Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
L’oais català tremola
per Kaosenlared
Correu-e: kaosenlared ARROBA kaosenlared.net (verificat)
Adreça: Kaosenlared.net - Ràdio Kaos: C/ Sant Crispin, 182 bis (08222). Ca N'Anglada, Terrassa, Barcelona 		25 nov 2003
L’OASI CATALÀ TREMOLA
David Companyon 17 novembre 2003 dcompanyon ARROBA yahoo.es enviat per l'autor kaosenlared.net per a la seva publicació.
Les eleccions catalanes han coincidit amb el Fòrum Social Europeu de París que reclamava “una Europa dels drets socials en un mon sense guerres�. Les eleccions parlamentàries son un reflex (limitat) mitjançant el qual analitzar la realitat social que ens envolta. Els vots també formen part (o son una part) de la lluita contra la mundialització capitalista.

En primer lloc cal subratllar que el govern CiU, aliat al PP, ha estat castigat amb duresa. Dels 68 escons han passat a 61. Les forces d’esquerra, fins ara a l’oposició, han passat del 67 diputats als 74. Un govern d’esquerres és possible i, a més, en la millor de les condicions: amb un augment considerable de l’esquerra transformadora expressada en la coalició EUiA-ICV i l’esquerra nacionalista d’ERC i la socialdemocràcia del PSC considerablement debilitada.

Hem tingut un terratrèmol, però amb “seny�. Sens dubte els dos grans partits CiU i PSC, cadascú pal de paller de la dreta i l’esquerra catalanes, moderats, dominadors de la vida política durant els darrers 25 anys, han patit un atzucac: ambdós han perdut 160.000 vots, el 7% i 10 diputats CiU i 8 el PSC.

Per contra, el que va passar a les municipals del maig passat no va ser una curiositat exòtica fruit de les mobilitzacions antibèl.liques. Va ser l’avís d’un canvi, les tranquil·les aigües de l’oasi català es remouen cap a les ribes socials i nacionals. Els catalans, especialment els més joves, no confien en els dos grans partits, CiU i PSC, i expressen el descontentament de forma activa, no es queden a casa, i es passen a les files dels més petits: ERC i ICV-EUiA. Entre ambdós partits sumen 782.403 vots (23,77%), 388.355(12,5%) més que ara fa 4 anys. El PP passa a ser la quarta força i no compta per a cap majoria. L'aposta del PP, que va col·locar el seu pes pesant, Josep Piqué, s’ha quedat a dos escons de Vidal-Quadras. Aznar ha aconseguit “un gran triomf�, segons TVE i Antena 3


L’ASCENS D’ERC
Si bé és evident que els socialistes han guanyat en vots i els convergents en escons (mercès a una llei electoral feta a mida de CiU), és ERC la que recull els fruits de la caiguda de CiU. El seu ascens és fulgurant. Gairebé dobla el nombre d'escons i supera el mig milió de vots gràcies als joves, especialment entre 25 i 30 anys, a l'augment de participació i a antics votants de CiU. Carod-Rovira ha llençat de nou la possibilitat d’un govern de concentració (CiU, PSC, ERC i ICV) o tripartit (CiU, PSC i ERC) que prepari en un període constituent el nou Estatut de Catalunya. És una sortida per la tangent. Un govern s’encarrega de governar, és a dir, a gestionar sota una determinada política i interessos de classe. El que proposa ERC s’ha fer des dels escons del Parlament que és on s’elaboren, debaten i aproven les lleis (com a fet Ibarretxe amb la seva proposta de nou Estatut).

L'espai anomenat “nacionalista� (la suma de CiU i ERC) creix de forma tímida en vots (només uns 110.000 més) i suma 69 escons, mentre que l’espai “d’esquerres� augmenta amb força en quasi 400.000 vots i suma 74 escons. Feia 23 anys que no es donava aquesta relació de forces i mai amb aquesta contundència. Lògicament les pressions per a un govern CiU-ERC seran molt grans per part de l’aparell convergent, però també dels sectors empresarials que abans de tot rebutgen un govern d’esquerres. Però aquest govern nacionalista no aportarà res de nou per a Catalunya des del punt de vista dels drets nacionals que no li pugui aportar un govern de l’�esquerra plural� (ja vàrem veure que va fer CiU amb la Declaració de Barcelona) i encara menys en el terreny social. Un govern “nacionalista� serà un “mal menor� pels poderosos que han manat en els darrers 23 anys i han deixat a Catalunya amb un desequilibri territorial i mediambiental clamorós i a la cua en despesa social en sanitat, educació, habitatge, assistència domiciliària i un augment de la pobresa amagat amb insistència.

