|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : amèrica llatina |
|
REPSOL-YPF: Tot recolonitzant Amèrica
|
|
|
per Pepón | Molotov |
01 gen 2004
|
|
D’ençà la privatització de Repsol en mans de famílies molt conegudes del franquisme i l’alta burgesia catalana (Cortina, Molins, Vilarasau...) aquesta empresa ha crescut espectacularment.L’any 1999, Repsol llença una Oferta Publica d’Adquisició (OPA) a la Borsa de Nova Iork i es queda amb la totalitat de Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), empresa estatal argentina.Amb aquesta operació i la posterior presa de control de diverses empreses veteranes (Pluspetrol, Maxus), Repsol inicia la seua conquesta de l’Amèrica del Sud (tot acaparant la meitat de les abundants reserves petrolieres de l’Argentina i controlant bona part de les de Bolívia) avançant-se fins i tot a Telefònia que porta anys d’expansió i monopoli a aquest continent. |
Amb aquesta jugada, Repsol-YPF es converteix en la cinquena empresa petrolera mundial, la que més guanya a l’Argentina i l’Estat espanyol.Però aquests resultats econòmics s’aconsegueixen aprofitant les noves lleis neoliberals.Repsol intervé a molts països on l’aparell estatal ha estat desarticulat i repartit a les multinacionals.El nou marc legal permet apoderar-se d’un territori i pagar unes miserables regalÃes que no mai arribaran a la població afectada.Es aixà com Repsol comença a operar a la conca amazònica de Perú, Colòmbia, Veneçuela, Equador i BolÃvia, interevenint en els darrers boscos tropicals primaris del planeta.La qual cosa no obsta per a que l’esmentada empresa es promocione a si mateixa com a “respectuosa amb el medi ambientâ€?.
A l’Argentina
-Acusacions de contaminar el riu de la Plata..En desembre, membres de l’organització ecologista Greenpeace van realitzar una protesta a la seu de Repsol-YPF a Buenos Aires per tal de denunciar la contaminació que l’esmentada multinacional ha generat en les zones d’influència del riu de la Plata.La em presa ha contestat que les activitats en eixa zona compleixen estrictament les normes mediambientals en vigència.
-La sang maputxe contaminada.Des de 1994 les comunitats maputxes de Kaxipaiñ i Paynemil han anat denunciant la contaminació d’aquÃfers per part de Repsol-YPF.El 1997, després de diversos abocaments de cru al riu Colorado, es va fer públic un informe reservat que advertia sobre la presència de metalls pesants a la sang i orina de la comunitat Paynemil.Repsol-YPF pretén construïr un nou gasoducte i una planta separadora que destruirà els territoris maputxes de Kaxipaiñ i Paynemil.
A BolÃvia
Repsol entrà a BolÃvia el 1994 i en sis anys ja poseeix un territori de 7 milions d’hectà rees (la extensió de l’Aragó i el Principat juntes) i nombroses empreses, entre elles la recentment privatitzada ,propietà ria de la meitat dels jaciments estatals, Andina S.A.
Des de fa 5 anys, grà cies a la nova llei d’hidrocarburs imposada pel Banc Mundial, tot el subsol del paÃs és propietat de l’estat , el qual dóna concessions per 40 anys a canvi d’unes miserables regalÃes del 18%
Amb aquesta llei qualsevol empresa pot apoderar-se dels territoris que fins ara tenien certa protecció legal, com ara Parcs Nacionals, Reserves de la Biosfera, Reserves Forestals o Territoris Comunitaris d’Origen, on viuen les ètnies indÃgenes de l’Amazonia.
Actualment, Repsol ja ha envaït quatre parcs Nacionals i realitzarà operacions en els territoris de moltes ètnies en greu perill de desaparició fÃsica i amb una accelerada erosió cultural.
-El “Bloque Sécureâ€? té 771.000 hectà rees (com la provÃncia de La Corunya) i des del 1995 Repsol ha obert un total de 1200 km de lÃnies sÃsmiques, tot llaurant cà rregues de dinamita cada 50 metres, obrint heliports cada 500 metres i desplaçant una plantilla de 200 treballadors que dormien en campaments instal·lats en comunitats indÃgenes de Yuracarés, moxenyños y chimanes.El “Territorio IndÃgena Parque Nacional Isidoro Sécureâ€? (TIPNIS) fou el més afectat i tant la població com la directora del Parc han denunciat tota mena d’irregularitats, com ara tala d’arbres, caça i trà fic d’espècies , abocaments als rius i destrucció de cultius de subsistència.
A la població cocalera d’Isinuta es va instalar, prèvia deforestació de les vores del riu, el campament central de Repsol.Al març de 1998, 50 comunitats indÃgenes de dins del parc van bloquejar les activitats de l’empresa durant dues setmanes exigint un conveni de compensació que les quatre llibretes i clarions (“ajuda escolarâ€?) o el repelent per a insectes (“suport sanitariâ€?)que havien rebut duranyt els primers anys d’operacions.El bloqueig va acabar amb la signatura d’un conveni que Repsol mai no va complir i setmanes més tard, coincidint amb els plans d’erradicació forçosa de cocals (orquestrats per l’ambaixada nordamericana) del govern bolivià , el TIPNIS fou militaritzat amb 2000 soldats que mai no abandonaran la zona.
