Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per Kaosenlared
Correu-e: kaosenlared ARROBA kaosenlared.net (verificat)
Adreça: Kaosenlared.net - Ràdio Kaos: C/ Sant Crispin, 182 bis (08222). Ca N'Anglada, Terrassa, Barcelona 		14 nov 2003
Article d'opinió enviat per l'autor a kaosenlared.net
<b>LA CNT, L’ABSTENCIÓ ACTIVA I LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA.</b>

<b>x Just Casas Soriano. Militant de la CNT de Terrassa i membre del Secretariat Regional Permanent de la CNT de Catalunya i Balears.</b>

“L’emancipació dels treballadors i de les treballadores ha d’ésser obra dels propis treballadors i de les pròpies treballadores�. Per a la CNT, la seva afiliació i militància en general, aquesta afirmació sorgida durant el naixement de la Primera Internacional el 1864 té avui en dia una plena i total validesa i vigència. L’actual anarcosindicalisme però, la concreta amb una altra màxima més recent: “si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu�. Entre aquests dos principis que es complementen trobem l’inici –la base si es vol- dels nostres plantejaments abstencionistes.

L’anarcosindicalisme, no és res més que la concreció de “l’ideal� anarquista -respectuós al màxim amb la total autonomia i capacitat de decisió de les persones- a la pràctica sindical i la defensa dels interessos de les classes treballadores, enfront d’un sistema, que com el capitalista, n’extrau unes plusvàlues tot i marginant-les dels processos productius i de les decisions i gestions inherents al sistema en pràcticament totes les seves facetes i dimensions.

Fet aquest primer i breu aclariment, la CNT, creu, que ningú, cap persona, ha de delegar les seves decisions en cap altra: tota persona es representa exclusivament a ella mateixa. Ningú ha de renunciar a aquest dret que li és propi i exclusiu. Tothom té el dret d’autogestionar les seves pròpies decisions i la capacitat d’exercir-les sense cessions. En canvi, el sistema burgès parlamentari de representativitat delegada, està basat precisament en tot el contrari: la inducció a la renúncia del que és innat i natural a la persona. La renúncia, un cop està feta, permet l’abstracció, la manipulació...en definitiva la “reinterpretació� com a mínim abusiva i partidista per part del receptor d’una sobirania individual i en nom d’un suposat “bé col.lectiu�, dels veritables interessos d’aquella i/o moltes altres individualitats.

D’altra banda -i centrant-nos més en l’anarcosindicalisme-, aquest preveu que han d’ésser les pròpies classes treballadores les qui d’una manera lliure, organitzada, autònoma, autogestionada, federada i solidària, les úniques que tenen capacitat sense renúncies ni intermediacions de cap mena, de decidir el tipus d’organització social i de sistema productiu, que millor s’adigui als seus propis interessos i als de la immensa majoria de la població, per que això són precisament: LA MAJORIA.

Des de la Confederació Nacional del Treball, diem no a aquestes eleccions i a qualsevol altra que es pugui donar, des de la total certesa que les classes treballadores tenen els seus propis models i formes organitzatives: els sindicats. Les seves pròpies formes participatives en la resolució de tots aquells aspectes de qualsevol mena que les afectin: la democràcia directa i assembleària. El seu propi model econòmic: el socialisme, que en el cas de la CNT es concreta sota la fórmula del comunisme llibertari i la lliure i solidària associació de comunes –municipis, barris...- i de les unitats productives, de distribució i de consum de la riquesa social generada.

Des d’aquests plantejaments globals: perquè les classes treballadores han de participar del model d’organització social de la burgesia? De la seva democràcia parlamentària i de delegació de sobirania individual i col.lectiva? Del seu model polític? Del seu model econòmic capitalista? Dels seus valors culturals i de tot tipus? Del seu liberalisme?...si tenen les seves pròpies alternatives a tot l’esmentat?

Davant de tot això, des de la CNT es propugna no solament l’abstenció: sinó una abstenció conscient, madurada, fruit d’un procés de reflexió interna i de progressiva presa de conscienciació de classe. I que a més, en la mesura del possible, ha d’ésser activa com a un reflex de l’esmentat procés de conscienciació: no anant a votar, fent-ne propaganda, explicant-ne les motivacions, denunciant el sistema i els valors que manté i propugna, els seus mètodes, afermant la progressiva autoestima i autocapacitat dels propis treballadors/res...

