Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Homenatge a Quim Sànchez al Prat de LLobregat
06 des 2003
Dissabte 13 de desembre, a la Plaça de la Vila del Prat del Llobregat (al costat de l’estació de Renfe)
Lâacte començarà amb la lectura dâun manifest unitari , seguida dâuna explicació sobre qui era en Quim Sánchez i com i per què va morir. Tot seguit, parlaran els/les diferents representants de les organitzacions i col·lectius participants.
Després dels parlaments, sâinterpretarà la Muixeranga
En acabat l'homenatge, hi haurà lâactuació de cantautors i un petit piscolabis.

Organitza: Endavant (OSAN) del Prat, amb el suport de diferents col·lectius i organitzacions de l'esquerra independentista.

Manifest:

RECUPEREM LA MEMÃRIA, RECUPEREM EN QUIM

El 16 de desembre dâenguany es compliran 18 anys de la mort del company Quim Sánchez, caigut en una acció de combat en nom dâuna terra lliure.
Durant aquests 18 anys hem pogut veure com lâEsquerra Independentista a la que pertanyia en Quim sâha fraccionat i ha caigut lentament en un pou de marginalitat; hem vist com el nacionalisme espanyol hereu del franquisme reprenia públicament el poder que, a la pràctica, no va perdre mai, en forma de les dues victòries electorals del Partido Popular; hem vist com les reivindicacions nacionals i dâesquerres del nostre poble queien en mans de partits reformistes que no han fet més que fer-li el joc als grans partits catalans i espanyols, i que han estat incapaços de defensar els interessos dels treballadors i les treballadores dâaquest país en matèries com el medi ambient, lâhabitatge, la dignitat laboral o la sobirania nacional.
Amb aquest panorama, podríem dir que en Quim Sánchez va morir per una causa perduda. Els últims anys, però, estem coneixent un procés de revifalla i reunificació de lâEsquerra Independentista, que ja està donant els seus fruits en àmbits tan importants com lâantirepresiu o lâinstitucional; estem coneixent, també, una lenta però segura revifalla de la societat civil catalana, que cada cop està més farta dels jocs dâesgrima entre polítics que no tenen cap interès pels problemes i les preocupacions del ciutadà dâa peu; estem assistint a un divorci cada cop més gran entre el poble treballador i aquells que diuen representar-lo. Estem assistint, en fi, a la represa de la consciència de lluita que gent com en Quim Sánchez no va perdre mai.
En aquest procés de represa de consciència, és molt important recuperar la memòria històrica de les nostres lluites com a poble i com a classe treballadora; i en aquesta recuperació del nostre passat, cal parar especial atenció al missatge i lâexemple dâaquells que ho van deixar tot, fins i tot la vida, en la defensa dels nostres drets. Gent que, sovint, ha estat oblidada.
Un dâaquests grans oblidats és el nostre company Quim; durant molt de temps, aquest valent revolucionari no ha rebut lâhomenatge que es mereixia a la seva vila, al Prat del Llobregat. Ãs per això que ens hem reunit aquí, per recordar en Quim, i no només com a independentista (error en el que sovint es cau), sinó també i molt especialment com a revolucionari; no només com a fill dâaquest país, sinó com a fill de la classe treballadora. En un moment en què un partit amb nom i cognoms (és a dir, Esquerra Republicana de Catalunya) pretén obviar i destruir la indissoluble unitat entre lâalliberament nacional dels Països Catalans i lâalliberament de la classe treballadora, és més necessari que mai recordar la figura dâen Quim i de tots aquells i aquelles que es van deixar la pell en la lluita per donar-li un futur digne i just als fills i les filles del poble treballador català; un futur on les seves llibertats i drets nacionals i socials fossin respectats i protegits. Un futur de llibertat nacional i de dignitat obrera. El futur que, en fi, sempre ha defensat lâEsquerra Independentista, hereva i defensora dels ideals de gent com el company Quim.
Ara, més que mai, és temps de redescobrir el nostre passat. Ara, més que mai, és temps de rendir als nostres caiguts lâhomenatge que es mereixen. Ara, més que mai, és temps de recollir el seu esperit i els seus somnis i defensar la seva vigència. Ara, més que mai, és temps de dir que nosaltres ni oblidem, ni perdonem. Ara, més que mai, és temps de cridar ben fort:

COMPANY QUIM SÃ?NCHEZ, SEMPRE EN EL RECORD!
VISCA LA TERRA!

Endavant (OSAN) del Prat de Llobregat
Sindicat