Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
Les eleccions catalanes han coincidit amb el Fòrum Social Europeu de París que reclamava âuna Europa dels drets socials en un mon sense guerresâ?. Les eleccions parlamentàries son un reflex (limitat) mitjançant el qual analitzar la realitat social que ens envolta. Els vots també formen part (o son una part) de la lluita contra la mundialització capitalista.
En primer lloc cal subratllar que el govern CiU, aliat al PP, ha estat castigat amb duresa. Dels 68 escons han passat a 61. Les forces dâesquerra, fins ara a lâoposició, han passat del 67 diputats als 74. Un govern dâesquerres és possible i, a més, en la millor de les condicions: amb un augment considerable de lâesquerra transformadora expressada en la coalició EUiA-ICV i lâesquerra nacionalista dâERC i la socialdemocràcia del PSC considerablement debilitada.

Hem tingut un terratrèmol, però amb âsenyâ?. Sens dubte els dos grans partits CiU i PSC, cadascú pal de paller de la dreta i lâesquerra catalanes, moderats, dominadors de la vida política durant els darrers 25 anys, han patit un atzucac: ambdós han perdut 160.000 vots, el 7% i 10 diputats CiU i 8 el PSC.

Per contra, el que va passar a les municipals del maig passat no va ser una curiositat exòtica fruit de les mobilitzacions antibèl.liques. Va ser lâavís dâun canvi, les tranquilâ¢les aigües de lâoasi català es remouen cap a les ribes socials i nacionals. Els catalans, especialment els més joves, no confien en els dos grans partits, CiU i PSC, i expressen el descontentament de forma activa, no es queden a casa, i es passen a les files dels més petits: ERC i ICV-EUiA. Entre ambdós partits sumen 782.403 vots (23,77%), 388.355(12,5%) més que ara fa 4 anys. El PP passa a ser la quarta força i no compta per a cap majoria. L'aposta del PP, que va colâ¢locar el seu pes pesant, Josep Piqué, sâha quedat a dos escons de Vidal-Quadras. Aznar ha aconseguit âun gran triomfâ?, segons TVE i Antena 3

LâASCENS DâERC

Si bé és evident que els socialistes han guanyat en vots i els convergents en escons (mercès a una llei electoral feta a mida de CiU), és ERC la que recull els fruits de la caiguda de CiU. El seu ascens és fulgurant. Gairebé dobla el nombre d'escons i supera el mig milió de vots gràcies als joves, especialment entre 25 i 30 anys, a l'augment de participació i a antics votants de CiU. Carod-Rovira ha llençat de nou la possibilitat dâun govern de concentració (CiU, PSC, ERC i ICV) o tripartit (CiU, PSC i ERC) que prepari en un període constituent el nou Estatut de Catalunya. Ãs una sortida per la tangent. Un govern sâencarrega de governar, és a dir, a gestionar sota una determinada política i interessos de classe. El que proposa ERC sâha fer des dels escons del Parlament que és on sâelaboren, debaten i aproven les lleis (com a fet Ibarretxe amb la seva proposta de nou Estatut).

L'espai anomenat ânacionalistaâ? (la suma de CiU i ERC) creix de forma tímida en vots (només uns 110.000 més) i suma 69 escons, mentre que lâespai âdâesquerresâ? augmenta amb força en quasi 400.000 vots i suma 74 escons. Feia 23 anys que no es donava aquesta relació de forces i mai amb aquesta contundència. Lògicament les pressions per a un govern CiU-ERC seran molt grans per part de lâaparell convergent, però també dels sectors empresarials que abans de tot rebutgen un govern dâesquerres. Però aquest govern nacionalista no aportarà res de nou per a Catalunya des del punt de vista dels drets nacionals que no li pugui aportar un govern de lââ?esquerra pluralâ? (ja vàrem veure que va fer CiU amb la Declaració de Barcelona) i encara menys en el terreny social. Un govern ânacionalistaâ? serà un âmal menorâ? pels poderosos que han manat en els darrers 23 anys i han deixat a Catalunya amb un desequilibri territorial i mediambiental clamorós i a la cua en despesa social en sanitat, educació, habitatge, assistència domiciliària i un augment de la pobresa amagat amb insistència.