L’abstenció, per tant, per a la CNT, no és simplement una qüestió d’inconformisme passional i/o passatger –conjuntural- envers determinats moments, poders i sistemes polítics, dels seus mètodes, de determinades formacions polítiques –de dretes o bé autoanomenades d’esquerres-, de determinades concepcions institucionals i d’Estat –monarquia, república...-, o bé de determinada classe política. L’abstenció propugnada per l’anarcosindicalisme és una postura de base, de fons, d’una concepció diferent del que ha d’ésser l’organització social, els valors que la suporten, els seus objectius i finalitats, les seves formes productives i de relació entre les persones amb sí mateixes i amb els demés.

Suposem, que hi haurà persones que ens titllaran d’utòpics i utòpiques. Bé: què ens ofereixen a canvi?Un Món cada volta més dividit i extremat de països rics i països pobres? Amb més diferències socials dins els propis països rics on ha arribat a aparèixer l’anomenat “Quart Món�? Unes societats insolidàries que avancen vers la destrucció del planeta? Ho volen “solucionar� amb un sistema capitalista expansiu i jeràrquicament reductiu pel que fa els seus “beneficiaris� –persones, classes socials o bé Estats-? Reformant-lo? Com?: fent que la burgesia comparteixi de debò el poder? Les seves rendes? Què el capitalisme renunciï als seus beneficis? A les plusvàlues? Els Estats poderosos a llur preeminència? A abocar-se a processos econòmics i comercials amb el Tercer Món realment justos? A l’especulació? QUI ÉS L’UTÒPIC?

Les eleccions al Parlament de Catalunya són una simple baralla –una més- entre no gaire diferents concepcions de gestió del sistema capitalista, i que de fet, no tenen cap mena d’intenció –cap d’elles- de canviar-ne llur naturalesa i principis aglutinadors. Certament, contenen matisos –sovint amb un cert pes ocasional i particularista dins el funcionament global del que ha d’ésser la gestió del sistema-, però cap d’elles, propugna el que sí ho faria: l’abolició de les diferències socials dins un marc econòmic, de justícia social, de participació i d’organització veritablement igualitari i respectuós amb la persona, la seva integritat, els seus interessos i el seu Món que no és un altra que la Terra.

I no ho fan per què senzillament no ho poden fer: elles mateixes són el propi sistema del qui viuen i s’alimenten. Per això, la CNT, ha demanat, demana i demanarà a les classes treballadores en la mesura de les seves possibilitats, que no participi a les eleccions de les denominades “democràcies burgeses�: SIMPLEMENT, NO SÓN LES SEVES. Tenen, la seva pròpia alternativa.
Mira també:
http://www.kaosenlared.net

Comentaris

Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per flautis 14 nov 2003
Comparteixo el fons de tot el que dius. No crec per res que votant s'estigui determinant de cap manera l'activitat dels diferents poders d'aquesta "democràcia" encotillada. Aquesta es determina per mitjà d'altres instruments que són molt i molt lluny del nostre abast.

Un cop però descartada la participació en les eleccions com a instrument d'autogovern i, encara més, descartada com a instrument d'autogestió, potser ens cal plantejar-nos si poden servir per a alguna altra cosa.

Segons el meu parer, estar-se'n d'utilitzar-les com a mitjà de comunicació col·lectiva, de tothom per tothom, encara que limitada (a 5 opcions + abstenció), comporta un desaprofitament que no ens podem permetre.

De fet, el que demanem els que acostumem a fer crides a l'abstenció, no deixa d'implicar, en certa manera, una instrumentalització d'aquest tipus. Esclar que també implica moltes més coses i més profundes, crec que entre totes hem contribuït a fer-les paleses a bastament, entre d'altres llocs, aquí a imc-bcn. Tanmateix, no deixa de ser un posicionament respecte al fet mateix. Un posicionament que s'evidencia, per exemple, quan s'ens escapen especulacions sobre els potencials nivells d'abstenció. Aquestes especulacions i d'altres comentaris per l'estil no són més que la manifestació del desig ocult de gairebé qualsevol abstencionista actiu que seria el d'estendre l'abstencionisme fins a assolir-ne uns graus prou elevats com per fer-nos arribar a tots plegats un missatge irebatible sobre el rebuig "majoritari" -ai!- al sistema.

