Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : ecologia : especulació i okupació
A La Punta (mestra de dignitat i resistència)
21 nov 2003
Mai podrem oblidar tot el que allí passàrem i aprenguerem: com d'important és la lluita per viure amb dignitat aquest món d'opressions, injustícies i destruccions.
Més enllà de simples panfletarismes barats, ens queden les vostres llàgrimes (Carme, Maruja,...), la vostra ràbia i odi i, alhora, l'alegria en que esteu disposades a començar un nou camí de lluita i resistència allà on ens colpegen... fins la victòria sempre!
A totes les lluitadores i defensores de La Punta, de València, dels Països Catalans i del món...

LA CIUTAT DEL GLAMOUR FA PUDOR
la punta [ 14.11.03 - 00:04]

LA CIUTAT DEL GLAMOUR FA PUDOR
Vivim a València, la ciutat del boom urbanístic, i que en aquest avanç imparable exclou les realitats que sâoposen al seu pla capitalista dâexpansió i negoci dâuns pocs sobre la majoria. No es tracta només que amb aquest pla de la âValència del glamourâ? (platja de luxe dâEuropa, metròpoli del III Mileni) sâestiga consolidant la total dependència als interessos econòmics de fora; lâexperiment és molt més complex i pervers.Volen i estan construint la ciutat per ala burgesia. Lâexperiment consisteix en fer que el nostre entorn ens condicione i ens submergesca en una realitat alienada i asèptica que ens arrosegue sense remei cap a la corrent marcada pels estímuls de la mercaderia i el Progrès. Eixa realitat urbanística ens desposeeix de la nostra personalitat col·lectiva autònoma i fluctuant, creant una massa homogènia, aïllada idepenent destruint els referents culturals sorgits sota una cultura més popular i participativa.Lurbanisme es converteix en un reflex del poder.
Cap barri escapa a les urpes dels voltors de lâespeculació.Així darrere la destrucció de La Punta li toca el torn a LâHorta Nord ( 3ºCinturó de Ronda, corredor comarcal o la Ruta Azul que implica lâurbanització de tota la costa fins Sagunt) i a lâhorta de Malilla.
Al Cabanyal, després dâanys sota lâamenaça de lâexpropiació de les vivendes en primera línia de platja, i sobretot per lâampliació de lâavinguda Blasco Ibañez fins al mar fragmentant el barri en dos i després de conseguir paralitzar el projecte judicialment al tractar-se dâuna zona dâespecial valor cultural, les Autoritats es treuen de la màniga un altre as suprimint la legislació que protegeix el Patrimoni Cultural (de la mateixa manera que no troben cap dificultat per requalificar terrenys dâespecial protecció agrícola que passen a ser sòl urbanitzable quan les seues necessitats expansives ho requereixen).
Ara tenen pressa en executar la sentència de mort, doncs al 2007 volen celebrar justament ací la Copa dâAmèrica de regates, i tal i com està ara el Cabanyal (amb els seus habitants autòctons, la seua vida de barri-poble, les seues cases tradicionals...) no té el glamour suficient per aquest gran esdeveniment. Cal afegir que des de fa ja uns anys el barri es troba cada volta més degradat gràcies a la política dâabandonament de lâAdministració, i al trasllat - programat per les Autoritats i executat per les Forces Policials- del mercadeig dâheroïna a esta zona de la ciutat.
El Centre Històric tampoc es salva. Salta la vista que lâestant sotmetent a un ârentat de caraâ? proliferant els bars i les tendes de moda per adequar-lo a la seua nova funció: el modern i glamourós oci nocturn per a yuppies i aspirants a artistes. Mentres tanquen locals socials, reprimeixen a qui està de festa al carrer, es fan redades policials contra els immigrants del barri, sâexpropia una illa completa per ampliar lâIVAM, o tiren edificis històrics ( on hi viu gent, és clar) per reconstruir la muralla àrab que antigamENt creuava el barri.
Així podríem continuar enumerant les barbaritats que es perpreten en cada zona de València , i no acabaríem mai. Caldria destacar per demostrar el caràcter feixista de la política urbanitzadora, el cas de La Coma,barri marginal contigu a Paterna on a més de sofrir lâabandonament total per part de lâAdministració en quan a serveis mínims i lâassetjament policial -entre dâaltres problemes- ara els construeixen al costat Heron City, un macrocentre dâoci per a gent amb possibles i la paradisíaca âValternaâ?, una zona residencial de luxe que per a âdefendreâsâ? de les seues veïnes no tant glamouroses lloguen serveis de seguretat privada i hi construeixen un mur protector que els segregue.-és a dir els confinen a un guetto-. Per si no estava clar ja que la població de La Coma no estava destinada (segons la funció qe el Govern ens destina a cadascú) a ser carn de âtalegoâ?, ara els posen just als seus nassos tots els privilegis dels quals no poden gaudir...i encara pretendran que es porten bé i respecten la âpropietat privadaâ?.