En tot cas sí que sabem que sota un govern CiU-ERC Catalunya no avançarà ni social, ni nacionalment. No va avançar lâany 1980 quan ERC va donar el govern a Pujol en comptes dâaliar-se amb PSC i PSUC, ans al contrari ens portà 23 anys de governs conservadors que han esdevingut un règim corrupte sota el qual la mateixa ERC quasi va desaparèixer sota el âpal de pallerâ? pujolista que intentà fagocitar-la (dos ex-secretaris generals dâERC militen ara a CiU), ni avançarà ara. ERC ha de decidir: si ser la crossa de la burgesia catalana o recolzar un govern dâàmplia base popular i treballadora. Si vol un canvi de debò o âque alguna cosa canviï, perquè no canviï resâ?. En un mes la resposta.

PER UN GOVERN DâESQUERRES

Aquestes eleccions han consolidat lâespai de lâesquerra que ja va començar a les eleccions municipals. Els vots dâesquerra PSC+ERC+ICV-EUiA sumen 400.000 més que els de CiU+PP. A les municipals van ser quasi 650.000. Malgrat tota la campanya del vot de la por que han fet CiU i el PP ajudats per la patronal, els catalans han optat per un canvi de polítics i de política. Un canvi dels 74 front els 61. Una aliança dels socialdemòcrates, nacionalistes i lâesquerra transformadora en favor de polítiques socials front a les polítiques de dretes i antisocials. I això mai no ho farà ERC amb CiU.
   
Ens cal un govern dâesquerres entre el PSC, ERC i ICV. Fóra irresponsable dir que és igual el color del govern doncs âtot son igualsâ?. No és veritat. No és una qüestió secundària. No és el mateix Lula que Bush, no és el mateix Jospin que Chirac. Fins pels qui no entraríem en el govern, i alertaríem contra totes les velâ¢leïtats liberals dâen Maragall, entenem que caldria recolzar un govern entre el PSC, ERC i ICV des del Parlament en totes aquelles mesures que afavoreixin les condicions de vida del poble, que aturin les privatitzacions a la sanitat, a lâensenyament, que aposti decididament per lâhabitatge assequible i de lloguer, que faci dels drets de ciutadania un pilar bàsic de la Catalunya que volem: un país sense pobresa, sense ciutadans de segona, en fi totes aquelles mesures que augmentin la confiança dels treballadors en les seves pròpies forces.

Com recolzaríem tots els passos que es fessin perquè Catalunya sigui un país amb els drets nacionals, com lâautodeterminació, reconeguts. Fins i tot, en el terreny nacional fóra més positiu un govern de lâesquerra, que portés al PSC (forçat per lâaliança amb ERC i ICV) a posicions federalistes allunyades del centralisme opressor que representen Ibarra, Bono o Redondo. Un govern dâesquerres a Catalunya fora una esquerda en aquesta Espanya centralista i gestionada pel partit de les multinacionals. Cal aprofitar aquesta esquerda.

Les pròximes setmanes es negociarà quin és el programa de govern dels pròxims quatre anys i això és lâimportant. I els programes de les esquerres, en particular el de la coalició ICV-EUiA, defineixen un nou model de drets socials, de ciutadania, de relació amb Espanya i amb la Unió Europea. I cal aprofitar la contundència de la victòria de les esquerres a les urnes per avançar recolzant-se en les mobilitzacions.