Aquesta estratègia abstencionista si no va acompanyada pel treball diari i constant -no cada quatre anys- vers la creació d'instruments alternatius per a l'autogestió social, no s'escapa de ser una opció "comunicativa" més, o si ho voleu, un missatge col·lectiu més.

I aquesta és, per a mi i em sembla que per a d'altres, l'única utilitat d'aquestes eleccions: la de llançar-nos un "missatge col·lectiu". I prou. I para de comptar!

Si alguna cosa bona tenen les eleccions, comunicativament parlant, és la fiabilitat social de les dades que produeixen. És a dir, que en principi, ens podem creure que "X persones han votat A" o que "X no han votat". I això ja fa de molt dir en els temps de manipulació activa que vivim en forma d'enquestes, estadístiques i etcéteres. Per aquesta raó, qui més qui menys se les mira com una mena de "termòmetre" fiable de l'opinió política col·lectiva. Altrament dit, qui més qui menys para l'orella per sentir el "missatge col·lectiu" del que parlàvem abans. Un missatge molt pobre, no cal dir-ho, d'una simplicitat comparable a la del termòmetre respecte a la complexitat de factors que intervenen en la configuració d'un determinat entorn ambiental.

Malauradament però, més enllà de les dades fredes i objectives, aquest missatge acostuma a arribar a la gran majoria de la població convenientment guarnit o interpretat pels exegetes a sou dels diferents poders del sistema. Aquests no canviaran -perquè no poden- les dades numèriques, però posaran l'accent en allò, o amagaran allò altre, segons els convingui. I més enllà dels matissos de color polític amb que disfressin la seva homogeneïtat, em sembla prou evident que tots comparteixen la mateixa condició parasitària d'un sistema que, conseqüentment, es veuen obligats a defensar. Una de les maneres de fer-ho és limitant al màxim el ressó social de qualsevol increment de l'abstencionisme o de qualsevol altra opció contrària a les esències del sistema de poders clientelar del que se'n beneficien privilegiadament. És a dir apaivagant el ressó del "missatge col·lectiu" que hem volgut llançar els abstencionistes.

Vull dir amb això que el missatge abstencionista i la càrrega de fons anti-sistema que hi comporta, per arribar al gruix de la població amb un mínim de garanties, precisaria d'un increment molt considerable dels nivells habituals d'abstenció. Això no em sembla gens previsible si més no pel que fa a aquestes eleccions.

Descartada doncs la utilització d'aquestes eleccions com a instrument de difusió social d'un missatge col·lectiu del tipus "aquí no creiem en el sistema", podem analitzar la resta de les opcions de "missatge col·lectiu" al nostre abast. A banda del "España va bien", del "Catalunya va bé" i del "Volem un canvi de colorins", els únics dos missatges que impliquen la manifestació d'una voluntat social que comporta una certa desestabilització del sistema són els que es vehicularien mitjançant el vot a ERC o a ICV.

Cal preguntar-se perquè aquestes dues opcions, són les més marginades pels mateixos poders que no volen que res es bellugui, que no volen que ens creiem que a una gran part de la població no li fa cap por la desestabilització del seu sistema, és més, la hi desitja. Però el cas, és que ara sembla que, tot i els seus esforços, aquestes dues opcions poden obtenir uns increments de vots ben difícils d'amagar. El missatge "desestabilitzador" hi arribarà, doncs.

No vull entrar a analitzar ni propostes ni trajectòries d'uns i altres doncs, com ja he dit abans, no crec en la forma d'organització social que legitima el propi procés, i a més, no vull que sembli que els faig campanya perquè, de fet, no me'ls crec. Però, per exemple, votar-los és obligar-los a iniciar un procés de reforma més o menys agosarada de l'Estatut. Un procés que es voldrà presentar mediàticament com a participatiu (consultes a organitzacions socials, a la societat civil, contrast de propostes, etc...) tot fent arribar, en tot cas, el missatge al conjunt de la societat de que "una bona part del tot polític és replantejable" durant un periode curt de temps. Un periode de receptivitat social i desestabilització institucional que caldrà aprofitar.

salut
Jo voto ICV-PSUC
per antifascista 15 nov 2003
Yo mañana voy a votar a ICV.

