Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder
Les 21 exigències d’ATTAC-França davant el "tractat constitucional" europeu
28 des 2003
La Conferència intergovernamental encarregada dâelaborar el futur âtractat constitucionalâ? europeu ha pres com a base de treball el document elaborat per la Convenció sobre el futur dâEuropa. Partint dâaquest text es formulen les exigències del Consell dâadministració dâATTAC amb la finalitat de que el tractat pugui ser acceptable per lâassociació. ATTAC considera que el terme de Constitució per qualificar aquest text és completament exagerat. Dâuna banda, perquè el procés utilitzat per elaborar-ho no té res a veure amb un procés constituent, que significaria lâelecció dâuna assemblea constituent. Dâun altre, perquè una Constitució fixa un marc en el si del qual poden realitzar-se polítiques diferents, fins i tot contradictòries. Tot i això, les polítiques de la Unió, tal com estan concretament definides en la part III del text, no deixen cap lloc a les alternatives al liberalisme, ni quan fossin demandades per la majoria dels ciutadans dels Estats dâEuropa.
Caldria per a això revisar el tractat, el que suposa la unanimitat dels 25 signants. Es tracta per tant dâuna missió impossible.
Després de lâexamen dâaquest text, hem optat deliberadament per no incloure cap demanda en matèria dâarquitectura institucional. Per ATTAC, en efecte, el que és important és el contingut de les polítiques europees, i per tant la possibilitat de que els marcs jurídics ofereixin o no realitzar-les, tot això independentment de les institucions, dels seus poders i de les seves relacions recíproques.

Aquestes exigències seran comunicades al govern i al Parlament francès així com a tots els actors i moviments socials amb els quals ATTAC manté relacions. Després dels treballs de la CIG, ATTAC farà pública la seva apreciació del tractat i sâesforçarà per elaborar un document comú dels ATTAC dâEuropa en la perspectiva del procés de ratificació pels 25 Estats membres.

Exigència nº 1: la solidaritat ha de ser un valor i una norma de la Unió

Lâarticle I-2 no menciona la solidaritat com a valor de la Unió, mentre que es citen, entre altres, la llibertat i la igualtat. La solidaritat es dóna per suposada, simplement i abusivament, com a âcomú als Estats membresâ?. ATTAC demana que sigui inscrita com a valor i norma de la Unió.

Exigència nº 2: la igualtat homes-dones ha de convertir-se en un valor de la Unió

Lâarticle I-3 (âels objectius de la Unióâ?) indica, però solament al seu tercer punt, que la Unió âpromou la igualtat entre els homes i les donesâ?. Tot i això, no es tracta solament de promoure sinó sobre tot de garantir aquella igualtat. ATTAC demana per tant que la igualtat home-dona figuri a lâarticle I-2 (âels valors de la Unióâ?), juntament amb la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, lâEstat de dret i el respecte dels drets humans.

Exigència nº 3: la competència no hauria de ser un objectiu i una norma superior de la Unió

Lâarticle I-3, relatiu als objectius de la Unió, indica al seu punt 2 que âla Unió oferirà als seus ciutadans (...) un mercat únic en el que la competència sigui lliure i no estigui falsejadaâ?. ATTAC demana que la cooperació substitueixi a la competència com a objectiu i com a norma superior de la Unió. ATTAC considera així mateix que la Comissió ostenta il·lícitament poders exclusius exorbitats en matèria de competència. ATTAC demana que, en cas dâapel·lació dâun Estat, pugui ser suspesa una decisió de la Comissió en aquest àmbit fins que sigui closa per majoria qualificada pel Consell en codecisió amb el Parlament.

Exigència nº 4: els serveis públics han dâestar inclosos com a objectius de la Unió i al marge de les regles de la competència

ATTAC demana que els serveis públics (anomenats âserveis de interès generalâ?) no siguin relegats a les parts II i III del Tractat sinó que figurin en la primera part (âDefinició i objectius de la Unióâ?) a lâarticle I-3 (âEls valors de la Unióâ?). Lâarticle III-55 sotmet els serveis de interès general a les regles de la competència. ATTAC demana la modificació dels articles III-55, 56 i 57 amb la finalitat dâeliminar tota referència a la competència sobre aquella matèria.

