Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : amèrica llatina
REPSOL-YPF: Tot recolonitzant Amèrica
01 gen 2004
D’ençà la privatització de Repsol en mans de famílies molt conegudes del franquisme i l’alta burgesia catalana (Cortina, Molins, Vilarasau...) aquesta empresa ha crescut espectacularment.L’any 1999, Repsol llença una Oferta Publica d’Adquisició (OPA) a la Borsa de Nova Iork i es queda amb la totalitat de Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), empresa estatal argentina.Amb aquesta operació i la posterior presa de control de diverses empreses veteranes (Pluspetrol, Maxus), Repsol inicia la seua conquesta de l’Amèrica del Sud (tot acaparant la meitat de les abundants reserves petrolieres de l’Argentina i controlant bona part de les de Bolívia) avançant-se fins i tot a Telefònia que porta anys d’expansió i monopoli a aquest continent.
Amb aquesta jugada, Repsol-YPF es converteix en la cinquena empresa petrolera mundial, la que més guanya a lâArgentina i lâEstat espanyol.Però aquests resultats econòmics sâaconsegueixen aprofitant les noves lleis neoliberals.Repsol intervé a molts països on lâaparell estatal ha estat desarticulat i repartit a les multinacionals.El nou marc legal permet apoderar-se dâun territori i pagar unes miserables regalíes que no mai arribaran a la població afectada.Es així com Repsol comença a operar a la conca amazònica de Perú, Colòmbia, Veneçuela, Equador i Bolívia, interevenint en els darrers boscos tropicals primaris del planeta.La qual cosa no obsta per a que lâesmentada empresa es promocione a si mateixa com a ârespectuosa amb el medi ambientâ?.
A lâArgentina
    -Acusacions de contaminar el riu de la Plata..En desembre, membres de lâorganització ecologista Greenpeace van realitzar una protesta a la seu de Repsol-YPF a Buenos Aires per tal de denunciar la contaminació que lâesmentada multinacional ha generat en les zones dâinfluència del riu de la Plata.La em presa ha contestat que les activitats en eixa zona compleixen estrictament les normes mediambientals en vigència.
    -La sang maputxe contaminada.Des de 1994 les comunitats maputxes de Kaxipaiñ i Paynemil han anat denunciant la contaminació dâaquífers per part de Repsol-YPF.El 1997, després de diversos abocaments de cru al riu Colorado, es va fer públic un informe reservat que advertia sobre la presència de metalls pesants a la sang i orina de la comunitat Paynemil.Repsol-YPF pretén construïr un nou gasoducte i una planta separadora que destruirà els territoris maputxes de Kaxipaiñ i Paynemil.
A Bolívia
    Repsol entrà a Bolívia el 1994 i en sis anys ja poseeix un territori de 7 milions dâhectàrees (la extensió de lâAragó i el Principat juntes) i nombroses empreses, entre elles la recentment privatitzada ,propietària de la meitat dels jaciments estatals, Andina S.A.
    Des de fa 5 anys, gràcies a la nova llei dâhidrocarburs imposada pel Banc Mundial, tot el subsol del país és propietat de lâestat , el qual dóna concessions per 40 anys a canvi dâunes miserables regalíes del 18%
    Amb aquesta llei qualsevol empresa pot apoderar-se dels territoris que fins ara tenien certa protecció legal, com ara Parcs Nacionals, Reserves de la Biosfera, Reserves Forestals o Territoris Comunitaris dâOrigen, on viuen les ètnies indígenes de lâAmazonia.
        Actualment, Repsol ja ha envaït quatre parcs Nacionals i realitzarà operacions en els territoris de moltes ètnies en greu perill de desaparició física i amb una accelerada erosió cultural.
    -El âBloque Sécureâ? té 771.000 hectàrees (com la província de La Corunya) i des del 1995 Repsol ha obert un total de 1200 km de línies sísmiques, tot llaurant càrregues de dinamita cada 50 metres, obrint heliports cada 500 metres i desplaçant una plantilla de 200 treballadors que dormien en campaments instal·lats en comunitats indígenes de Yuracarés, moxenyños y chimanes.El âTerritorio Indígena Parque Nacional Isidoro Sécureâ? (TIPNIS) fou el més afectat i tant la població com la directora del Parc han denunciat tota mena dâirregularitats, com ara tala dâarbres, caça i tràfic dâespècies , abocaments als rius i destrucció de cultius de subsistència.
A la població cocalera dâIsinuta es va instalar, prèvia deforestació de les vores del riu, el campament central de Repsol.Al març de 1998, 50 comunitats indígenes de dins del parc van bloquejar les activitats de lâempresa durant dues setmanes exigint un conveni de compensació que les quatre llibretes i clarions (âajuda escolarâ?) o el repelent per a insectes (âsuport sanitariâ?)que havien rebut duranyt els primers anys dâoperacions.El bloqueig va acabar amb la signatura dâun conveni que Repsol mai no va complir i setmanes més tard, coincidint amb els plans dâerradicació forçosa de cocals (orquestrats per lâambaixada nordamericana) del govern bolivià, el TIPNIS fou militaritzat amb 2000 soldats que mai no abandonaran la zona.
