Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Els moviments d'alliberament nacional davant la globalització
02 gen 2004
De Julià de Jodar, escrpitor.
barcelonas.jpeg
1. Una nova fase en el desenvolupament del capitalisme: de l'Estat- Nacional imperialista a l'imperi transnacional. Democràcia liberal i autoritarisme polític

La globalització o mundialització representa una nova ofensiva del capitalisme per fer arribar el seu sistema de producció i reproducció a tots els punts del planeta.

La ideologia que sustenta aquesta ofensiva és relativament senzilla i gens novedosa, però imposada amb rigor escatològic: l´imperi del mercat és el requisit indispensable per a garantir el desenvolupament a tots els racons del món; aquest desenvolupament és, alhora, el garant i suport de la democràcia a escala universal; i aquesta democràcia és, alhora, l´únic sistema de representació política capaç de permetre que el mercat funcioni al servei de tothom. Amb aquesta mena de cercle tancat, de circuït autosuficient en forma de peix que es mossega la cua, el mode de producció capitalista seria la culminació necessària (imperfecta, com tota obra humana, però inexorable, donada la relació de causa a efecte entre economia i política) del desenvolupament humà. Dissolució de la política en l´economia, de les llibertats en les necessitats, res de conflictes, harmonia mundi: o sigui, fi de la Història. La persona al servei del sistema: fi de l´humanisme.

Els mitjans utilitzats per a la difusió del model, diversos i complexos, han de ser homogeneitzats per la pròpia rutina del sistema ââ¬âque, recordem-ho, es considera a si mateix sense recanvi viable, possible, ni necessariââ¬â? amb mesures d´obligat acompliment a escala mundial, dictades des del Centre cap a la Perifèria: receptes político-econòmiques a mans d´una tecnocràcia especialitzada; ús de la ciència i de la recerca en funció dels beneficis; patent de cors regulada pel poder polític de la superpotència al servei de les grans empreses monopolistes, que permeti l´accès als recursos naturals i a les fonts d´energia a escala planetària; rendiment sense condicions dels grans circuïts de distribució mundial; control de mà d´obra i lliure circulació de capitals; control de taxes d´explotació a través d´un sol barem o mòdul de càlcul. Mercat Ãnic = Política Ãnica. ¿En direm combinació de totalitarisme econòmic de mercat amb homogeneització mercadotècnica de masses? Diguem-n´hi, per entendre´ns.

Dins d´aquest model s´inclouen territoris, pobles i persones.

El territori és concebut com a espai de remodelació, una mena de tabula rasa sense memòria: és un contenidor de reserves naturals i humanes, un mòdul de càlcul geo-estratègic. La seva conservació forma part d´aquest càlcul, és una part alíquota de la reproducció del sistema.

Els pobles són la part humana de la reproducció del sistema en un territori determinat: la seva història és interpretable (i negligible, i negable), la seva cultura és absorbible (i fagocitzable, i exterminable), i la seva llengua és prescindible (i arraconable, i minoritzable), d´acord amb les exigències de reproducció del sistema i la capacitat d´adaptació a les mateixes. La persona és la unitat de càlcul mínima de la empresa mundial: unitat d´explotació i de conservació per a la seva reproducció com a mercaderia, unitat de conversió i de reconversió per al consum de mercaderies.



2. Els moviments antiglobalització

Els moviments antiglobalització són una resposta difosa, interclassista i humanista a escala mundial a l´ofensiva general capitalista.

Difosa, perquè segueix les petjades del sistema als llocs més sensibles de la seva embestida, si no és que sorgeix com a resposta espontània i immediata a les agressions que comporta i als perills que tragina.

Interclassista, perquè no es limita a la contradicció primària entre capital i treball als centres productius, sinó que abasta tots els sectors socials afectats per l´escomesa del sistema, i amb la voluntat de sotmetre´ls a la seva lògica, per damunt de qualsevol consideració territorial, històrica i cultural.

Humanista, perquè, més enllà de les reserves ideològiques a les connotacions del mot, es planteja qüestions transcendents i a l´alçada de (i en clara contraposició amb) la pròpia escatologia del sistema, que només veu en els territoris, els pobles i les persones unitats de benefici a escala global.

