|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
El cortejo de ERC
|
|
|
per Espadachín |
08 des 2003
|
|
Parece -sólo parece- que ERC ha decidido ya, al menos de puertas adentro, la coalición gubernamental con PCE i ICV-EUeV. Lo han dejado ir poquito a poquito, pero los ladridos estentóreos que se oyen desde la perrera convergente parecen confirmarlo. |
No sé si llegaremos a conocer algún día las claves verdaderas de este final (si es que llega a ser verdaderamente así, porque en esta verbena del cortejo que parece más bien una zarzuela, el final puede ser cualquiera, tan estúpico como si lo hubiera escrito el mismísimo Luca de Tena), pero parece que se andarían por tres puntos (o así, que diría un vasco):
1)La condición de acoso y derribo sistemático del PP a todo nivel (sobre todo al estatal) al que ERC quiere obligar a su socio, suscrito con alegría y entusiasmo por los posibles socios de izquierda, pero muy cuesta arriba para los convergentes.
2) La exposición de todos los trapos sucios que iría desde la re-formación de las comisiones de investigación frustradas en la legislatura anterior hasta la revisión con lupa de todas las licitaciones, subvenciones y otras regalías realizadas por el gobierno de CiU en los últimos dos años (que no es mucho, después de la que han liado en 23), que CiU no puede, lógicamente tolerar (no puede abandonar a sus adláteres a su suerte: saben demasiado; si se hace sin ellos, los perjudicados siempre podrán entender que "a la fuerza ahorcan").
3) Y muy sorprendente. La helada sospecha de los negociadores de ERC ante la desprendida generosidad de CiU que parecen un anuncio de contactos de los periódicos: "Sí a todo". Tanto desprendimiento olía a «dales a estos pardillos lo que pidan y que suba Mas allá arriba; y una vez controlados los resortes del poder, dar por el saco a estos pipiolos, como ya hicimos hace 20 años, será coser y cantar». Parece que el equipo de Carod no sería tan fácil como Colom y Rahola, dóciles y sumisos al pujolismo más abyecto.
Veremos qué pasará ahora porque parece evidente que de un modo u otro se va a navegar en un mar de mal rollo. No hay más que ver cómo viene hoy "Avui", un auténtico boletín de histeria colectiva encabezado por el cura este, Josep Dalmau, pasando por el editorial, el escritito sibilino de Duran i Lleida, hasta Salvador Sostres, rostro descompuesto nos hace adivinar el despunte de su pluma sobre el papel, que compara a Carod con Ferran d'Antequera. Joder, cómo está el patio...
Ya hace unos días Mas avisó que si Maragall le birlaba "con malas artes" ¡¡¡lo que le pertenece!!! (es decir, la Generalitat: CiU siempre patrimonializando lo que no es suyo como si lo fuera), el PSOE se podía despedir del apoyo de CiU si lo necesitaba para tumbar al PP en el gobierno español. Qué largo me lo fiáis, debió pensar Zapatero, conocedor de sus posibilidades reales de aquí a marzo, con el objetivo puesto, simplemente, en conseguir que el PP no revalide la mayoría absoluta y oleole si lo logra.
Bueno, pues si todo esto se confirma habremos de estar muy atentos porque, ya que la ocasión se ha logrado, no debemos consentir que el pactismo, la sucia "erótica" del poder, un falso practicismo y demás, nos la birlen. Este pacto, tanto si es el que ahora ya se ve venir, como si hay sorpresa de última hora y cambia la tortilla (no parece probable pero no deja de ser posible), no será a gusto de todos: para unos, demasiada entrega al "españolismo" y presunta traición a la patria irredenta; para otros, demasiada entrega a una socialdemocracia sospechosa de excesiva transigencia con el capitalismo y presunta traición a los intereses proletarios. Bien, es posible toda esa traición y aún más, y también es posible que ya sea menos. Pero, de un modo u otro, lo que habrá es lo que habrá y aquí hay problemas que hay que resolver urgentemente, así que habrá que apretar las tuercas a est@s tí@s para que se pongan las pilas:
1) Tema inmigración.
