|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
La proposta de constitució europea
|
|
|
per nanu |
02 des 2003
|
|
"Les anàlisi del nacionalisme burgès i dels sectors independentistes que es van integrar a ERC eren, en el millor dels casos, errònies, i en el pitjor, interessadament falses." |
|
Històricament, el nacionalisme català d’arrel burgesa ha defensat que Espanya era el problema i Europa la solució. Als anys setanta aquest nacionalisme argumentava que, sortint de la dictadura franquista, pujar al “tren europeu� era la millor solució per democratitzar l’estat espanyol, però com tantes altres anà lisis d’aquest nacionalisme (que la transició era la millor solució possible, que una monarquia parlamentà ria a Espanya garantiria els drets nacionals dels i les catalanes,…) s’han revelat totalment errònies.
Hem de tenir present però que sectors de l’independentisme català han coincidit amb aquesta anà lisi del nacionalisme burgès. Pensem en la declaració de dissolució de Terra Lliure IV Assemblea i la integració a ERC d’una part significativa del moviment independentista a principis dels noranta. El principal argument que esgrimien per legitimar la seva trista actuació era que arrel de la reoredenació geopolÃtica fruit del col·lapse de la URSS i el procés d’independència de les repúbliques Bà ltiques, s’obria una nova etapa polÃtica a Europa que feia possible assolir la independència dels Països Catalans per vies estrictament institucionals. Afirmaven que tot i que des de l’estat espanyol es bloquegés aquesta via, les institucions europees recolzarien la iniciativa democrà tica de l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Ja en aquella època van sorgir veus que deien que aquest argument era una simple excusa per renunciar als plantejaments independentistes i integrar-se a ERC. Passats uns anys i amb el projecte de Constitució europea sobre la taula, no queda cap dubte que els qui defensaven aquest argument liquidacionista eren molt conscients de les implicacions polÃtiques de la seva decisió o bé que la seva capacitat d’anà lisi polÃtic era nul·la.
Els fets a data d’avui són que la convenció europea ha finalitzat els treballs de redacció d’un projecte de constitució europea en la que no es reconeixen altres entitats polÃtiques que no siguin els estats membres. No és (ni era) cap secret que la Unió Europea és una unió d’estats i que, més enllà de diferències més o menys substancials, tots els estats comparteixen una sèrie d’interessos que queden recollits explÃcitament en aquesta constitució.
El més important és que sota cap concepte es modificaran les actuals fronteres polÃtiques dels estats. Per tant la constitució europea serà una eina molt útil en mans dels estats que, com l’espanyol i el francès, pretenen frustrar les aspiracions democrà tiques dels pobles que lluiten per la seva independència. A més, el text de la constitució, no es limita només a blindar el status quo geopolÃtic vigent, sinó que en el preà mbul no es fa cap tipus d’esment als pobles o a les nacions sense estat d’Europa, només es parla de ciutadans i d’estats. A tot això cal sumar-hi el fet que el català no és reconegut com a llengua oficial de la Unió. Tot plegat fa que per la UE el poble català no existeixi; serem només espanyols de l’est o francesos del sud.
Els comentaristes, els tertuliants i els polÃtics s’omplen la boca de les suposades millores socials que suposarà la incorporació de la carta de drets socials a la constitució europea. Irònicament, aquestes afirmacions es produeixen enmig d’una dura ofensiva neoliberal de retallada de drets socials i polÃtics aconseguits amb dures lluites obreres durant el segle passat.
El sistema públic de pensions, les mesures de protecció social, el treball estable, la educació i la sanitat pública i un llarg etcètera poden passar a ser només un record del passat. Els fets han demostrat que les terceres vies porten a un atzucac, o millor dit, són una drecera cap a les posicions neoliberals que pretenen que el mercat és el millor distribuïdor de recursos, que cal flexibilitzar el mercat laboral i retallar les despeses socials per tal de mantenir la tendència creixent de les taxes de benefici empresarial.