Així, doncs, el moviment: a) posa en dubte la preeminència del mercat per damunt les necessitats reals de les persones; b) posa en dubte que el desenvolupament exigit pels beneficis del sistema duguin a una més gran democràcia, entesa com la capacitat del poble per a intervenir en la definició de les necessitats prioritàries i en la resolució i execució de les polítiques que calen per tirar-les endavant; c) posa en dubte que mercat i democràcia siguin els dos pols d´una parella de complementaris, quan, en el sistema capitalista, el mercat tendeix a la concentració del poder econòmic i el seu correlat en el terreny de les decisions polítiques, mentre que la democràcia hauria de tendir, per la seva pròpia naturalesa, a la màxima difusió del benestar econòmic i al seu correlat en forma de descentralització i autonomia dels poders, que han d´estar arrelats al territori, els pobles, i les persones, en tant que àmbits i subjectes productors d´història individual i col.lectiva.

De tot plegat se´n deriva que, a l´ofensiva global del capitalisme en els àmbits de territori, pobles i persones, només se li pot oposar un moviment que abasti aquests darrers en tant que productors d´història: qualsevol escissió, separació o decantació, metodològica o empírica, entre els esmentats àmbits, només afavorirà la penetració de la punta de llança de la globalització dins la carn (territori), la sang (pobles), o l´esperit (persona) de la humanitat, conjunt que s´ha de considerar indivisible en les actuals circumstàncies històriques i culturals per la pròpia autodefinició del sistema ârecordem-ho: segons ell mateix, l´únic viable, necessari, i sense recanvi.



3. Els moviments antiglobalització i les nacions sense Estat

Ara com ara, constatem que els moviments antiglobalització potser no acaben d´abastar els esmentats àmbits d´intervenció de l´ofensiva capitalista.

Així, el territori i la seva formació històrico-cultural i material són vistos com una part alíquota en la defensa del medi contra depredadors i especuladors, però els pobles que hi formen una unitat indestriable, amb la seva pròpia història, la seva cultura i la seva llengua, són vistos, especularment, com destinats a dissoldre´s en una humanitat paradoxalment refundadora d´una nova fase històrica del planeta a partir de pobles... que haurien de renunciar a la seva història. O, més ben dit: de pobles que no posseeixin Estat, car, aquells que sí que en tenen, d´Estat, semblen tenir garantida una presència indiscutida i indiscutible en els afers de la futura humanitat, alliberada del jou del capital.

Ãs cert, tanmateix, que les batalles político-econòmiques, amb les seves mobilitzacions de masses, la difusió dels seus components parcials i totals, i la descentralització dels seus poders sense perdre-hi eficàcia coordinadora, demostren un alt grau de comprensió dels designis últims del sistema i de la manera de combatre´ls. Però, en els terrenys concrets de lluita, la combinació d´elements en presència pateix d´una manca de comprensió de la qüestió dels pobles i del paper de les nacions i de les cultures pel que fa a la eficàcia global dels moviments. En aquest sentit, constantem la nova paradoxa que la vocació universalista meni a un reduccionisme que pretendria subsumir les particularitats de llengua i cultura, pastades al llarg de la història, en un totum revolutum que impediria distingir, al si de les lluites específiques, els components històrico-concrets que les alimenten, les doten de sentit i, sobretot, en garanteixen la seva patrimonialització en benefici de la humanitat en general, per tot allò que representen de camp de proves i de contenidor de la memòria en acte. Només els pobles, amb la seva cultura específica i els seus costums i les seves llengües, són garants de l´oportunitat de la intervenció (arrelament), la bondat de les estratègies (coneixement del medi), la utilitat dels mitjans (abast, proporció i renovació), la direcció coordinada (xarxa territorial), i, en definitiva, l´acumulació d´experiència, l´assimilació d´ensenyances, i la reserva de cara a noves i imprevisibles mobilitzacions. Dit d´una altra manera: sense la base nacional-cultural concreta, no hi ha combat generalitzable d´abast universal.