Exigència nº 5: el lliurecanvi no respon al bé comú i no hauria de ser un principi de la Unió

Vàries vegades, i sobre tot a lâarticle II-69, sâespecifica que les polítiques de la Unió han de respectar âel principi dâuna economia de mercat oebrta on la competència és lliureâ?. Lâexigència número 2 rebutja ja la competència com a objectiu de la Unió. ATTAC demana així mateix la supressió, en tot el tractat, de la fórmula âeconomia de mercat obertaâ?, que és una altra manera de definir un lliurecanvi que no hauria de tenir lâestatut de âprincipiâ?.

Lâarticle II-216 assimila, com si es tractés dâuna veritat establerta, âlâinterès comúâ? a la âsupressió progressiva de les restriccions als intercanvis internacionals i a les inversions estrangeres directesâ?. Aquest article és contradictori amb, entre altres, el principi de sobirania alimentària que implica una protecció a les importacions agrícoles. A més, justifica les temptatives de la UE (frustrades a Cancun) de fer entrar per la finestra de lâOMC les clàusules lleonines de lâAcord Multilateral de Inversions (AMI) expulsades per la porta de lâOCDE al 1998. ATTAC demana la supressió dâaquest article.

Exigència nº 6: impedir la mercantilització de la cultura, lâeducació i la salut mitjançant la política comercial comú

Lâarticle II-217 generalitza el vot per majoria qualificada per tota conclusió dâacords comercials. Amb una semi-excepció no obstant: es requereix la unanimitat a lâàmbit dels serveis culturals i audiovisuals, però solament âquan aquests puguin atemptar a la diversitat cultural i lingüística de la Unióâ?. ATTAC demana la supressió dâaquesta clàusula, la validesa de la qual no es precisa qui la determinaria, i demana també que la salut i lâeducació continuïn exigint igualment el vot per unanimitat. Aquesta exigència és més important si hi cap degut a que lâAcord General sobre Comerç de Serveis (AGCS) de lâOMC constitueix una amenaça permanent en aquests tres sectors i a que coneixem ja la propensió de la Comissió a utilitzar-los a canvi de concessions en altres sectors.

Exigència nº 7: la política comercial comú ha de ser objecte dâun control democràtic

Els articles III-216 i III-217 referents a la política comercial no preveuen cap control dels representants sobre el seu contingut. ATTAC demana:

- que la Comissió presenti un informe anual detallat sobre les seves activitats, sotmès a lâaprovació del Parlament europeu i dels Parlaments nacionals

- que el mandat de negociació del Comissari encarregat del comerç depengui del procediment de codecisió Parlament-Consell quan aquest últim es pronunciï per majoria qualificada

Exigència nº 8: lluitar contra el dumping social i el dumping fiscal dins de la Unió

Als àmbits social i fiscal la regla de la unanimitat permet a determinats estats mantenir polítiques menys obertes, donant als Estats membres pretexts per anar rebaixant les seves pròpies polítiques a aquells àmbits.

ATTAC demana que es basin en el procediment de codecisió Parlament-Consell (pronunciant-se aquest últim per majoria qualificada) les polítiques següents basades ara en la unanimitat:

- fiscalitat de les empreses, frau fiscal (articles III-62 i II-63)

- fiscalitat del mediambient (article III-130)

- seguretat social i protecció social, protecció en cas de rescissió del contracte de treball, representació i defensa col·lectiva dels treballadors, accés al mercat de treball dels procedents de tercers països (article III-104)

- aplicació dels acords entre âpartenairesâ? socials (article III-106)

Exigència nº 9: la política econòmica i monetària ha de promoure el creixement i el treball

Lâarticle III-69 indica que âla política monetària té com a objectiu principal mantenir lâestabilitat dels preusâ?. Ara bé, en els objectius de la Unió (article I-3) es parla dâuna âeconomia social de mercat altament competitiva, que tendeix a la plena ocupacióâ?, així com de âcreixement econòmic equilibratâ?. ATTAC considera que no sâha de desvincular la política monetària ni de la política econòmica ni de la política de treball. Per consegüent, aquesta associació demana que la plena ocupació i el creixement figurin com a objectius principals de la política monetària, al mateix nivell que lâestabilitat dels preus.