Aixà doncs, aprovar una pomposa constitució europea que estableixi els drets socials de tots els ciutadans europeus (excloent ja de partida els immigrants sense papers) quan a la prà ctica es retallen els drets socials, es precaritza el mercat laboral i es desmantellen les conquestes socials servirà només d’operació de rentat de cara dels estats i les grans empreses europees. Els quals, per més inri, aniran pel món presumint de ser el bressol de la democrà cia i dels drets socials i demanant als “països subdesenvolupats� que segueixin el seu exemple.
Un altre aspecte a tenir en compte alhora de posicionar-se respecte la constitució europea és el greu dèficit democrà tic que té el funcionament de les institucions europees. Podem afirmar que és un pas enrera respecte els principis de democrà cia representativa liberal, que ja es dir. La gran majoria, per no dir la totalitat, de decisions importants adoptades en el marc de la Unió Europea es prenen en el marc de conferències intergubernamentals on els presidents i els ministres de cada estat són els que prenen les decisions sense el control efectiu d’una instà ncia legislativa escollida per sufragi universal.
Aixà doncs, els centres de decisió clau dels aspectes que condicionen la nostra vida s’allunyen cada cop més de la influència dels i les treballadores i es posen descaradament al servei del gran Capital. Tot plegat fa que si actualment ja tenim poca o nul·la capacitat d’incidència sobre les polÃtiques de les institucions que teòricament ens representen, amb la Unió Europea que dibuixa aquesta constitució, encara en tindrem menys.
Un dels discursos legitimadors de la Unió Europea afirma que els estats-nació són ens jurÃdics obsolets en el marc de la globalització capitalista i, per tant, urgeix crear noves estructures juridicopolÃtiques com la Unió Europea. Hi ha qui fins i tot afirma que els estats acabaran desapareixent. Ens sembla que la realitat apunta cap una direcció diferent. És cert que moltes de les competències que ostentaven els estats ara són gestionades des de les institucions europees, però els estats conserven encara l’atribució que els defineix com a tal: el monopoli de la violència legÃtima sobre un territori determinat. En el text de la proposta de constitució europea es faculta a cada estat a “solucionar els seus problemes inetrnsâ€? de la manera que creguin més idònia, la qual cosa equival a atorgar-los carta blanca per reprimir les dissidències polÃtiques internes amb tots els mitjans al seu abast, incloent la tortura, la presó per raons polÃtiques, la il·legalització de partits, la clausura de mitjans de comunicació i un llarg etcètera.
Aixà doncs l’Europa que dibuixa aquesta constitució es caracteritza per:
-.centralitzar la presa de decisions estratègiques allunyant-les encara més de la influència dels i les treballadores i garantint que representin els interessos del gran Capital.
-.blindar el status quo geopolÃtic vigent impedint de fet qualsevol procés d’autodeterminació en el marc europeu
-.consolidar els estats com a gendarmes del sistema econòmic i social capitalista que patim atorgant-los carta blanca per “solucionar� els seus “problemes interns� (llegeixi’s reprimir els conflictes nacionals i les lluites socials).
Per tant, en el futur referèndum sobre la Constitució europea només hi ha una postura coherent a adoptar des d’un posicionament d’esquerres i independentista: el NO combatiu.
El desenvolupament històric durant aquests últims anys ha confirmat que les anà lisi del nacionalisme burgès i dels sectors independentistes que es van integrar a ERC eren, en el millor dels casos, errònies, i en el pitjor, interessadament falses. Els fets confirmen que no hi ha vies institucionals per exercir el dret a l’autodeterminació ni per defensar efectivament els interessos de les classes populars. Per tant, hem de ser conscients que només la lluita ens donarà el que les lleis ens prenen.
J. Torrents, militant d'Endavant(OSAN).
Publicat a la Tanyada, número especial set-oct de 2003. |
Mira també:
http://www.cupvila.org
http://www.endavant.org
|
|
Re: La proposta de constitució europea
|
|
per maxi |
03 des 2003
|
|
molt bo l'article |
