|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Del Consens de Washington a l’explosió social
|
|
|
per fuck the cop´s |
04 gen 2004
|
|
Gairebé mig milió de desocupats de desembre de 2002 fins a la data. Al 1989 John Williamson, analista del Institute for International Economics va prendre el terme The Washington Consensus, que va ser la divisa sota la qual es va aplicar l’ortodòxia del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial a Amèrica Llatina. |
A Mèxic el Consens ha portat a una corrupció pública sense precedent i a l’atur de mig milió d’ex integrants de la població econòmicament activa. El Consens de Washington va ser un proclamat intent de desenvolupar l’economia llatinoamericana sobre la base d’un creixement ferme i sustentable, que portés aparellada una democràcia activa inserint l’economia de mercat als processos electorals.
El resultat real ha sigut la posta a la cimera d’una classe política voraç i corrupta i gairebé mig milió de persones que fa tres anys formaven part de la població econòmicament activa (PEA) ara estan aturats sense esperanza, solament a Mèxic.
El balanç no pot ser més desalentador per les economies llatinoamericanes. En poc més de dues dècades la inserció de l’economia subcontinental a la globalització solament va significar un desplaçament a les nacions desenvolupades de dos bilions i 450 mil milions de dòlars per cobrir el pagament del deute extern, per fuites de capital i per la diferència de preu en el que són venudes les matèries primes. Aquest desastre financer, amb greu repercusió a Amèrica Llatina va ser expressada per l’economista mexicà John Saxe Fernández basat en dades del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. Així demostra l’expositor que ambdues institucions no han pogut construir el paradís democràtic en els països llatinoamericans.
En els primers dies de desembre el projecte neoliberal del president Vicente Fox, que va a la meitat d’un mandat de sis anys caracteritzat per la seva alta ingovernabilitat i per un desenfrenat nivell de corrupció, va fracassar al seu intent per passar la factura dels comptes exigits per les oligarquies local i estrangera al poble mexicà. El projecte de reforma fiscal que augmentava l’impost al valor afegit va ser rebutjat per una majoria de vots socialdemòcrates del PRI i el PRD.
A més del servei del deute públic extern i intern, que rebassa els 600 mil milions de dòlars, el govern de Fox planejava gastar 600 milions de dòlars en productes alimentaris especials pels seus funcionaris, honoraris, despesa corrent i assessoria. Aquella cifra, inclusa al projecte de pressupost 2004 que va presentar el seu partit Acció Nacional, contrasta amb els 500 milions de dòlars que l’administració foxista esperava captar amb l’IVA de 10 per cent que hauria aplicat a medicines i aliments de no sortir al pas el vot dels socialdemòcrates. La secretaria del Treball va anunciar per la seva part, que l’augment salarial diari, previst pel 2004, ascendeix a 1 pes amb 95 centaus, equivalent a 15 cèntims de dòlar. Amb aquests desequilibris socials deliberadament impostos a la població, el govern de Fox provocarà l’explosió social.
Però la subordinació major de l’administració foxista al disseny neoliberal és el seu projecte d’aplicar el 2.7 per cent del Producte intern brut, és a dir, 19 mil milions de dòlars al servei del deute. El document titulat Criteris Generals de política econòmica pel 2004 preveia que els ingressos del sector públic ascendirien al 22.5 per cent del PIB, és a dir, un bilió 594 mil 395 milions de pesos, una mica més de cent mil doscents milions de dòlars.
Un dels membres del PRI que amb major entusiasme ha recolzat l’agenda neoliberal del PAN és el diputat Tomás Ruiz, qui va ascendir a una plaça en el congrès després d’haver ocupat en el període presidencial d’Ernesto Zedillo la direcció del banc oficial Banobras, que financia obra pública. Tomás Ruiz és un aspirant a governar l’estat de Veracruz i per allò compta amb recursos econòmics ilimitats. Òbviament, en el moment en què el panista Luis Pazos va ocupar fa pocs mesos la direcció de Banobras va donar a conéixer dades que han indignat als mexicans doncs són reveladors de la corrupció de que Tomas Ruiz, un home lligat a la cúspide panista que encapçala el senador Diego Fernández de Cevallos. Aquest ha sigut el major exercitant del tràfic de influències a AmÈrica LLatina que ha sortit endavant en les seves malifetes, tant com a defensor de narcotraficants com en el seu nepotisme. Les característiques pitjors del neoliberalismo han causat a Mèxic efectes desoladors, tant en les empreses privatitzades que funcionen amb números vermells, com en la subordinació del pressupost nacional al pagament de deutes adquirits per administracions desreguladores.
Tomás Ruiz es va acomiadar del seu càrrec com a director de Banobras donant antigues estacions ferroviàries, centres esportius, sanatoris i lots amb pret de via que erren propietat de Ferrocarrils Nacionals de Mexic.
Des de Banobras i avalat per la secretaria de Comunicacions i Transports, a càrrec de Pedro Cerisola, l’aleshores director general va donar als seus amics part del patrimoni immobiliari de Ferronales en quant Vicente Fox va decretar amb fins privatitzadors l’extinció d’aquella empresa que havia estat emblemàtica del nacionalisme mexicà.
Gaston Pardo, Assessor d’algunes dependències federals. Des de 1976 escriu articles pel diari Nordeste i la revista mensual mexicana Bajo Palabra, dedicada a la denúncia de delictes oficials.
Red Voltaire |