EL FINAL DâUNA ETAPA

Dilluns Catalunya sâaixecà més lluny dâEspanya. Al menys dâaquella Espanya centralista, ministerial, retrocastellana, que veu allò que està fora del radi de Madrid com âla perifèriaâ?. No es gens menyspreable que el crit dâindependència fos el més repetit a la seu dâERC, que Carod-Rovira anomenés al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord i posés en el centre el âmai resoltâ? encaix de Catalunya a lâEspanya.

Estem a lâinici del final de lâanomenat âconsens de la transicióâ?. Les eleccions catalanes així ho han posat de manifest. Son un símptoma més que sâafegeix a la situació a Euskadi, que entrà en campanya âgràciesâ? a Mayor Oreja comparant a âlâherència dâETA amb ERCâ? tot amenaçant de suspendre lâautonomia basca o a Rodríguez Ibarra demanant a Aznar que es torni a presentar perquè la âunidad de España está en peligroâ? tot guarnit dâunes maniobres militars âpreventivesâ?. El PP és el culpable directe de la crispació política i del retrocés de les llibertats en nom âdâEspanyaâ? i de retruc aquest nacionalisme espanyol tant ranci del PP ha fet més independentistes a Catalunya i Euskadi que totes les publicacions, fulletons i consignes. La pressió del nacionalisme espanyol ja fa mesos que és especialment intolerable i condueix cap a un atzucac.

Cal donar una resposta i des dels partits dâesquerra no pot ser una altra que obrir la porta a la reforma dâuna Constitució i uns Estatuts que ja no serveixen i en els quals cal que es reconegui el dret de les nacions a la lliure determinació, a decidir lliure i democràticament el seu futur, com volen relacionar-se amb la resta de pobles o si, senzillament, volen majoritàriament la independència.

Lâúnica Espanya plural possible serà aquella en la que tots el pobles sâhi sentin partícips, sâhi sentin lliures. Ezker Batua, lâorganització basca dâIU, planteja un federalisme de lliure adhesió, el nacionalisme basc proposa ser un Estat lliure associat, el programa dâICV-EUiA demana el reconeixement del dret a lâautodeterminació i proposa el federalisme com a fórmula jurídica. El que no pot seguir sent és la imposició dâun Estat unitari, que en la pràctica no reconeix les nacions que composen lâEstat Espanyol, només defensa com a pròpia la llengua castellana per sobre de la resta a les quals menysprea o com el cas del català al País Valencià o les Illes, clarament polititza per desmembrar la unitat lingüística o redueix a la mínima expressió com és el cas de lâeuskera a Navarra.

EL VOT JOVE

Un altre motiu per a lâesperança és lâimportant percentatge de vot jove, entre 18 i 25 anys, que vota per primera vegada (o que ho fer per primera vegada en les municipals) i que no es deixa influenciar pels âcants de sirenaâ? del vot útil. Aquest vot jove ha anat majoritàriament a ERC i ICV-EUiA.

Ãs el vot que ens assenyala que âun altre món és possibleâ?, que ha de ser possible, que les vies per aconseguir-lo passen per la participació activa i quotidiana en els diferents moviments socials i de la gent que no es conforma en ser âobjectes passiusâ? dâun sistema dominat per polítics professionals, que anomenen democràcia a un sistema que et permet votar cada quatre anys, que et permet dissentir de paraula però no de fet, que no entén que sâelabori un projecte de Constitució Europea a esquenes dels ciutadans i al marge de la societat civil, que consagra el benefici per sobre del desenvolupament sostenible i el repartiment de la riquesa, les fronteres per sobre dels pobles, lâOTAN i la militarització per damunt de la pau, el mercat capitalista sense justícia social, la privatització dels serveis públics...

