Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
Cal suís ja és del poble o de com les papallones esdevenen lleó
18 des 2003
¿Dónde estabas entonces cuando tanto te necesité? Nadie es mejor que nadie pero tú creiste vencer. Si lloré ante tu puerta y de nada sirvió. Hoy me siento como un halcón llamado a las filas de la insurrección.
insurrección. el último de la fila
huerto.JPG
Ja molta gent ha sentit parlar de Cal Suís i dels somnis i desitjos que les persones de bon cor projecten allà. Confiem llavors en lâefecte papallona, o de com una petita batuda dâales pot transformar-se infinites vegades fins a desencadenar un efecte inesperat.

El aleteo de Cal Suís encara se sent pels racons més amagats dels milers de quilos de ciment de la ciutat amb catifa verda a sobre. I fa por. Quan les papallones actuen juntes esdevenen lleó i ni el mico més pintat pot posar-se al davant. Res pot fer per aturar la seva empenta, massa tard.

La resta dâanimals sâho miren i molts es posicionen: âyo de aquí no me muevoâ?, diu lâesquirol. Altres pensen que tenen el dret per parlar en nom de tothom, i ho fan. Però poca gent els fa cas, només els elefants, que aquesta vegada als pobres els toca fer de policies, jutges i cobradors dâimpostos.

I les papallones saben el que volen, però no saben ben bé cap a on anar. I necessiten lâajuda sincera de la resta dâanimals, però no que parlin a les seves esquenes sinó que ho facin de cara. Sense paraules ambigües, sense amenaces ni mentides. Sense desinformació interessada.

I davant el mirall de Cal Suís tothom sâha de mirar a si mateix. Llavors haurà de confrontar el que pensa, les seves contradiccions, el que fa i viu. Després ho farà amb altres persones que estaran fent el mateix, i això és complicat. Construir en col·lectiu és més difícil que delegar la teva opinió a una fàbrica dâopinions i pactes que es reuneix amb altres fàbriques i acaben formant la patronal de la representació amb la paraula diàleg com a bandera que legitima tot.

Mai sâha dit que lâassemblea de Cal Suís estigui tancada a dialogar, parlar, acordar, pactar, negociar, conversar, y hasta cuchichear! Però no ho farem en secret, no volem participar de lâoperatiu teatre de la representació. Si volem construir un projecte seriós per a Cal Suís no podem ventilar-ho com si fos un trist ple de lâajuntament on uns diuen SI, NO, NO, ABSTENCIÃ, i quatre coses més.

Lâajuntament prepara una reunió de caçadors amb tres o com a molt quatre papallones. Diuen que la seva veu pesa més perquè la gent cada quatre anys pot escollir un o altre representant, igual que ara poden escollir a on volen les parades dâautobusos, si en queden. Volen jugar al seu joc. I nosaltres volem jugar al nostre. Però el nostre punt de partida és que tothom som iguals, dialoguem al mateix nivell, sense escales pel mig.

Una papallona dâaquestes que ara li dirien immigrant, o il·legal ens ha explicat que els antics de la seva terra, els indigenes originaris, aquells que han resistit als embats de la corona espanyola i ara a les multinacionals de la mort, fan reunions de 8 dies amb 8 nits per parlar i debatre minuciosament cada passa que donen endavant, i totes les que donen enrera.

Xerrarem tot el que sâhagi de xerrar. No hi ha pressa. No volem còrrer perquè hi ha més perill dâentrebancar-se i caure. I això fa mal, i ho sabem que fa mal. Moltes papallones porten dècades de derrota en derrota, qui sap si fins la victòria final, però si amb el cap ben alt i la dignitat somrient.

Ãs per això que la gent no es ven per un rebut de telèfon. Això ho hem de tenir molt clar. El precedent de Cal Suís fa por. Imaginem per un moment que totes les entitats dâEsplugues decideixen prendre la iniciativa de resoldre els seus problemes. Hi ha qui diria que seria un caos, hi ha qui riuria molt, hi ha qui sâamagaria a sota el trambaix.

La subvenció a entitats culturals, socials, esportives, juvenils és una camisa de força. Ãs la hipoteca que ens obliga a callar davant lâexplotació laboral i la injusticia quotidiana. No fos cas que no pugui pagar les compres de nadal.

Quan lâajuntament es gasta més de 15 milions de pessetes en lâenllumenat de nadal i només 10 en el que anomenen suport a lâhabitatge per a joves, millor dit suport al café o al cinema dels joves, les coses no funcionen bé. Com a mínim sembla estrany.

Per construir un projecte social a Cal Suís no calen tants diners. Els diners que no tenim els canviem per alegria i colors, que dâaixò si tenim i valen més que uns tristos bitllets. Per qui pateixi, les nostres families esatn molt tranquiles perquè saben que el que fem ho fem amb decissió i coherència.

I creiem que les papallones de Cal Suís juguen amb el vent en contra, però ja estan acostumades. Tants anys demanant i demanant sense resposta és dur. Ara la diferència de forces sâha equilibrat. Lâequilibri es lluita amb la unió de la gent que vol un poble saludable.

Les papallones sâalimenten del sol. Atureu el pla caufec dâuna vegada o les papallones cridaran als seus amics els bolets. I oblideu-vos de la idea de convertir el bosc de Cal Suís en una nova zona verda. Ja coneixem de quin estil són les vostres zones verdes de disseny, de imatge, dâaparador de nadal.

Des de la muntanya convertida en selva, la frescor de la imaginació pot més que les parets de lâespeculació i els negocis. Convidem a tothom a construir Cal Suís, a respirar i passejar a Cal Suís i a jugar a Cal Suís. Convidem a tothom a les activitats que allà es fan, a veure els dos pessebres que hem muntat, a treballar lâhort que aviat tindrem, a riure i a somniar, a ballar la nit de cap dâany, i a sentir lâescalfor del contacte amb altres persones.

Cal Suís ja és del poble. Se suposa que ja ho era però ara ho és més.


Cal Suís, barri de finestrelles, esplugues de llobregat, planeta terra. Desembre de 2003
huertin.JPG

Comentaris

Re: Cal suís ja és del poble o de com les papallones esdevenen lleó
18 des 2003
Anims, anims i anims.

Dignitat, coherència i lluita constant, així s'obren espais de llibertat i així es tanquen les boques mentideres dels polítics.

Hem de creure en l'efecte papallona, una, cent, mil okupacions.
Re: Cal suís ja és del poble o de com les papallones esdevenen lleó
19 des 2003
endavant, penya d'esplugues!
Sindicat Terrassa