2) Tema bolsas de pobreza
3) Tema trabajo basura
4) Tema vivienda
Solucionados estos cuatro problemas, podemos empezar a hablar (y bien alto) de financiaciones autonómicas, de cambios de Estatut y de otras cagarelas. Pero lo primero es lo primero y hay que evitar que los próximos cuatro años sólo sean un explicar a los famélicos lo guapos que vamos a estar con la nueva barretina estatutaria. |
Comentaris
|
OFERTA DE MEGAFONOS
|
|
per bbb |
08 des 2003
|
|
PRECIOS SIN COMPETENCIA |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per durruti |
08 des 2003
|
Buenos temas a resolver antes de empezar las habladurias.
Así se habla carallo! |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Pare |
08 des 2003
|
En primer lloc ERC no ha pactat amb el PCE si no amb el PSOE tot i que poc té d´obrer i de socialista. Del teu text puc deduir que ets un votant d´Esquerra Unida que parla molt de lo social i poc del fet nacional tot i que (oh sorpresa!!) una cosa pot anar lligada a un altre.
Parles de que no vols estar 4 anys amb la barretina estatutària i d´aquí es pot extreure una clara inadversió cap al nacionalisme-independentisme català (que no està necesariament representat pels regionalistes de CiU ni per ERC).
Bueno el cas és que estic d´acord en lo de les mesures socials però sense oblidar les nacionals, una cosa no treu l´altre. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
per Ryan
mmama ARROBA wanadoo.es |
08 des 2003
|
|
Venga. Despues de 20 años cualquier cambio tiene que ser mejor. Ademas, solo ver los reptilos de CIU y como sudan (dificil para reptilos)los ultimos dias habran valido la pena. Apa. Arriba una majoria de esquerras. Visca Catalunya. Y a ver si la nueva financio da lo suficiente para pagar los pobres de Extremadura. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per extremeño |
08 des 2003
|
|
en extramdura no quedan pobres, Ibarra no ha enchufado a todos en el ejercito y cobramos un millon de pelas al mes por pasear la rojigualga por el moro |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per llobregat |
08 des 2003
|
ja que Catalunya està a l´estat espanyol, la classe política i les institucions autonòmiques no tenen competència sobre:
1)tema immigració: Diferents lleis d´estrangeria. La primera feta pel PSOE i després endurida encara més pel PP
2)tema bosses de pobresa: en això si que hi ha competències. La conselleria de benestar social de CIU durant aquests anys ha segut nefasta.
3)tema treball basura. El PSOE legislà les ETT´s, treball flexible, en pràctiques, etc i el PP ho endurí. El nou govern no podria eliminar els contractes basura ja que aquest tema de relacions laborals entre contractador i contractat depén del ministeri de treball i del parlament de Madrid.
4)tema vivenda. Ufff...aquí si que podran fer política d´esquerres. Però no és,en absolut, política d´esquerres la que fan PSC-ERC-IC a l´àrea metropolitana i a la ciutat més cara del món, Barcelona. (els socialistes porten 20 anys governant-la). |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per -- |
08 des 2003
|
Si hi ha pobresa a extremadura em sap molt de greu,però nosaltres no l'hem de pagar, a catalunya tb hi ha gent pobre i els madrilenys els ajuden?
deixem de fer el capullo i concert econòmic ja! |
|
reformes socials i nacionals
|
|
per esquerra nacional |
08 des 2003
|
Em sembla molt interessant tota la teva aportació.
El que passa es que el que per tu només son "cagareles" potser per alguns indigenes, de tota la vida o nous (de la "premiere, deuxieme, troisieme generation nous som touts, les enfants des emigrees" diuen), tant se val, tenen certa importancia. Tenen certa importancia perque ens agradaria trencar la dependencia respecte un xiringo que trobem imposat i que si no es fa algun gest desmesurat acabara convertint-nos en poca cosa més que la resta d'una curiositat etnogràfica digna del 12 d'octubre que celebrava el franquisme a Saragossa (si, allo de los "bailes regionales", barretina o barret de cordoves inclosos).
