|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Cal suÃs ja és del poble o de com les papallones esdevenen lleó
|
|
per assemblea de cal suÃs
Correu-e: calsuis ARROBA wanadoo.es (no verificat!) |
18 des 2003
|
¿Dónde estabas entonces cuando tanto te necesité? Nadie es mejor que nadie pero tú creiste vencer. Si lloré ante tu puerta y de nada sirvió. Hoy me siento como un halcón llamado a las filas de la insurrección.
insurrección. el último de la fila |
|
Ja molta gent ha sentit parlar de Cal SuÃs i dels somnis i desitjos que les persones de bon cor projecten allà . Confiem llavors en l’efecte papallona, o de com una petita batuda d’ales pot transformar-se infinites vegades fins a desencadenar un efecte inesperat.
El aleteo de Cal SuÃs encara se sent pels racons més amagats dels milers de quilos de ciment de la ciutat amb catifa verda a sobre. I fa por. Quan les papallones actuen juntes esdevenen lleó i ni el mico més pintat pot posar-se al davant. Res pot fer per aturar la seva empenta, massa tard.
La resta d’animals s’ho miren i molts es posicionen: “yo de aquà no me muevo�, diu l’esquirol. Altres pensen que tenen el dret per parlar en nom de tothom, i ho fan. Però poca gent els fa cas, només els elefants, que aquesta vegada als pobres els toca fer de policies, jutges i cobradors d’impostos.
I les papallones saben el que volen, però no saben ben bé cap a on anar. I necessiten l’ajuda sincera de la resta d’animals, però no que parlin a les seves esquenes sinó que ho facin de cara. Sense paraules ambigües, sense amenaces ni mentides. Sense desinformació interessada.
I davant el mirall de Cal SuÃs tothom s’ha de mirar a si mateix. Llavors haurà de confrontar el que pensa, les seves contradiccions, el que fa i viu. Després ho farà amb altres persones que estaran fent el mateix, i això és complicat. Construir en col·lectiu és més difÃcil que delegar la teva opinió a una fà brica d’opinions i pactes que es reuneix amb altres fà briques i acaben formant la patronal de la representació amb la paraula dià leg com a bandera que legitima tot.
Mai s’ha dit que l’assemblea de Cal SuÃs estigui tancada a dialogar, parlar, acordar, pactar, negociar, conversar, y hasta cuchichear! Però no ho farem en secret, no volem participar de l’operatiu teatre de la representació. Si volem construir un projecte seriós per a Cal SuÃs no podem ventilar-ho com si fos un trist ple de l’ajuntament on uns diuen SI, NO, NO, ABSTENCIÓ, i quatre coses més.
L’ajuntament prepara una reunió de caçadors amb tres o com a molt quatre papallones. Diuen que la seva veu pesa més perquè la gent cada quatre anys pot escollir un o altre representant, igual que ara poden escollir a on volen les parades d’autobusos, si en queden. Volen jugar al seu joc. I nosaltres volem jugar al nostre. Però el nostre punt de partida és que tothom som iguals, dialoguem al mateix nivell, sense escales pel mig.
Una papallona d’aquestes que ara li dirien immigrant, o il·legal ens ha explicat que els antics de la seva terra, els indigenes originaris, aquells que han resistit als embats de la corona espanyola i ara a les multinacionals de la mort, fan reunions de 8 dies amb 8 nits per parlar i debatre minuciosament cada passa que donen endavant, i totes les que donen enrera.
Xerrarem tot el que s’hagi de xerrar. No hi ha pressa. No volem còrrer perquè hi ha més perill d’entrebancar-se i caure. I això fa mal, i ho sabem que fa mal. Moltes papallones porten dècades de derrota en derrota, qui sap si fins la victòria final, però si amb el cap ben alt i la dignitat somrient.
És per això que la gent no es ven per un rebut de telèfon. Això ho hem de tenir molt clar. El precedent de Cal SuÃs fa por. Imaginem per un moment que totes les entitats d’Esplugues decideixen prendre la iniciativa de resoldre els seus problemes. Hi ha qui diria que seria un caos, hi ha qui riuria molt, hi ha qui s’amagaria a sota el trambaix.
La subvenció a entitats culturals, socials, esportives, juvenils és una camisa de força. És la hipoteca que ens obliga a callar davant l’explotació laboral i la injusticia quotidiana. No fos cas que no pugui pagar les compres de nadal.
Quan l’ajuntament es gasta més de 15 milions de pessetes en l’enllumenat de nadal i només 10 en el que anomenen suport a l’habitatge per a joves, millor dit suport al café o al cinema dels joves, les coses no funcionen bé. Com a mÃnim sembla estrany.
Per construir un projecte social a Cal SuÃs no calen tants diners. Els diners que no tenim els canviem per alegria i colors, que d’això si tenim i valen més que uns tristos bitllets. Per qui pateixi, les nostres families esatn molt tranquiles perquè saben que el que fem ho fem amb decissió i coherència.
I creiem que les papallones de Cal SuÃs juguen amb el vent en contra, però ja estan acostumades. Tants anys demanant i demanant sense resposta és dur. Ara la diferència de forces s’ha equilibrat. L’equilibri es lluita amb la unió de la gent que vol un poble saludable.
Les papallones s’alimenten del sol. Atureu el pla caufec d’una vegada o les papallones cridaran als seus amics els bolets. I oblideu-vos de la idea de convertir el bosc de Cal SuÃs en una nova zona verda. Ja coneixem de quin estil són les vostres zones verdes de disseny, de imatge, d’aparador de nadal.
Des de la muntanya convertida en selva, la frescor de la imaginació pot més que les parets de l’especulació i els negocis. Convidem a tothom a construir Cal SuÃs, a respirar i passejar a Cal SuÃs i a jugar a Cal SuÃs. Convidem a tothom a les activitats que allà es fan, a veure els dos pessebres que hem muntat, a treballar l’hort que aviat tindrem, a riure i a somniar, a ballar la nit de cap d’any, i a sentir l’escalfor del contacte amb altres persones.
Cal SuÃs ja és del poble. Se suposa que ja ho era però ara ho és més.
Cal SuÃs, barri de finestrelles, esplugues de llobregat, planeta terra. Desembre de 2003 |
|
|
Re: Cal suÃs ja és del poble o de com les papallones esdevenen lleó
|
|
per madame butterfly |
18 des 2003
|
Anims, anims i anims.
Dignitat, coherència i lluita constant, així s'obren espais de llibertat i així es tanquen les boques mentideres dels polítics.
Hem de creure en l'efecte papallona, una, cent, mil okupacions. |
|
Re: Cal suÃs ja és del poble o de com les papallones esdevenen lleó
|
|
per jaume |
19 des 2003
|
|
endavant, penya d'esplugues! |
