Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Març»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Accions per a Avui
12:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Sobre les eleccions catalanes
24 nov 2003
Article enviat per l'amic Felipe Alegria a kaosenlared.net analitzant les eleccions catalanes.
Elecciones Catalanas

RADICALIZACION NACIONALISTA Y DE IZQUIERDA, BATACAZO DE CONVERGENTES Y SOCIALISTAS Y MARGINALIZACION DEL PP

A pesar de que las elecciones parlamentarias reflejan deformadamente la realidad social, los resultados de los recientes comicios catalanes no ofrecen dudas sobre el progreso de la radicalización nacionalista y de izquierda, reflejado en el extraordinario reforzamiento de Esquerra Republicana (ERC) y, en menor medida, de ICV-EUiA, así como en el gran batacazo de CiU y PSC, los principales soportes del actual estado de cosas.

Estos resultados han expresado un rechazo general contra el gobierno del PP y abren una situación de crisis política e inestabilidad institucional. Han sido, por otra parte, el peor golpe que podía recibir el PP en su ofensiva españolista contra el Plan Ibarretxe, al tiempo que le abren un nuevo frente.

EL BATACAZO DEL PSC

El PSC ha recibido un trompazo sin paliativos. Han bajado 7 puntos y han perdido 160.000 votos y 10 escaños. Su descenso más acusado se ha producido, además, en las grandes concentraciones obreras de Barcelona y del primer y segundo cinturón.

Han hecho un impresionante despliegue de medios. Han repartido promesas y buenas palabras para todos: empresarios y trabajadores, catalanistas y españolistas. Se han traído a Felipe González e incluso al caudillo españolista Rodríguez Ibarra. El propio Zapatero prometió apoyar el Estatuto que aprobara el Parlament. Pero, por los mismos motivos por los que la patronal catalana afirmaba que no tenía ningún miedo al PSC, mucha gente trabajadora y la mayoría de la juventud ya no se fían de los socialistas.

Los identifican, con razón, con una de las principales piezas del actual régimen político, con la experiencia de tantos años de âleal oposiciónâ? a Pujol, con su gobierno social-liberal en los grandes ayuntamientos y con su dependencia de un PSOE españolista, incapaz de hacer frente a Aznar, con el que pacta una y otra vez las grandes "políticas de estadoâ?, en especial su agresiva política antivasca. La derrota de Maragall abre una gravísima crisis interna en el PSC y acentúa la del PSOE, ambas con incierta salida.

EL REVOLCON DE CiU

Pero el severísimo castigo recibido por CiU no ha sido menor. Ha sufrido un bajón de 7 puntos, perdiendo 160.000 votos y 10 diputados, quedándose en 46 escaños, sin poder contar ya, como antes, con una mayoría absoluta sumando los diputados del PP. Se ha roto así la mayoría CiU-PP que les aseguraba el apoyo mutuo en Madrid y Barcelona.

Los sectores más populares de su base electoral, profundamente descontentos con su política de pactos con el PP, le han retirado su apoyo para dárselo a ERC. Es chocante que, en estas circunstancias, CiU haya presentado sus resultados como una victoria, agarrándose a que son los que tienen más escaños. Pero hay que entender que si no hubiera sido así les habría resultado imposible plantearse siquiera la continuidad en el Govern. Y perder el gobierno es perder el cemento que los ha unido durante 23 años, a través de miles de cargos y una red de privilegios y complicidades, sin el cual están abocados a la disgregación. Pero su declive ya ha comenzado y es un declive irreversible, que irá al ritmo de la radicalización política catalana.

ERC, EL GRAN TRIUNFADOR

ERC ha sido la indiscutible triunfadora de estas elecciones. Han pasado del 8,7 al 16,5%, duplicando sus votos y superando el medio millón de sufragios, a costa sobre todo de CiU, aunque en alguna medida también del PSC e incluso de IC-EUiA. Sus diputados han pasado de 12 a 23. Su fortalecimiento no ha sido sólo en las ciudades pequeñas y el interior sino que ha alcanzado por primera vez los grandes centros urbanos.