Per tant, als teus 4 temes i des d'una optica ben reformista, afegiria (l'ordre més igual, depenent del dia se'ns dona osties pel 3 o pel penultim)
5) Marc estatutari que contempli el dret a l'autodeterminació
6) Marc estatutari que contempli la relació cultural i politica entre comunitats autònomes i la seva lliure federació.
7) Nova legislació linguistica i cultural que barri el pas el proces de substitucio linguistica del catala que, respectant els drets linguistics individuals de cadascu i de les diferents comunitats linguistiques del pais, converteixi el català en unica llengua oficial i n'impulsi el seu us social.
(i sobre Extremadura o les colonies interiors del mercat espanyol, solidaritat si, expoliacio no) |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Dadi |
08 des 2003
|
|
Pobressa per desgràcia hi ha a tot el món, no crec que Catalunya hagi de ser l´encarregada d´acabar amb la d´Extremadura...el que hauria de fer Ibarra es deixar de dir tonteries sobre Catalunya,Euskadi i la guerra bruta contra eta i mirar més per Extremadura. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
per Àngel
angeldalmau@hotmail.com |
08 des 2003
|
Anguita sempre deia : programa, programa, programa, ...però els programes, si els volen dur a terme, si són per alguna cosa més que per adornar uns fulls de paper, necessiten recursos, recursos, recursos ...
Potser l'Espadachín faria bé de calar-se una berretina estatutària i estudiar parsimoniosament el tema del dèficit fiscal. També podria estudiar els dèficits de competències que té l'autogovern de Catalunya.
Com ja li han respost més amunt, en tema immigració no hi tenim gaire a fer, de moment, més que politica assistencial (cosa que significa la inversió de més recursos, recursos, recursos, ...).
En temes laborals, que m'expliqui quines competències legislatives té el Parlament de Catalunya sobre el tema; actualment : molt poques, que no vol dir cap; però lo substancial, la capacitat de retocar l'Estatut dels Treballadors, d'aixó nasty de plasty.
Espadachín, que demostra estar molt enterat del món de la política, no ignorarà, per exemple, que en els darrers mesos i fins i tot dies, el Gobierno del Estado ha suspés per via judicial, de forma cautelar, diversos articles de la llei catalana de mutualitats de previsió social, i també ha retirat a les Comunitats Autònomes la potestat sancionadora en matèria de desocupació. I aixó només és un botó de mostra. I ja no parlo del tema de les miserables pensions a les vidues, a les quals el PP prohibeix donar fins i tot complements que fan riure, o plorar.
Per tant, per a poder posar en pràctica un programa progressista, ens calen aquelles competències que en diem "marc català de relacions laborals i socials" : plena capacitat legislativa en matèria laboral, social, pensions, i els recursos adients, cosa que implica una politica fiscal pròpia, una agència tributària pròpia i un concert econòmic. O aixó, o anar al ritme d'Espanya (és a dir, al ritme del proper quatrieni de majoria absoluta del PP, on ja sabeu que té pensat carregar-s'ho tot : pensions, convenis, drets laborals, ...).
Sense aixó, oblida't d'una llei que prohibeixi tancar o emportar-se a les quimbambes empreses amb beneficis, declarant-ho delicte social (per cert, és una competència de Justicia que no tenim); que permeti suprimir o al menys minimitzar les ETT's; que reguli amb severitat els contractes temporals, que instauri el salari mínim que segons les regles europees ens correspondria, no recordo la xifra, però és molt superior a l'actual ...
Passant al tema de la vivenda, sense recursos molt però que molt quantiosos, que actualment volen d'aquí per anar al metro o a l'aeroport de Madrid, no és possible fer una politica massiva d'edificació de vivenda pública assequible. I encara menys procedir a municipalitzar tot el sól públic, condició necessària (que no suficient) per a desterrar l'especulació immobiliària (comportaria grans indemnitzacions, tenint en compte que no hem fet cap revolució, només està a punt de sortir un govern reformista d'esquerres apanyadillo).