Aquest vot jove ha fet que la coalició ICV-EUiA hagi estat una de les sorpreses per tots aquells que sâexplicaven els resultats de maig en clau âantiguerraâ?. La coalició ICV-EUiA ha aconseguit doblar els vots que separadament van treure lâany 99 (78.441 ICV i 44.334 EUiA). Han estat 240.358 vots. La unitat ha estat una eina més en favor del vot âper un canvi de debòâ? en les polítiques i en els polítics. Han estat 240.358 vots que sâhan traduït en 9 escons al Parlament: 7 per Barcelona i 1 per Tarragona i Girona. Cal destacar els 200.000 vots (8,1%) a Barcelona front els 116.000 (78.441 dâICV i 38.836 dâEUiA) i els 7 diputats i diputades front els 3 de fa quatre anys, així com els escons a Girona (16.218 vots i 5,33%) i Tarragona (16.276 i 5,18%), a Lleida han mancat menys de 500 vots (8.750 i 4.34%). En tot cas, la consolidació territorial, més enllà de lâàrea metropolitana de Barcelona, és una tendència que cal tenir en compte amb la vista posada en el futur.

David Companyon
17 novembre 2003    
dcompanyon ARROBA yahoo.es

Comentaris

Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
"Els vots també formen part (o son una part) de la lluita contra la mundialització capitalista."

MENTIDA!!!!!!!!!!!!!!!
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
Qui és aquest david companyon??
Algun càrrec de les Jerc o de les joventuts del PSC?
La democràcia és un shoW!!!!!!!!
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
Almenys aquest company posa el seu nom, no com nosaltres... no? I trobo que fa una anàlisi força encertada... q no et deus haver llegit pel q veig... pq es veu clarament q està escrit per un militant o simpatitzant d'ICV-EUiA.

I cal votar quan cal votar i prendre el palau d'hivern quan cal prendre el palau d'hivern... ni abans ni desprès.

Salut!
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
El millor que li pot passar a ERC és que triomfi la visió de la por espanyolista, aquella que destacats dirigents del PP i el PSOE difonen des de que sabem els resultats.

Quan a Madrid el PSOE necessiti a CIU per fer govern en majoria a les següents eleccions generals, ja veurem en que es tradueix aquest pacte que es farà a Madrid i a BCN. Realment un PSC pactant amb CIU a Catalunya, faria perdre tota la credibilitat a aquests dos partits, no per mi que ja l'han perduda com Hipocresia-Serps i el PP, sino per als votants convergents i socialistes, la pujada d'ERC seria irreversible.

No he votat cap opció, cap la crec, l'única amb la que tenia el benefici del dubte era ERC, del que facin ara en endavant dependrà la seva credibilitat o la constatació absoluta que cap partit aporta res. De moment els nervis a Madrid i a certs capitalistes d'aquí ja m'estan bé, quanta més inestabilitat política millor.
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
La veritat, no sé ben bé q espereu d'ERC... és un partit burgès, q d'esquerres només té el nom i q s'omple la boca parlant d'independència com si fossin de les joventuts de CiU.

En canvi carregueu contra ICV-EUiA on hi ha gent q honestament treballa i lluita pel canvi... almenys als col·lectius i partits a l'esquerra del PSUC i PCC que integren EUiA.

Votar a ICV no es esperar q a l'endemà de les eleccions s'instauri la dictadura del proletariat, però penso q els q ho vam fer ho vam fer amb la convicció de q ICV-EUiA estiraria cap a l'esquerra al PSC i a ERC en un govern tripartit... vaja, q ICV-EUiA seria l'única garantia de q seria un govern d'esquerres...
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
Qualsevol pacte PSC-CiU és inviable sense una reformulació radical del projecte d'estat del PSOE. No perquè CiU ho exigeixi, que amb aquests ja se sap que tot és negociable, sinó perquè a hores d'ara el PSOE està enfonsat, és nul com alternativa de poder de cara a les pròximes eleccions espanyoles i no te res per oferir-los. Els convergents, que ja han sortit prou escaldats del seu noviatge amb l'espanyolisme dretà, no se la jugaran ara de la maneta d'un partit en ple procés de descomposició i condemnat al fracàs que a més, des de Catalunya es vist com a igual d'espanyolista que el PP. Es difícil que els convergents creguin en una hipotètica victòria socialista a Madrid quan fins i tot el Chaves es planteja d'avançar les eleccions andaluses per a que no coincideixin amb les espanyoles doncs ja les dona per perdudes i no vol arriscar-se a que el Zapatero l'arrosegui en la seva derrota.