Importantes sectores jóvenes y no tan jóvenes, y no sólo independentistas, han hecho del voto a ERC el âvoto útilâ? para golpear al gobierno Aznar y castigar a convergentes y socialistas.
Carod Rovira, a pesar de sus promesas de moderación a los empresarios y de sus afirmaciones de que era quien mejor representaba a la pequeña y mediana empresa, ha aparecido como el héroe del enfrentamiento con Aznar. Ha apoyado el Plan Ibarretxe (aunque no lo vea aplicable a Cataluña). Ha aparecido como el menos comprometido con las viejas políticas, como el censor de las corruptelas de CiU y de su sometimiento al PP y como el gran crítico de la dependencia del PSC al españolismo del PSOE. Sin olvidar, además, que, al convertir a ERC en su bestia negra, el PP y la cúpula patronal han contribuido enormemente a realzar su atractivo opositor.

ICV-EUiA: CELEBRANDO SU TRIUNFO COMO UNA DERROTA

ICV-EUiA ha experimentado un importante éxito, duplicando los votos (de 3,9 al 7,3%) y triplicando sus escaños (de 3 a 9) pero, paradójicamente, lo han celebrado con caras largas. La derrota del PSC, en parte debida a un trasvase de votos socialistas hacia IC-EUiA, la han sentido como una derrota propia. El último mensaje de Saura fue que preferían menos diputados y gobernar que tener más y no hacerlo. Lo cual da la verdadera sustancia de lo que se ha convertido ICV-EUiA: una izquierda âligthâ?, âecosocialistaâ?, el socio menor del social-liberalismo de Maragall. Una izquierda que en toda la campaña electoral ha evitado aparecer como una fuerza en ruptura con el orden establecido y que no ha hecho una sola apelación directa a la clase trabajadora, a lo sumo alguna referencia al âmundo del trabajoâ?.

LA SUCURSAL CATALANA DEL PP

El PP, a pesar de haber alcanzado una subida de votos (del 9,5 al 11,9%) y de diputados (de 12 a 15), ha mostrado su carácter marginal en la sociedad catalana y ha perdido toda capacidad de influencia en el Parlament. Hay que recordar, sin embargo, su subida de votos en las barriadas obreras, capitalizando el voto españolista a costa del PSC, lo que hay que tener muy en cuenta.

NO HA HABIDO UNA ALTERNATIVA DE LA IZQUIERDA ANTICAPITALISTA Y DEFENSORA DE LOS DERECHOS NACIONALES

Pero el análisis quedaría cojo si olvidamos que el gran ausente en estas elecciones ha sido una candidatura anticapitalista de ruptura y firme, a la vez, en la defensa del derecho a la autodeterminación; una candidatura conectada con la izquierda sindical y los movimientos sociales anticapitalistas. Hay todo un sector de trabajadores y jóvenes que, en su ausencia, ha optado por el voto útil a ERC y a IC-EUiA o que se han abstenido (no olvidemos que ha habido un total de 36% de abstención).

LAS GRANDES DIFICULTADES PARA FORMAR GOBIERNO

Los resultados electorales han creado una situación terriblemente complicada para formar gobierno. La prensa dedica páginas y páginas a analizar las diferentes opciones. Los partidos han abierto las negociaciones, mientras los grandes empresarios intentan condicionarlas. Pero todas las opciones están preñadas de dificultades. CiU difícilmente puede renunciar a sus pactos con el PP ni a su tupida red de corruptelas e intereses y el PSC tampoco puede acordar un pacto de gobierno sin el visto bueno del PSOE. ERC, mientras tanto, se mueve a sus anchas alrededor de su propuesta de âgobierno de unidad nacional catalanaâ?. Pero, sea cual sea el gobierno que se levante, está claro que estará sustentado en una gran inestabilidad.

¿QUE ALTERNATIVA PARA LA IZQUIERDA ANTICAPITALISTA?

Pensamos que ninguna de las alternativas de gobierno que se barajan, incluido el gobierno tripartito PSC-ERC-IC/EUiA, pueden satisfacer las expectativas de una izquierda anticapitalista y consecuente con el derecho a la autodeterminación. Este gobierno tripartito, si se llegara a consumar -lo que no es fácil-, más allá de ciertas medidas sociales, estaría atado a una política social-liberal y a una Constitución que cierra el paso a la autodeterminación y deja el destino de la reforma estatutaria en manos de Madrid.

