|
|
Notícies :: corrupció i poder : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
La seva festa ja ha començat.
|
|
per flautis |
18 nov 2003
|
Ara la festa ja ha començat, nosaltres ja no hi podem fer res, abandonem l'infraentorn - o supraentorn, segons com es miri- polític on ja no hi pintem res i tornem a les nostres humils barricades. Ens han fet sentir déus per un dia i ara ja no ens hi volen altrament que com a espectadors pasius. I encara gràcies que no ens cobren entrada! |
El dissabte abans de les eleccions exposava aquí mateix, que, per a mi, la única utilitat socialment pràctica d'aquestes era la comunicativa, de caire col·lectiu, que altres anomenen "vot testimonial". També ressaltava que, en el cas específic d'aquestes, se'ns presentava alhora la possibilitat de contribuïr a desfermar una dinàmica de replantejament potencialment desestabilitzadora del sistema d'organització política que patim.
Malgrat el gran esforç quantitatiu -en minutatge o espai imprés- i qualitatiu - manipulant d'una manera més o menys explícita - esmerçat pels poders mediàtics per tal d'afavorir la consolidació del bipartidisme immobilista, el missatge a hores d'ara es pot dir que ens l'hem fet arribar, vot a vot.
Es fa molt difícil de mesurar quantitativament, en nombre de vots, l'abast de la capacitat d'influència en el vot d'aquests mitjans, però de ben segur que deu ser considerable ateses les lluites de poders -econòmics i polítics- que n'origina el seu control, parcial o principal. Cal preguntar-se, doncs, fins a quin punt la tendència de fons, que ja es va fer prou palesa a les propassades eleccions municipals, no s'hagués manifestat ara d'una forma encara més contundent en condicions mediàticament neutres, si es que això és possible.
També podríem especular al voltant del nombre de vots que mouen les respectives xarxes clientelars de cada un dels dos "grans partits". Unes xarxes que ara tremolen davant la possibilitat de perdre, -els uns- o no arribar a controlar, -els altres- la menjadora o màquina de compra-venda de voluntats i privilegis. D'una manifestació local d'una de les diverses conseqüències contrastades d'aquesta malaltia, en terres llunyanes, en diuen "tamayitis". En els partits polítics ja s'ha demostrat que és consubstancial a la seva pròpia esència. Ara s'està estudiant encara en la resta d'estructures de poder jerarquitzades. Per cert, parlant de xarxes clientelars, és a dir, de poder, no per menys legítim, hauríem de perdre de vista a aquell que vola en ppont aeri i aviat amb l'AVE -ah, les terres esfondradises de l'Aragó!-. Aquell que hem de suportar sense que el voti ningú. Bé, ningú no ¿Parlàvem de xarxes clientelars, oi? ¿D'on surten els tres nous diputats peperus?... MAD-BCN connection.
Resumint, quantificar el grau de distorsió del missatge col·lectiu originat per el teleV-comanament i l'euro$-comanament d'un bon gruix dels vots és complicat però s'hi intueix considerable.
Tot i així, el missatge ha reeixit prou clar. Es reclama:
1.- No 'més' sinó 'molta més', per no dir, 'tota la llibertat que ens correspón com a col·lectiu -poble, nació- respecte a l'estat que ens sotmet'
2.- No 'una mica', sinó 'molta', per no dir, 'tota l'atenció i el màxim dels recursos destinats a resoldre les necessitats bàsiques de TOTES aquelles persones que conviuen amb nosaltres'
3.- La fi accelerada de les dinàmiques que comporten la depredació suicida de l'entorn natural i humà en general.
Aviam si tenen el que han de tenir per fer-ho! Si ho fan, benvingut sia. Si no reeixeixen, no seré pas jo qui els ho retregui. No els he votat pas per això. En tot cas, prou difícil que ho tindran. Els he votat per provocar els milers de debats que arreu de les llars i els diferents racons del país s'estan duent a terme i es duran a terme al llarg dels propers mesos tenint com a objecte els continguts d'aquest missatge col·lectiu. Això ja és molt, venint d'on venim. També he votat com ho he fet per provocar la desorientació que es respira en les declaracions de l'establishment polític i econòmic. Desorientació que guarneix d'allò més les crides, gairebé peticions, d'estabilitat per part dels que més por tenen de que res no es mogui. Especialment aquells que de Madrid estant mai no han entés ni entendran un borrall de les dinàmiques pròpies d'aquest poble.
Fins aquí, les persones que, des de la desconfiança profunda en el sistema, hem fet servir el nostre vot amb aquesta finalitat exclusiva, ens podem sentir satisfetes. Tot i així haurem d'assumir la nostra quota de responsabilitat per haver contribuït a crear les condicions per a que el sistema d'organització i representació política que s'articula al voltant dels partits pugui sentir-se relativament legitimat i que al llarg de les properes setmanes pugui lluïr la seva cara més espectacularment mediàtica: debats, propostes, negociacions a dos bandes, a tres bandes i a dos quarts de banda... els seus 'caretus' per dinar, per berenar, per sopar i tornem-hi per l'esmorzar! I a més presentant-se com a útils i pluripotents.