Si al final el que es forma és un govern d'esquerres nacionalista, combinat amb una més que probable majoria absoluta del PP a Madrid, ens trobarem amb la combinació més explosiva de la política espanyola, la que més s'ha temut, i la que s'ha volgut i s'ha pogut evitar, mitjançant en Pujol, al llarg de tots aquests anys: un govern nacionalista espanyol de dretes a Madrid i un govern nacionalista català d'esquerres a Barcelona. Tot aixó, a més, amanit amb el procés sobiranista basc.

Una altra cosa seria si el PSOE fos capaç de fotre un gir de 180 graus pel que fa a la seva visió de l'estat i fos capaç d'encapçalar una proposta de redefinició radical de l'estat on tothom si trobi bé, una proposta radicalment contrària a l'unitarisme uniformitzador del PP i molt més pròxim a l'esperit de la II República.

Una proposta d'aquesta mena, capaç d'implicar als nacionalismes perifèrics és la única que podria salvar aquest estat del seu esmicolament progressiu i al PSOE del seu ensorrament definitiu.

A hores d'ara això sembla inversemblant però ¿algú es creu que el PSOE te alguna altra opció? Si encara no ho tenien prou clar, aquestes eleccions els han acabat de demostrar que
a) sols no podran mai tornar a governar a Madrid.
b) El camí i el discurs de la "España nación indivisible" no duu enlloc i només pot beneficiar electoralment al PP.
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
Perdona trosko però que et fa suposar que IC farà que els altres dos partits facin polítiques d'esquerres? Potser és l'ajuntament de BCN un ajuntament d'esquerres? Potser ho és el del Prat, acomodat, venut, corrupte i tan patètic com la resta? Potser Saura i Mayol es creuen alguna cosa de la que diuen, i el que amaguen i no diuen? Ecologisme és destrossar el Delta del llobregat i demanar que arribi l'AVE al Prat? Ecologisme es talar 20.000 pins per fer la tercera pista de l'aeroport? Ecologime es cedir a BCN l'anomenat ZAL perque es faci una ciutat per empresaris? (mira la pàgina web del ZAL i fliparàs). Esquerra és privatitzar els centres cívics del poble, desallotjar centres socials, no fer cap consulta en vint anys? Potser és fer 30 pisos de protecció oficial vàlids per només cinc anys, en vint-i-tres anyets mentres continua l'especulació? Es perseguir als manifestants contra l'especulació i presentar-se com a acusació exigint multes? Esquerra i ecologisme que volen dir? Perque si ells ho representen, ho sento però és mentida.

Hipocresia-Serps o com destrossar l'esquerra des de les institucions a l'estil PSOE.
Los votos van simpre más lejos que las bombas.
19 nov 2003
Esto es lo que han demostrado limpiamente los ciudadanos catalanes el pasado día 16 de noviembre.

Salud.
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
Pratenc suposo que vist que l'ajuntament del prat és un desastre total (estic d'acord amb tu en moltes coses) el que propeses és que seguiexi governant CiU ara amb ERC, o no creus que ja que algú ha de governar (encara no sembla que podem pendre el palau de la generalitat..) no serà millor que hi hagi un govern socialdemocràta amb nacionalistes d'esquerra i la gent més d'esquerres d'ICV-EUiA? O com aquell altre prefereixes que governi la dreta...perquè així ens flagelem millor. Els del PP i CiU no tenen més mirament..saben que la seva gent si ells estan al govern..viuen millor.
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
a veure qui la diu més grosa...És que ningú té en compte que un 40% de la població que podia fer-ho no ha anat a votar? Que el PP on més creix és al cinturó roig de Barcelona? Que els partits polítics són un frau? Que això és una pàgina de moviments socials i no per fer politikeo pijoprogre?

