|
Anàlisi :: educació i societat |
Els fonaments de la Constitució espanyola de 1978
|
|
per ANNA notícies Correu-e: anna ARROBA xarxaneta.org (no verificat!) |
06 des 2003
|
Anàlisi polític-jurídic de la Constitució de 1978 |
[aquest escrit va ser redactat en 1999 i és de plena vigència, ANNA notícies el treu del calaix i li dona difusió]
Els fonaments de la Constitució
La Monarquia restaurada per Franco i la Constitució de 1978, que pretén legitimar-la, són les institucions que fonamenten l'actual estat de dret.
Fins ara qualsevol manifestació a favor de la possibilitat de modificar la Constitució en una línia d'aprofundiment democràtic (forma d'estat i dret d'autodeterminació) troba d'immediat la
reacció -amb l'acusació de ser propostes desestabilitzadores - d'aquells que la van dictar i també d'aquells que es van prestar a representar el teatre de l'anomenat consens, d'allò que va ser, veritablement, una empassada sota l'extorsió de l'aparell militar franquista.
Després de més de vint anys de la instauració de la segona restauració monàrquica, cal preguntar-se si estem ja en condicions de saber si es pot denunciar obertament la situació o si l'anomenat "bloc constitucional" continuarà fent-nos voler creure la fal·làcia de la legitimització democràtica de l'actual estat de dret o, allò que encara és pitjor, la mentida d'afirmar que podem cabre tots en aquesta monarquia i que el contingut de la Constitució és
realment demòcrata.
Des del mateix sistema s'ha acceptat que el procés va ser "singular, sui generis i heterodox" (P.Lucas Verdú:La singuralidad del proceso
constituyente español. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1978 i J.Ferrando Badia: Teoría de la instauración monárquica en
España. IEP, Madrid, 1975). "Singular" en la mesura que no existeix una ruptura legal i per la presència "dels poders fàctics que han conservat intacte el seu poder"; "sui generis", "per la disminució (absència diríem nosaltres) del poder constituent en la seua qualificació de sobirà i originari"; i "heterodox", "per no seguir els cànons tradicionals de la dogmàtica democràtica constitucional" es a dir per l'absència d'un govern provisional encarregat d'organitzar la transició pacífica del règim anterior al nou; la
inexistència d'una Assemblea unicameral encarregada de redactar la Constitució, la qual va ser substituïda per una Ponència reduïda on
faltaven el PSP, tots els grups bascs i els partits catalans republicans i sobiranistes; i, finalment, l'absència d'una convocatòria feta per part dels "constituents" en aquest sentit.
Però també des del sistema, es vol justificar l'empassada al dir que si bé, en origen, va faltar un veritable procés democràtic, aquest va
anar adquirint aquesta condició amb l'anomenat consens i pels objectius que es van marcar. Lucas Verdú ve a dir: "la irregularitat o heterodòxia del procés constituent espanyol pot jutjar-se segons els resultats als que arribe (...) La gènesi de la imminent Constitució ha sigut heterodoxa; els seus efectes, si aconsegueix
consens i duració, ortodoxes". Es a dir la fonamentació de l'empassada del 78 obliga el manteniment continu del consens per part
del "bloc constitucional" i al manteniment del seu silenci per a fer-la "ortodoxa", malgrat que el sistema no permet el ple reconeixement
de la pluralitat nacional de l'Estat i nega el dret d'autodeterminació de les nacions no castellanes; no permet una possible opció federal entre comunitats, ni contempla la igualtat
jurídica de les llengües de l'Estat; per no parlar dels altres dos temes que van ser imposats: la monarquia i el model social de
societat. Caldria al respecte llegir allò que Jordi Solé Tura va escriure (Nacionalidades y nacionalismos en España. Alianza Editorial , pàgines 99 i 100) - en la seua qualitat de president de la ponència constitucional - de com va rebre el paper escrit a mà, provenint de la Moncloa, on se l'instava redactar l'article 2 de la
Constitució amb l'ordre que no mogués "ni una coma", doncs aquell era el text literal de l'acord pres per "los sectores consultados".
Per a que ara ens vinguen amb allò de "no agafar avantatges sota l'amenaça de la violència" o de "cap acord polític sota la pressió de l'extorsió".
Però amb tot, allò més inquietant, encara avui, per la seua condició d'autèntic xantatge, paralitzador d'iniciatives i autèntica prova de
l'estat de dret vigilat i tutelat, en el que vivim, és el manteniment, en el text constitucional redactat en 1978, de l'article
que atribueix a les forces armades la defensa de la "integritat territorial i l'ordenament constitucional". Article que ara, en 1998, encara se'ns presenta esgarrifós després de conèixer els punts de vista del fiscal en cap Fungairiño sobre els cops d'estat en Xile i Argentina.
Després de més de vint anys de la Constitució sorgida, dictada, tutelada i vigilada pels hereus del franquisme, el problema ja no és sols nostre, dels nacionalistes no espanyols, dels republicans i dels sobiranistes valencians, afecta també al conjunt de tots els demòcrates de l'Estat espanyol.
Ciutat de València, 3 desembre de 1999
Víctor Baeta i Subias - Antoni Infante i Pérez
-----------------------------------------
ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País Valencià)
Notícies per a compartir i tendir ponts entre el nacionalisme d'alliberament i l'esquerra (tan la institucional com l'alternativa)
-Per a suscribir-se: agenciaanna-subscribe ARROBA yahoogroups.com
-Per a enviar notícies i comunicats:
anna ARROBA xarxaneta.org
-Si voleu llegir les notícies publicades entreu en:
http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna
-Per a llegir els ANNA's de la primera epoca:
http://llibertat.com/annanoticies/
-----------------------------------------
-Per a cancel·lar la suscripció a aquest grup, envia un missatge de correu a:
agenciaanna-unsubscribe ARROBA yahoogroups.com
-Per a accedir a la pàgina principal: http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna
La utilización de Yahoo! Grupos está sujeta a su aceptación de las
Condiciones del servicio (http://es.docs.yahoo.com/info/utos.html) así
como de la Política de privacidad (http://privacy.yahoo.com/es/). |