|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
NO ET MOGUIS
|
|
|
per caga tió |
23 des 2003
|
De l´escriptora
Margaret Mazzantini
un llibre:
No et moguis
------------------------------------------------- |
I
No has acceptat l’stop. Has passat d’una arrencada amb la teva jaqueta de fals llop i els auriculars del walkman enganxats a les orelles. Acabava de ploure i havia de tornar a ploure de seguida. Més enllà de les últimes branques dels plàtans, més enllà de les antenes, els estornells envaïen la llum cendrosa, estols de plomes i xiscladisses, taques negres que es gronxaven, es passaven a frec sense ferir-se, després s’obrien, es perdien, abans de tornar-se a estrènyer en un altre vol. A baix, els transeünts duien el diari o únicament les mans damunt del cap per protegir-se del ruixat de femta que queia del cel, s’acumulava sobre l’asfalt juntament amb les fulles xopes caigudes dels arbres i desprenia una olor dolcenca i opriment que tothom tenia pressa per deixar enrere.
Venies del fons del passeig fent un esprint fins a la cruïlla. Gairebé ho havies aconseguit, i el del cotxe havia aconseguit esquivar-te. Però a terra hi havia fang, fems oliosos dels estornells reunits. Les rodes del cotxe han patinat dins d’aquella crosta relliscosa, poc, però aquesta mica ha estat suficient per tocar el teu escúter. Has pujat cap als ocells i has tornat a baixar fins a la seva merda, i amb tu ha tornat la teva motxilla amb els adhesius. Dues de les teves llibretes han anat a parar al costat de la vorera, dins d’un bassal d’aigua negra. El casc ha rebotat al mig del carrer com un cap buit, no te l’havies lligat. Els passos d’algú se t’han acostat de seguida. Tenies els ulls oberts, la boca bruta, sense les incisives. L’asfalt t’havia entrat a la pell i t’havia puntejat les galtes com la barba d’un home. La música s’havia interromput, els auriculars del walkman se t’havien ficat entre els cabells. L’home del cotxe ha deixat la porta ben oberta i ha anat cap a tu, t’ha mirat el front obert i s’ha posat les mans a la butxaca per buscar el mòbil, l’ha trobat, però li ha caigut de les mans. Un noi l’ha recollit, ha estat ell qui ha telefonat a urgències. Mentrestant el trànsit s’havia aturat. Hi havia aquell cotxe travessat sobre les vies i el tramvia no podia passar. El conductor ha baixat, ha baixat molta gent, i han caminat cap on eres tu. Gent que no havies vist mai t’ha fregat amb la mirada. T’ha sortit dels llavis un petit gemec juntament amb un grumoll d’escuma rosada, mentre te n’anaves de la vida conscient. Hi havia trànsit, l’ambulància ha trigat. Tu ja no tenies pressa. Estaves quieta dins la teva jaqueta peluda com un ocell sense vent. |