Els exemples que donarem abaix són la prova fefaent que, sense una base històrica, una cultura de la terra arrelada en el poble, i una activitat político-ideològico-cultural al servei de la defensa del patrimoni territorial, històric i cultural d´una comunitat, els moviments particulars resten a mercè: a) de la fragmentació, demagògicament induïda des dels poders político-econòmico-mediàtics; b) de la repressió, selectivament planificada, sinó provocada, pels poders jurídico-policials per tal de desgastar el moviment bo i presentant-lo fins i tot com un ââ¬Åperillââ¬Â? per a la ââ¬Ågent de béââ¬Â?; c) de l´aïllament, car sols una resposta difosa i arrelada permet resistir, cercar solidaritats, i lligar allò concret amb allò universal.



4. Qui combat la globalització capitalista? Autodeterminacions i subjectes col.lectius

El repte davant la globalització capitalista no és només la seva contestació genèrica, o plantejar receptes per a corregir-ne els seus aspectes més perniciosos. Ãs també definir quins són els subjectes que poden qüestionar-la i construir alternatives. L'estratègia per a fer front a l'actual etapa del capitalisme passa per reforçar els estats, que en són actors fonamentals, o per depassar-los des de baix, és a dir, des dels pobles, mitjançant processos d'autodeterminació?

Els estats nacionals d'una banda i les nacions i pobles sense estat d'una altra no són només antagonistes històrics pel que fa a la gènesi de l'actual mapa polític del món, sinó també a l'hora de construir els nous subjectes col.lectius de la sobirania popular en el marc de la mundialització.

Prou sabem que no tots els processos d'independència nacional són portadors de transformacions socials positives, ans al contrari, sovint reprodueixen i a voltes intensifiquen els models dels estats més convencionals i conservadors. Tanmateix, els processos d'autodeterminació eixamplen l'àmbit dels drets col.lectius i amplien els marcs de decisió popular. En segon lloc, motiven una reemergència de la societat enfront de l'estat i del mercat. En tercer lloc, plantejen oportunitats de qüestionament del sistema i obren possibilitats de transformació social.

Els projectes d'autodeterminació, doncs, dinamitzen la vida col.lectiva en tres sentits: com a activadors del dret dels pobles a la sobirania nacional, com a possibilitat d'autoorganització popular i de radicalització de la democràcia i com a oportunitat de transformacions socials creatives.

La dimensió cultural de l'autodeterminació n'és una altra dimensió essencial, ja que si no es realitza pot deixar sense singularitat civilitzatòria la reemergència política d'un poble, reduint-lo a una subdivisió administrativa d'un conjunt culturalment homogeneïtzat.

Els processos d'autodeterminació ens plantejen també el repte del subjecte de la sobirania nacional radicalitzant l'afirmació que aquesta és sinònima de sobirania popular. Tanmateix, aquesta ha estat tradicionalment substituida pel mercat en els sistemes liberals i per l'estat tant en aquests com en els règims socialistes. La societat com a tal no ha estat normalment reconeguda com a subjecte amb entitat pròpia i en conseqüència no ha gaudit d'institucions, potestats i capacitats polítiques pròpies diferenciades de mercat i estat. Els projectes d'autodeterminació obren una oportunitat a reconstruir la societat, el poble, com un subjecte polític amb identitat pròpia, com l'actor fonamental de l'àmbit públic.

La clau per a que l'autodeterminació generi dinàmiques alternatives és que sigui exercida mitjançant processos de radicalització democràtica basats en l'autootganització popular i en la singularitat cultural.

En conclusió, la qüestió essencial pel que fa a plantejaments d'autodeterminació és quin és el subjecte o subjectes col.lectius que han d'exercir-la de forma continuada. Aquests venen possibilitats pel respecte a la territorialitat de l'àmbit de decisió, i també per la capacitat popular d'autoorganitzar-se. Finalment, òbviament, aquest procés inclou la possibilitat d'independitzar-se políticament dels estats nacionals actualment constituïts per tal de crear noves alternatives d'organització política de la societat. Una independència que no ha des ser només institucional, sinó també popular mitjançant nous models de democràcia directa.

Els moviments alternatius optaran per un cosmopolitisme basat en l'homogeneïtzació imposada pels estats primer i per la globalització després, o reconeixeran l'àmbit de la diversitat i l'autodeterminació dels pobles com una oportunitat per a emancipar energies col.lectives cap a una nova noció de la ciutadania basada en la combinació d'igualtat de drets i de diversitat cultural, i en escenaris de refundació de la comunitat social enfront de l'estat i del mercat?

