|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : ecologia : especulació i okupació |
|
L'especulació i la repressió per matar una terra i qui la defensa
|
|
|
per València Indigena i Resistent |
21 nov 2003
|
|
|
LA CIUTAT DEL GLAMOUR FA PUDOR
la punta [ 14.11.03 - 00:04]
LA CIUTAT DEL GLAMOUR FA PUDOR
Vivim a València, la ciutat del boom urbanÃstic, i que en aquest avanç imparable exclou les realitats que s’oposen al seu pla capitalista d’expansió i negoci d’uns pocs sobre la majoria. No es tracta només que amb aquest pla de la “València del glamourâ€? (platja de luxe d’Europa, metròpoli del III Mileni) s’estiga consolidant la total dependència als interessos econòmics de fora; l’experiment és molt més complex i pervers.Volen i estan construint la ciutat per ala burgesia. L’experiment consisteix en fer que el nostre entorn ens condicione i ens submergesca en una realitat alienada i asèptica que ens arrosegue sense remei cap a la corrent marcada pels estÃmuls de la mercaderia i el Progrès. Eixa realitat urbanÃstica ens desposeeix de la nostra personalitat col·lectiva autònoma i fluctuant, creant una massa homogènia, aïllada idepenent destruint els referents culturals sorgits sota una cultura més popular i participativa.Lurbanisme es converteix en un reflex del poder.
Cap barri escapa a les urpes dels voltors de l’especulació.Aixà darrere la destrucció de La Punta li toca el torn a L’Horta Nord ( 3ºCinturó de Ronda, corredor comarcal o la Ruta Azul que implica l’urbanització de tota la costa fins Sagunt) i a l’horta de Malilla.
Al Cabanyal, després d’anys sota l’amenaça de l’expropiació de les vivendes en primera lÃnia de platja, i sobretot per l’ampliació de l’avinguda Blasco Ibañez fins al mar fragmentant el barri en dos i després de conseguir paralitzar el projecte judicialment al tractar-se d’una zona d’especial valor cultural, les Autoritats es treuen de la mà niga un altre as suprimint la legislació que protegeix el Patrimoni Cultural (de la mateixa manera que no troben cap dificultat per requalificar terrenys d’especial protecció agrÃcola que passen a ser sòl urbanitzable quan les seues necessitats expansives ho requereixen).
Ara tenen pressa en executar la sentència de mort, doncs al 2007 volen celebrar justament acà la Copa d’Amèrica de regates, i tal i com està ara el Cabanyal (amb els seus habitants autòctons, la seua vida de barri-poble, les seues cases tradicionals...) no té el glamour suficient per aquest gran esdeveniment. Cal afegir que des de fa ja uns anys el barri es troba cada volta més degradat grà cies a la polÃtica d’abandonament de l’Administració, i al trasllat - programat per les Autoritats i executat per les Forces Policials- del mercadeig d’heroïna a esta zona de la ciutat.
El Centre Històric tampoc es salva. Salta la vista que l’estant sotmetent a un “rentat de cara� proliferant els bars i les tendes de moda per adequar-lo a la seua nova funció: el modern i glamourós oci nocturn per a yuppies i aspirants a artistes. Mentres tanquen locals socials, reprimeixen a qui està de festa al carrer, es fan redades policials contra els immigrants del barri, s’expropia una illa completa per ampliar l’IVAM, o tiren edificis històrics ( on hi viu gent, és clar) per reconstruir la muralla à rab que antigamENt creuava el barri.
Aixà podrÃem continuar enumerant les barbaritats que es perpreten en cada zona de València , i no acabarÃem mai. Caldria destacar per demostrar el carà cter feixista de la polÃtica urbanitzadora, el cas de La Coma,barri marginal contigu a Paterna on a més de sofrir l’abandonament total per part de l’Administració en quan a serveis mÃnims i l’assetjament policial -entre d’altres problemes- ara els construeixen al costat Heron City, un macrocentre d’oci per a gent amb possibles i la paradisÃaca “Valternaâ€?, una zona residencial de luxe que per a “defendre’sâ€? de les seues veïnes no tant glamouroses lloguen serveis de seguretat privada i hi construeixen un mur protector que els segregue.-és a dir els confinen a un guetto-. Per si no estava clar ja que la població de La Coma no estava destinada (segons la funció qe el Govern ens destina a cadascú) a ser carn de “talegoâ€?, ara els posen just als seus nassos tots els privilegis dels quals no poden gaudir...i encara pretendran que es porten bé i respecten la “propietat privadaâ€?.