El escenario abierto por las elecciones crea sin duda mejores condiciones para la movilización y para avanzar, como decía la declaración de âRojos i Rogesâ?, âhacia la formación de un bloque alternativo de los diferentes movimientos y fuerzas anticapitalistasâ?. Campañas como la del NO a la Constitución europea serán una gran ocasión para dar pasos en este camino.
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/index.html

Comentaris

Re: Sobre les eleccions catalanes
24 nov 2003
El que em pregunto jo es perque aquests analisis tan correctes i quadrats que dissecionen la realitat electoral del pais per acabar reclamant el dret a l'autodeterminació... sempre estan fets en castellà. No se , ho sento... hi ha alguna cosa que em falla... que em fan increibles certs plantejaments...
pensaments
24 nov 2003
La conclusio que hauria d'entendre mes d'un i una és que el fet nacional en aquest pais no és un invent de la dreta, una nosa que es soluciona reclamant el dret a l'autodeterminació i ja esta (au, que tinguin estatut, autonomia o el que vulguin i no atabalin més i parlem de coses realment importants, que aixo no ho és) sino que la cosa és un pèl més complexa, menys "inventada" ...
Hi ha una cosa clara: el PSC se l'ha fotut perque despres de 23 anys continua segons com fent pseudocatalanisme burgés, segons com fent el lerrouxisme que li ha donat la majoria aclaparadora en llocs del cinturó (més d'un el deu votar més per español que per "socialista")El que passa es que aquest mateix lerrouxisme li priva a llocs de fora el cinturo de tenir més vots (i no perque se'l vegi com liberal)

Conclusio: els resultats de les eleccions haurien de fer pensar també a certa esquerra anticapitalista, etc, etc. centrada exclusivament en l'area metropolitana de si el discurs de pais que te (dret a l'autodeterminació i que no emprenyin) es massa correcte. Si l'incapacitat que ha tingut historicament aquesta esquerra (negra o roja) d'organitzar-se fora de l'area metropolitana és producte tan sols de que allò que en diuen el "rera-pais" és una zona retrogada, preindustrial, desertica, carlina, etc etc.. O senzillament, que el grau d'espanyolització i tantmenfotisme sobre la questio nacional d'aquesta esquerra impedeix que es mengi un rosca uns quans quilometres més amunt o mes avall del Besos i el Llobregat.
de quin pais parlem
24 nov 2003
cat_commut.jpg
Erc. Su fortalecimiento no ha sido sólo en las ciudades pequeñas y el interior sino que ha alcanzado por primera vez los grandes centros urbanos. (Sorprenent visio del pais)
Re: Sobre les eleccions catalanes
25 nov 2003
Tot i que els comentaris anteriors tenen part de raó (especialment el primer "un"), penso que cal ser més constructius alhora de criticar.
Trobo bastant bé aquesta anàlisi, especialment les conclusions pràctiques que en treuen: que cal articular un bloc anticapitalista i que la campanya pel NO a la Constitució europea és una bona oportunitat per avançar en aquest sentit.
El que, al meu entendre, no queda del tot clar (i potser és això "la cosa que li falla" al company del primer comentari) és si aquest bloc anticapitalista (i la campanya pel NO) ha de tenir com a marc nacional de Països Catalans. Perquè és molt diferent un bloc anticapitalista en un marc estatal que defensa el dret a l'autodeterminació que un bloc anticapitalista articulat en el marc dels PPCC que segueixi dinàmiques pròpies i no depengui de les directrius, que per entendre'ns, venen de Madrid.

