Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Manifest pel Català a l’escola
02 des 2003
Manifest pel Català a l’escola

Manifest en defensa de l’escola catalana com a garantia de cohesió social
untitled.bmp
El català com a factor d’identitat i eina d’integració social

La llengua catalana, en tant que llengua pròpia de Catalunya, de les Illes Balears, del País Valencià i de la franja de ponent, així com d’Andorra, Catalunya Nord i l’Alguer, és patrimoni i dret universal de tota la seva ciutadania, constitueix un dels més importants valors d’identitat i de pertinença de la seva gent, i s’erigeix com a factor fonamental d’integració social a la comunitat.

L’assoliment del ple coneixement del català per part de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al qual ha de donar resposta el nostre sistema educatiu.

L’escola catalana com a garantia de coneixement de les dues llengües als territoris de parla catalana.

Mitjançant l’ensenyament, els governs han de buscar el màxim consens social per assolir l’objectiu de garantir per a l’actual ciutadania i per a les futures generacions el ple domini lingüístic del català com a llengua nacional pròpia, així com de la llengua oficial de l’Estat.

L’establiment dels programes d’immersió lingüística i del català com a llengua vehicular de l’ensenyament garanteixen a tot l’alumnat el coneixement de les dues llengües.

Les polítiques educatives empreses per les diferents administracions han estat diverses. Nosaltres proposem l’establiment del català com a llengua vehicular a l’ensenyament i l’aplicació de programes d’immersió lingüística en les etapes d’educació infantil i d’educació primària.

Aquest fet, juntament amb l’ensenyament de la llengua oficial de l’Estat, constitueix l’única garantia metodològica per a què tot l’alumnat escolaritzat adquireixi el ple domini de les dues llengües en finalitzar els ensenyaments obligatoris, tal com s’ha demostrat a bastament en les diferents avaluacions realitzades sobre competències lingüístiques.

El català com a eina d’inclusió al sistema educatiu, d’integració i de cohesió social per al futur del país de l’alumnat estranger.

Els Països Catalans, que han estat històricament una societat acollidora de persones nouvingudes, han apostat sempre per la integració i la cohesió social, partint sempre del consens i el respecte a la pluralitat cultural i lingüística de les persones, en base a la normalització de la cultura i la llengua catalana com a factor d’inclusió social, integrador i identificatiu de la realitat nacional catalana. En aquest moments de forta afluència migratòria de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món, és més important que mai l’acolliment d’aquestes persones en condicions de dignitat oferint i facilitant-los l’accés als recursos bàsics de benestar, però també i molt especialment, al recurs bàsic del coneixement del català com a llengua pròpia, així com de la llengua oficial a l’Estat. L’escola ha de contribuir en aquest procés assegurant el coneixement de la llengua a tot l’alumnat, en tant que constitueix un dret individual de les persones per a la no discriminació i és un eina fonamental de comunicació, d’integració i de sentiment de pertinença a un país que, si ho volen, també serà el seu.

L’educació infantil i els primers cursos d’educació primària són, per als nens i nenes de parla materna altra que el català, un dels moments més crítics per a l’aprenentatge de la llengua.

En un context sociolingüístic com l’actual, on hi ha una llengua fortament dominant i una altra encara minoritzada i en clar desavantatge pel que fa a l’ús mediàtic i social (el català), és precisament en l’educació infantil i en el primer i segon curs d’educació primària (6 i 7 anys) el moment més crític per a l’adquisició del coneixement del català, que pot condicionar els aprenentatges dels cursos posteriors, perquè és on els nens i nenes consoliden l’aprenentatge oral de la llengua i aprenen a llegir i a escriure.

La nova normativa que desenvolupa la Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE), és un clar atemptat a l’escola i a la societat perquè posa en situació molt compromesa l’actual aprenentatge de la llengua catalana.

El Reial Decret 830/2003, que regula els ensenyaments comuns de l’educació primària, de la LOCE, estableix l’obligació d’impartir un mínim de 4 hores de llengua castellana a primer i segon curs d’educació primària.

Mentre que, per a la resta de cicles o etapes educatives, aquest o altre nombre d’hores, tindrien una importància relativa i entraria dins el terreny del debat didacticopedagògic sobre quines han de ser les matèries o àrees que caldria reforçar amb major o menor pes horari, l’obligatorietat d’impartir 4 hores de castellà precisament a primer i a segon de primària, adquireix una clara rellevància social perquè constitueix un veritable atemptat a l’aprenentatge del català. La nova normativa que desenvolupa la Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE), és un clar atemptat a l’escola i a la societat perquè posa en situació molt compromesa l’actual aprenentatge de la llengua catalana.

El Reial Decret 830/2003, que regula els ensenyaments comuns de l’educació primària, de la LOCE, estableix l’obligació d’impartir un mínim de 4 hores de llengua castellana a primer i segon curs d’educació primària.

Mentre que, per a la resta de cicles o etapes educatives, aquest o altre nombre d’hores, tindrien una importància relativa i entraria dins el terreny del debat didacticopedagògic sobre quines han de ser les matèries o àrees que caldria reforçar amb major o menor pes horari, l’obligatorietat d’impartir 4 hores de castellà precisament a primer i a segon de primària, adquireix una clara rellevància social perquè constitueix un veritable atemptat a l’aprenentatge del català.

Per tot l’exposat:

1. Exigim al Ministerio de Educación, Cultura y Deportes (MECD) la immediata rectificació de l’esmentat Reial Decret.

2. Demanem als actuals governs del País Valencià, les Illes Balears, Aragó i Catalunya la seva oposició al decret i l’obertura immediata de negociacions amb el MECD.

3. Demanem als partits polítics un pronunciament clar i el seu compromís de dur a terme totes les accions legals i polítiques per canviar la normativa i, en darrer terme, la no aplicació del Reial Decret.

4. Donem suport al professorat que ja ha manifestat la seva insubmissió en l’aplicació d’aquesta normativa i encoratgem a la comunitat educativa a dur a terme totes aquelles accions que n’evitin la seva aplicació
Sindicat