Darrere l’interés de l’Administració per rehabilitar i modernitzar cada racó d’aquesta ciutat, s’està donant un a substitució poblacional que en algun cas arriba a ser un veritable èxode: la gent que fins ara havia viscut als seus barris es veuen desplaçades a la força cap algun lloc incert (ja que la tònica general és deixar a la gent al carrer amb la promesa d’un futur reallotjament), doncs ells no responen al prototip de persones per a les quals s’està dissenyant la Nova Ciutat.
En resum, canvien la morfologia urbana a colps de decrets, porres o excavadores per deixar-nos (en ostentació del seu poder), macroconstruccions com la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Ciutat de la JustÃcia, la ZAL, el Palau de Congressos( que segons les seues promeses ens proporcionaran precaris llocs de treball per a totes).
Segons els designis de les Autoritats , front l’espectacle de destrucció i davant la pèrdua dels nostres referents culturals, dels nostres modes de vida ,de les nostres cases, deurÃem permanèixer de braços creuats com espectadors passius, i encara més, donar les grà cies a l’Ajuntament, la Generalitat, el Port, els cacics locals, i totes les multinacionals que han apostat per invertir a València i modernitzar-nos la vida portant-nos,amb la soga al coll, directetes als segle XXI.
Aquells que protagonitzen les obscures trames inmobilià ries, requalificant terrenys, falsejant dades públiques, constuint il·legalment...es plenen les butxaques com a resultat de les seues actuacions en nom de l’â€?interés generalâ€?, mitjançant la prevaricació i el poder que els donen els seus cà rrecs públics, mentre que les ens toca sofrir aquestes trames, si decidim plantar cara sense tragar-nos el conte del “progrès per a totesâ€?, som terroristes,violentes o insolidà ries.Està clar: la rebel·lia es paga. Qui defensen la terra, els seus barris, les seues cases, són castigades amb quantittas exhorbitants de multa ( com el cas de les detingudes per defensar l’horta de Benimaclet,condemnades a pagar 6000 euros) o a no cobrar res per l’expropiació de les seues cases (com la majoria de gent de la Unificadora de La Punta), o a processos penals oberts i a una criminalització exagerada que demostra com els mole3sta que obstaculitzem els seus milionaris plans urbanÃstics.
És convenient analitzar com cada lluita concreta, a més de servir-nos a nosaltres com aprenentatge per organitzar les resistències, els serveix a ells (poder policial, Administració)com experiment per saber què han d’evitar: que la gent es junte i s’organitze.En eixa lÃnia prenen mesures molt calculades. Per exemple, si la gent que ha defensat La Punta no cobra, en altres barris amenaçats s’ho pensaran dues vegades abans d’oposar resitència. Tanmateix han d’evitar (i ho han aprés molt bé a La Punta) que torne a ser possible una unió entre “veïnesâ€? i “okupesâ€?. Açò és el que estan tramant al Cabanyal: els últims episodis d’operacions policials a l’estil Hollywood( que han acabat amb quatre i dues persones en la presó respectivament, i amb dos processos oberts per terrorisme) han tingut com escenari aquest barri marÃtim amb un clar intent de criminalitzar les resistències i aconseguir de cara a l’opinió pública que qualsevol acció d’ara en endavant contra la destrucció del Cabanyal puga ser qualificada de terrorista.
LA PUNTA, QUINA PUNTA?
Encara ens enrecordem d’aquella pedania d’horta on dues-centes famÃlies vivien i cultivaven la terra més fèrtil de València, i que durant deu anys han estat lluitant contra el megaprojecte de la ZAL que els desprenia de les seues vides?,hem oblidat ja els desallotjaments-el procès lent i agònic està durant més d’un any-, la progrssiva degradació de la pedanis que ha hagut de suportar tallades de llum i aigua, la destrucció de les sèquiesde reg. Inundacions, assetjament policial constant, la “convivènciaâ€? amb les mà quines, les irregularitats jurÃdiques i la tensió...?