En tot cas sí que sabem que sota un govern CiU-ERC Catalunya no avançarà ni social, ni nacionalment. No va avançar l’any 1980 quan ERC va donar el govern a Pujol en comptes d’aliar-se amb PSC i PSUC, ans al contrari ens portà 23 anys de governs conservadors que han esdevingut un règim corrupte sota el qual la mateixa ERC quasi va desaparèixer sota el “pal de paller� pujolista que intentà fagocitar-la (dos ex-secretaris generals d’ERC militen ara a CiU), ni avançarà ara. ERC ha de decidir: si ser la crossa de la burgesia catalana o recolzar un govern d’àmplia base popular i treballadora. Si vol un canvi de debò o “que alguna cosa canviï, perquè no canviï res�. En un mes la resposta.


PER UN GOVERN D’ESQUERRES
Aquestes eleccions han consolidat l’espai de l’esquerra que ja va començar a les eleccions municipals. Els vots d’esquerra PSC+ERC+ICV-EUiA sumen 400.000 més que els de CiU+PP. A les municipals van ser quasi 650.000. Malgrat tota la campanya del vot de la por que han fet CiU i el PP ajudats per la patronal, els catalans han optat per un canvi de polítics i de política. Un canvi dels 74 front els 61. Una aliança dels socialdemòcrates, nacionalistes i l’esquerra transformadora en favor de polítiques socials front a les polítiques de dretes i antisocials. I això mai no ho farà ERC amb CiU.

    Aut. 2003     Escons     Mun. 2003     Gen. 2000     Aut. 1999     Escons     Aut. 1995     Escons
ICV-EUiA     240358     9     338268     194597     122895     5     313092     13
ERC     542045     23     412802     190161     271173     12     305867     11
PSC     1026030     42     1100137     1150133     1183299     50     802252     34
suma     1808433     74     1851207     1534891     1577367     67     1421211     58
CiU     1018115     46     789936     969788     1178420     56     1320071     60
PP     390650     15     412802     768355     297265     12     421752     17
suma     1408765     61     1202738     1738143     1475685     68     1741823     77
diferència     399668     13     648469     -203252     101682     -1     -320612     -19


Ens cal un govern d’esquerres entre el PSC, ERC i ICV. Fóra irresponsable dir que és igual el color del govern doncs “tot son iguals�. No és veritat. No és una qüestió secundària. No és el mateix Lula que Bush, no és el mateix Jospin que Chirac. Fins pels qui no entraríem en el govern, i alertaríem contra totes les vel·leïtats liberals d’en Maragall, entenem que caldria recolzar un govern entre el PSC, ERC i ICV des del Parlament en totes aquelles mesures que afavoreixin les condicions de vida del poble, que aturin les privatitzacions a la sanitat, a l’ensenyament, que aposti decididament per l’habitatge assequible i de lloguer, que faci dels drets de ciutadania un pilar bàsic de la Catalunya que volem: un país sense pobresa, sense ciutadans de segona, en fi totes aquelles mesures que augmentin la confiança dels treballadors en les seves pròpies forces.

Com recolzaríem tots els passos que es fessin perquè Catalunya sigui un país amb els drets nacionals, com l’autodeterminació, reconeguts. Fins i tot, en el terreny nacional fóra més positiu un govern de l’esquerra, que portés al PSC (forçat per l’aliança amb ERC i ICV) a posicions federalistes allunyades del centralisme opressor que representen Ibarra, Bono o Redondo.

Un govern d’esquerres a Catalunya fora una esquerda en aquesta Espanya centralista i gestionada pel partit de les multinacionals. Cal aprofitar aquesta esquerda.