Darrere lâinterés de lâAdministració per rehabilitar i modernitzar cada racó dâaquesta ciutat, sâestà donant un a substitució poblacional que en algun cas arriba a ser un veritable èxode: la gent que fins ara havia viscut als seus barris es veuen desplaçades a la força cap algun lloc incert (ja que la tònica general és deixar a la gent al carrer amb la promesa dâun futur reallotjament), doncs ells no responen al prototip de persones per a les quals sâestà dissenyant la Nova Ciutat.
En resum, canvien la morfologia urbana a colps de decrets, porres o excavadores per deixar-nos (en ostentació del seu poder), macroconstruccions com la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Ciutat de la Justícia, la ZAL, el Palau de Congressos( que segons les seues promeses ens proporcionaran precaris llocs de treball per a totes).

Segons els designis de les Autoritats , front lâespectacle de destrucció i davant la pèrdua dels nostres referents culturals, dels nostres modes de vida ,de les nostres cases, deuríem permanèixer de braços creuats com espectadors passius, i encara més, donar les gràcies a lâAjuntament, la Generalitat, el Port, els cacics locals, i totes les multinacionals que han apostat per invertir a València i modernitzar-nos la vida portant-nos,amb la soga al coll, directetes als segle XXI.
Aquells que protagonitzen les obscures trames inmobiliàries, requalificant terrenys, falsejant dades públiques, constuint il·legalment...es plenen les butxaques com a resultat de les seues actuacions en nom de lââ?interés generalâ?, mitjançant la prevaricació i el poder que els donen els seus càrrecs públics, mentre que les ens toca sofrir aquestes trames, si decidim plantar cara sense tragar-nos el conte del âprogrès per a totesâ?, som terroristes,violentes o insolidàries.Està clar: la rebel·lia es paga. Qui defensen la terra, els seus barris, les seues cases, són castigades amb quantittas exhorbitants de multa ( com el cas de les detingudes per defensar lâhorta de Benimaclet,condemnades a pagar 6000 euros) o a no cobrar res per lâexpropiació de les seues cases (com la majoria de gent de la Unificadora de La Punta), o a processos penals oberts i a una criminalització exagerada que demostra com els mole3sta que obstaculitzem els seus milionaris plans urbanístics.
Ãs convenient analitzar com cada lluita concreta, a més de servir-nos a nosaltres com aprenentatge per organitzar les resistències, els serveix a ells (poder policial, Administració)com experiment per saber què han dâevitar: que la gent es junte i sâorganitze.En eixa línia prenen mesures molt calculades. Per exemple, si la gent que ha defensat La Punta no cobra, en altres barris amenaçats sâho pensaran dues vegades abans dâoposar resitència. Tanmateix han dâevitar (i ho han aprés molt bé a La Punta) que torne a ser possible una unió entre âveïnesâ? i âokupesâ?. Açò és el que estan tramant al Cabanyal: els últims episodis dâoperacions policials a lâestil Hollywood( que han acabat amb quatre i dues persones en la presó respectivament, i amb dos processos oberts per terrorisme) han tingut com escenari aquest barri marítim amb un clar intent de criminalitzar les resistències i aconseguir de cara a lâopinió pública que qualsevol acció dâara en endavant contra la destrucció del Cabanyal puga ser qualificada de terrorista.


LA PUNTA, QUINA PUNTA?

