant dins del Moviment contra la Globalització, l´Europa del Capital i la Guerra |
Els Fòrums socials i el moviment antiglobalització
Les cimeres internacionals del Moviment Antiglobalització presenten un doble perfil. Per una banda, han servit per fer visible la dissidència internacional contra el capitalisme, expressant unificades les múltiples identitats de les víctimes del terrorisme globalitzador. Per una altra, han estat el vehicle per a que les grans trobades internacionals (Porto Alegre I,II i III) reuneixin una inmensa pluralitat d´identitats polítiques. Un espai amb tots els significats, en termes de teòrica igualtat, equival a un espai sense significat. Si tots els significats valen el mateix, cap val res.
Aquesta anòmia s´ha resolt, a la pràctica, amb el desembarcament sistemàtic dels hosts polítiques, sindicals, acadèmiques, intel.lectuals, mediàtiques i ONGs de l´esquerra globalitzadora.
L´operació semàntica de transmissió a la opinió pública del Fòrum Social Mundial, ha anat a càrrec de la socialdemocràcia. Les claus d´aquest significat són: el moviment ha esdevingut madur, ha passat de les protestes a les propostes; ja no estem en la Antiglobalització, sinó en l´Altermundialització; allò essencial d´aquest moviment és que uns fòrums en generen d´altres, com espais pacífics, no violents i unitaris dels que brotarà un Altre Món Possible.
Malgrat és cert que alguns fòrums internacionals, com és el cas del Fòrum Social Europeu de Florència al novembre de 2002, van servir per convocar mobilitzacions a escala europea contra l´agressió sobre l´Iraq, no és menys cert que tendeixen a convertir un moviment popular amb potencial constituent en escenari de les lluites internes entre els membres de la segona, tercera i quarta internacional per apoderar-se i fer-se amb la representació estatal amb la qual concórrer als espais internacionals. Un cop allà, poden tornar com majoristes distribuidors de les consignes i fer valer la informació privilegiada davant la proliferació de col.lectius, convertits de protagonistes a comparses.
POTÈNCIES MEDIÀTIQUES
El resultat d´aquest joc de forces és, com no podia ser d´altra manera, l´hegemonia dels qui més potència burocràtica i mediàtica tenen. Amb crides a la unitat, s´esvaeix el llenguatge i la participació dels col.lectius socials, que des de la base, s´oposen i s´enfronten cada dia amb els efectes del capitalisme global. En nom de la unitat, la desaparició de les paraules que expressen els efectes particulars, propers i materials de la violència globalitzadora sobre les persones, els pobles i les relacions socials, es realitza la recuperació política del Moviment Antiglobalització. La irracionalitat de les consignes generals, descontextualitzades de la realitat política i social, consisteix en la imposició de la racionalitat de la socialdemocràcia. I aquesta racionalitat electoralista permet mobilitzar molta gent. Però buida de veritat i de contingut transformador al moviment, convertint-lo en un cos gran sense personalitat ni autonomia.
En la representació del Moviment Antiglobalització ("No a la guerra"), desapareix l´OTAN, les bases nord-americanes, la precarietat, la globalització, l´euro, les privatitzacions, el dret d´autodeterminació, la contaminació, el consumisme, la desprotecció social i la repressió contra els qui lluiten. En aquesta representació, es perd tot el representat. Es manté la fragmentació artificial entre allò particular i allò general, entre la vida social i la vida política, reduïda al vot periòdic. Les grans mobilitzacions, al ritme de la socialdemocràcia, només anuncien un nou desencant i el desencís del mag.
Per ser quelcom més que una galeta seca en mans de les necessitats electorals de l´esquerra còmplice, cal que el Moviment Antiglobalització posi el seu dinamisme en la participació des de baix. Només així reeixirà la força social necessària per posar alguna cosa davant l´oferta de misèria i dolor de l´economia global. Això suposa que els fòrums internacionals siguin el resultat del moviment i no la condició d´ell mateix. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