Exigència nº 10: El Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals han de rendir comptes als governs i als representants

Lâarticle III-80 enumera les institucions de les quals ni el Banc Central Europeu ni els Bancs centrals nacionals haurien dâacceptar sol·licituds o instruccions. ATTAC exigeix que els bancs centrals nacionals siguin sotmesos a lâautoritat dels governs i els representants nacionals. Tenint en compte que els governadors dâaquells bancs centrals nacionals formen part del Consell de governadors del Banc Central Europeu, la política dâaquest últim ha de ser controlada pel Consell i el Parlament europeu.

Exigència nº 11: la Unió ha de poder demanar préstecs

Lâarticle I-53 estableix que âSense perjudici del concurs dâaltres ingressos, el pressupost de la Unió serà finançat íntegrament amb càrrec als recursos propisâ?. ATTAC exigeix que la Unió, més enllà dels seus recursos propis actualment limitats per decisió del Consell al 1,27 % del PIB de la Unió (límit que demana elevar), pugui demanar préstecs, especialment pels grans treballs de infraestructura i per les inversions necessàries en els països que han dâadherir-se al 2004.

Aquells péstecs han de poder fer-se a través del BCE, el que suposa lâabolició de lâarticle III-73 que prohibeix a aquest últim âlâautorització de descoberts o la concessió de qualsevol altre tipus de crèditâ? a instàncies, òrgans o agències de la Unió, així com a tota instància nacional.

Exigència nº 12: la Unió ha de poder controlar els moviments de capitals

Lâarticle III-45 prohibeix qualsevol tipus de restricció als moviments de capitals. Aquest article ha sigut ja mencionat per un comissari europeu per declarar jurídicament impossible lâimpost Tobin. ATTAC demana per tant la seva supressió. Lâarticle III-46.3 precisa que es requereix unanimitat per derogar la liberalització dels moviments de capitals amb destí o procedència de tercers països. ATTAC demana que la unanimitat sigui substituïda per la majoria qualificada.

Exigència nº 13: pel principi de la no regressió dels drets

Ha de figurar en el títol dels objectius de la Unió una clàusula afirmant el principi de no regressió dels drets dels ciutadans de la Unió, segons el qual les llleis comunitàries solament puguin aplicar-se en la mesura en que siguin més favorables que les lleis, reglaments, convencions o acords a nivell infracomunitari, en particular pel que fa al respecte als drets fonamentals tal com són definits en la Declaració universal de drets humans. Els precedents de la setmana de 48 hores i del treball nocturn de les dones demostren que aquella clàusula és indispensable.

Exigència nº 14: cap privilegio per les Esglésies, la Unió ha de ser laica

Lâarticle I-51 està enterament dedicat a lâestatut de les Esglésies i les organitzacions no confessionals. Es precisa en el punt 3 que âla Unió mantindrà un diàleg obert, transparent i regular amb aquestes esglésies i organitzacionsâ?. Aquelles institucions són les úniques que gaudeixen dâun reconeixement oficial en el tractat. ATTAC demana la supressió dâaquell punt 3 ja que suposa una repetició equívoca de lâarticle I-46: âLes institucions de la Unió mantindran un diàleg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la societat civilâ?

Exigència nº 15: lâOTAN no és una institució europea

Lâarticle I-40 fa dues vegades referència a lâOrganització del Tractat de lâAtlàntic Nord (OTAN), en particular per especificar que la política de seguretat i defensa comú de la UE âés compatible amb la política de seguretat i defensa establerta en aquest marcâ? (el de lâOTAN). Ara bé, lâOTAN inclou a dos Estats no europeus (Canadà i EEUU); 6 Estats actuals o futurs de la UE (Ãustria, Xipre, Finlàndia, Irlanda, Malta i Suècia) no formen part de la mateixa; i 3 dels seus membres europeus (Islàndia, Noruega i Turquia) no són membres de la UE. LâOTAN no és una institució europea sinó el principal instrument de la dominació dels EEUU sobre Europa. ATTAC demana la supressió de tota referència a aquesta institució en el tractat.