Però tampoc tenim competències jurídiques per atacar l'altra mare dels ous de l'especulació immobiliària, que és la L.A.U., Ley de Arrendamientos Urbanos, feta pels socialistes amb el suport de CiU (Borrell/Roca), la més regresiva d'Europa. Cal una llei on l'increment anual dels lloguers sigui el mateix que s'aplica a les pensions i salaris; aquest darrer es basa en la previsió de l'inflació feta a boleo pel Gobierno, sempre descaradament més baixa que la real, mentre que que els lloguers els apujen a toca-teja en base a l'inflació real; cal modificar profundament les clàusules de desnonament ("deshaucio"); cal acabar amb els contractes a cinc anys en el cas de primera vivenda familiar (cosa que impedeix fer reformes als llogaters, a risc de perdre la inversió passat els cinc anys, i dóna als propietaris la possibilitat d'apujar brutalment els preus d'un contracte al seguent, si et vols quedar).
En definitiva, si algú pensa que a Catalunya es pot avançar nacionalment sense fer-ho socialment, o com en el cas d'Espadachín i altres cripto-espanyolistes, que es pot avançar socialment sense fer-ho nacionalment : aviados estáis.
I per cert, Colom i Rahola no van tenir res a veure amb el pacte amb CiU d'ERC, allì manava un iaio que es diu Heribert i que és una altra història. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per moises |
08 des 2003
|
|
lo que tienen k hacer los pobres d Extremadura y Andalucía es kitarse d encima a la oligarquía k les ha estado chupando la sangre durante siglos. Ultimamente con la complicidad d los neo-señoritos socio-listos tipo Ibarra. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
per jordi marti
jordimartif69 ARROBA correu.vil |
09 des 2003
|
|
Cada cop estic més convençut que INdymedia creix. Aquestes aportacions es poden llegir amb gust i inclús discutir-les sense insults... M'agrada. Per cert, estic gaudint un munt llegint els convergents (no sóc tampoc del tripartit d'esquerres)com diuen que arriba el caos. Oh, quin gust! |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per marc |
09 des 2003
|
jo no em faria tantes il·lusions, ja han manat a Barcelona un grapat d'anys i jo segueixo sense trobar un pis per menys de 600 euros que no sigui un zulo ronyós.
A sobre de ser un país 'menor d'edat' amb menys drets que els altres i haver de demanar parmís per fer el que fa qualsevol persona del món, viure en la seva llengua, tampoc tenim unes esquerres que es puguin anomenar com a tals.
Només podem confiar en la mobilització per arrencar alguna cosa. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Espadachín |
09 des 2003
|
A los que -con mucha razón- desconfían del acuerdo ERC-PSC-IVetc.: es verdad que ese mismo pacto no está dando resultados socialmente justos en Barcelona, donde una beautiful sociata nos está convirtiendo esto en un parque temático completamente ajeno a sus habitantes, por no hablar de esa abominación del Fòrum; pero en el acuerdo para la Generalitat hay una diferencia: la llave la tiene en sus manos -y la mantendrá- ERC. La responsabilidad y la gloria, según vaya la fiesta, será toda para ERC, porque a los otros ya los conocemos y pocas ilusiones nos permiten: todo el secreto, la verdadera novedad es el dominio claro de ERC. De ahí la esperanza y de ahí la atenta vigilancia necesaria para que esto no se desmande una vez ocupen poltronas.
A los que -también con su razón- aducen que sin traspasos de competencias no son posibles las políticas sociales que yo he apuntado (y que, modestamente, creo representativas de un sentir muy generalizado): ahí entran cuestiones como la imaginación y el liderazgo, virtudes que cabe esperar de un político profesional con vocación de servicio a su pueblo. El tema de las competencias y de la financiación va para largo, para muy largo. Seamos realistas: en marzo ganará el PP, con mayoría absoluta o en minoría con otros apoyos (muy probablemente de CiU, a reserva de los números que se sumen entonces); una de dos: o aquí montamos un número estilo "la ciutat cremada" (y la mayoría del pueblo catalán no está hoy para estas movidas que, por cierto, tampoco sé hasta qué punto serían deseables) o sacarles un concierto económico mínimamente positivo a los peperos va a ser más labor de un sacacorchos que de un político, una tarea dura, dura, dura; y está por ver la lealtad PSC-PSOE ante esta exigencia-necesidad catalana.
