|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder |
|
Les 21 exigències d’ATTAC-França davant el "tractat constitucional" europeu
|
|
|
per anònima |
28 des 2003
|
La Conferència intergovernamental encarregada d’elaborar el futur “tractat constitucionalâ€? europeu ha pres com a base de treball el document elaborat per la Convenció sobre el futur d’Europa. Partint d’aquest text es formulen les exigències del Consell d’administració d’ATTAC amb la finalitat de que el tractat pugui ser acceptable per l’associació. ATTAC considera que el terme de Constitució per qualificar aquest text és completament exagerat. D’una banda, perquè el procés utilitzat per elaborar-ho no té res a veure amb un procés constituent, que significaria l’elecció d’una assemblea constituent. D’un altre, perquè una Constitució fixa un marc en el si del qual poden realitzar-se polÃtiques diferents, fins i tot contradictòries. Tot i això, les polÃtiques de la Unió, tal com estan concretament definides en la part III del text, no deixen cap lloc a les alternatives al liberalisme, ni quan fossin demandades per la majoria dels ciutadans dels Estats d’Europa.
Caldria per a això revisar el tractat, el que suposa la unanimitat dels 25 signants. Es tracta per tant d’una missió impossible. |
Després de l’examen d’aquest text, hem optat deliberadament per no incloure cap demanda en matèria d’arquitectura institucional. Per ATTAC, en efecte, el que és important és el contingut de les polÃtiques europees, i per tant la possibilitat de que els marcs jurÃdics ofereixin o no realitzar-les, tot això independentment de les institucions, dels seus poders i de les seves relacions recÃproques.
Aquestes exigències seran comunicades al govern i al Parlament francès aixà com a tots els actors i moviments socials amb els quals ATTAC manté relacions. Després dels treballs de la CIG, ATTAC farà pública la seva apreciació del tractat i s’esforçarà per elaborar un document comú dels ATTAC d’Europa en la perspectiva del procés de ratificació pels 25 Estats membres.
Exigència nº 1: la solidaritat ha de ser un valor i una norma de la Unió
L’article I-2 no menciona la solidaritat com a valor de la Unió, mentre que es citen, entre altres, la llibertat i la igualtat. La solidaritat es dóna per suposada, simplement i abusivament, com a “comú als Estats membres�. ATTAC demana que sigui inscrita com a valor i norma de la Unió.
Exigència nº 2: la igualtat homes-dones ha de convertir-se en un valor de la Unió
L’article I-3 (“els objectius de la Unió�) indica, però solament al seu tercer punt, que la Unió “promou la igualtat entre els homes i les dones�. Tot i això, no es tracta solament de promoure sinó sobre tot de garantir aquella igualtat. ATTAC demana per tant que la igualtat home-dona figuri a l’article I-2 (“els valors de la Unió�), juntament amb la dignitat humana, la llibertat, la democrà cia, la igualtat, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans.
Exigència nº 3: la competència no hauria de ser un objectiu i una norma superior de la Unió
L’article I-3, relatiu als objectius de la Unió, indica al seu punt 2 que “la Unió oferirà als seus ciutadans (...) un mercat únic en el que la competència sigui lliure i no estigui falsejadaâ€?. ATTAC demana que la cooperació substitueixi a la competència com a objectiu i com a norma superior de la Unió. ATTAC considera aixà mateix que la Comissió ostenta il·lÃcitament poders exclusius exorbitats en matèria de competència. ATTAC demana que, en cas d’apel·lació d’un Estat, pugui ser suspesa una decisió de la Comissió en aquest à mbit fins que sigui closa per majoria qualificada pel Consell en codecisió amb el Parlament.
Exigència nº 4: els serveis públics han d’estar inclosos com a objectius de la Unió i al marge de les regles de la competència
ATTAC demana que els serveis públics (anomenats “serveis de interès general�) no siguin relegats a les parts II i III del Tractat sinó que figurin en la primera part (“Definició i objectius de la Unió�) a l’article I-3 (“Els valors de la Unió�). L’article III-55 sotmet els serveis de interès general a les regles de la competència. ATTAC demana la modificació dels articles III-55, 56 i 57 amb la finalitat d’eliminar tota referència a la competència sobre aquella matèria.
