|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
una opinió del Tripartit
|
|
|
per ll s i f |
23 des 2003
|
|
|
Tot just prendre possesió, els dirigents del Tripartit de Govern han corregut a declarar - en termes diferents entre ells però coïncidents en el fons - que aquest és el primer cop que "les esquerres governen Catalunya amb normalitat ". Ignoro si hi ha mala fe o ignorància històrica, però com a mínim aquests senyors que l'altre dia brincaven al balcó del Palau de la Generalitat deuen haver fet pensar algun dels nostres avis. L'any '31 el Rei Alfons s'exilia i les esquerres (llavors en deien l'esquerra, simptomàtic del que eren i del que són...) pujen al poder arreu de l'Estat. A Catalunya una ERC de recent creació obté el poder de manera aclaparadora. Les eleccions -municipals el '31 i autonòmiques el '32 - van ser netes, democàtiques i albiraven temps de canvi per un país sotmès a règims de tall militar des de feia dècades. Durant gairebé tres anys i mig, fins a la derogació de l'Estatut l'octubre del 1934, ERC va endegar una tasca modernitzadora i socialitzant al Principat: Nous hospitals, obres viàries, modernització de l'educació, un nou Estatut, tasca de promoció de la llengua i un llarguíssim etcètera. Una tasca en condicions "normals" i, evidentment, una tasca amb plena legitimitat. És clar, però (i intueixo que els nous i flamants caps de govern del Principat anaven per aquí) que són tres anys amb pressions constants, un aixecament militar i un clima social revolucionari. La Normalitat del nostre país havia estat i seria en el futur, aquesta. Si Maragall, Carod-Rovira o Saura al parlar de manca de "normalitat" es refereixen al final devastador que va tenir tot plegat; l'anul•lació de l'Estatut, la Guerra i la Dictadura, podem respondre el finalisme ha deixat de tenir consideració científica, arreu. I que no podem extreure la consideració de "normal" a una tasca de govern concreta i sostinguda durant tres anys pel fet que, com acostuma a passar a l'Estat espanyol, s'acabés imposant la barbàrie i el feixisme. Seria com dir que Maragall no manarà en un escenari de "normalitat" pel fet que Aznar - el Lerroux del moment - acabi duent el nou President a la presó per convocar una consulta popular. La normalitat, a la nostra mesura, hi és. Altra cosa és que ens la retallin.
Lluís Sales i Favà
Girona, 22 de desembre de 2003 |