Exigència nº 16: la militarització no hauria de ser una obligació de la Unió

Lâarticle I-40 disposa que âels Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militarsâ?. ATTAC demana la supressió dâaquesta frase.

Exigència nº 17: facilitar les cooperacions reforçades

Lâarticle I-43, relatiu a les cooperacions reforçades que permetin a alguns Estats anar més ràpid i més lluny en lâadopció de polítiques comunes, les fa difícils, lentes o pràcticament impossibles: decisió del conjunt del Consell per majoria qualificada, llindar dâun terç dâEstats que participen, etc. ATTAC demana la supressió dâaquest llindar i una simple informació al Consell i al Parlament europeu pels governs que es comprometin a una cooperació reforçada.

Exigència nº 18: estendre la ciutadania de la Unió

Els articles II-39 a II-46 relatius a la ciutadania de la Unió han dâaplicar-se no solament als ciutadans de la Unió sinó també, segons procediments a determinar, als residents no procedents dâun dels Estats membres.

Exigència nº 19: per un veritable dret de iniciativa dels ciutadans en les polítiques de la Unió

Segons lâarticle I-46, âPodrà demanar-se a la Comissió, per iniciativa de al menys un milió de ciutadans de la Unió procedents dâun número significatiu de Estats membres, que presenti una proposta adequada sobre qüestions que aquests ciutadans estimin requereix un acte jurídic de la Unió a efectes de lâaplicació de la Constitucióâ?. Aquesta redacció deixa en la Comissió únicament lâoportunitat i el contingut de la proposta. ATTAC demana que la presa en consideració pel Consell i el Parlament sigui automàtica, sense el filtre de la Comissió, quan es reuneixi un milió de signatures per una proposta dâacte jurídic o legislatiu.

Exigència nº 20: la Comissió no ha de tenir el monopoli de la iniciativa de les lleis europees

Lâarticle I-25 manté en la Comissió el monopoli de la proposta dâun acte legislatiu. ATTAC demana que el Parlament europeu i el Consell disposin del dret de iniciativa dâactes legislatius en igualtat amb la Comissió.

Exigència nº 21: el tractat ha de poder ser realment revisat

Lâarticle IV-7 relatiu al procediment de revisió del tractat constitucional estableix una veritable carrera dâobstacles, que es pot prolongar durant anys, en el cas de que es demani la revisió del tractat. Afirma que âles esmenes entraran en vigor després dâhaver sigut ratificades per tots els Estats membres conforme a les seves regles constitucionals respectivesâ?. Així, la primacia de la competència i el lliurecanvi, lâestatut subestimat dels serveis públics, per no prendre altres exemples, són susceptibles de ser perpetuats fins lâeternitat per un sol estat membre.

ATTAC demana que la majoria qualificada sigui suficient per procedir a una revisió del tractat.