Pero esto no justifica que estemos cuatro años plenamente dedicándonos a esto y viéndonoslas venir en todo lo demás. A la gente que tiene hambre, que vive bajo un puente, que no tiene papeles, que trabaja de mala manera doce horas (o más) por setenta mil pesetas (o menos), no se le puede decir que no hay competencias o que no hay presupuesto. Por cierto que lo de que no hay presupuesto... tráeme el de la Generalitat y déjame hacer y verás tú si hay o no hay presupuesto...
Es necesario un nuevo sistema de financiación, es cierto, y es necesario un nuevo paquete de competencias, el definitivo, porque, de hecho, es necesaria toda una reestructuración del Estado. Pero ojo, que con decir "concierto económico como el vasco" no está dicho todo: habrá que hablar, por ejemplo, del sistema fiscal catalán, no sea que cambiemos el atraco por la simple y llana confiscación, de los sistemas de censura de cuentas recaptatorias, de técnicas para bloquear el dinero negro y de un etcétera muy largo. Que a veces las palabras nos pierden y creemos que con tres o cuatro muy repetidas ya está todo arreglado.
Me reitero en lo dicho: todo ha de llegar y todo vendrá por sus pasos; pero lo primero es lo primero y hay urgencias perentorias que no pueden soslayarse con pretextos políticos y presupuestarios. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Ara es veurà que vol dir canvi pels polítics |
09 des 2003
|
Pressupostos oberts, participatius i vinculants. Aquesta va ser la tèctica emprada a porto Alegre pel PT, deixar que fossin els ciutadans els que marquessin les prioritats de despeses públiques.
No confio en un canvi de debò com parlen els hipòcrites d'IC, del PSC o d'ERC. No confio perque el que els ha interesat en aquests dies no ha estat parlar de les prioritats de la gent del poble, ha estat veure com encaixa la possible i potencial política catalana en el marc de la constitució i l'estatut. Com podien pactar entre ells sense ferir-se programàticament, és a dir, com rebaixem els nostres programes en un poti-poti modern i pseudoprogre de disseny, estil BCN superguai o El Prat de Llobregat superecològic però sense delta.
Parlen de reformes de l'estatut i la constitució, inclús Ansar es comença a baixar del burro, però Zapatero ja ha confirmat que els principals punts a reformar són:
- Accès a la "jefatura de l'estat" per les dones: Gran problemàtica social que afecta a una o dues dones de tot l'estat. La traducció vol dir que Elena pugui ser reina algun dia. Realment un canvi profund.
- Más Europa: Polítiques enmarcades a construir l'europa del capital i la sacrosanta constitució, contra la qual ens deien manifestar-se quan la gran campanya contra l'europa del capital.
- La tercera no m'enrecordo, però pel que crec no parlava ni de vivenda, ni de bosses de pobresa, ni de treball, ni d'autodeterminació, ah si, pot ser que parlès d'immigració il·legal? El canvi deu ser reintroduir a la constitució el pacte PPSOE de la llei d'estrangeria.
En aquest quatre anys tindrem un govern que parla de canvi. La solució: d'aquí a quatre anys per veure quin és el significat de la paraula CANVI pels polítics i quin el de la gent del poble. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
per un de l'EUiA
kompa1@hotmail.com |
09 des 2003
|
L'error (per dir-ho així) és contraposar avanços en el terreny social als avanços en el terreny nacional (és una herència del pujolisme). Pot haver-n'hi un sense l'altre?. Poden haver-hi petites mesures, passos...però avenços de veritat son impossibles l'un sense l'altre. Perquè volem un nou Estatut sinò és per garantir els drets de ciutadania i entre ells el dret a la no-pobresa, el dret a l'habitatge (de lloguer), el dret a l'escola pública de qualitat, catalana, laica, el dret a una sanitat de qualitat sense llistes d'espera...i com a poble ho volem sent amos del nostre destí..és a dir el dret a l'autodeterminació...que com a poble no som ni subdits, ni menors d'edat....