Exigència nº 5: el lliurecanvi no respon al bé comú i no hauria de ser un principi de la Unió
Và ries vegades, i sobre tot a l’article II-69, s’especifica que les polÃtiques de la Unió han de respectar “el principi d’una economia de mercat oebrta on la competència és lliureâ€?. L’exigència número 2 rebutja ja la competència com a objectiu de la Unió. ATTAC demana aixà mateix la supressió, en tot el tractat, de la fórmula “economia de mercat obertaâ€?, que és una altra manera de definir un lliurecanvi que no hauria de tenir l’estatut de “principiâ€?.
L’article II-216 assimila, com si es tractés d’una veritat establerta, “l’interès comúâ€? a la “supressió progressiva de les restriccions als intercanvis internacionals i a les inversions estrangeres directesâ€?. Aquest article és contradictori amb, entre altres, el principi de sobirania alimentà ria que implica una protecció a les importacions agrÃcoles. A més, justifica les temptatives de la UE (frustrades a Cancun) de fer entrar per la finestra de l’OMC les clà usules lleonines de l’Acord Multilateral de Inversions (AMI) expulsades per la porta de l’OCDE al 1998. ATTAC demana la supressió d’aquest article.
Exigència nº 6: impedir la mercantilització de la cultura, l’educació i la salut mitjançant la polÃtica comercial comú
L’article II-217 generalitza el vot per majoria qualificada per tota conclusió d’acords comercials. Amb una semi-excepció no obstant: es requereix la unanimitat a l’à mbit dels serveis culturals i audiovisuals, però solament “quan aquests puguin atemptar a la diversitat cultural i lingüÃstica de la Unióâ€?. ATTAC demana la supressió d’aquesta clà usula, la validesa de la qual no es precisa qui la determinaria, i demana també que la salut i l’educació continuïn exigint igualment el vot per unanimitat. Aquesta exigència és més important si hi cap degut a que l’Acord General sobre Comerç de Serveis (AGCS) de l’OMC constitueix una amenaça permanent en aquests tres sectors i a que coneixem ja la propensió de la Comissió a utilitzar-los a canvi de concessions en altres sectors.
Exigència nº 7: la polÃtica comercial comú ha de ser objecte d’un control democrà tic
Els articles III-216 i III-217 referents a la polÃtica comercial no preveuen cap control dels representants sobre el seu contingut. ATTAC demana:
- que la Comissió presenti un informe anual detallat sobre les seves activitats, sotmès a l’aprovació del Parlament europeu i dels Parlaments nacionals
- que el mandat de negociació del Comissari encarregat del comerç depengui del procediment de codecisió Parlament-Consell quan aquest últim es pronunciï per majoria qualificada
Exigència nº 8: lluitar contra el dumping social i el dumping fiscal dins de la Unió
Als à mbits social i fiscal la regla de la unanimitat permet a determinats estats mantenir polÃtiques menys obertes, donant als Estats membres pretexts per anar rebaixant les seves pròpies polÃtiques a aquells à mbits.
ATTAC demana que es basin en el procediment de codecisió Parlament-Consell (pronunciant-se aquest últim per majoria qualificada) les polÃtiques següents basades ara en la unanimitat:
- fiscalitat de les empreses, frau fiscal (articles III-62 i II-63)
- fiscalitat del mediambient (article III-130)
- seguretat social i protecció social, protecció en cas de rescissió del contracte de treball, representació i defensa col·lectiva dels treballadors, accés al mercat de treball dels procedents de tercers països (article III-104)
- aplicació dels acords entre “partenaires� socials (article III-106)
Exigència nº 9: la polÃtica econòmica i monetà ria ha de promoure el creixement i el treball
L’article III-69 indica que “la polÃtica monetà ria té com a objectiu principal mantenir l’estabilitat dels preusâ€?. Ara bé, en els objectius de la Unió (article I-3) es parla d’una “economia social de mercat altament competitiva, que tendeix a la plena ocupacióâ€?, aixà com de “creixement econòmic equilibratâ€?. ATTAC considera que no s’ha de desvincular la polÃtica monetà ria ni de la polÃtica econòmica ni de la polÃtica de treball. Per consegüent, aquesta associació demana que la plena ocupació i el creixement figurin com a objectius principals de la polÃtica monetà ria, al mateix nivell que l’estabilitat dels preus.