Ara la festa ja ha començat, nosaltres ja no hi podem fer res, abandonem l'infraentorn - o supraentorn, segons com es miri- polític on ja no hi pintem res i tornem a les nostres humils barricades. Ens han fet sentir déus per un dia i ara ja no ens hi volen altrament que com a espectadors pasius. I encara gràcies que no ens cobren entrada!
En tot cas, si més no les persones que freqüentem aquests racons de l'espai virtual crec que coincidim en el nostre escepticisme vers les possibilitats de que res de massa bó pugui florir exclusivament per aquesta via. Tots sabem que els problemes de fons que ens afecten solidàriament amb la resta de la humanitat i del planeta no estan ni de bon tros a l'abast d'aquells que no deixen de ser els servidors -amb dret a lleus modificacions parcials i generalment reversibles- del sistema de relacions global que els genera. Cal desenvolupar noves eines de relació diferents per crear els paràmetres d'un món diferent. Això no ho farem amb les eines d'organització jeràrquica, relació subordinada i participació passiva del propassat mil·leni.
Horitzontalitat, diversitat, autogestió... paraules màgiques per a construïr entorns de relació alternatius.
Ara no és el moment per deixar-se alluernar per la política espectacle. Cal que continuem construïnt eines d'organització, de comunicació, d'autogestió col·lectives. Això no vol dir no estar a l'aguait de les oportunitats d'incidència en el procés d'inestabilitat política que s'acosta, simplement vol dir ser conseqüents amb el nostre escepticisme i continuar construïnt camins veritablement alternatius i en tot cas aprofitar l'avinentesa i la receptivitat social que l'acompanya per fer arribar el missatge de que cal una transformació molt més alliberadora i equilibradora del món sencer.
cal que neixin flors a cada instant
salut |
Mira també:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/59724 |
Comentaris
de manual
|
per SuperCaligrafoEstilistico |
19 nov 2003
|
"Horitzontalitat, diversitat, autogestió... paraules màgiques per a construïr entorns de relació alternatius.
Ara no és el moment per deixar-se alluernar per la política espectacle. Cal que continuem construïnt eines d'organització, de comunicació, d'autogestió col·lectives. Això no vol dir no estar a l'aguait de les oportunitats d'incidència en el procés d'inestabilitat política que s'acosta, simplement vol dir ser conseqüents amb el nostre escepticisme i continuar construïnt camins veritablement alternatius i en tot cas aprofitar l'avinentesa i la receptivitat social que l'acompanya per fer arribar el missatge de que cal una transformació molt més alliberadora i equilibradora del món sencer.
cal que neixin flors a cada instant"
"Si alguna cosa bona tenen les eleccions, comunicativament parlant, és la fiabilitat social de les dades que produeixen. És a dir, que en principi, ens podem creure que "X persones han votat A" o que "X no han votat". I això ja fa de molt dir en els temps de manipulació activa que vivim en forma d'enquestes, estadístiques i etcéteres. Per aquesta raó, qui més qui menys se les mira com una mena de "termòmetre" fiable de l'opinió política col·lectiva. Altrament dit, qui més qui menys para l'orella per sentir el "missatge col·lectiu" del que parlàvem abans. Un missatge molt pobre, no cal dir-ho, d'una simplicitat comparable a la del termòmetre respecte a la complexitat de factors que intervenen en la configuració d'un determinat entorn ambiental."
"Descartada doncs la utilització d'aquestes eleccions com a instrument de difusió social d'un missatge col·lectiu del tipus "aquí no creiem en el sistema", podem analitzar la resta de les opcions de "missatge col·lectiu" al nostre abast. A banda del "España va bien", del "Catalunya va bé" i del "Volem un canvi de colorins", els únics dos missatges que impliquen la manifestació d'una voluntat social que comporta una certa desestabilització del sistema són els que es vehicularien mitjançant el vot a ERC o a ICV."
Gira el tio vivo de palabras magicas cambiando las premisas para condicionar los razonamientos...
Una de tres, o eres tonto o haces tontos a los demas o te crees muy listo
¿Cómo lo ves?
Si en realidad eres lo que tratas de aparentar, no vengas a salvar a nadie antes de preocuarte de tu casa, cuando el electo de ERC o ICV pueda ser revocado INSTANTANEAMENTE por aquellos que en el han delegado (a ver si sale algun tamayo renovado), entonces..., no seria necesario votar en elecciones al parlament. |
Re: La seva festa ja ha començat.
|
per flautis |
19 nov 2003
|
"¿Como lo ves?" No gaire bé.
O t'expliqes millor o no t'entenc. Exceptuant les teves hipòtesis sobre la meva intel·ligència i les meves intencions. |
Re: La seva festa ja ha començat.
|
per jramon |
19 nov 2003
|
Tens raó jo no vai votar i ara m'en panadejo. Estic sentin la radio i estan tots cagats! Continuo sense creurem que aquets fagin res pero reconec que ara hi ha cacau i felicito als que ho heu fet posibla. |
|
|