Com respondre, des d'un pensament alternatiu a paradoxes com la crítica a la globalització combinada amb la reivindicació d'un govern mundial basat en els actuals estats, amb l'exigència de l'ús del castellà a les assemblees de la campanya contra el Banc Mundial a Barcelona, o amb el consum generalitzat dels productes i referents produïts per la indústria cultural anglossaxona o hispana?

Si optem per construir subjectes col.lectius que siguin portadors de processos alliberadors i creatius, ens caldran no només moviments socials de caràcter internacional, sinó també moviments d'alliberament nacional d'àmbit local i regional, que des d'una vocació clarament internacionalista posin en qüestió les actuals divisions polítiques del territori i generin noves solidaritats i aliances a d'altres escales. En el nostre cas, com avaluem un àmbit de Països Catalans en el marc d'un ampli projecte euromediterrrani?



5. Drets col.lectius dels pobles, resistència popular i lluites democratitzadores, en el marc del nacionalisme espanyol

A l'estat espanyol els moviments d'alliberament nacional han anat indissolublement lligats a la lluita per la democràcia. El fet que la legislació antiterrorista espanyola s'hagi aplicat sistemàticament contra els moviments d'alliberament nacional contribuiex tant a situar la naturalesa d'aquest estat com les dificultats pel desenvolupament d'una democràcia real tant formal com participativa. D'altra banda, almenys des dels anys setanta, els moviments d'alliberament nacional han anat integrant gradualment les diverses lluites de resistència popular derivades dels nous interessos i agressions del capitalisme, lligats als monopolis de l'estat i vinculats amb el capitalisme imperialista, uns i altres els interessos bàsics de l'actual fase de globalització.

Així, la lluita pel tancament de les centrals nuclears al País Basc és indestriable de la lluita d'alliberament nacional. Entre 1972 i 1974 Lemoiz, localitat basca de la vall agrícola i ramadera del Plència, va ser l'objectiu d'un projecte de centrals nuclears de l'empresa Iberduero amb combinació amb la productora de reactors Westinghouse. El projecte va ser objecte sistemàtic d'oposició popular per raons de salut pública i de salvaguarda del territori i de les seves formes de vida que estaven sent amenaçades per un projecte de gran capital aliè del tot amb les necessitats socio-econòmiques i político-culturals de la societat basca. Un llarg combat a sang i foc i mobilitzacions populars massives integrades i dirigides pel moviment d'alliberament nacional basc van obligar, en plena construcció de dues centrals nuclears, a la recissió dels contractes compromesos amb el projecte (1982) i al seu abandó definitiu (1984).

Pel que fa a altres moviments d'alliberament nacional de l'estat espanyol, el català i el gallec, de caràcter social i polític aparentment menys radical, són també de base social popular democràtica i exponent d'exemples que verifiquen també com ara i avui els moviments de resistència contra els projectes econòmics de la globalització o contra els efectes destructius de les pràctiques de la nova fase capitalista s'articulen en termes de moviments d'alliberament nacional amb més o menys consciència política.



Pel que fa als Països Catalans, recentment ha estat aprovat l'anomenat "Plan Hidrológico Nacional", aquest pla preten portar aigua a zones del sud-est espanyol, destinades a convertír-se de zones pràcticament desertes en zones de conreus intensius d'horta per a l'aprovisionament de bona part d'Europa, sobre la base de mà d'obra immigrada magribí o subsahariana, a poder ser amb la condició legal més precària que calgui, per tal de mantenir uns salaris el més baixos possibles en pro de la rendibilitat màxima. En aquest pla, d'altra banda, les constructores pensen fer un negoci rodó. L'estat espanyol sol no té capacitat per una obra d'aquesta envergadura i evidentment la darrera paraula s'espera de Brussel.les. Aquest projecte, a més, preten treure aigua d'una realitat geogràfica molt castigada per la seva escassedat hidrogràfica. L'Ebre és un riu sense garanties constants d'aigua, però l'Ebre ha estat i és font de vida de moltes comarques que quedaran endarrerides amb la desviació de la seva aigua. D'altra banda, aquest projecte que només preten engreixar grans multinacionals de la producció alimentària no representa cap benefici popular i en canvi transtornarà radicalment les formes de vida de grans zones comarcals catalanes a banda i banda de l'Ebre. En aquest sentit és un atac directe des de empreses globalitzades contra formes de vida de la societat dels Països Catalans, plenament adaptades a la vida del riu, després d'esforços difícils i seculars d'adaptació. Pel que fa al projecte de trasvasament de l'Ebre el "Plan Hidrològico Nacional" ha estat i està sent plenament rebutjat, per les comarques afectades, el factor d'identitat nacional-popular està éssent decisiu per l'articulació política d'aquesta resistència i per la seva reconversió en una oposició política; la defensa del territori s'està convertint en oposició política catalana contra la política del govern espanyol i contra les aliances polítiques entre el govern autonòmic i el govern espanyol i contra el centralisme del govern pseudo-autonòmic del País Valencià. Només, una sensibilització d'alliberament nacional més o menys polititzada, explica l'actual força als Països Catalans del moviment popular anti "Plan Hidrològico Nacional", pla on hi cuegen interessos globalitzadors de tota mena. També són els sectors del País Valencia i/o de les Illes Balears, més sensibles a la catalanitat, els que actualment menen el combat més decisiu contra la destrucció del territori pel turisme i denuncien la política anihiladora dels Tours-Operators.