Salut
Re: Sobre les eleccions catalanes
25 nov 2003
"Rojos i Roges"..a més de deixar sempre l'EUiA pel terra..perquè no deixeu de militar-hi, d'estar al seu Consell Nacional??? com podeu pertanyer a una organització i dir el que dieu d'ella? Com es que hi esteu afiliats/des? Sou una colla d'hipòcrites...demaneu coherència a la resta del mon...perquè no comenceu per vosaltres i us feu el vostre "partit collonut" i deixeu de vampireixar l'EUiA, els seus recursos...perquè nodimitiu com a regidors d'on vàreu ser escollits dins d'aquesta coalició tan indesitjable? Perquè no llegiu una mica més i us adoneu que tots i cadascun dels punts que reclamàveu en la vostra "valoració de les eleccions" ja estan en el programa d'ICV-EUiA...només cal llegir-ho...a la web www.euia.org. Si l'alternativa sou vosaltres...anem servits!!! Com se us pot acudir plantejar un altre trencament? No pareu d'inundar els mitjans de l'EUiA amb escrits vostres, que ara ens heu de deixar pel terra davant tothom...quina barra!!! La gent ja anirá sabent que la majoria sou d'aquells que us encanta criticar des del sofà...N'estic fart d'aqeusta gent tant i tant revolucionària, anticapitalista i conseqüent que li dona igual un govern de CiU que un (no del PSC) sinò del PSC+ERC+ICV/EUiA. Heu de ser amb la vida resolta...perquè, per poc que sigui, aquest govern serà millor ples treballadors/res, els joves, la gent gran i pels drets nacionals que un amb CiU...per molt que això us deixi insatisfets...no et fot..coma tots els que volem una societat socialista, lliure i sense opresions de cap tipus.
Re: Sobre les eleccions catalanes
25 nov 2003
"amic" ho serà per qui l'ha enviat... si no es q s'ho ha penjat ell mateix... q feu encara a EUiA?
Re: Sobre les eleccions catalanes
25 nov 2003
Be potser el to dels 3 comentaris poden ser mes o menys correcte (tinc la grip). Des d'aquestes planes s'esta parlant de rellançar el tema "dret a l'autodeterminacio", cosa que em sembla interesssant ja que fer moviment social es el que crec que ens interessa a la gent que participa a Indymedia. La critica a la gent de Rojos i Roges és més "interna" (es podria aplicar el sentit de la crítica a molts sectors de CNT, CGT, EUiA, IC PSC etc). A més ja ens coneixem... La gent de Rojos i Roges té una trajectoria en la lluita obrera i anticapitalista admirable i hipervaluosa. Pero no estem parlant d'aixo. Estem parlant sobre la questio nacional i la visio de pais. Es d'una incoherencia brutal esta parlant de dret a l'autodeterminació i no fer una cosa que es de minims: sobre no parlar en català... cadascu que s'expressi com millor li plagui, pero no escriure-hi els manifestos, comentaris, premsa, etc ... No costa gens. Les planes d'Indymedia es tradueixen a l'angles i no som capaços de fer servir la llengua del pais per parlar sobre el dret a l'autodeterminació.. Demostra poca sensibilitat sobre el tema. Que en realitat poca cosa més que un més a més. I personalment continuo pensant que aixo vé entre d'altres, d'una visió del pais errònia, centrada en l'àrea metropolitana. Que no compren la centralitat de la questió nacional en indrets allunyats de l'area barcelonina... d'un extes sentiment popular antiespanyolista... És aixo que fa que el PSC tingui un sostre dificilment superable en alguns indrets del pais i no tan sols la perspectiva social. I aixo l'esquerra anticapitalista ha d'entendre-ho si vol, juntament amb altres sectors, engegar, sentar les bases o el que sigui ...d'un projecte d'alliberament nacional i social (l'ordre dels factors no hauria d'alterar el producte) de les classes populars i la classe treballadora del pais, etc, etc. Sino, en aquest tema, jo continuo veient segons quines actituds com de marcianos. (una dada: en la noticia penjada tot primer, es parla de radicalització perque es continua veient el fet de ser independentista com una cosa radical, fora de la norma; en molts llocs del pais ser indepe és una cosa ben normal, no radical) (Per altra banda, tot i pensar que Erc és una esquerra "petitburgesa", en la questio nacional amb m'hi sento més segur, amb més garanties ... -i no els he votat- que amb qualsevol dels sectors de l'esquerra "social" que aquest tema només els interessa quan surt a la foto...)


