Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
L’oais català tremola
25 nov 2003
L’OASI CATALÀ TREMOLA
David Companyon 17 novembre 2003 dcompanyon ARROBA yahoo.es enviat per l'autor kaosenlared.net per a la seva publicació.
Les eleccions catalanes han coincidit amb el Fòrum Social Europeu de París que reclamava âuna Europa dels drets socials en un mon sense guerresâ?. Les eleccions parlamentàries son un reflex (limitat) mitjançant el qual analitzar la realitat social que ens envolta. Els vots també formen part (o son una part) de la lluita contra la mundialització capitalista.

En primer lloc cal subratllar que el govern CiU, aliat al PP, ha estat castigat amb duresa. Dels 68 escons han passat a 61. Les forces dâesquerra, fins ara a lâoposició, han passat del 67 diputats als 74. Un govern dâesquerres és possible i, a més, en la millor de les condicions: amb un augment considerable de lâesquerra transformadora expressada en la coalició EUiA-ICV i lâesquerra nacionalista dâERC i la socialdemocràcia del PSC considerablement debilitada.

Hem tingut un terratrèmol, però amb âsenyâ?. Sens dubte els dos grans partits CiU i PSC, cadascú pal de paller de la dreta i lâesquerra catalanes, moderats, dominadors de la vida política durant els darrers 25 anys, han patit un atzucac: ambdós han perdut 160.000 vots, el 7% i 10 diputats CiU i 8 el PSC.

Per contra, el que va passar a les municipals del maig passat no va ser una curiositat exòtica fruit de les mobilitzacions antibèl.liques. Va ser lâavís dâun canvi, les tranquil·les aigües de lâoasi català es remouen cap a les ribes socials i nacionals. Els catalans, especialment els més joves, no confien en els dos grans partits, CiU i PSC, i expressen el descontentament de forma activa, no es queden a casa, i es passen a les files dels més petits: ERC i ICV-EUiA. Entre ambdós partits sumen 782.403 vots (23,77%), 388.355(12,5%) més que ara fa 4 anys. El PP passa a ser la quarta força i no compta per a cap majoria. L'aposta del PP, que va col·locar el seu pes pesant, Josep Piqué, sâha quedat a dos escons de Vidal-Quadras. Aznar ha aconseguit âun gran triomfâ?, segons TVE i Antena 3


LâASCENS DâERC
Si bé és evident que els socialistes han guanyat en vots i els convergents en escons (mercès a una llei electoral feta a mida de CiU), és ERC la que recull els fruits de la caiguda de CiU. El seu ascens és fulgurant. Gairebé dobla el nombre d'escons i supera el mig milió de vots gràcies als joves, especialment entre 25 i 30 anys, a l'augment de participació i a antics votants de CiU. Carod-Rovira ha llençat de nou la possibilitat dâun govern de concentració (CiU, PSC, ERC i ICV) o tripartit (CiU, PSC i ERC) que prepari en un període constituent el nou Estatut de Catalunya. Ãs una sortida per la tangent. Un govern sâencarrega de governar, és a dir, a gestionar sota una determinada política i interessos de classe. El que proposa ERC sâha fer des dels escons del Parlament que és on sâelaboren, debaten i aproven les lleis (com a fet Ibarretxe amb la seva proposta de nou Estatut).

L'espai anomenat ânacionalistaâ? (la suma de CiU i ERC) creix de forma tímida en vots (només uns 110.000 més) i suma 69 escons, mentre que lâespai âdâesquerresâ? augmenta amb força en quasi 400.000 vots i suma 74 escons. Feia 23 anys que no es donava aquesta relació de forces i mai amb aquesta contundència. Lògicament les pressions per a un govern CiU-ERC seran molt grans per part de lâaparell convergent, però també dels sectors empresarials que abans de tot rebutgen un govern dâesquerres. Però aquest govern nacionalista no aportarà res de nou per a Catalunya des del punt de vista dels drets nacionals que no li pugui aportar un govern de lââ?esquerra pluralâ? (ja vàrem veure que va fer CiU amb la Declaració de Barcelona) i encara menys en el terreny social. Un govern ânacionalistaâ? serà un âmal menorâ? pels poderosos que han manat en els darrers 23 anys i han deixat a Catalunya amb un desequilibri territorial i mediambiental clamorós i a la cua en despesa social en sanitat, educació, habitatge, assistència domiciliària i un augment de la pobresa amagat amb insistència.

