Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
sobre les últimes manifestacions
31 des 2003
m'agradaria fer un petit comentari en relació a aquesta i altres manifestacions que he assistit en aquests últims mesos/anys. En elles crec que s'ha pogut entreveure un desgast de l'acció/sentiment de les persones que participem/creem les manifestacions. En aquesta última més concretament s'ha pogut veure com gent, sense ànim ja d'acció es/ens proposavem passar "una bona estona" passejant pels carrers, fent acte de presència "solidaritzant-nos" amb l'Hamsa com qui ho fa per qui sap què. Gent amb xibecas, i no presisament per llançar-les, més d'un/a amb una pasti de més,... per poder-ho així empalmar-ho amb el concert que va haver després a la casa. No pretenc fer una crítica a aquestes persones (a mi també¿). Intento fer veure en que s'han convertit unes expressions de ràbia davant d'un futur dessallotjament pels carrers. Fet el qual tindria que anar marcat per un fort sentiment i expressió.
Ara, la policia ja no carrega (no vull dir amb això que vulgui que carreguin, sino remarcar que si no carreguen es que ja poqueta cosa fem), ni tant se vol es dignen a baixar de la furgona (deuen estar més calentets a dintre). Ara, la funció de la policia (ho han aconseguit) és la organització. Voluntària o involuntariament al llarg d'aquests últims anys/mesos s'ha aconseguit reprimir des de qui ho monta qualsevol acte de sabotatge o que pugui ser considerat violent per la peña de l'organització (m'imagino perquè aquesta organització quedi bé davant dels mitjans informatius). Ara ja, ningú s'atreveix a fer res, i intueixo no per por a la policia ni a les càmeres sinó a la bronca d'algun demòcrata del servei d'ordre de la manifestació. Això a la llarga el que provoca es que s'extengui a totes les manifestacions (sigui qui sigui qui ho convoca, si es que ho convoca algú).
Aquest fenòmen tant greu provoca que ja no es cridi, i si es crida poques vegades qui ho fa realment ho sent. D'aquesta manera les frases ja són també delegades al/a del megàfon, el/la qual marca i diu que s'ha de cridar. Aquest fet crec jo que es retroalimenta, ja que la gent al no fer-se seu el que es crida, ja no ho fa, fenomen que provoca que la figura del del megafon sigui imprescindible. Una cosa similar seria el fenomen de la furgona/camió, amb tres o més persones dintre que actua com a centre de poder mental, llegint des de comunicats que ningú sent i que per tant passa de la seva possible escolta, fins al fet encara molt més greu de possar música a tot drap, fenomen que provoca un efecte similar al del megafon però encara pitjor, ja que aquí ja no pots ni cridar. Bé sense ànim d'allargar-me considero que la línia que s'està portant ens està fent dirigir com a persones suposadament crítiques cap al sistema, cap a una espècie de conglomerat on uns/es quants/es es mouen (des de viure en CSO, a crear grups de música,...) i un enorme conjunt de gent que segueix/im la línia marcada esperant a veure que ens deixen fer, i es trist dir-ho però el que (ens) deixen(u) fer només és consumir (a la kafeta es clar!) o pillar un morao considerable.
Per això entenc que l'actuació a curt plaç per evitar que la línia de les manifestacions vagi dirigida cap aquest pou sense sortida, ha de ser:
1.l'eliminació de tota organització en la propia manifestació, excepte (i si es vol), la possible cordinació per portar la pancarta (si es que s'ha de portar alguna).
2.el canvi de nosaltres (objectes passius en la manifestació) per pendre compromís en l'acció, oblidant-nos així doncs de la por perpetrada pel demòcrata de torn.
3.una major informació sobre el que succeix en els diferents espais, no tant pel fet d’esperar el futur dessallotjament sinó per poder compartir i fer-nos nostre un espai, que ara ben segur que no ho és.

Comentaris

Re: yo propongo que vayamos a misa
31 des 2003
tanta manifestacion..., a misa de doce y despues a tomar el vermut, como esta bien mandado, que de la politica ya se ocupan nuestros democratas representantes eligidos democraticamente...
lo que me llama la atención...
01 gen 2004
es la proliferación de raves en casas ocupadas, de peña simpatíquísima que pasa pastis de primerísima calidad... que la peña se mete speed "a saco" en todas las fiestas que vayas...que hay coca de calidad en esos ambientes... y que al activismo social va de capa caída...no se hacen asambelas...las que se hacen no conducen a nada... ¿será casualidad?
¿quien pasa 2material"? ¿quien se lo proporciona?... algún ca,eñllito enrollado de estos ...cuando le preguntas te habla de "autogestión"... mmm. a mi me da que pensar...
Re: sobre les últimes manifestacions
01 gen 2004
Jo he estat molt de temps anat a manis de tot tipus (11 de setembre, antirepresives, pro-okupació, d´estudiants, 1 de maig...) i ja fa alguns mesos ke vaig decidir passar de les putes manis dels collons, sincerament, crec ke la "nostra gent" la gent ke es mou/ens movem en tot el mundillu alternatiu, estem decaient molt, coincideixo plenament amb akest missatge, la droga ens està menjant com a persones i com a moviments socials, cada vegada és més descarat veure com els concerts solidaris es converteixen en un ramat de gent drogada i, molt sovint, fotent-se d´òsties entre ells, les cases okupes, els casals... serveixen per fer festes raves o per l´estil on ja sabem tots/es el ke passa, i ho dic admetent ke jo hi he caigut moltes vegades en això, i la gent més jove kuan es vol apropar al moviment i veu això, una de dues, o passa del moviment, o es droga i s´alcoholitza pensant-se ke això és el ke s´ha de fer per integrar-te a la lluita, i no ens adonem ke això ens està portant a destruir tota possibilitat de reproduir les nostres lluites en el futur, l´estat ens està derrrotant amb més força ke mai, tokem de peus a terra d´una vegada, el ke ja és lo últim és ke la penya vagi borratxa o empastillada a les manis i tot, poca gent ke som i a sobre kina imatge donem!!!
Sindicat