Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats
La proposta de constitució europea
02 des 2003
"Les anàlisi del nacionalisme burgès i dels sectors independentistes que es van integrar a ERC eren, en el millor dels casos, errònies, i en el pitjor, interessadament falses."
cimera_05.jpg
Històricament, el nacionalisme català dâarrel burgesa ha defensat que Espanya era el problema i Europa la solució. Als anys setanta aquest nacionalisme argumentava que, sortint de la dictadura franquista, pujar al âtren europeuâ? era la millor solució per democratitzar lâestat espanyol, però com tantes altres anàlisis dâaquest nacionalisme (que la transició era la millor solució possible, que una monarquia parlamentària a Espanya garantiria els drets nacionals dels i les catalanes,â¦) sâhan revelat totalment errònies.

Hem de tenir present però que sectors de lâindependentisme català han coincidit amb aquesta anàlisi del nacionalisme burgès. Pensem en la declaració de dissolució de Terra Lliure IV Assemblea i la integració a ERC dâuna part significativa del moviment independentista a principis dels noranta. El principal argument que esgrimien per legitimar la seva trista actuació era que arrel de la reoredenació geopolítica fruit del col·lapse de la URSS i el procés dâindependència de les repúbliques Bàltiques, sâobria una nova etapa política a Europa que feia possible assolir la independència dels Països Catalans per vies estrictament institucionals. Afirmaven que tot i que des de lâestat espanyol es bloquegés aquesta via, les institucions europees recolzarien la iniciativa democràtica de lâexercici del dret a lâautodeterminació.

Ja en aquella època van sorgir veus que deien que aquest argument era una simple excusa per renunciar als plantejaments independentistes i integrar-se a ERC. Passats uns anys i amb el projecte de Constitució europea sobre la taula, no queda cap dubte que els qui defensaven aquest argument liquidacionista eren molt conscients de les implicacions polítiques de la seva decisió o bé que la seva capacitat dâanàlisi polític era nul·la.

Els fets a data dâavui són que la convenció europea ha finalitzat els treballs de redacció dâun projecte de constitució europea en la que no es reconeixen altres entitats polítiques que no siguin els estats membres. No és (ni era) cap secret que la Unió Europea és una unió dâestats i que, més enllà de diferències més o menys substancials, tots els estats comparteixen una sèrie dâinteressos que queden recollits explícitament en aquesta constitució.

El més important és que sota cap concepte es modificaran les actuals fronteres polítiques dels estats. Per tant la constitució europea serà una eina molt útil en mans dels estats que, com lâespanyol i el francès, pretenen frustrar les aspiracions democràtiques dels pobles que lluiten per la seva independència. A més, el text de la constitució, no es limita només a blindar el status quo geopolític vigent, sinó que en el preàmbul no es fa cap tipus dâesment als pobles o a les nacions sense estat dâEuropa, només es parla de ciutadans i dâestats. A tot això cal sumar-hi el fet que el català no és reconegut com a llengua oficial de la Unió. Tot plegat fa que per la UE el poble català no existeixi; serem només espanyols de lâest o francesos del sud.

Els comentaristes, els tertuliants i els polítics sâomplen la boca de les suposades millores socials que suposarà la incorporació de la carta de drets socials a la constitució europea. Irònicament, aquestes afirmacions es produeixen enmig dâuna dura ofensiva neoliberal de retallada de drets socials i polítics aconseguits amb dures lluites obreres durant el segle passat.

El sistema públic de pensions, les mesures de protecció social, el treball estable, la educació i la sanitat pública i un llarg etcètera poden passar a ser només un record del passat. Els fets han demostrat que les terceres vies porten a un atzucac, o millor dit, són una drecera cap a les posicions neoliberals que pretenen que el mercat és el millor distribuïdor de recursos, que cal flexibilitzar el mercat laboral i retallar les despeses socials per tal de mantenir la tendència creixent de les taxes de benefici empresarial.