Me parece una mosntruosidad que el 52% del PIB de Cataluña esté en manos del 10% de la población.

SI ICV llega al poder, hará medidas de presión fiscal contra los ricos.

No me parece una mala opción, la de este partido, para los tiempos que corren.
jo votaré ERC
per tradicional 15 nov 2003
Jo és que sóc un nostàlgic, i tot i que m'agrada molt el comentari dels companys de la CNT (per fi un de racional !), i que si es traiessin aquesta "N" llefiscosa potser hi militaria, ho sento però votaré a ERC.

Perquè ? Doncs perquè tot i no representar-me en absolut són els que, tirant cap al que pensem tenen alguna possibilitat de fer "xantatge" a uns o a altres. És a dir, són els únics que podran dir "si no fas això ja no t'estic i me'n vaig amb l'altre" , vaja que poden decidir coses, encara que siguin reformistes (que ho són, i molt, com els d'IC també).

apa doncs, que algun dia siguem prous com per treure'ls a tots !

mentrestant, a seguir lluitant !
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per integrat pero not enough 15 nov 2003
no puc votar.
no puc "no votar".
si us plau "no voteu per nosaltres".
crec en catalúnya.
crec en vosaltres.
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per jo 15 nov 2003
Lo de la N és una xorrada com un piano, tio! Si no tens collons per lluitar contra la patronal ho dius i llestos!
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per ovaris 15 nov 2003
tinc prous ovaris per lluitar contra la patronal. però puc lluitar millor contra la patronal sense ser "nacional" espanyol, i tu ?

salut
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per collons 15 nov 2003
L'anarquisme als Paisos Catalans te aquest greu problema, que és incapaç de superar el marc de l'estat espanyol com a àmbit de referència. Esta tancat en aquest estat espanyol, i fins que no se n'alliberi i assumeixi d'altres àmbits de lluita plurals i simultanis no te gaire credibilitat per mí. O es que a la patronal només se li pot fer front com a espanyols? Perque aquesta "N" es "nacional" d'espanyola i ho respecto, pero no tenim cap deure de ser una "regional" subordinada a aquesta "N". Sobretot quan l'anarquisme ha estat históricament més fort a la societat i en concret entre els treballadors és quan ha pres com a àmbit de lluita els Paisos Catalans.
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per Petita instrucció 15 nov 2003
joer,
a veure, la "n" fa referència a una regió, què és l'estat Espanyol. pq? Doncs, pq fa molt i molt de temps Espanya és un estat Administratiu k inclou a Catalunya. la N diu, només, que de moment, ens organitzem en aquest estat. Y a la postre, ademas todos nos entendemos en castellano (k no portugues o frances).

De res.
salut.
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per collons 15 nov 2003
Pero si tú mateix m'ho demostres, aquesta "n" és de "nacional" i veient el teu comentari mayororejero o ibarrero -son el mateix- de que "todos nos entendemos en castellano" es evident que és de "espanyola".

Així que per ser anarquista cal parlar espanyol? Doncs no!! Si aixó és l'anarquisme, l'anarquisme és una merda. Seguns la teva merda d'anarquisme els gallecs, catalans, o bascos em de callar-nos front qualsevol anarquillo que, amb aquesta o qualsevol patética excusa, es converteixi en una eina de la vella i trista persecució -i intent d'extermini- de les nostres llengües per part de l'estat espanyol.

Aixó mateix, de fet et comportes com un nacionaliste espanyol tan ranci com en Mayor Oreja, en Piqué o l'Ibarra. Dius les mateixes merdes que pot dir qualsevol d'aquests.

Has demostrat que aquesta "n" de "nacional" i "espanyola" no es cap casualitat ni anécdota. Has demostrat clarament que significa com hi han molts "anarquistes" que menyspreen el català tant com ho pot fer qualsevol fatxa.

Estaría molt bé poder-nos entendre en altres llengües que només l'espanyol, no t'ho sembla? O es que a Catalunya, Galiza o Euskadi tothom ha de renunciar a la seva llengua per tal que anarkoespanyols com tú no hagin de patir... quan sembla que mai de la vida se'la ha ocurregut que potser el millor sería parlar més d'una sola llengua.