ATTAC

Comentaris

Re: La Constitución de la UE. 30 Dic 2003
30 des 2003
Al margen de la agria disputa sobre votos y vetos a la que hemos asistido las últimas semanas, la Constitución de la UE ha empezado a suscitar agudas polémicas entre los expertos. Mientras unos se preguntan si se trata de una genuina Constitución, otros subrayan cómo parece llamada a nacer sin un pueblo, una nación y un Estado. Mientras unos sugieren que nos hallamos ante un ejemplo de fría ingeniería legal, otros discuten sobre el producto final: ¿una confederación, una federación, un Estado con vocación unitaria, una suerte de gobierno transnacional...? Nuestra aproximación a la Constitución de la UE, mucho más modesta, se contenta con identificar un puñado de problemas que deben preocupar a la izquierda que resiste. Esos problemas afectan al déficit democrático heredado, a la fragilidad de los derechos sociales, a la estatalización de muchos esquemas y a una política exterior en la que llueve sobre mojado.
Nada invita a concluir, por lo pronto, que el déficit democrático que arrastra la UE se apresta a diluirse, tanto más cuanto que la Constitución muestra un vacío de legitimación que se colma con el concurso de medios --los que proporcionan, en sustancia, el derecho y los expertos-- que poca relación guardan con la práctica vital de la democracia. El fortalecimiento del Consejo y de su presidente acarrea, por lo demás, una ratificación paralela de las capacidades de los gobiernos, que se deja ver también de la mano de la disputa sobre las mayorías en la toma de decisiones en el propio Consejo. En esta instancia no se aprecia el eco de la elección popular en el ámbito de la UE: habrán de ser, antes bien, los gobiernos de los Estados los que detengan la totalidad de los votos correspondientes a estos últimos, algo que con certeza operará en detrimento de la representación de las ideologías, y ello por mucho que las decisiones deban ser refrendadas por el Parlamento de la UE. En este magma, Joseph Weiler ha señalado, tan significativa como exageradamente, que lo que los ciudadanos europeos precisan es más poder, y no más derechos.
En segundo término, la Constitución reclama "una economía social de mercado altamente competitiva", en lo que se antoja la cuadratura del círculo al amparo del designio de postular al tiempo una economía de dimensión social y un mercado en el que la competitividad dicta todas las reglas. En el terreno de los derechos sociales despunta por doquier una inflación de buenas intenciones. En ausencia de garantías expresas para que esos derechos, convertidos en obligaciones, se hagan realidad, los compromisos tienen una evidente carga retórica y a duras penas cabe esperar que sobrevivan a la vorágine de la globalización capitalista. A tono con anteriores pronunciamientos de la UE, que dejaban los derechos sociales en manos de las legislaciones estatales, aquéllos siguen teniendo un rango inferior que predispone a su incumplimiento, circunstancia tanto más inquietante cuanto que no se vislumbra ningún proyecto serio de convergencia social entre los Estados miembros.
En la Constitución de la UE los pueblos desaparecen como agentes subyacentes, en beneficio de los ciudadanos, al tiempo que se formaliza un compromiso expreso con la integridad territorial de los Estados. Se enuncia sin más, por otra parte, el propósito de reducir "las diferencias entre los niveles de desarrollo de las diversas regiones", en lo que Antonio Cantaro ha descrito como una "solidaridad desarmada". El Comité de las Regiones no parece llamado a rebajar, en fin, las asperezas al respecto.
Por lo que a la política exterior se refiere, la sobrecarga retórica se impone desde el principio. Bastará con recordar que países como España o el Reino Unido, que han sorteado recientemente la carta de la ONU en lo que a Iraq atañe, se avienen a suscribir como objetivo de la diplomacia de la UE la "estricta observancia y el desarrollo del Derecho Internacional, y en particular el respeto a los principios de la Carta de las Naciones Unidas". La Constitución postula misiones militares fuera de la Unión, vincula éstas inopinadamente "a la lucha contra el terrorismo", acata --a falta de apuestas de otro cariz-- el proyecto de una Europa fortaleza, propugna la creación de una agencia de armamento, enuncia el compromiso de respetar las obligaciones derivadas del Tratado del Atlántico Norte y se refiere de forma expresa a la "prevención de conflictos", fórmula tan delicada como equívoca habida cuenta del sentido que términos parejos han asumido en la estrategia de EEUU. En un terreno en el que es fácil barruntar la alarmante distancia que media entre la práctica de los Estados miembros y los principios enunciados, la Constitución revela, en fin, llamativas dudas en lo que respecta al desarrollo de una política exterior común, en la medida en que se ve obligada a afirmar que "los Estados miembros apoyarán activamente y sin reservas" tal política, "con espíritu de lealtad y solidaridad mutua".
Algo más conviene, con todo, agregar: aunque para calibrar lo que que la Constitución de la UE está llamada a ser habrá que aguardar a su desarrollo concreto, lo cierto es que los antecedentes invitan, como poco, al recelo. Y es que, en palabras de Pietro Barcellona, "cuando el poder está en manos de los potentes lobbies de los negocios y de las finanzas, de los círculos mediáticos y de la manipulación de las informaciones, los juristas se abandonan al cosmopolitismo humanitario y se apuntan al 'gran partido' de las buenas intenciones y las buenas maneras".
Sindicat Terrassa