Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
Fotos mani Hamsa dec 20
21 des 2003
DSCN1531.jpg
#file_1#
#file_2#
#file_3#
DSCN1534.jpg
DSCN1566.jpg

Comentaris

Re: Fotos mani Hamsa dec 20
21 des 2003
mes fotos en galeria media
Re: Fotos mani Hamsa dec 20
22 des 2003
Modificat: 02:10:22
m'agradaria fer un petit comentari en relació a aquesta i altres manifestacions que he assistit en aquests últims mesos/anys. En elles crec que s'ha pogut entreveure un desgast de l'acció/sentiment de les persones que participem/creem les manifestacions. En aquesta última més concretament s'ha pogut veure com gent, sense ànim ja d'acció es/ens proposavem passar "una bona estona" passejant pels carrers, fent acte de presència "solidaritzant-nos" amb l'Hamsa com qui ho fa per qui sap què. Gent amb xibecas, i no presisament per llançar-les, més d'un/a amb una pasti de més,... per poder-ho així empalmar-ho amb el concert que va haver després a la casa. No pretenc fer una crítica a aquestes persones (a mi també¿). Intento fer veure en que s'han convertit unes expressions de ràbia davant d'un futur dessallotjament pels carrers. Fet el qual tindria que anar marcat per un fort sentiment i expressió.
Ara, la policia ja no carrega (no vull dir amb això que vulgui que carreguin, sino remarcar que si no carreguen es que ja poqueta cosa fem), ni tant se vol es dignen a baixar de la furgona (deuen estar més calentets a dintre). Ara, la policia (ho han aconseguit) és la organització. Voluntària o involuntariament al llarg d'aquests últims anys/mesos s'ha aconseguit reprimir des de qui ho monta qualsevol acte de sabotatge o que pugui ser considerat violent per la peña de l'organització (m'imagino perquè aquesta organització quedi bé davant dels mitjans informatius). Ara ja, ningú s'atreveix a fer res, i intueixo no per por a la policia ni a les càmeres sinó a la bronca d'un `malalt pseudo-demòcrata del servei d'ordre de la manifestació. Això a la llarga el que provoca es que s'extengui a totes les manifestacions (sigui qui sigui qui ho convoca, si es que ho convoca algú).
Aquest fenòmen tant greu provoca que ja no es cridi, i si es crida poques vegades qui ho fa realment ho sent. D'aquesta manera les frases ja són també delegades al/a del megàfon, el/la qual marca i diu que s'ha de cridar. Aquest fet crec jo que es retroalimenta, ja que la gent al no fer-se seu el que es crida, ja no ho fa, fenomen que provoca que la figura del del megafon sigui imprescindible. Una cosa similar seria el fenomen de la furgona/camió, amb tres o més persones dintre que actua com a centre de poder mental, llegint des de comunicats que ningú sent i que per tant passa de la seva possible escolta, fins i això encara molt més greu el fet de possar música a tot drap, fet que provoca un efecte similar al del megafon però encara pitjor, ja que aquí ja no pots ni cridar. Bé sense ànim d'allargar-me considero que la línia que s'està portant ens està fent dirigir com a persones suposadament crítiques cap al sistema, cap a una espècie de conglomerat on uns/es quants/es es mouen (des de viure en CSO, a crear grups de música,...) i un enorme conjunt de gent que segueix/im la línia marcada esperant a veure que ens deixen fer, i es trist dir-ho però el que ens deixeu fer només és consumir (a la kafeta es clar!) o pillar un morao considerable.
Per això entenc que l'actuació a curt plaç per evitar que la línia de les manifestacions vagi dirigida cap aquest pou sense sortida, ha de ser:
1.l'eliminació de tota organització en la propia manifestació, excepte (i si es vol), la possible cordinació per portar la pancarta (si es que s'ha de portar alguna).
2.el canvi de nosaltres (objectes passius en la manifestació) per pendre compromís en l'acció, sense ésser repremits interior o exteriorment a la manifestació.
salut.
Colera camping CNT