Així doncs, aprovar una pomposa constitució europea que estableixi els drets socials de tots els ciutadans europeus (excloent ja de partida els immigrants sense papers) quan a la pràctica es retallen els drets socials, es precaritza el mercat laboral i es desmantellen les conquestes socials servirà només dâoperació de rentat de cara dels estats i les grans empreses europees. Els quals, per més inri, aniran pel món presumint de ser el bressol de la democràcia i dels drets socials i demanant als âpaïsos subdesenvolupatsâ? que segueixin el seu exemple.

Un altre aspecte a tenir en compte alhora de posicionar-se respecte la constitució europea és el greu dèficit democràtic que té el funcionament de les institucions europees. Podem afirmar que és un pas enrera respecte els principis de democràcia representativa liberal, que ja es dir. La gran majoria, per no dir la totalitat, de decisions importants adoptades en el marc de la Unió Europea es prenen en el marc de conferències intergubernamentals on els presidents i els ministres de cada estat són els que prenen les decisions sense el control efectiu dâuna instància legislativa escollida per sufragi universal.

Així doncs, els centres de decisió clau dels aspectes que condicionen la nostra vida sâallunyen cada cop més de la influència dels i les treballadores i es posen descaradament al servei del gran Capital. Tot plegat fa que si actualment ja tenim poca o nul·la capacitat dâincidència sobre les polítiques de les institucions que teòricament ens representen, amb la Unió Europea que dibuixa aquesta constitució, encara en tindrem menys.

Un dels discursos legitimadors de la Unió Europea afirma que els estats-nació són ens jurídics obsolets en el marc de la globalització capitalista i, per tant, urgeix crear noves estructures juridicopolítiques com la Unió Europea. Hi ha qui fins i tot afirma que els estats acabaran desapareixent. Ens sembla que la realitat apunta cap una direcció diferent. Ãs cert que moltes de les competències que ostentaven els estats ara són gestionades des de les institucions europees, però els estats conserven encara lâatribució que els defineix com a tal: el monopoli de la violència legítima sobre un territori determinat. En el text de la proposta de constitució europea es faculta a cada estat a âsolucionar els seus problemes inetrnsâ? de la manera que creguin més idònia, la qual cosa equival a atorgar-los carta blanca per reprimir les dissidències polítiques internes amb tots els mitjans al seu abast, incloent la tortura, la presó per raons polítiques, la il·legalització de partits, la clausura de mitjans de comunicació i un llarg etcètera.

Així doncs lâEuropa que dibuixa aquesta constitució es caracteritza per:

-.centralitzar la presa de decisions estratègiques allunyant-les encara més de la influència dels i les treballadores i garantint que representin els interessos del gran Capital.

-.blindar el status quo geopolític vigent impedint de fet qualsevol procés dâautodeterminació en el marc europeu

-.consolidar els estats com a gendarmes del sistema econòmic i social capitalista que patim atorgant-los carta blanca per âsolucionarâ? els seus âproblemes internsâ? (llegeixiâs reprimir els conflictes nacionals i les lluites socials).

Per tant, en el futur referèndum sobre la Constitució europea només hi ha una postura coherent a adoptar des dâun posicionament dâesquerres i independentista: el NO combatiu.

El desenvolupament històric durant aquests últims anys ha confirmat que les anàlisi del nacionalisme burgès i dels sectors independentistes que es van integrar a ERC eren, en el millor dels casos, errònies, i en el pitjor, interessadament falses. Els fets confirmen que no hi ha vies institucionals per exercir el dret a lâautodeterminació ni per defensar efectivament els interessos de les classes populars. Per tant, hem de ser conscients que només la lluita ens donarà el que les lleis ens prenen.

J. Torrents, militant d'Endavant(OSAN).
Publicat a la Tanyada, número especial set-oct de 2003.
Mira també:
http://www.cupvila.org
http://www.endavant.org

Comentaris

Re: La proposta de constitució europea
03 des 2003
molt bo l'article
Sindicat