Exigència nº 10: El Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals han de rendir comptes als governs i als representants
L’article III-80 enumera les institucions de les quals ni el Banc Central Europeu ni els Bancs centrals nacionals haurien d’acceptar sol·licituds o instruccions. ATTAC exigeix que els bancs centrals nacionals siguin sotmesos a l’autoritat dels governs i els representants nacionals. Tenint en compte que els governadors d’aquells bancs centrals nacionals formen part del Consell de governadors del Banc Central Europeu, la polÃtica d’aquest últim ha de ser controlada pel Consell i el Parlament europeu.
Exigència nº 11: la Unió ha de poder demanar préstecs
L’article I-53 estableix que “Sense perjudici del concurs d’altres ingressos, el pressupost de la Unió serà finançat Ãntegrament amb cà rrec als recursos propisâ€?. ATTAC exigeix que la Unió, més enllà dels seus recursos propis actualment limitats per decisió del Consell al 1,27 % del PIB de la Unió (lÃmit que demana elevar), pugui demanar préstecs, especialment pels grans treballs de infraestructura i per les inversions necessà ries en els països que han d’adherir-se al 2004.
Aquells péstecs han de poder fer-se a través del BCE, el que suposa l’abolició de l’article III-73 que prohibeix a aquest últim “l’autorització de descoberts o la concessió de qualsevol altre tipus de crèdit� a instà ncies, òrgans o agències de la Unió, aixà com a tota instà ncia nacional.
Exigència nº 12: la Unió ha de poder controlar els moviments de capitals
L’article III-45 prohibeix qualsevol tipus de restricció als moviments de capitals. Aquest article ha sigut ja mencionat per un comissari europeu per declarar jurÃdicament impossible l’impost Tobin. ATTAC demana per tant la seva supressió. L’article III-46.3 precisa que es requereix unanimitat per derogar la liberalització dels moviments de capitals amb destà o procedència de tercers països. ATTAC demana que la unanimitat sigui substituïda per la majoria qualificada.
Exigència nº 13: pel principi de la no regressió dels drets
Ha de figurar en el tÃtol dels objectius de la Unió una clà usula afirmant el principi de no regressió dels drets dels ciutadans de la Unió, segons el qual les llleis comunità ries solament puguin aplicar-se en la mesura en que siguin més favorables que les lleis, reglaments, convencions o acords a nivell infracomunitari, en particular pel que fa al respecte als drets fonamentals tal com són definits en la Declaració universal de drets humans. Els precedents de la setmana de 48 hores i del treball nocturn de les dones demostren que aquella clà usula és indispensable.
Exigència nº 14: cap privilegio per les Esglésies, la Unió ha de ser laica
L’article I-51 està enterament dedicat a l’estatut de les Esglésies i les organitzacions no confessionals. Es precisa en el punt 3 que “la Unió mantindrà un dià leg obert, transparent i regular amb aquestes esglésies i organitzacionsâ€?. Aquelles institucions són les úniques que gaudeixen d’un reconeixement oficial en el tractat. ATTAC demana la supressió d’aquell punt 3 ja que suposa una repetició equÃvoca de l’article I-46: “Les institucions de la Unió mantindran un dià leg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la societat civilâ€?
Exigència nº 15: l’OTAN no és una institució europea
L’article I-40 fa dues vegades referència a l’Organització del Tractat de l’Atlà ntic Nord (OTAN), en particular per especificar que la polÃtica de seguretat i defensa comú de la UE “és compatible amb la polÃtica de seguretat i defensa establerta en aquest marcâ€? (el de l’OTAN). Ara bé, l’OTAN inclou a dos Estats no europeus (Canadà i EEUU); 6 Estats actuals o futurs de la UE (Àustria, Xipre, Finlà ndia, Irlanda, Malta i Suècia) no formen part de la mateixa; i 3 dels seus membres europeus (Islà ndia, Noruega i Turquia) no són membres de la UE. L’OTAN no és una institució europea sinó el principal instrument de la dominació dels EEUU sobre Europa. ATTAC demana la supressió de tota referència a aquesta institució en el tractat.