Si dels Països Catalans, passem a Galícia, també cal indicar que la mobilització contra l'estat i les seves responsabilitats en l'afer del Prestige no són fruït de cap improvisacio. Aparentment Galícia ha estat un poble sense història perque la seva història és la història d'una vella dependència colonitzadora que n'ha fet una terra de caciquisme, de submissió i d'emigració. Tanmateix a Galícia ha existit un moviment nacional d'alliberament, que tot i els silencis a que ha estat sotmés aquest país, explica els moviments contra la política nuclear de l'empresa elèctrica espanyola F.E.N.O.S.A el 1978 al crit de "la terra é nosa e non de Fenosa" o la potència de la Intersindical gallega i ara, la presència esclatant del moviment Nunca Mais. La catastrofe provocada pel Prestige ha estat el resultat de la política de baixos costos que actualment practiquen els interessos monopolístics que controlen les fonts energètiques, combinada amb la permissibilitat de l'estat espanyol i amb la seva connivència amb aquests mateixos interessos monopolístics. L'estat espanyol: govern espanyol i govern pseudo-autonòmic gallec, ambdos en màns de la mateixa força política, va desapereixer del mapa polític els primers dies i van actuar sense escrúpols ni eficàcia els dies següents, sempre mentint i en cap cas posant-se al servei de les necessitats del poble gallec i la seva flota pesquera. Tot i la conducta inadmissible i repressiva de l'estat, hi ha hagut resposta, perquè l'absència d'estat ha donat lloc a la mobilització nacional popular gallega, que no és fruit de cap improvisació sinó de l'existència d'un important moviment d'alliberament nacional. La conducte de l'estat espanyol envers l'economia pesquera gallega fa pensar que la globalització ja ha decidit el destí dels pescadors gallecs. No cal còrrer al servei d'aquests pescadors comdemnats. Després dels fets i de l'absencia de l'estat i de la minimització dels fets pel mateix estat, la política de l'estat espanyol a Galícia sembla ser més destinar el país a una política de liquidació laboral a base de pensions de classes passives que no pas restaurar l'economia pesquera. Si l'estat espanyol ha dit la darrera paraula, Galícia encara no l'ha dit.



6. Els moviments d'alliberament nacional i la lluita contra la globalització capitalista a l'Estat Espanyol

Els moviments d'alliberament nacional a Euskadi, als Països Catalans i a Galícia actualment estant adoptant sense ambigüetats el doble caràcter d'antiglobalització i resistència nacional. Res més fàcil per aquests moviments d'alliberament nacional que l'assumpció de la nova dimensió antiglobalització per tal com l'estat espanyol, un estat continuïsta del franquisme que ha sobreviscut sense cap mena de depuració política i que segueix estant a les mans d'un franquisme renovat, és el principal garant i aliat de les agressions de la globalització.

Per totes aquestes raons, la repressió de l'estat espanyol que ha estat fonamentalment una repressió contra els moviments d'alliberament nacional, continua sent-ho, perquè les autonomies han estat una estafa feta a les aspiracions polítiques populars i perquè les noves agressions porten un vestit d'estat globalitzador i són viscudes en termes d'agressions a la identitat; per tant, l'oposició a aquestes agressions és expressada en termes de reivindicació nacional.