En tot cas sí que sabem que sota un govern CiU-ERC Catalunya no avançarà ni social, ni nacionalment. No va avançar lâany 1980 quan ERC va donar el govern a Pujol en comptes dâaliar-se amb PSC i PSUC, ans al contrari ens portà 23 anys de governs conservadors que han esdevingut un règim corrupte sota el qual la mateixa ERC quasi va desaparèixer sota el âpal de pallerâ? pujolista que intentà fagocitar-la (dos ex-secretaris generals dâERC militen ara a CiU), ni avançarà ara. ERC ha de decidir: si ser la crossa de la burgesia catalana o recolzar un govern dâàmplia base popular i treballadora. Si vol un canvi de debò o âque alguna cosa canviï, perquè no canviï resâ?. En un mes la resposta.


PER UN GOVERN DâESQUERRES
Aquestes eleccions han consolidat lâespai de lâesquerra que ja va començar a les eleccions municipals. Els vots dâesquerra PSC+ERC+ICV-EUiA sumen 400.000 més que els de CiU+PP. A les municipals van ser quasi 650.000. Malgrat tota la campanya del vot de la por que han fet CiU i el PP ajudats per la patronal, els catalans han optat per un canvi de polítics i de política. Un canvi dels 74 front els 61. Una aliança dels socialdemòcrates, nacionalistes i lâesquerra transformadora en favor de polítiques socials front a les polítiques de dretes i antisocials. I això mai no ho farà ERC amb CiU.

    Aut. 2003     Escons     Mun. 2003     Gen. 2000     Aut. 1999     Escons     Aut. 1995     Escons
ICV-EUiA     240358     9     338268     194597     122895     5     313092     13
ERC     542045     23     412802     190161     271173     12     305867     11
PSC     1026030     42     1100137     1150133     1183299     50     802252     34
suma     1808433     74     1851207     1534891     1577367     67     1421211     58
CiU     1018115     46     789936     969788     1178420     56     1320071     60
PP     390650     15     412802     768355     297265     12     421752     17
suma     1408765     61     1202738     1738143     1475685     68     1741823     77
diferència     399668     13     648469     -203252     101682     -1     -320612     -19


Ens cal un govern dâesquerres entre el PSC, ERC i ICV. Fóra irresponsable dir que és igual el color del govern doncs âtot son igualsâ?. No és veritat. No és una qüestió secundària. No és el mateix Lula que Bush, no és el mateix Jospin que Chirac. Fins pels qui no entraríem en el govern, i alertaríem contra totes les vel·leïtats liberals dâen Maragall, entenem que caldria recolzar un govern entre el PSC, ERC i ICV des del Parlament en totes aquelles mesures que afavoreixin les condicions de vida del poble, que aturin les privatitzacions a la sanitat, a lâensenyament, que aposti decididament per lâhabitatge assequible i de lloguer, que faci dels drets de ciutadania un pilar bàsic de la Catalunya que volem: un país sense pobresa, sense ciutadans de segona, en fi totes aquelles mesures que augmentin la confiança dels treballadors en les seves pròpies forces.

Com recolzaríem tots els passos que es fessin perquè Catalunya sigui un país amb els drets nacionals, com lâautodeterminació, reconeguts. Fins i tot, en el terreny nacional fóra més positiu un govern de lâesquerra, que portés al PSC (forçat per lâaliança amb ERC i ICV) a posicions federalistes allunyades del centralisme opressor que representen Ibarra, Bono o Redondo.

Un govern dâesquerres a Catalunya fora una esquerda en aquesta Espanya centralista i gestionada pel partit de les multinacionals. Cal aprofitar aquesta esquerda.