Encara ens enrecordem dâaquella pedania dâhorta on dues-centes famílies vivien i cultivaven la terra més fèrtil de València, i que durant deu anys han estat lluitant contra el megaprojecte de la ZAL que els desprenia de les seues vides?,hem oblidat ja els desallotjaments-el procès lent i agònic està durant més dâun any-, la progrssiva degradació de la pedanis que ha hagut de suportar tallades de llum i aigua, la destrucció de les sèquiesde reg. Inundacions, assetjament policial constant, la âconvivènciaâ? amb les màquines, les irregularitats jurídiques i la tensió...?
Encara que els mitjans de comunicació (així com la ciutadania i els politicaires de fira que en el seu moment posaren el crit en el cel ... i no feren res més) hagen oblidat que alguna vegada existí aquesta pedania, i les agressions sofrides, nosaltres no oblidem. No oblidem que encara que pareixca mentida, encara hi ha gent que continua visquent allí enmig dâun paratge desolador; que les habitants de La Punta hem sigut dispersades, perdent així no només la casa, sinò també lâentorn, el veinatge, la qualitat de vida fora de la ciutat i el que per a nosaltres és fonamental: una referència, una possibilitat oberta ( la viabilitat de la qual sâestava demostrant a la pràctica) dâorganitzar-nos de manera distinta, més col·lectiva, més autosuficient i participativa, donant continuïtat a sabers populars, com treballar la terra o fer pa, que aquest sistema condemna a lâextinció.
Tampoc ens és possible oblidar que la nostra oposició a aquesta capitalisme faller i caspós que tot ho arrassa ha comportat ara tot un seguit de condemnes i multes que pagar per defensar La Punta. Doncs bé : hem decidit no pagar els plats trencats. Podríem ,en la línia judicial i política que han portat els judicis de La Punta, (és a dir un silenciament total i âací no ha passat resâ?), pagar a lâestat per haver-nos portat malament hi haver sigut dolentes. En canvi optem per tornar a visualtzar el conflicte, que no ha acabat, i recomençar amb forces renovades una campanya de denúncia, perquè sí que ha passat alguna cosa i el genocidi de La Punta no pot quedar silenciadament impune.

Aquestes multes són penes de presó que lâestat permet (si tens recursos econòmics) commutar per diners, així que si no pagues has de complir caps de setmana empresonat fins esgotar âel teu deute amb lâestatâ?. Que ens obliguen a entrar a la presó és un fet que visualitza tot el desequilibri i la injustícia que acompanya aquest conflicte.
Volem deixar clar que no som víctimes. Ens hem portat malament, hem sigut dolentes tot el que hem pogut, i ho tornarem a ser. No acatem els seus plans destructius i lluitem amb totes les nostres forces contra ells, igual que no respectem les decisions dâuna justícia podrida venuda als interessos especulatius.
També volem deixar constància de la necessitat dâautoorganitzar-nos entre les afectades pels processos expropiatoris i la gent que es solidaritze activament contra lâespeculació inmobiliària, deixant de banda els aspirants a polítics, és a dir tota eixa gentola que aprofita els conflictes per erigir-sâhi en líders de plataformes ciutadanes, i que només apareixen per fer-se la foto, fotent-hi les urpes per treureân profit, desapareixent ràpidament a lâhora de la veritat, tal com sâha demostrat a La Punta.
Deuríem ser capaces de juntar-nos,comunicar-nos, i organitzar-nos, tenint en compte les diferències concretes entre cada lloc i grup de gent i, respectant-les, arribar juntes ( en la lluita contra lâespeculació) fins on pugam arribar.


LA PUNTA NI OBLIT NI PERDÃ.


[ 14.11.03 - 11:18]

que recuerdos!!!....mucho animo y no os dejéis pisar por la ola urbanística y el dinero que lo mueve.

en todos sus frentes... colera!
en todos los momentos...rabia!
en cada situación...ser ágiles y escapar...

mucho animo!

Gràcies per escriure tot això!
iO [ 14.11.03 - 19:17]

... perquè em sent totalment identificat amb el que dius.
M'alegra trobar opinions compartides.
Salut!


[ 15.11.03 - 18:03]

Recorde unes safanòries estampades contra un ajuntament
Recorde unes planyidores que enterraven l´Horta
Recorde okupar l´asfalt propietat dels cotxes
Recorde el fang de la terra als peus
I la lluita!
i la ràbia que em crema la sang...
A l´infern ens veurem!!!
Sindicat Terrassa