|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
De l'ocupant al botifler (Editorial de LLuita),
|
|
|
per Lluita |
22 des 2003
|
|
Editorial de Lluita núm. 233 Octubre-novembre del 2003 |
De l'ocupant al botifler
Editorial de Lluita núm. 233 Octubre-novembre del 2003
És joc forçat que les autoritats polítiques, militars i religioses d'una nació sotmesa siguin generalment ocupants i botiflers. Quan la sang vessada pel «derecho de conquista» o per la «cruzada de liberación» encara és fresca, predominen als llocs de comandament els ocupants, això és, els generals, bisbes o governadors forasters vencedors. I amb el pas del temps, alguns d'aquests llocs passen a ser regentats per botiflers dòcils. Tanmateix, a la capital de la metròpoli mai no s'acaben de fiar dels botiflers que, com llur definició indica, són nadius de la terra (ocupada) i sempre poden tenir alguna veleïtat sentimental de caire autoctonista, o algun compromís familiar o d'amistat amb algun patriota que els faria ser tous en la repressió. Potser és per això que hi ha determinades classes de càrrecs que gairebé mai no es deixen en mans de botiflers, com ara els capitans generals, arquebisbes, supergovernadors, caps suprems de policia, etc., que han d'estar en mans de qui no dubti mai en la tasca de desnacionalització i de repressió sistemàtiques.
Nogensmenys, en una situació d'existència d'autonomia (que és una mena de poder polític que sembla nostre però que no ho és, perquè el té collat l'estat), el càrrec de president del govern autònom s'escau que sigui exercit (i així està pensat i previst) per un personatge autòcton, més o menys botifler, més o menys col·laboracionista. Per això, resultava una anomalia històrica el fet que la Generalitat Valenciana hagi estat regentada durant vuit anys per un ocupant, el tal Zaplana (els set mesos de l'Olivas, ocupant del càrrec per delegació de l'altre, no cal ni prendre'ls en consideració), que venia de Cartagena i passava per casa nostra camí de Madrid. Amb la presidència de Camps, doncs, sembla que es vol tornar, per part del partit de Castella, a una certa normalitat, consistent a tenir al capdavant de la Generalitat un personatge que pot parlar català, si cal, i pot fer gestos valencianistes, si cal, sense deixar d'ofrenar glòries i tributs a Espanya. És a dir, un botifler.
Lluita |
Mira també:
http://www.psan.net/lluita
|