Les pròximes setmanes es negociarà quin és el programa de govern dels pròxims quatre anys i això és lâimportant. I els programes de les esquerres, en particular el de la coalició ICV-EUiA, defineixen un nou model de drets socials, de ciutadania, de relació amb Espanya i amb la Unió Europea. I cal aprofitar la contundència de la victòria de les esquerres a les urnes per avançar recolzant-se en les mobilitzacions.


EL FINAL DâUNA ETAPA
Dilluns Catalunya sâaixecà més lluny dâEspanya. Al menys dâaquella Espanya centralista, ministerial, retrocastellana, que veu allò que està fora del radi de Madrid com âla perifèriaâ?. No es gens menyspreable que el crit dâindependència fos el més repetit a la seu dâERC, que Carod-Rovira anomenés al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord i posés en el centre el âmai resoltâ? encaix de Catalunya a lâEspanya.

Estem a lâinici del final de lâanomenat âconsens de la transicióâ?. Les eleccions catalanes així ho han posat de manifest. Son un símptoma més que sâafegeix a la situació a Euskadi, que entrà en campanya âgràciesâ? a Mayor Oreja comparant a âlâherència dâETA amb ERCâ? tot amenaçant de suspendre lâautonomia basca o a Rodríguez Ibarra demanant a Aznar que es torni a presentar perquè la âunidad de España está en peligroâ? tot guarnit dâunes maniobres militars âpreventivesâ?. El PP és el culpable directe de la crispació política i del retrocés de les llibertats en nom âdâEspanyaâ? i de retruc aquest nacionalisme espanyol tant ranci del PP ha fet més independentistes a Catalunya i Euskadi que totes les publicacions, fulletons i consignes. La pressió del nacionalisme espanyol ja fa mesos que és especialment intolerable i condueix cap a un atzucac.

Cal donar una resposta i des dels partits dâesquerra no pot ser una altra que obrir la porta a la reforma dâuna Constitució i uns Estatuts que ja no serveixen i en els quals cal que es reconegui el dret de les nacions a la lliure determinació, a decidir lliure i democràticament el seu futur, com volen relacionar-se amb la resta de pobles o si, senzillament, volen majoritàriament la independència.

Lâúnica Espanya plural possible serà aquella en la que tots el pobles sâhi sentin partícips, sâhi sentin lliures. Ezker Batua, lâorganització basca dâIU, planteja un federalisme de lliure adhesió, el nacionalisme basc proposa ser un Estat lliure associat, el programa dâICV-EUiA demana el reconeixement del dret a lâautodeterminació i proposa el federalisme com a fórmula jurídica. El que no pot seguir sent és la imposició dâun Estat unitari, que en la pràctica no reconeix les nacions que composen lâEstat Espanyol, només defensa com a pròpia la llengua castellana per sobre de la resta a les quals menysprea o com el cas del català al País Valencià o les Illes, clarament polititza per desmembrar la unitat lingüística o redueix a la mínima expressió com és el cas de lâeuskera a Navarra.


EL VOT JOVE
Un altre motiu per a lâesperança és lâimportant percentatge de vot jove, entre 18 i 25 anys, que vota per primera vegada (o que ho fer per primera vegada en les municipals) i que no es deixa influenciar pels âcants de sirenaâ? del vot útil. Aquest vot jove ha anat majoritàriament a ERC i ICV-EUiA.

Ãs el vot que ens assenyala que âun altre món és possibleâ?, que ha de ser possible, que les vies per aconseguir-lo passen per la participació activa i quotidiana en els diferents moviments socials i de la gent que no es conforma en ser âobjectes passiusâ? dâun sistema dominat per polítics professionals, que anomenen democràcia a un sistema que et permet votar cada quatre anys, que et permet dissentir de paraula però no de fet, que no entén que sâelabori un projecte de Constitució Europea a esquenes dels ciutadans i al marge de la societat civil, que consagra el benefici per sobre del desenvolupament sostenible i el repartiment de la riquesa, les fronteres per sobre dels pobles, lâOTAN i la militarització per damunt de la pau, el mercat capitalista sense justícia social, la privatització dels serveis públics...

