|
|
|
«Així» privatitzen la sanitat
|
|
|
per Antoni Ferret |
28 nov 2003
|
|
Una jugada molt calculada |
En el disticte Horta-Guinardó, dels 4 CAPs (Centres d'Atenció Primària) que tenim, n'hi ha dos que són un exemple (per contrast) del que és la privatització de la sanitat i, sobretot, de «com» ho fan. Els CAPs a què ens referim són el del c/ Sardenya, al Guinardó, i el del c/ Lisboa, a Horta.
En el CAP de Sardenya, per tal de poder fer una «bona» experiència de gestió privada, el 1999, van començar per segregar-ne 4.000 usuaris, i els van afegir al CAP de Lisboa. D'aquesta manera, Sardenya quedava amb només 18.000 usuaris, i (atenció!) com a nombre «bloquejat», sense poder augmentar. En canvi, el de Lisboa, ja l'any 1994, en crear-se, tenia 48.000 usuaris (entre 2 unitats o «àrees bàsiques de salut»), quantitat que ha anat creixent amb l'augment de la població del barri, i l'any 99 s'hi van afegir els 4.000 segregats de Sardenya.
El CAP de Sardenya es manté amb diners públics, però la gestió és d'iniciativa privada per part d'una cooperativa formada pels metges, les infermeres i altre personal sanitari del centre. Si fan una «bona» gestió i no gasten tot el pressupost que els dóna la Generalitat, allò que els sobra s'ho reparteixen en forma de beneficis. En canvi el CAP de Lisboa és de gestió pública per part de l'ICS (Institut Català de la Salut).
Resulta que a Sardenya, amb només 18.000 usuaris, poden donar, i donen, un bon servei. Fins i tot telefonen als usuaris el dia que tenen visita, per recordar-ho. La gent n'està molt contenta. I els membres de la cooperativa tenen beneficis. Però els CAPs de Lisboa, amb el triple d'usuaris (però no pas de metges!), estan sobresaturats, i el personal públic hi fa el que «bonament pot». Hi ha els mateixos metges que l'any 94, i els pacients han augmentat clarament.
D'on surten, els beneficis de Sardenya? D'un mal servei a l'usuari? «De moment», potser encara no. Sí que hauríem de dir, donades les circumstàncies, que qui «paga» aquests beneficis són els usuaris i els treballadors de Lisboa.
Ara bé, si un dia es troben pel carrer un pacient adscrit a Sardenya i un de Lisboa i s'expliquen les seves experiències, resultarà que «la sanitat privada funciona millor». Només és qüestió de «muntar-s'ho bé», «ben organitzat».
Alerta: pensem que els representants del sistema són molt murris, i si ens volen fer una mala jugada, no ens la faran mai obertament, sinó de sotamà.
Volem una sanitat pública, igual per a tothom!!!
Antoni Ferret
http://www.terra.es/personal2/aferret |
