Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Poema breu d'amor
30 nov 2003
Quan et miro
Quan et miro.

Quan et miro la mar es torna dolça

Quan et miro la sang deixa de corre

Quan et miro tots els imperis
deixen d'existir.


Quan et miro TOT ÉS EIXIDA


El banquer perd els diners
El militar el seu l'exèrcit,
EL burócrata, els papers,
I el governant el govern.



Quan et miro; plena i buida, amb ulls d'amor
LLuminosa i resplendent,

dins el meu somni que és desig
de plena realitat.

Quan ets així, buida i plena.
Quan et desfaçis tota, sencera..

d'heroïsmes i de verins -or negre, or blanc-
de falsos miratges, de pentagonals ..Geometries,
de prospeccions, suicides!, d'abusos, de mentides
¡Nens que callen, nens que ploren;
pateres que venen, prostitutes que ES venen.

Quan et desfacis.
Quan siguis eixida

El banquer perdrà el seu kapital
El legislador la seva llei
El gran governador el govern
La idea de pau la seva idea de "guerra"
(preventiva)
i cada veritat -en suma- ..la seva mentida

Quan siguis així. Quan ets així. Buida i plena.
Quan et miro dintre meu, en la utopia
et puc dir,
T'aseguro que et puc dir:


T'estimo TERRA

Comentaris

Re: Poema breu d'amor
01 des 2003
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S´han eixugat les fonts i la pols s´acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s´alci
la pols que hi ha pertot
i l´aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l´aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.


MIQUEL MARTÃ? I POL
Poema tercer en dos actes i un llarg temps
01 des 2003
MENTRES controles la brisa amb les mans -com si fossis un guardia, i tu rient!... Perque tot i aturant-la, l'aire no et fa cas.

Mentres rius i una altre rialla -incontrolable- generes! al teu costat.

Mentres t'arriben els records despullats. Quins records? Tan se val. I els vesteixes, sense pensar-hi gaire, amb la primera roba que trobes, en una nova ciutat o un nou pais que acabes d'arribar.

Mentres escrius i algú et pregunta, si busques algo ..i t'acabes dormint

I et despertes i et poses dempeus ..Sense haver recordat cap somni. I tot torna a reeixir.

Mentres tu i jo ..SOM com la brisa; i tot és moviment.

* *
TEMPS
* *

..I mentres, palpes!, amb sentiment major ..Una emoció impenitent, i tot sembla que s'escorre cap un cau sense lament i atravesa sord! espais en blanc sense haver escrit cap vers... I així i així! i obres un altre dia la finestra, i poses les mans al aire! I sents l'aire i sents el moviment! I dius ...Callat(o a crits), molt dintre teu: T'estimo ...A algú molt teu, que potser també ...Es molt de TOTS.



Poema breu d'amor.
poema breu d´amor
01 des 2003
io ti amo, m.
Re: Poema breu d'amor
01 des 2003
Fo: "Con la censura sono tornato in campo"


Il premio Nobel alla presentazione dell'Anomalo bicefalo, in scena a Roma, dice la sua sulla censura. E ammonisce: "Siamo in pieno regime"


ROMA - "Non volevo neanche lavorare quest'anno. E ho ancora una ferita aperta sulla spina dorsale dopo un intervento chirurgico, ma la messa al bando di tanti compagni di satira mi ha imposto di tornare in campo". Dario Fo a Roma racconta il uo L'anomalo bicefalo in scena al Teatro Olimpico (1-7 dicembre). "In questo momento c'é il dovere di fare certe cose perché la gente si aspetta di non essere tradita".

Scritta e messa in scena insieme a Franca Rame, la piece (che ha dovuto subire una sorta di blocco preventivo, poi rientrato, al Piccolo Teatro di Milano), ha come protagonista della vicenda il Premier Silvio Berlusconi. "La storia è semplice - spiega il settantasettenne premio Nobel -. Berlusconi dopo un incidente viene operato e una parte del cervello di Putin gli viene innestata sul suo e diventa così bicefalo. Quando si risveglia non sa esattamente chi sia e così la moglie Veronica (Rame) gli deve raccontare tutte le sue storie e le bugie che ha raccontato. A questo punto lui si indigna di queste rivelazioni e si auto-denuncia davanti a un parlamento che prima è perplesso e poi comincia a insultarlo. E c'é anche chi tenta, come Previti, di buttarlo giù dalle scale".