Les pròximes setmanes es negociarà quin és el programa de govern dels pròxims quatre anys i això és l’important. I els programes de les esquerres, en particular el de la coalició ICV-EUiA, defineixen un nou model de drets socials, de ciutadania, de relació amb Espanya i amb la Unió Europea. I cal aprofitar la contundència de la victòria de les esquerres a les urnes per avançar recolzant-se en les mobilitzacions.


EL FINAL D’UNA ETAPA
Dilluns Catalunya s’aixecà més lluny d’Espanya. Al menys d’aquella Espanya centralista, ministerial, retrocastellana, que veu allò que està fora del radi de Madrid com “la perifèria�. No es gens menyspreable que el crit d’independència fos el més repetit a la seu d’ERC, que Carod-Rovira anomenés al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord i posés en el centre el “mai resolt� encaix de Catalunya a l’Espanya.

Estem a l’inici del final de l’anomenat “consens de la transició�. Les eleccions catalanes així ho han posat de manifest. Son un símptoma més que s’afegeix a la situació a Euskadi, que entrà en campanya “gràcies� a Mayor Oreja comparant a “l’herència d’ETA amb ERC� tot amenaçant de suspendre l’autonomia basca o a Rodríguez Ibarra demanant a Aznar que es torni a presentar perquè la “unidad de España está en peligro� tot guarnit d’unes maniobres militars “preventives�. El PP és el culpable directe de la crispació política i del retrocés de les llibertats en nom “d’Espanya� i de retruc aquest nacionalisme espanyol tant ranci del PP ha fet més independentistes a Catalunya i Euskadi que totes les publicacions, fulletons i consignes. La pressió del nacionalisme espanyol ja fa mesos que és especialment intolerable i condueix cap a un atzucac.

Cal donar una resposta i des dels partits d’esquerra no pot ser una altra que obrir la porta a la reforma d’una Constitució i uns Estatuts que ja no serveixen i en els quals cal que es reconegui el dret de les nacions a la lliure determinació, a decidir lliure i democràticament el seu futur, com volen relacionar-se amb la resta de pobles o si, senzillament, volen majoritàriament la independència.

L’única Espanya plural possible serà aquella en la que tots el pobles s’hi sentin partícips, s’hi sentin lliures. Ezker Batua, l’organització basca d’IU, planteja un federalisme de lliure adhesió, el nacionalisme basc proposa ser un Estat lliure associat, el programa d’ICV-EUiA demana el reconeixement del dret a l’autodeterminació i proposa el federalisme com a fórmula jurídica. El que no pot seguir sent és la imposició d’un Estat unitari, que en la pràctica no reconeix les nacions que composen l’Estat Espanyol, només defensa com a pròpia la llengua castellana per sobre de la resta a les quals menysprea o com el cas del català al País Valencià o les Illes, clarament polititza per desmembrar la unitat lingüística o redueix a la mínima expressió com és el cas de l’euskera a Navarra.


EL VOT JOVE
Un altre motiu per a l’esperança és l’important percentatge de vot jove, entre 18 i 25 anys, que vota per primera vegada (o que ho fer per primera vegada en les municipals) i que no es deixa influenciar pels “cants de sirena� del vot útil. Aquest vot jove ha anat majoritàriament a ERC i ICV-EUiA.

És el vot que ens assenyala que “un altre món és possible�, que ha de ser possible, que les vies per aconseguir-lo passen per la participació activa i quotidiana en els diferents moviments socials i de la gent que no es conforma en ser “objectes passius� d’un sistema dominat per polítics professionals, que anomenen democràcia a un sistema que et permet votar cada quatre anys, que et permet dissentir de paraula però no de fet, que no entén que s’elabori un projecte de Constitució Europea a esquenes dels ciutadans i al marge de la societat civil, que consagra el benefici per sobre del desenvolupament sostenible i el repartiment de la riquesa, les fronteres per sobre dels pobles, l’OTAN i la militarització per damunt de la pau, el mercat capitalista sense justícia social, la privatització dels serveis públics...