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
(de l'opressió espanyolista i dels cacics que s'han pensat que Catalunya i la Generalitat eren seves) |
|
ya empieza la politica de vivienda de erc
|
|
per alguien |
09 des 2003
|
hoy desalojo de les naus. distrito de gracia podia parar el desalojo diciendo al juez que tenían que debatir la petición de expropiación de les naus. pero no! hoy desalojo... eso si, en las declaraciones publicas el regidor de districte venga de decir antes de las elecciones que estaba en contra de todos los desalojos.
erc, ni de esquerres, ni republicana, ni catalana (aixina no es defensa la terra) |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Toni |
09 des 2003
|
|
Esper que l'ERC, aplani el camí de les esquerres catalanes cap una esquerra nacional dels PPCC, si els socialistes es desfan, cap el PP, CIU també es desfà, cap el PP i ERC, el camí serà molt més clarificador, a les properes eleccions sabrem els sostre españolista del Principat. Si la representació catalana d'esquerres unitària al congreso de los diputados de madrid, és majoritària, amb el poble mobilitzat al carrer, l'esquerra española haurà de parlar. Salut i independència. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Ryan |
09 des 2003
|
Veo que lo de extremadura os pone a todos calientes...pero yo solo queria decir que arreglar la pobreza significar traspasar dinero de los paises ricos a los paises pobres. Ejemplo: Catalunya es rico. Extremadura es pobre. Si somos tan obsesionados en cuestiones de pais (catalunya/Espanya) como esperamos que el mundo cambia? Que? Que los EUA dicen, joder porque tenemos que pagar nosotros la pobreza de los demas? Estos son argumentos falsos y poco solidarios. Lo que cuenta es que hay giros a la izquierda y anti-globalizadora. Que sean aqui o allá.
O, y por cieto, si esto significa dealojar alguna cosa ocupada que? Que buscamos otra, hay miles. Y esto es como el Lego - mas divertido construir que ocupar y quedar estancados. Cuantos vecinos nuevos podemos ganar papra la causa con cada casa nueva. Visca Catalunya solidaria. Viva los Okupas. Long Live Chaos. Killing in the name of....Howard Dean for President. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Almuseita |
09 des 2003
|
|
Tema Extremadura: se supone que españa es un estado moderno, que "va bien", ¿como es que entonces hay tantos pobres en Extremadura como dices, Ryan? Si los hay expreso mi solidaridad con estos, como con los de todas partes. Aunque me temo que no se trata de que dependan de los trabajadores catalanes (que no somos precisamente millonarios) para subsistir, lo que en realidad es una actitud paternalista bastante lamentable, sino de que los extremeños en Extremadura le den caña a quien sea necesario para mejorar su situación para vivir con dignidad. Esa es la solución, lo demás es demagogia que no va a hacer que nada cambie. Sobretodo porque si Catalunya tuvo alguna deuda con alguien ya la ha devuelvo sobradamente; millones de extremeños, murcianos, aragoneses, andaluces llegaron aqui para liberarse de la explotación laboral y la opresión social que sufrían en sus tierras. Y aquí, pese a que no encontraron ningún paraiso y trabajaron muy duro, han tenido la posibilidad de dar un futuro a sus hijos y a sus nietos. Yo soy nieto de unos de estos emigrantes, esa es la experienca de mi família, y me considero catalán y solidario. Por eso deseo la independencia, porque para ser realmente solidario es necesario tener la libertad de serlo. Al contrario de lo que sucede ahora, en que se nos esta usando para desviar la atención de la incapacidad del estado español para facilitar condiciones dignas de vida y trabajo para los extremeños y demás españoles. Sobretodo cuando los catalanes no somos millonarios. |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Joanillo |
10 des 2003
|
Però a aquestes alçades com anem dient pel món que Extramadura és pobre i Catalunya rica? És que ens creiem el discurs del poder, el discurs de la modernitat, i del progrés capitalista?
És cert: a grans trets podem dir que Catalunya s'ha industrialitzat força mentre Extramadura no. I què?