Contra el feixisme, acció directa
Re: Per un govern d'esquerres
19 nov 2003
I al "cinturó roig" ERC ha doblat el seu suport... que tampoc s'oblidi.
Re: Per un govern d'esquerres
20 nov 2003
I ICV-EUiA d'on ha tret els vots? del cinturó industrial de Campdevànol?

I que hi ha més pijoprogre q parlar de moviments socials sense parlar de política?
Re: Per un govern d'esquerres
20 nov 2003
Tot i que en un fòrum dels moviments també es pugui parlar de política, em sembla que ens hauríem de deixar de palles mentals perquè aquells que ens són teòricament més a prop (ERC i IC) els hagi anat bé.

Em sembla molt perillós que no es digui res, com diu el company !!*!! , de que el PP ha pujat força al "cinturó roig" i que segueix havent-hi un 40% d'abstencionistes, que no ho oblideu, bàsicament són votanst potencials del PP. Perquè a les eleccions "espanyoles", a Catalunya, el PP treu 800.000 vots, és a dir, el doble que a les de diumenge. I a les passades eleccions, el PP ha tret vots, bàsicament, de gent abstencionista i també de gent jove. En canvi, ERC al cinturó roig ha tret vots bàsicament a CiU, gent treballadora i nacionalista que abans votava CiU i ara ha passat a ERC. Petit canvi, però encara que sigui petit és positiu.

Vull dir, bàsicament, que hem d'aprendre dels errors dels nostres veïns (els francesos, per exemple) i hem de començar, ja, ara mateix a articular la lluita anticapitalista als barris on poc a poc està calant el discurs lepenista (encarnat a Catalunya pel PP). Vull dir que, quan s'obre un casal independetista, una casa okupa, un ateneu popular o el que sigui , s'hauria d'intentar fer als barris on el PP ha tret més vots com a conseqüència del seu discrus racista que, com que no té un conradiscurs de classe que el contradigui té una molt fàcil implantació.

Resumint : cal activar la lluita de classes i no als barris de classe "mitjana" (que és d'on surten la majoria d'activistes) sinó als barris de classe estrictament treballadora, o ens trobarem que d'aquí a 4 o 8 anys el PP tindrà el 25% en aquestes zones.

Avui encara som a temps de parar-los els peus. Demà potser serà massa tard.

salut !
Re: Per un govern d'esquerres
20 nov 2003
No es politikeo pijoprogre aclarar la situación política tras las elecciones e intentar preveer lo que vendrá después. No quiero ser pesimista pero si ERC llega al poder (a través de la coalición que sea) creo que veremos descargar toda la artilleria ultranacionalista, que el PP ha llevado ya al País Vasco, en pleno Montserrat. Podremos comprobar (en nuestras carnes) la diferencia entre lo que dicen los medios de comunicación y lo que sucede realmente, esto puede que no sea muy novedoso para la gente que pasa por aquí, pero tened en cuenta que no todo el mundo consulta Indymedia.
¿Cerrarán primero EL TRIANGLE y después el AVUI?, se admiten apuestas.
El PP sacará tajada de todo esto a costa de sembrar odios, ya sea si ERC pacta con PSC e ICV o si pacta con CiU. Atentos a lo que nos puede caer encima!
Re: Per un govern d'esquerres
20 nov 2003
Per mi si semblen odis millor pq aleshores es vora clarament q hi ha un conflicte d'identitats i de clase als PPCC. Si comencen a mostrar la seua veritable cara tancant diaris, per exemple, (cosa q, vaja de pas, no succeirá només pel fet de q ERC haja pujat, o a vore q vos penseu q es ERC) tant de bó precissament pq, com tu dius, igual s'assabenta més gent dels seus métods apart de la q consulta Indymedia. Doncs q aixi siga i q prenguen partit en contra d'ells!