La legislació antiterrorista de l'estat espanyol està ben preparada per reprimir qualsevol moviment antiglobalitrzació i aquesta preparació l'ha adquirida a través de la repressió dels moviments d'alliberament nacional; l'estat sap que la lluita antiglobalització només serà seriosament perillosa pels interessos globalitzadors si queda ben articulada amb les reivindicacions nacionals, en la mesura que la identitat nacional ha estat i segueix sent l'eina decisiva de qualsevol alliberament político-social.

Es necessari, doncs, que els moviments antiglobalització passin de la fase de denúncia genèrica pre-política a la fase d'articulació política tot situant-se dins i no pas fora de les diferències d'espai i les diversitats de ritmes temporals del món. Els moviments antiglobalitzadors estan obligats a integrar-s'hi i no fer en cap cas un tractament tàctic o sectorial dels moviments d'alliberament nacional. Els moviments d'alliberament nacional tenen l'elasticitat desitjable per ser el marc dinàmic on incorporar-se i inserir-se el moviment antiglobalització tot adquirint aleshores aquest les dimensions més concretes i alhora més universals.

Ara més que mai, les nacions sense estat s'adonen de una doble veritat: la del caràcter transnacional de la seva existència i al mateix temps la de la necessitat d'autoorganització cultural i política per menar un combat de supervivència. Les pràctiques històriques de rebuig de l'estat, amb una herència continuada de lluites fins als nostres dies, converteixen aquestes formacions en una possible alternativa de model polític europeu. Una poderosa densitat de vida civil i d'autorganització cultural, deguda a la necessitat de substituir l'estat i la vida pública, les capacita per oferir alternatives organitzatives a una Europa inacabada i cada dia més retrògrada i dividida. Poden estar capacitades per donar unes alternatives organitzatives que dotin Europa d'una realitat de formacions polítiques sense fronteres amb drets nacionals i deures internacionals en el marc d'una nova cultura política mundial.

Comentaris

un text bàsic per plantejar-se que ha de tenir a veure el moviment antiglobalització amb les nacions sense estat
03 gen 2004

El text va ser presentat el passat abril a unes jornades a Barcelona. http://www.globaldr.org/cat/

A més de l'escriptor Julià de Jodar ( http://www.xtec.es/~jducros/Julia%20de%20Jodar.html ) el signaven la historiadora Eva Serra i el sociòleg Carles Riera (suposo que és l'exportantveu de la Crida).

D'aquest mateix pot ser interessant i continuant la polèmica sobre el fet nacional, el nacionalisme i el moviment antiglobalitació, el seguent article a l'Illacrua: http://www.pangea.org/illacrua/paisos/riera.htm

Re: Els moviments d'alliberament nacional davant la globalització
03 gen 2004
Buenas tardes tengan ustedes!Una vez mas escribo porque leo articulos cuya opinion no comparto.Porque hablar de movimientos d liberacion nacional aki en España??Que sepa aqui no hay ninguna patria que este invadida.Con esos articulos solo se fomenta el terrorismo y el desprecio a sus victimas.Dios nos ama a todos.
Re: Els moviments d'alliberament nacional davant la globalització
03 gen 2004
Són curiosos aquests noms tan llatinoamericans com Walter, Osvaldo, etc. que exhibieixen certs comentaristes fatxes. Em pregunto si potser desde que algunes coses s'estan movent a LLatinoamèrica no s'haurà produit una "emigració" de policies, torturadors, triples A i altres indesitjables cap als rengles de l'aparell d'estat espanyol. Potser sí. Misteri.
Re: Els moviments d'alliberament nacional davant la globalització
04 gen 2004
etoy harto de que vos os metais conmigo,yo opino sobre mi humildad,ademas trabajo repartiendo propaganda y a duras penas llego a fin de mes
Re: Els moviments d'alliberament nacional davant la globalització
04 gen 2004
Pues no pasa nada osvaldo, entre misa y misa te lees algun libro de historia que te ayude a conocer mejor las hazañas peninsulares y extrapeninsulares de tu madre patria y luego seguimos hablando.
Sindicat