-En el 2000, Repsol entra al territori indÃgena Chimán, en el qual sobreviuen comunitats indÃgenes escassament occidentalitzades que viuen de la caça i la recolecció.En aquests moments, Repsol està consruïnt el pou “Eva Evaâ€? a canvi de “1500 dolars i 20 bosses de robaâ€? (cita del conveni).En aquest projecte, la empresa té un pressupost de 21 milions de dólars per als 6 primers mesoss.A banda, Repsol inicià una campanya de suport sanitari consistent en repartir fà rmacs barats i raspalls de dents per les comunitats properes al pou.
El 3 de juny de 2000, les 17 comunitats moxeñas i chimanes del Territori IndÃgena Multiètnic, situat a pocs kilòmetres del pou, es declaren en estat d’emergència i denuncien que en el camà d’accés al pou per on transitaran durant 40 anys, maquinà ria pesada atravessa moltes comunitats dels seus territoris. Però Repsol no té cap intenció de negociar amb elles.
Uns mesos mes tard, es descobreix el primer abocament de 800 litres de Diesel en un afluent del riu Apere, l’ùnic curs fluvial al qual tenen accés moltes comunitatas moxeñas.El 27 d’agost, Repsol pacta amb les autoritats provincials, les quals representen la oligarquia terratinent, el no permetrre el pas de cap persona “i aixà evitar suscptibilitats i especulacions que poden dificultar el normal desenvolupament de les activitats a la zonaâ€?. A part, amenaça d’iniciar accions contra els mitjans bolivians qua van difondre la notÃcia.
-A la provÃncia de Florida, a l’octubre de 2000, els camprerols fan pública la seua oposició a l’entrada de Andina SA i altres empreses forestals i mineres al Parc Nacional Amboró.Denuncien l’explotació de llurs recursoso naturalas amb el greu perill de contaminació per als rius, muntanyes i l’aire en exclusiu benfici de les grans multinacionals.Resalten que els camperols ja estaven assentats al Parc abans de la seua existència i se’ls nega el dret a treballar a les seues terres per tal d’entregar-les a empreses que destruirà n tot l’ecosistema de la reserva.Per tot açò es declaraven en estat d’emergència i si en un plaç detreminat no s’anulaven totes les concessions a dins del Parc, els camperols prendrien les Alcaldies Municipals i el Parc Nacional Amboró per a treballar i viure en eixes terres.
-Incendi d’un pou sense responsabilitats.El dos d’octubre de 1999, el pou Madrejones X-1001, ubicat en el chaco tarijeño, a pocs quilòmetres de la frontera argentina, es va descontrolar produïnt una important fuga de gas en una de les reserves productives de gas més importants de BolÃvia.L’empresa Pluspetrol, propietat de Repsol en un 66% no va informar a les autoritats de la regió per a executar el pla d’emergència i protegir la població propera.El 18 d’octubre, la fuga de gas es convertÃa un gran incendi que durant tres mesos i mig, Pluspetrol fou incapaç d’extingir.Les flames, que abastaben els trenta metres d’alçada i quaranta de dià metre van incendiar els boscos propers.La zona va ser acordonada per efectius militars i s’impedà l’entrada als pobladors i la premsa.Durant una inspecció realitzada pel ministre de Desenvolupament Sostenible i 4 viceministres de la zona , una concentració de centenars de pobladors bloquejà a les autoritats a la localitat de Caiza durant més de 3 hores, malgrat estar escortats per una camioneta militar.Els pobladors exigien indeminitzacions per la sequia que el incendi havia provocat a tota la regió.
Un any més tard, mentre l’empresa responsable de l’incendi no ha pagat els danys, altres empreses de Repsol mouen els fils a la mateixa zona.Edesa, empresa ubicada a Salta, la qual siubministra tota l’energia al nord d’e l’Argentina esta mirant d’adquirir la lÃnea-gasoducte del sur-chaco de BolÃvia que està en mans de Transredes (Enron- Shell).Una altra empresa, Maxus, també de Repsol-YPF, vol construïr un gasoducte fins a la ciutat de Tarija.D’aquetsa manera, Repsol inverteix les regalÃes de les seues empreses en el sud de BolÃvia per tal de controlar el mercat elèctric.
A l’estat espanyol
La multinacional és la primera petroliera de les que operen a l’estat espanyol, amb una quota de mercat del 45%, aconseguint resultats espectaculars grà cies a la pujada dels carburants.Té interesos als sector petroler, elèctric (la qual cosa implica l’energia nuclear), quÃmic i del gas (8,89 milions de clients al món, 3,6 d’ells a l’estat espanyol).Controla la companyia Gas Natural (45% de la propietat) i és la responsable última de la pujada de la bombona de butà .
Això permet a la multinacional de ser la segona empresa espanyola que més diners ha guanyat en el 2000: mil milions al dia, un benefici net de 404.151 milions de pessetes en 2000, un 140% més que en 1999.Per davant dels grans bancs.I aquestes xifres de negoci ( i les corresponents polÃtiques que impliquen) les finançem cada cop que omplim el dipòsit de benzina dels nostres vehicles.Repsol continuarà creixent, nosaltres li donem suport. |
