|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Homenatge a Quim SÃ nchez al Prat de LLobregat
|
|
|
per homenatge |
06 des 2003
|
|
Dissabte 13 de desembre, a la Plaça de la Vila del Prat del Llobregat (al costat de l’estació de Renfe) |
L’acte començarà amb la lectura d’un manifest unitari , seguida d’una explicació sobre qui era en Quim Sánchez i com i per què va morir. Tot seguit, parlaran els/les diferents representants de les organitzacions i col·lectius participants.
Després dels parlaments, s’interpretarà la Muixeranga
En acabat l'homenatge, hi haurà l’actuació de cantautors i un petit piscolabis.
Organitza: Endavant (OSAN) del Prat, amb el suport de diferents col·lectius i organitzacions de l'esquerra independentista.
Manifest:
RECUPEREM LA MEMÃ’RIA, RECUPEREM EN QUIM
El 16 de desembre d’enguany es compliran 18 anys de la mort del company Quim Sánchez, caigut en una acció de combat en nom d’una terra lliure.
Durant aquests 18 anys hem pogut veure com l’Esquerra Independentista a la que pertanyia en Quim s’ha fraccionat i ha caigut lentament en un pou de marginalitat; hem vist com el nacionalisme espanyol hereu del franquisme reprenia públicament el poder que, a la prà ctica, no va perdre mai, en forma de les dues victòries electorals del Partido Popular; hem vist com les reivindicacions nacionals i d’esquerres del nostre poble queien en mans de partits reformistes que no han fet més que fer-li el joc als grans partits catalans i espanyols, i que han estat incapaços de defensar els interessos dels treballadors i les treballadores d’aquest paÃs en matèries com el medi ambient, l’habitatge, la dignitat laboral o la sobirania nacional.
Amb aquest panorama, podrÃem dir que en Quim Sánchez va morir per una causa perduda. Els últims anys, però, estem coneixent un procés de revifalla i reunificació de l’Esquerra Independentista, que ja està donant els seus fruits en à mbits tan importants com l’antirepresiu o l’institucional; estem coneixent, també, una lenta però segura revifalla de la societat civil catalana, que cada cop està més farta dels jocs d’esgrima entre polÃtics que no tenen cap interès pels problemes i les preocupacions del ciutadà d’a peu; estem assistint a un divorci cada cop més gran entre el poble treballador i aquells que diuen representar-lo. Estem assistint, en fi, a la represa de la consciència de lluita que gent com en Quim Sánchez no va perdre mai.
En aquest procés de represa de consciència, és molt important recuperar la memòria històrica de les nostres lluites com a poble i com a classe treballadora; i en aquesta recuperació del nostre passat, cal parar especial atenció al missatge i l’exemple d’aquells que ho van deixar tot, fins i tot la vida, en la defensa dels nostres drets. Gent que, sovint, ha estat oblidada.
Un d’aquests grans oblidats és el nostre company Quim; durant molt de temps, aquest valent revolucionari no ha rebut l’homenatge que es mereixia a la seva vila, al Prat del Llobregat. És per això que ens hem reunit aquÃ, per recordar en Quim, i no només com a independentista (error en el que sovint es cau), sinó també i molt especialment com a revolucionari; no només com a fill d’aquest paÃs, sinó com a fill de la classe treballadora. En un moment en què un partit amb nom i cognoms (és a dir, Esquerra Republicana de Catalunya) pretén obviar i destruir la indissoluble unitat entre l’alliberament nacional dels Països Catalans i l’alliberament de la classe treballadora, és més necessari que mai recordar la figura d’en Quim i de tots aquells i aquelles que es van deixar la pell en la lluita per donar-li un futur digne i just als fills i les filles del poble treballador català ; un futur on les seves llibertats i drets nacionals i socials fossin respectats i protegits. Un futur de llibertat nacional i de dignitat obrera. El futur que, en fi, sempre ha defensat l’Esquerra Independentista, hereva i defensora dels ideals de gent com el company Quim.
Ara, més que mai, és temps de redescobrir el nostre passat. Ara, més que mai, és temps de rendir als nostres caiguts l’homenatge que es mereixen. Ara, més que mai, és temps de recollir el seu esperit i els seus somnis i defensar la seva vigència. Ara, més que mai, és temps de dir que nosaltres ni oblidem, ni perdonem. Ara, més que mai, és temps de cridar ben fort:
COMPANY QUIM SÃ?NCHEZ, SEMPRE EN EL RECORD!
VISCA LA TERRA!
Endavant (OSAN) del Prat de Llobregat |