Aquest vot jove ha fet que la coalició ICV-EUiA hagi estat una de les sorpreses per tots aquells que sâexplicaven els resultats de maig en clau âantiguerraâ?. La coalició ICV-EUiA ha aconseguit doblar els vots que separadament van treure lâany 99 (78.441 ICV i 44.334 EUiA). Han estat 240.358 vots. La unitat ha estat una eina més en favor del vot âper un canvi de debòâ? en les polítiques i en els polítics. Han estat 240.358 vots que sâhan traduït en 9 escons al Parlament: 7 per Barcelona i 1 per Tarragona i Girona. Cal destacar els 200.000 vots (8,1%) a Barcelona front els 116.000 (78.441 dâICV i 38.836 dâEUiA) i els 7 diputats i diputades front els 3 de fa quatre anys, així com els escons a Girona (16.218 vots i 5,33%) i Tarragona (16.276 i 5,18%), a Lleida han mancat menys de 500 vots (8.750 i 4.34%). En tot cas, la consolidació territorial, més enllà de lâàrea metropolitana de Barcelona, és una tendència que cal tenir en compte amb la vista posada en el futur.
Mira també:
http://www.kaosenlared.net

Comentaris

Re: L’oasis català tremola
25 nov 2003
El col.lectiu editorial de kaosenlred.net donat la seva composició no asummeix com a tal cap dels articles publicats, només garanteix la llibertat d'opinió del seus amics, colaboradords i membres.

Les opinions del col.ectiu kaosenlred.net es diversa i formen part de la que té l'esquerra plural, esquerra que accepta, respecta i estima la diversitat, car aquesta és la nostra força.

Gracies a tots/es per la vostra confiança!!
Re: L’oais català tremola
25 nov 2003
si el govern català no té un programa prou d´esquerres i transformador, i també indepe, IC i ERC que enviin al PSC a cagar,,, Govern d´ERC i IC, amb l´abstenció del PSOE
Re: L’oais català tremola
26 nov 2003
els enyor aquest d'EUIA pretén utilitzar indymedia per la seva propaganda a favor d'un pacte amb el PSOE del GAL, de les ETT, dels contractes escombraries i reformes laboarls (pactades amb CiU), de l'ultraespanyolisme, de la tortura i la dispersió, de la il·legalització de partits...

ANEU A CAGAR els d'IU
Re: L’oais català tremola
26 nov 2003
Per+o per la mort de Deu com es pot considerar a Ic-euia eskerra transformadora???? això és un insult per a tota akella gent ke està realment treballant des de la base per a transformar nacional i socialment akest país, per cert, recordem ke tan a PSC-PSOE com a EUiA hi ha personatges i sinistres ke signen manifestos del "Foro Babel" amb akesta gentusa avançarà nacionalment el nostre país???? Prou hipocresia estúpida i absurda, EUiA és una autèntica escòria reformista, centralista i ecs-panyolista, no ens oblidem ke EUiA és pràcticament el mateix ke el PCE, i tots i totes sabem el paper d´akest lamentable partit en la guerra civil i en la transició, traint el poble acceptant la monarkia i l´economia neoliberal, esperonant la repressió contra els autèntics comistes del PC-R i del GRAPO i contra l´independentisme revolucionari basc i català o contra els/les anarkistes, en definitiva contra tota akella eskerra ke no es va doblegar com ells als humiliants i amnèsics pactes de la Moncloa, amenys ERC, a la ke no vull defenesar precísament, no va acceptar la monarkia ni la renúncia al dret dels Països Catlans a autodeterminar-se, raó per la kual a les primeres eleccions després del Frankisme no la van deixar presentar-se ni legalitzar-se, o sigui ke, en definitiva, desemascarem a tota akesta escòria reformista-ecs-panyolista d´EUiA, akesta txusma són tan alternatius com el programa de la Julia Otero, col.laboren amb la repressió contra l´independentisme, el moviment okupa...etc, en resum, ke no et deixin enganyar, a més a més tenen les mateixes inicials ke els estats units, Ke els donguin pel sac, a nosaltres no ens enganyaran!!!!ANTI-EUiA!!!!!!!!!!!!!!!!
Sindicat