Secondo Dario Fo, Berlusconi ha "ormai perso le staffe. Prima era più equilibrato, ora invece è diventato intransigente cacciando tutti i comici satirici in tv anche quelli di destra". E a chi gli chiede chi sia il comico di destra, Fo risponde: Piero Chiambretti. Per Fo la satira è "indignazione, rabbia, nasce da un'ingiustizia che deve essere condivisa da un pubblico informato e che sente la stessa ingiustizia. Se no è solo 'sfotto'', lazzo, parodia: quella la fa il Bagaglino". Per Fo ormai in Italia "é regime" grazie a un personaggio "che controlla tutte le tv, anche La7, e 200 tv private con il ricatto del controllo totale della pubblicità".

Ragiunto al telefono Chaimbretti cade dalle nuvole: "La cosa mi sorprende moltissimo: se fossi di destra non sarei a casa". replica il conduttore. "Non so come commentare è una cosa che mi giunge inaspettata: sembra una battuta di Fo. Una persona che considero con il più grande rispetto e che forse voleva essere solo provocatorio". Sul mio "posizionamento politico - conclude - mi sembra non ci siano chiaro-scuri. E poi sono fuori dalla Rai: chiedetelo quindi a Cattaneo se sono di destra o di sinistra?"
Re: Poema breu d'amor
02 des 2003
Estás alicaído, estás dudando,
no te alcanzan las pruebas ni las preces,
cada Dónde te ofusca, y cada Cuándo.

Recorres el confort, las estrecheces
que quedaron atrás y es razonable
que reclames la vida que mereces,

las ventanas en paz, el techo estable.
Pero yo, te confieso, prefería
(¿como querés, hermano, que te hable?)

cuando tu vieja angustia estaba al dia
con la angustia del mundo, cuando todos
éramos parte en tu melancolía.

Sé que polvos trajeron estos lodos
pero saberlo no es la mejor suerte.
Inventaré quién sos. De todos modos.

Inventarte es mi forma de creerte.

MEJOR TE INVENTO. Mario Benedetti
Atreveixte
02 des 2003
Veo en tus palabras cien mil órbitas desesperadas,
Em destil.les el cor amb una de les teves llàgrimes!
Quiero abrazarte! ..y te vas a lo lejos
Vull estimarte i m'endinso en el teu oratge
Deseo que me expliques, deseo que me aclares!
No vull la teva absència, no vull mai més perdret!
claraboyas de sueños.. ¿Porque llamais al amor?
centinel.les de cera ¿Perque somriuen als morts?
Em destil.les el cor amb cadascuna de les teues llàgrimes.
Quiero abrazarte! y te vas a lo lejos!
Vull ser amb tu una línia d'amor que solqui inmortal, la guerra i el terror..
Quiero ser un beso ..y nada mas que un beso,
Vull ser allò en tu que tu vulguis ser en mi.
Quiero ser aquello, que tu quieras mas en mi.
Vull ser la son!, que cobreix el cim d'una muntanya
Quiero ser el sueño, que cubre la arena de una playa
Vull ser un peto
Quiero ser un beso, un solo beso,
Un solo beso, que sea la vacuna prennene, de un adios
Desig d'amor
enginys de soletat
Deseos de amor
inyecciones de verdad
Quiero verte cerca
Vull tenirte aprop
Mira'm als ulls i no pensis qui soc
Abrázame al cuerpo y no pienses porque estoy
Desvel.la la nit
Incendia!, el mediodia!
Cobreix-la de primavera ..en plena tardor
Atreveixte a viure, per ell/per ella,
atrévete a luchar, aunque tengas que morir,
una vez más,
atréveixte a estimar,
atreveixte a sentir, ¡atrévete! ...
y no digas a nadie ...nunca adios

Atreveixte!.


*poema breu*
A Mitja Veu
07 des 2003
Inconscient i malalt
m'han triat antics mots
i d'aquests llavis breus
pengen pètals glaçats
i de foc.
Parla'm flor del teu sol,
de l'amor, del teu verd!
Fes que veja un clar cel
en el llot d'aquest món;
que l'aroma en relleu
il.lumine el llarg plor
del pallasso tan meu
amb paissatge de dol.


...s'esfonsà
en l'esponjosa terra. A la seva tomba nasquren molsa i flors que el convertiren en perfumada memòria, substàcia etèria.
Sindicat