No se si el to i el lloc és el més adient per dir tot aixo, pero com que aquestes planes són de debat lliure... aqui queda
Re: Sobre les eleccions catalanes
26 nov 2003
a WWW.LAHAINE.ORG també havien penjat aquest text i algú ha publicat aquesta resposta:


Malament
Xavi [ 26.11.03 - 09:51]

Em sembla una anàlisi molt fluixa, tendenciosa a favor del pacte ICV-PSC-ERC i es fa bastantes il·lusions amb un 'canvi' que no es pot creure ningú!

Com es pot defensar incloure com a part de l'esquerra un partit com el PSOE que ha creat el GAL, que persegueix idees il·legalitzant partits, que va aprovar, amb CiU i ben contents, les reformes laborals que van suposar els contractes escombraria i les ETT? un partit que ens nega els drets més elementals com a poble?

El Companyon aquest (que és d'EUIA) no té cap credibilitat i em sembla molt trist que us feu ressò de les anàlisis i discurs de la sucursal d'IU al Principat i les difongueu en mitjans alternatius com la haine per instrumentalitzar-los en favor d'aquest pacte de venuts.
Re: Sobre les eleccions catalanes
26 nov 2003
a l'anterior, et confons d'article, això es refereix a un altre article, aquest està més bé!
Re: Sobre les eleccions catalanes
26 nov 2003
a WWW.LAHAINE.ORG també havien penjat aquest text i algú ha publicat aquesta resposta:


Malament
Xavi [ 26.11.03 - 09:51]

Em sembla una anàlisi molt fluixa, tendenciosa a favor del pacte ICV-PSC-ERC i es fa bastantes il·lusions amb un 'canvi' que no es pot creure ningú!

Com es pot defensar incloure com a part de l'esquerra un partit com el PSOE que ha creat el GAL, que persegueix idees il·legalitzant partits, que va aprovar, amb CiU i ben contents, les reformes laborals que van suposar els contractes escombraria i les ETT? un partit que ens nega els drets més elementals com a poble?

El Companyon aquest (que és d'EUIA) no té cap credibilitat i em sembla molt trist que us feu ressò de les anàlisis i discurs de la sucursal d'IU al Principat i les difongueu en mitjans alternatius com la haine per instrumentalitzar-los en favor d'aquest pacte de venuts.
Re: Sobre les eleccions catalanes
26 nov 2003
O sigui una Batasuna a la catalana. Coherència, assemblearisme, ideologia revolucionària i formes de fer alternatives i obertes a totes les lluites transformadores.

Perdó, potser he dit Batasuna i a alguns no els hi agrada el paral·Lelisme, però és l'únic referent que tenim pels voltants que trobo digerible per l'esquerra independentista i les opcions transformadores. Salvant totes les distàncies de les diferents situacions de país i les diferents cojuntures, com a organització política aquest és el camí.
Sobre el mimetisme
26 nov 2003
El que passa és que el que crec que ningu ha entes mai (i jo, il·luminat, vinc a descobrir) és que un organització batasunera (unitaria) catalana d'aquesta esquerra transformadora i independista que tu dius mai podria ser mimetica del Pais Basc (tenir-hi semblances seria lògic, més amb el Pais Basc que no està a 10.000 quilometres de Catalunya que amb Malasia que si els esta). No podria ser mai mimética perque altres components (roig, negre, violeta, verd, rosa...) d'aquest moviment tindrien una importancia molt més gran aqui (encara que ara alguns estiguin en fase d'hivernació): 1) per que la tradició llibertària, roja, verda a Catalunya és molt més important que a Euskadi.. 2) Perque la fisonomia de la societat catalana es molt diferent: una població molt més nombrosa amb una area urbana molt més important que a Euskadi...

Experiencies que s'acostin aixo han existit: Unitat pel socialisme, Nacionalistes d'esquerra, el Bean, el primer Mdt, la Crida... la campanya de suport als batasunos al parlament europeu de 1987 (la signaven organitzacions comunistes i independentistes i tenia un suport molt més ampli: cridaners, gent del moviment antiotan, antimilitaristes ...) ... Revolta ... l'Aup...

Pero, pel que sigui, aixo no ha acabat d'anar massa bé tampoc. :(

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more