|
|
|
Una altra vegada: no siguem tan triomfalistes
|
|
|
per Antoni Ferret |
20 des 2003
|
|
És una crítica interna a EUiA, publicada a «EUiA-afiliats», però no cal mantenir-la amagada |
No comparteixo l'excés d'optimisme del document del Consell Nacional del dia 22 de novembre. Una vegada més, crec que es peca de triomfalisme. Els resultats electorals han estat bons, sí, però no justifiquen tant d'optimisme i, sobretot, tan acrític.
Les raons que posaria són 3:
* Amb 240.000 vots, estem lluny, no ja del nostre sostre històric de 550.000 vots de la Transició, sinó també del d'Iniciativa del 1995 en les autonòmiques (313.092).
* Hi pot haver una majoria parlamentària de CiU i ERC, i per tant hi podia haver hagut (o, segons com anessin les coses, hi podria encara un dia haver) un Govern d'aquesta composició. Els resultats no «asseguraven» pas un govern d'esquerres.
* Pel que fa a EUiA dins la Coalició, vàrem fer un pacte amb la relació de 4 a 1 i, a l'hora de la veritat, ha estat un humiliant 8 a 1 (8 diputats d'ICV i 1 d'EUiA). O sia: ens han xollat, o, alternativament, els nostres dirigents es van deixar xollar (les protestes que va originar el pacte de coalició no eren, doncs, pas gratuïtes).
Així, doncs, els resultats han estat millors que altres vegades (o no tan dolents) i permeten per primer cop (o per segon cop, ja que podria haver estat així també el 1980) un Govern de PSC, ERC i ICV, amb suport parlamentari d'EUiA (suport ben magre, per cert, per culpa de la xollada). És clar que formem coalició. Però la coalició està en les mans d'ICV, d'acord amb un Consell de Govern decisori en què estem 5 a 3.
Encara caldria fer dues consideracions més. Considerant que el nombre de vots no va ser elevat, i considerant que només van votar un 63 per 100, és a dir, que hi va haver al voltant d'un 20 per 100 del que es podria anomenar «abstenció política» (diferent de la «natural», o persones malaltes, molt grans, impedides, absents, totalment desintegrades, etc.), hem de pensar que hi ha un bon gruix de gent d'esquerres que no vota ni votarà una coalició de dos «partits», i que «potser», en part, votaria una coalició més àmplia, en què, a més dels dos partits, s'hi haguessin integrat unes quantes organitzacions socials molt representatives, o bé que hi donessin suport.
L'altra consideració, relacionada amb aquesta darrera, és que, en un principi, si algú encara ho recorda, es va preveure un Consell de Govern de la Coalició amb 5 llocs per a ICV, 3 per a EUiA i la previsió de 2 llocs més per a altres organitzacions que s'hi poguessin afegir. Vist com han anat les coses, i el nul interès a aconseguir altres adhesions, sembla que allò va ser una trampa, en la qual jo mateix (pobre de mi) vaig caure.
Desitgem que el nou Govern sigui conseqüent amb les esperances que genera. I, si no, que sapiguem exigir-ho amb la mobilització. Les esperances, certament, no són del tot «segures», donats els antecedents de cada partit. O bé, almenys, que ens acosti a una situació més «normal».
Antoni Ferret
http://www.terra.es/personal2/aferret |
|
Re: Una altra vegada: no siguem tan triomfalistes
|
per kaosenlared.net
kaosenlared ARROBA kaosenlared.net |
20 des 2003
|
Antoni Ferret podries posar-te en contacte amb kaosenlared.net no trobem la teva adreça electrònica a la teva pàgina personal.
Una abraçada |
|
Re: Una altra vegada: no siguem tan triomfalistes
|
|
per sobre el XX, llegeix altres historiadors, company |
20 des 2003
|
|
en deieu "correa de transmision" dels moviments? |