Salut
Re: Per un govern d'esquerres
20 nov 2003
Que critiqui Hipocresia-Serps no vol dir que estigui d'acord amb un govern de dretes, personalment sóc abstencionista, no he votat cap partit, però ningú es pot escapar de fer una lectura d'aquests resultats davant el que poden representar en un futur proper.

L'ascens d'ERC els ha posat nerviosos, més del que em pensava, i això per mi és una bona notícia, jo personalment estic rient molt amb segons quins comentaris de segons quins politicutxos, que molts del PSOE i la totalitat de PP demanin un govern "constitucionalista" PSC-CIU em sembla bastant aclaridor, les reunions amb els empresaris, les bestieses d'incontinència d'Ibarra, Vazquez i Bono, el que alguns ens plantegin que Espanya pot acabar o la mateixa monarquia és un pas endavant.

No ens hem d'oblidar de l'ascens del PP, un ascens ultrafeixista en el sentit de que els que han anat a votar ho fan convencuts i obviant totes les aberracions d'aquest partit (Prestige, PHN, espanyolització, Guerra Irak...), que no pintin res aquí, i siguin la quarta força política és una alegria més.

Ara, contestant a l'altre pratenc, crec que la millor solució si hagués d'escollir entre PSC-ERC-IC o CIU-ERC, seria la primera, no puc creure que els votants d'ERC s'oblidin de cop d'aquests 23 anys de caciquisme convergent, però que cregui que aquest és el mal menor no em porta a pensar que és la solució. Tant el PSC com Hipocresia en el nostre poble i en els governs on han estat no em donen cap mena de confiança, vaja que no em crec cap canvi de debò mentres surti d'ells. El cas d'ERC em permet el benefici del dubte en no haver-los vist mai governar, tot i que no oblido que és un partit polític i que també tenen casos molt foscos en segons quins pobles. En resum s'ha creat una situació que pot portar a l'inestabilitat i aquesta gestionada amb valentia pot produir a la llarga canvis, als del PSC i els d'Hipocresia ni els veig valentia ni ganes reals de canvis en profunditat, sobre ERC, no tirem encara les campanes al vol i esperem que en poc temps veurem per on caminen, llavors entendrem si eren il·lusions fundades o infundades.

En resum crec que per on poden canviar les coses és en una veritable aplicació de les sigles d'ERC, m'explico, ESQUERRA, aviam si realment apliquen canvis profunds en aquest sentit davant les mancances estructurals que patim (laboral, habitatge, llibertats...) no són anticapitalistes ni molt menys però un gir a l'esquerra millor que un a la dreta tot i que aquest gir d'esquerra mai tindrà la profunditat que jo vull, REPUBLICANA, espero que s'ho creguin de debò i es comenci a parlar de l'espoli de la família real i l'abolició d'aquesta institució anacrònica i estúpida, i de CATALUNYA, que es preocupin pel reconeixement del dret d'autodeterminació, la legitimitat i regulació d'immigrants com a nous catalans i la defensa d'una llengua i cultura en retrocès.

És un partit que podria trencar tabus de la transició, que ho facin o no farà determinar el seu èxit o fracàs com a alternativa. Ara les revolucions no arribaran mai amb els partits però la situació d'inestabilitat creada pot ser una oportunitat pels moviments socials i els nostres plantejaments de canvis estructurals de fons.

Salut i lluita.
Re: Per un govern d'esquerres
20 nov 2003
de debó, no sé que creieu que és ERC... Ningú recorda ja les declaracions de Heribert Barrera sobre la immigració?... l'únic q els diferencia de CiU es q no porten governant 20 anys i q als mitins hi ensenyen més estelades...
Sindicat Terrassa