Exigència nº 16: la militarització no hauria de ser una obligació de la Unió
L’article I-40 disposa que “els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars�. ATTAC demana la supressió d’aquesta frase.
Exigència nº 17: facilitar les cooperacions reforçades
L’article I-43, relatiu a les cooperacions reforçades que permetin a alguns Estats anar més rà pid i més lluny en l’adopció de polÃtiques comunes, les fa difÃcils, lentes o prà cticament impossibles: decisió del conjunt del Consell per majoria qualificada, llindar d’un terç d’Estats que participen, etc. ATTAC demana la supressió d’aquest llindar i una simple informació al Consell i al Parlament europeu pels governs que es comprometin a una cooperació reforçada.
Exigència nº 18: estendre la ciutadania de la Unió
Els articles II-39 a II-46 relatius a la ciutadania de la Unió han d’aplicar-se no solament als ciutadans de la Unió sinó també, segons procediments a determinar, als residents no procedents d’un dels Estats membres.
Exigència nº 19: per un veritable dret de iniciativa dels ciutadans en les polÃtiques de la Unió
Segons l’article I-46, “Podrà demanar-se a la Comissió, per iniciativa de al menys un milió de ciutadans de la Unió procedents d’un número significatiu de Estats membres, que presenti una proposta adequada sobre qüestions que aquests ciutadans estimin requereix un acte jurÃdic de la Unió a efectes de l’aplicació de la Constitucióâ€?. Aquesta redacció deixa en la Comissió únicament l’oportunitat i el contingut de la proposta. ATTAC demana que la presa en consideració pel Consell i el Parlament sigui automà tica, sense el filtre de la Comissió, quan es reuneixi un milió de signatures per una proposta d’acte jurÃdic o legislatiu.
Exigència nº 20: la Comissió no ha de tenir el monopoli de la iniciativa de les lleis europees
L’article I-25 manté en la Comissió el monopoli de la proposta d’un acte legislatiu. ATTAC demana que el Parlament europeu i el Consell disposin del dret de iniciativa d’actes legislatius en igualtat amb la Comissió.
Exigència nº 21: el tractat ha de poder ser realment revisat
L’article IV-7 relatiu al procediment de revisió del tractat constitucional estableix una veritable carrera d’obstacles, que es pot prolongar durant anys, en el cas de que es demani la revisió del tractat. Afirma que “les esmenes entraran en vigor després d’haver sigut ratificades per tots els Estats membres conforme a les seves regles constitucionals respectivesâ€?. AixÃ, la primacia de la competència i el lliurecanvi, l’estatut subestimat dels serveis públics, per no prendre altres exemples, són susceptibles de ser perpetuats fins l’eternitat per un sol estat membre.
ATTAC demana que la majoria qualificada sigui suficient per procedir a una revisió del tractat.
ATTAC |
Comentaris
|
Re: La Constitución de la UE. 30 Dic 2003
|
|
per Carlos Taibo |
30 des 2003
|
Al margen de la agria disputa sobre votos y vetos a la que hemos asistido las últimas semanas, la Constitución de la UE ha empezado a suscitar agudas polémicas entre los expertos. Mientras unos se preguntan si se trata de una genuina Constitución, otros subrayan cómo parece llamada a nacer sin un pueblo, una nación y un Estado. Mientras unos sugieren que nos hallamos ante un ejemplo de fría ingeniería legal, otros discuten sobre el producto final: ¿una confederación, una federación, un Estado con vocación unitaria, una suerte de gobierno transnacional...? Nuestra aproximación a la Constitución de la UE, mucho más modesta, se contenta con identificar un puñado de problemas que deben preocupar a la izquierda que resiste. Esos problemas afectan al déficit democrático heredado, a la fragilidad de los derechos sociales, a la estatalización de muchos esquemas y a una política exterior en la que llueve sobre mojado.
