|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
SUSPESA LA VISTA ORAL DEL JUDICI PEL DESALLOTJAMENT DEL KORK III
|
|
per SAT
Correu-e: SAT ARROBA terrassa.vil (no verificat!) |
29 nov 2003
|
|
|
El dilluns 24 de novembre va començar als jutjats de Terrassa el judici contra les persones detingudes durant el desallotjament del Kasal Okupat Revolucionari i Kombatiu (KORK III). El desallotjament s’havia produit el 17 de juny de l’any 1999, just després d’unes eleccions municipals. Tot i que l’ordre de desajotmanet havia estat signada el 31 de maig del mateix any, sembla ser que les autoritats judicials, junt amb la Delegació del Govern (aleshores presidida per la J. GarcÃa Valdecasas) i l’Ajuntament van preferir endarrerirla per garantir la “pau socialâ€? durant els darrers dies de la campanya electoral de les eleccions municipals que s’havien de fer el 13 de juny. Aquest fet mostra un cop més la complicitat i coordinació de les institucions a l’hora d’aplicar mesures polèmiques i impopulars, com la que suposava el desallotjament d’un centre social a Terrassa i la detenció d’una gran quantitat de persones militants dels moviments socials de la ciutat.
El judici es va fer en un context de forta expectació. El dissabte anterior més de 300 persones s’havien manifestat pel centre de Terrassa. En els darrers mesos s’havien recollit més de 2000 signatures de suport. Organitzacions polÃtiques (inclouent algunes amb representació institucional com ICV-EuiA i ERC) i els sindicals CCOO, CGT i CNT havien fet públic el seu suport a les encausades, a les tasques fetes pel moviment okupa i el rebuig al procés judicial.
A les 9:30 h. l’Assemblea de Detingudes/ts del KORK III i Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa van començar, amb un esmorzar popular, els actes de solidaritat (xerrades, cursos, etc. ) que a fora del jutjat havien d’acompanyar el judici durant els dos dies que s’havia programat que duraria. Mentrestant, un fort desplegament d’unitats de la UIP de la Policia Nacional amb una actitud prepotent van intimidar a fora i dins dels jutjats a la gent. De fet, la presència d’antiavalots, visible des del carrer, va alterar completament el funcionament de l’edifici principal dels jutjats i va crear un clima de tensió i represió que recordava el d’alguns judicis polÃtics del final de la dictadura franquista. Fins i tot, els i les encausades es van trobar amb la sorpresa que a la sala de la vista quan van entrar hi havia 4 policies de paisà de la brigada d’informació de la Policia Nacional.
Durant les prèvies del judici els 26 advocats/des defensors van deixar palès el munt d’irregularitats que acompanyaven el procés. Algunes “proves clau� de l’acusació no havien estat en custodia judicial i, per tant, durant la fase d’instrucció no havien pogut ser consultades per les advocades/ats de la defensa. A aquesta greu deficiència se li sumava la sospita de que algunes d’elles hagin pogut ser manipulades per la pròpia Policia, que durant els 4 anys i mig posteriors al desallotjament no les havien entregat en cap moment al jutjat d’instrucció. D’altres, com un peritatge dels suposats “danys� es basaven només amb un reconeixement d’unes factures que el pèrit judicial no va contrastar en cap moment reconeixent els objectes que la Policia deia que havian patit aquests “danys� ni tampoc havien passat el trà mit de “contradicció�. A més a més, existia una greu irregularitat en la fase d’instrucció, ja que l’auto d’obertura de judici oral no reflectia els cà rrecs que finalment s’imputaven a les persones detingudes, deixant-les un altre cop en un greu estat d’indefensió. Davant de totes aquestes il·legalitats, i a fi d’evitar d’arxivar el cas per falta de proves, el jutge va optar per anular la vista oral i retornar el cas al jutjat d’instrucció.
En definitiva, el judici s’ha aplaçat un cop més. Ara, l’aplaçament és una victòria parcial de les i els encausats ja que aixà eviten una flagrant vulneració de drets. S’ha evitat aixà un judici que, viciat des del principi, hauria estat poca cosa més que una farsa amb el final anunciat de fortes condemnes penals. No obstant, el judici continua i es mantenen els 5 cà rrecs penals que sumen, en total, sol·licituds de 5 anys de presó i multes per a totes les persones acusades. El jutge, que fa anys era el secretrari del jutge militar de Barcelona tristement famós per empresonar preventivament sota jurisdiccó militar a finals dels 1980s i principis dels 1990s a tots els insubmisos, hauria pogut decidir arxivar el procediment davant totes les irregularitats i vicis existents. De fet, seguint la seva fama de “legalistaâ€? aixà ho hauria d’haver fet. No obstant, el que hagi optat per mantenir obert el procés fins i tot coneguent abans de la vista del dilluns les irregularitats és una clara mostra de la voluntat polÃtica d’aplicar un “cà stig exemplarâ€? al moviment okupa de la nostra ciutat. |