Afegir només que insistir, encara ara, que l'anarquisme només pot pensar-se exclusivament com depenent de l'estat i les fronteres espanyoles dona un caire molt ranci a l'anarquisme. Encara que tú ni ets portaveu de la CNT ni de l'anarquisme, i de que per tant la teva intervenció tampoc era per tant, si que ho és la quantitat de vegades que he llegit aquestes coses a Indymedia.

Em sap greu esciure-ho, pero si aixó és l'anarquisme fot molt pena.
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per no 15 nov 2003
ni guerra entre pobles,
ni pau entre clases
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per Ni estat ni España 16 nov 2003
Ni estat, ni España
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per ets un obtús i un fanàtic (2a petita instrucció) 16 nov 2003
ho sento, però...
A veure si ens entenem. Mito i realitat són 2 coses diferents. Què catalunya és una nació, Ok. Què galícia i euskadi tb, Ok. Què Espanya no ha estat, no és ni ho será mai una nació, OkX50.
Ara bé, quan al 1910 sorgeix la CNT, la gent que hi milita pensa, "aquí, contra qui hem de lluitar?" Doncs bé, majete, per molt k siguis catalanista, administrativamente parlant, en termes de PODER real, aquí s'havia de lluitar contra l'estat espanyol, que era lÚNIC estat k existia. Els portuguesos, contra portugal, etc.

Avui día, si faig una vaga general o una lluita al carrrer, vindrà la Policia Nacional (d'Espanya) i l'exercit (espanyol). El meu enemic és la patronal i l'estat ESPANYOL que es qui detenta el poder (la resta son simbolismes i aspiracions, res més.).

I t'ho recordo. A mi TOTES les banderes me la portan fluixa. Ara bé, l'Espanyola em fa molt fástic pq representa l'Estat. La catalana m'agrada pq representa una nació, una cultura.
El dia que catalunya sigui un estat independent, aleshores SI k tindria sentit una CNT "catalana" pq tindrem un altre enemic: el fastigós estat català i una altra bandera per cremar, la senyera.

ni patró, ni rei, ni pàtria.

Salut.
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per SK.JDBFGKW 16 nov 2003
S'ha de ser gilipolles per dir que la CNT és espanyolista!

Si tan greu et sap que s'utilitzi poc el català, donçs afilia't i utilitza el català, bocamoll o bocamolla! que ningú t'ho prohibirà!
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per estem de tornada de tot 16 nov 2003
si no t'afilies no et queixes (ostia aquests a més d'un vot et demanen peles)
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per collons 16 nov 2003
Estic bastant d'acord amb el que escriu "2a petita instrucció)", malgrat anomenar-me "obtus i fanàtic" sense cap motiu. Tot i que no te gaire a veure amb el primer que ha escrit. Ha passat de la típic prejudici envers el català de molts que van d'"anarquistes" a escriure coses que em semblen prou assenyades des de plantejaments anarquistes amb una mínima coherència i sense prejudicis. Tanmateix sembleu estar una mica liats, pel que llegeixo.
Ni guerra entre pobles, ni pau entre clases
per David
u1026628 ARROBA correu.udg.es 		17 nov 2003
Prou de patriotisme!!!, visca la terra, el català, la cultura catalana i les nostres tradicions! però ja n'hi ha prou de posar-ho davant de tot, davant de les persones. "El patriotisme és la virtut dels depravats", gràcies al nacionalisme exacerbat el proletariat ha perdut la consciència de classe, la perspectiva... Em sento català i m'estimo el meu país, però primer de tot m'agradaria acabar amb aquest model (burgés) de fer política i per això cal deixar una mica de banda aquests discursos patriótics (i això no vol dir deixar d'estimar-te la terra on has crescut), defensant els drets i la cultura, d'acord, però sense predre la perspectiva. Salut!
Re: La CNT, l’abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.
per companya 10 gen 2004
Estic totalment d'acord amb l'escrit d'en Just. Penso que és l'única manera de fer front a aquesta situació tan terrible que estem vivint actualment. ¿És que els obrers tenim sentiment d'inferioritat per organitzar-nos? que us passa obrers? a qui em diu que l'anarquia és una utopia, jo li respon: ¿No és una utopia pensa que amb el actual sistema capitalista tallaràn fins l'últim arbre, si aquest dóna beneficis?.. vinga vinga, a pensar una miqueta..
Sindicato Sindicat