Nada invita a concluir, por lo pronto, que el déficit democrático que arrastra la UE se apresta a diluirse, tanto más cuanto que la Constitución muestra un vacío de legitimación que se colma con el concurso de medios --los que proporcionan, en sustancia, el derecho y los expertos-- que poca relación guardan con la práctica vital de la democracia. El fortalecimiento del Consejo y de su presidente acarrea, por lo demás, una ratificación paralela de las capacidades de los gobiernos, que se deja ver también de la mano de la disputa sobre las mayorías en la toma de decisiones en el propio Consejo. En esta instancia no se aprecia el eco de la elección popular en el ámbito de la UE: habrán de ser, antes bien, los gobiernos de los Estados los que detengan la totalidad de los votos correspondientes a estos últimos, algo que con certeza operará en detrimento de la representación de las ideologías, y ello por mucho que las decisiones deban ser refrendadas por el Parlamento de la UE. En este magma, Joseph Weiler ha señalado, tan significativa como exageradamente, que lo que los ciudadanos europeos precisan es más poder, y no más derechos.
En segundo término, la Constitución reclama "una economía social de mercado altamente competitiva", en lo que se antoja la cuadratura del círculo al amparo del designio de postular al tiempo una economía de dimensión social y un mercado en el que la competitividad dicta todas las reglas. En el terreno de los derechos sociales despunta por doquier una inflación de buenas intenciones. En ausencia de garantías expresas para que esos derechos, convertidos en obligaciones, se hagan realidad, los compromisos tienen una evidente carga retórica y a duras penas cabe esperar que sobrevivan a la vorágine de la globalización capitalista. A tono con anteriores pronunciamientos de la UE, que dejaban los derechos sociales en manos de las legislaciones estatales, aquéllos siguen teniendo un rango inferior que predispone a su incumplimiento, circunstancia tanto más inquietante cuanto que no se vislumbra ningún proyecto serio de convergencia social entre los Estados miembros.
En la Constitución de la UE los pueblos desaparecen como agentes subyacentes, en beneficio de los ciudadanos, al tiempo que se formaliza un compromiso expreso con la integridad territorial de los Estados. Se enuncia sin más, por otra parte, el propósito de reducir "las diferencias entre los niveles de desarrollo de las diversas regiones", en lo que Antonio Cantaro ha descrito como una "solidaridad desarmada". El Comité de las Regiones no parece llamado a rebajar, en fin, las asperezas al respecto.
Por lo que a la política exterior se refiere, la sobrecarga retórica se impone desde el principio. Bastará con recordar que países como España o el Reino Unido, que han sorteado recientemente la carta de la ONU en lo que a Iraq atañe, se avienen a suscribir como objetivo de la diplomacia de la UE la "estricta observancia y el desarrollo del Derecho Internacional, y en particular el respeto a los principios de la Carta de las Naciones Unidas". La Constitución postula misiones militares fuera de la Unión, vincula éstas inopinadamente "a la lucha contra el terrorismo", acata --a falta de apuestas de otro cariz-- el proyecto de una Europa fortaleza, propugna la creación de una agencia de armamento, enuncia el compromiso de respetar las obligaciones derivadas del Tratado del Atlántico Norte y se refiere de forma expresa a la "prevención de conflictos", fórmula tan delicada como equívoca habida cuenta del sentido que términos parejos han asumido en la estrategia de EEUU. En un terreno en el que es fácil barruntar la alarmante distancia que media entre la práctica de los Estados miembros y los principios enunciados, la Constitución revela, en fin, llamativas dudas en lo que respecta al desarrollo de una política exterior común, en la medida en que se ve obligada a afirmar que "los Estados miembros apoyarán activamente y sin reservas" tal política, "con espíritu de lealtad y solidaridad mutua".
Algo más conviene, con todo, agregar: aunque para calibrar lo que que la Constitución de la UE está llamada a ser habrá que aguardar a su desarrollo concreto, lo cierto es que los antecedentes invitan, como poco, al recelo. Y es que, en palabras de Pietro Barcellona, "cuando el poder está en manos de los potentes lobbies de los negocios y de las finanzas, de los círculos mediáticos y de la manipulación de las informaciones, los juristas se abandonan al cosmopolitismo humanitario y se apuntan al 'gran partido' de las buenas intenciones y las buenas maneras". |
|
|