Encara que els mitjans de comunicació (aixà com la ciutadania i els politicaires de fira que en el seu moment posaren el crit en el cel ... i no feren res més) hagen oblidat que alguna vegada existà aquesta pedania, i les agressions sofrides, nosaltres no oblidem. No oblidem que encara que pareixca mentida, encara hi ha gent que continua visquent allà enmig d’un paratge desolador; que les habitants de La Punta hem sigut dispersades, perdent aixà no només la casa, sinò també l’entorn, el veinatge, la qualitat de vida fora de la ciutat i el que per a nosaltres és fonamental: una referència, una possibilitat oberta ( la viabilitat de la qual s’estava demostrant a la prà ctica) d’organitzar-nos de manera distinta, més col·lectiva, més autosuficient i participativa, donant continuïtat a sabers populars, com treballar la terra o fer pa, que aquest sistema condemna a l’extinció.
Tampoc ens és possible oblidar que la nostra oposició a aquesta capitalisme faller i caspós que tot ho arrassa ha comportat ara tot un seguit de condemnes i multes que pagar per defensar La Punta. Doncs bé : hem decidit no pagar els plats trencats. PodrÃem ,en la lÃnia judicial i polÃtica que han portat els judicis de La Punta, (és a dir un silenciament total i “acà no ha passat resâ€?), pagar a l’estat per haver-nos portat malament hi haver sigut dolentes. En canvi optem per tornar a visualtzar el conflicte, que no ha acabat, i recomençar amb forces renovades una campanya de denúncia, perquè sà que ha passat alguna cosa i el genocidi de La Punta no pot quedar silenciadament impune.
Aquestes multes són penes de presó que l’estat permet (si tens recursos econòmics) commutar per diners, aixà que si no pagues has de complir caps de setmana empresonat fins esgotar “el teu deute amb l’estatâ€?. Que ens obliguen a entrar a la presó és un fet que visualitza tot el desequilibri i la injustÃcia que acompanya aquest conflicte.
Volem deixar clar que no som vÃctimes. Ens hem portat malament, hem sigut dolentes tot el que hem pogut, i ho tornarem a ser. No acatem els seus plans destructius i lluitem amb totes les nostres forces contra ells, igual que no respectem les decisions d’una justÃcia podrida venuda als interessos especulatius.
També volem deixar constà ncia de la necessitat d’autoorganitzar-nos entre les afectades pels processos expropiatoris i la gent que es solidaritze activament contra l’especulació inmobilià ria, deixant de banda els aspirants a polÃtics, és a dir tota eixa gentola que aprofita els conflictes per erigir-s’hi en lÃders de plataformes ciutadanes, i que només apareixen per fer-se la foto, fotent-hi les urpes per treure’n profit, desapareixent rà pidament a l’hora de la veritat, tal com s’ha demostrat a La Punta.
DeurÃem ser capaces de juntar-nos,comunicar-nos, i organitzar-nos, tenint en compte les diferències concretes entre cada lloc i grup de gent i, respectant-les, arribar juntes ( en la lluita contra l’especulació) fins on pugam arribar.
LA PUNTA NI OBLIT NI PERDÓ.
[ 14.11.03 - 11:18]
que recuerdos!!!....mucho animo y no os dejéis pisar por la ola urbanÃstica y el dinero que lo mueve.
en todos sus frentes... colera!
en todos los momentos...rabia!
en cada situación...ser ágiles y escapar...
mucho animo!
Grà cies per escriure tot això!
iO [ 14.11.03 - 19:17]
... perquè em sent totalment identificat amb el que dius.
M'alegra trobar opinions compartides.
Salut!
[ 15.11.03 - 18:03]
Recorde unes safanòries estampades contra un ajuntament
Recorde unes planyidores que enterraven l´Horta
Recorde okupar l´asfalt propietat dels cotxes
Recorde el fang de la terra als peus
I la lluita!
i la rà bia que em crema la sang...
A l´infern ens veurem!!! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