Aquest vot jove ha fet que la coalició ICV-EUiA hagi estat una de les sorpreses per tots aquells que s’explicaven els resultats de maig en clau “antiguerra�. La coalició ICV-EUiA ha aconseguit doblar els vots que separadament van treure l’any 99 (78.441 ICV i 44.334 EUiA). Han estat 240.358 vots. La unitat ha estat una eina més en favor del vot “per un canvi de debò� en les polítiques i en els polítics. Han estat 240.358 vots que s’han traduït en 9 escons al Parlament: 7 per Barcelona i 1 per Tarragona i Girona. Cal destacar els 200.000 vots (8,1%) a Barcelona front els 116.000 (78.441 d’ICV i 38.836 d’EUiA) i els 7 diputats i diputades front els 3 de fa quatre anys, així com els escons a Girona (16.218 vots i 5,33%) i Tarragona (16.276 i 5,18%), a Lleida han mancat menys de 500 vots (8.750 i 4.34%). En tot cas, la consolidació territorial, més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, és una tendència que cal tenir en compte amb la vista posada en el futur.
Mira també:
http://www.kaosenlared.net

Comentaris

Re: L’oasis català tremola
per Kaosenlared
kaosenlared ARROBA kaosenlared.net (verificat) 		25 nov 2003
El col.lectiu editorial de kaosenlred.net donat la seva composició no asummeix com a tal cap dels articles publicats, només garanteix la llibertat d'opinió del seus amics, colaboradords i membres.

Les opinions del col.ectiu kaosenlred.net es diversa i formen part de la que té l'esquerra plural, esquerra que accepta, respecta i estima la diversitat, car aquesta és la nostra força.

Gracies a tots/es per la vostra confiança!!
Re: L’oais català tremola
per jajaja 25 nov 2003
si el govern català no té un programa prou d´esquerres i transformador, i també indepe, IC i ERC que enviin al PSC a cagar,,, Govern d´ERC i IC, amb l´abstenció del PSOE
Re: L’oais català tremola
per jo 26 nov 2003
els enyor aquest d'EUIA pretén utilitzar indymedia per la seva propaganda a favor d'un pacte amb el PSOE del GAL, de les ETT, dels contractes escombraries i reformes laboarls (pactades amb CiU), de l'ultraespanyolisme, de la tortura i la dispersió, de la il·legalització de partits...

ANEU A CAGAR els d'IU
Re: L’oais català tremola
per KIKU 26 nov 2003
Per+o per la mort de Deu com es pot considerar a Ic-euia eskerra transformadora???? això és un insult per a tota akella gent ke està realment treballant des de la base per a transformar nacional i socialment akest país, per cert, recordem ke tan a PSC-PSOE com a EUiA hi ha personatges i sinistres ke signen manifestos del "Foro Babel" amb akesta gentusa avançarà nacionalment el nostre país???? Prou hipocresia estúpida i absurda, EUiA és una autèntica escòria reformista, centralista i ecs-panyolista, no ens oblidem ke EUiA és pràcticament el mateix ke el PCE, i tots i totes sabem el paper d´akest lamentable partit en la guerra civil i en la transició, traint el poble acceptant la monarkia i l´economia neoliberal, esperonant la repressió contra els autèntics comistes del PC-R i del GRAPO i contra l´independentisme revolucionari basc i català o contra els/les anarkistes, en definitiva contra tota akella eskerra ke no es va doblegar com ells als humiliants i amnèsics pactes de la Moncloa, amenys ERC, a la ke no vull defenesar precísament, no va acceptar la monarkia ni la renúncia al dret dels Països Catlans a autodeterminar-se, raó per la kual a les primeres eleccions després del Frankisme no la van deixar presentar-se ni legalitzar-se, o sigui ke, en definitiva, desemascarem a tota akesta escòria reformista-ecs-panyolista d´EUiA, akesta txusma són tan alternatius com el programa de la Julia Otero, col.laboren amb la repressió contra l´independentisme, el moviment okupa...etc, en resum, ke no et deixin enganyar, a més a més tenen les mateixes inicials ke els estats units, Ke els donguin pel sac, a nosaltres no ens enganyaran!!!!ANTI-EUiA!!!!!!!!!!!!!!!!
Sindicato Sindicat