    -En el 2000, Repsol entra al territori indígena Chimán, en el qual sobreviuen comunitats indígenes escassament occidentalitzades que viuen de la caça i la recolecció.En aquests moments, Repsol està consruïnt el pou âEva Evaâ? a canvi de â1500 dolars i 20 bosses de robaâ? (cita del conveni).En aquest projecte, la empresa té un pressupost de 21 milions de dólars per als 6 primers mesoss.A banda, Repsol inicià una campanya de suport sanitari consistent en repartir fàrmacs barats i raspalls de dents per les comunitats properes al pou.
    El 3 de juny de 2000, les 17 comunitats moxeñas i chimanes del Territori Indígena Multiètnic, situat a pocs kilòmetres del pou, es declaren en estat dâemergència i denuncien que en el camí dâaccés al pou per on transitaran durant 40 anys, maquinària pesada atravessa moltes comunitats dels seus territoris. Però Repsol no té cap intenció de negociar amb elles.
    Uns mesos mes tard, es descobreix el primer abocament de 800 litres de Diesel en un afluent del riu Apere, lâùnic curs fluvial al qual tenen accés moltes comunitatas moxeñas.El 27 dâagost, Repsol pacta amb les autoritats provincials, les quals representen la oligarquia terratinent, el no permetrre el pas de cap persona âi així evitar suscptibilitats i especulacions que poden dificultar el normal desenvolupament de les activitats a la zonaâ?. A part, amenaça dâiniciar accions contra els mitjans bolivians qua van difondre la notícia.
    -A la província de Florida, a lâoctubre de 2000, els camprerols fan pública la seua oposició a lâentrada de Andina SA i altres empreses forestals i mineres al Parc Nacional Amboró.Denuncien lâexplotació de llurs recursoso naturalas amb el greu perill de contaminació per als rius, muntanyes i lâaire en exclusiu benfici de les grans multinacionals.Resalten que els camperols ja estaven assentats al Parc abans de la seua existència i seâls nega el dret a treballar a les seues terres per tal dâentregar-les a empreses que destruiràn tot lâecosistema de la reserva.Per tot açò es declaraven en estat dâemergència i si en un plaç detreminat no sâanulaven totes les concessions a dins del Parc, els camperols prendrien les Alcaldies Municipals i el Parc Nacional Amboró per a treballar i viure en eixes terres.
    -Incendi dâun pou sense responsabilitats.El dos dâoctubre de 1999, el pou Madrejones X-1001, ubicat en el chaco tarijeño, a pocs quilòmetres de la frontera argentina, es va descontrolar produïnt una important fuga de gas en una de les reserves productives de gas més importants de Bolívia.Lâempresa Pluspetrol, propietat de Repsol en un 66% no va informar a les autoritats de la regió per a executar el pla dâemergència i protegir la població propera.El 18 dâoctubre, la fuga de gas es convertía un gran incendi que durant tres mesos i mig, Pluspetrol fou incapaç dâextingir.Les flames, que abastaben els trenta metres dâalçada i quaranta de diàmetre van incendiar els boscos propers.La zona va ser acordonada per efectius militars i sâimpedí lâentrada als pobladors i la premsa.Durant una inspecció realitzada pel ministre de Desenvolupament Sostenible i 4 viceministres de la zona , una concentració de centenars de pobladors bloquejà a les autoritats a la localitat de Caiza durant més de 3 hores, malgrat estar escortats per una camioneta militar.Els pobladors exigien indeminitzacions per la sequia que el incendi havia provocat a tota la regió.
    Un any més tard, mentre lâempresa responsable de lâincendi no ha pagat els danys, altres empreses de Repsol mouen els fils a la mateixa zona.Edesa, empresa ubicada a Salta, la qual siubministra tota lâenergia al nord dâe lâArgentina esta mirant dâadquirir la línea-gasoducte del sur-chaco de Bolívia que està en mans de Transredes (Enron- Shell).Una altra empresa, Maxus, també de Repsol-YPF, vol construïr un gasoducte fins a la ciutat de Tarija.Dâaquetsa manera, Repsol inverteix les regalíes de les seues empreses en el sud de Bolívia per tal de controlar el mercat elèctric.
A lâestat espanyol
    La multinacional és la primera petroliera de les que operen a lâestat espanyol, amb una quota de mercat del 45%, aconseguint resultats espectaculars gràcies a la pujada dels carburants.Té interesos als sector petroler, elèctric (la qual cosa implica lâenergia nuclear), químic i del gas (8,89 milions de clients al món, 3,6 dâells a lâestat espanyol).Controla la companyia Gas Natural (45% de la propietat) i és la responsable última de la pujada de la bombona de butà.
    Això permet a la multinacional de ser la segona empresa espanyola que més diners ha guanyat en el 2000: mil milions al dia, un benefici net de 404.151 milions de pessetes en 2000, un 140% més que en 1999.Per davant dels grans bancs.I aquestes xifres de negoci ( i les corresponents polítiques que impliquen) les finançem cada cop que omplim el dipòsit de benzina dels nostres vehicles.Repsol continuarà creixent, nosaltres li donem suport.
Sindicat