Fóra interessant fer un estudi comparatiu sobre com viu algú sota el llindar de la pobresa a Extremadura i com ho fa algú sota el llindar de la pobresa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Jo crec que les passa més canutes a Barcelona. I a Catalunya hi ha moltes més persones que viuen sota el llindar de la pobresa que a Extremadura. I pobresa no vol dir demanar al carrer, eh? Vol dir atur, vol dir pensions de misèria, vol dir lloguers abusius, hipoteques de llarg abast, desnonaments a la vista, etc.
Això d'una banda. Una altra cosa que s'ha de dir en el tema aquest és que el fals discurs de la solidaritat ja fot pudor. Entre el 0,7 per ajudar "els pobres negrets del tercer món" que "són tontos" (això es sobreentén del discurs) i "ens necessiten als europeus blancs per salvar-los" i el dels "pobres extremenys" que "malviuen per culpa dels estirats i ràcans catalans" hi ha poca diferència si ho pensem bé. I roça el cinisme quan molts dels catalans d'aquí i d'ara som fills d'andalusos, extremenys, gallecs o castellans (com el que subscriu) que van venir-s'ho a currar aquí i que, per cert, les van passar ben putes per sobreviure.
Prou hipocresia. L'internacionalisme i la solidaritat es fonamenten en el respecte i en les relacions entre iguals.
Pel què fa al "pacte de progres" [i no de "progrés"], estic amb en Marc. A veure si ens pensarem que aquí hi ha un gran canvi. Com quan es va morir el Franco! O millor, com el canvi de 1982, amb el Felipe! L'únic que es pot fer, sent realista, és apostar per les lluites populars i per l'organització de base als pobles. És l'única garantia per construir, a la llarga, molt a la llarga, una alternativa a l'Estat de coses actual. I per anar guanyant batalles concretes: com la de Capellades, amb la conservació de la bassa natural i evitant la impermeabilització. O la de l'Ebre, que s'ha de guanyar! |
|
Re: El cortejo de ERC
|
|
per Joanillo |
10 des 2003
|
Però a aquestes alçades com anem dient pel món que Extramadura és pobre i Catalunya rica? És que ens creiem el discurs del poder, el discurs de la modernitat, i del progrés capitalista?
És cert: a grans trets podem dir que Catalunya s'ha industrialitzat força mentre Extramadura no. I què?
Fóra interessant fer un estudi comparatiu sobre com viu algú sota el llindar de la pobresa a Extremadura i com ho fa algú sota el llindar de la pobresa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Jo crec que les passa més canutes a Barcelona. I a Catalunya hi ha moltes més persones que viuen sota el llindar de la pobresa que a Extremadura. I pobresa no vol dir demanar al carrer, eh? Vol dir atur, vol dir pensions de misèria, vol dir lloguers abusius, hipoteques de llarg abast, desnonaments a la vista, etc.
Això d'una banda. Una altra cosa que s'ha de dir en el tema aquest és que el fals discurs de la solidaritat ja fot pudor. Entre el 0,7 per ajudar "els pobres negrets del tercer món" que "són tontos" (això es sobreentén del discurs) i "ens necessiten als europeus blancs per salvar-los" i el dels "pobres extremenys" que "malviuen per culpa dels estirats i ràcans catalans" hi ha poca diferència si ho pensem bé. I roça el cinisme quan molts dels catalans d'aquí i d'ara som fills d'andalusos, extremenys, gallecs o castellans (com el que subscriu) que van venir-s'ho a currar aquí i que, per cert, les van passar ben putes per sobreviure.
Prou hipocresia. L'internacionalisme i la solidaritat es fonamenten en el respecte i en les relacions entre iguals.
Pel què fa al "pacte de progres" [i no de "progrés"], estic amb en Marc. A veure si ens pensarem que aquí hi ha un gran canvi. Com quan es va morir el Franco! O millor, com el canvi de 1982, amb el Felipe! L'únic que es pot fer, sent realista, és apostar per les lluites populars i per l'organització de base als pobles. És l'única garantia per construir, a la llarga, molt a la llarga, una alternativa a l'Estat de coses actual. I per anar guanyant batalles concretes: com la de Capellades, amb la conservació de la bassa natural i evitant la impermeabilització. O la de l'Ebre, que encara s'ha de guanyar! |
|
|
