Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
L’ensenyament públic català al servei del capital
13 nov 2003
Els Països Catalans a principis de segle XXI

A principis del segle XXI, els Països Catalans continuen dividits i negats pels Estats espanyol i francès. En aquest marc, lâensenyament és una eina que, al servei de les classes dominants dâaquests dos estats, serveix per legitimar i perpetuar lâexplotació capitalista, descatalanitzar els i les estudiants i adormir-los amb uns continguts acrítics i un sistema dâaprenentatge que fomenta lâindividualisme i la competitivitat.
Estem assistint a una onada neoliberal i descatalanitzadora que impregna tots els àmbits de la societat catalana. La precarització de les classes populars catalanes, impulsada pel conjunt de polítiques econòmiques marcades des de la Unió Europea, és un procés innegable que sâexplica per la necessitat de la burgesia europea (dins la qual cal incloure lâespanyola i la francesa) de flexibilitzar el mercat laboral per poder seguir amb la seva lògica dâacumular capital al preu que sigui. En aquest cas, el preu dâaquesta lògica són els drets dels i les treballadores.

Els recursos naturals i lâequilibri ecològic dels Països Catalans tampoc no són un obstacle per aquesta lògica capitalista. Ãs des dâaquest punt de vista que cal entendre lâactuació de polítics i empreses que preparen plans hidrològics, transvassaments, centrals eòliques i tèrmiques, línies de comunicacions (com el Tren dâAlta Velocitat), antenes de telefonia mòbil, etc. només tenint en compte els seus respectius comptes corrents i oblidant les possibles repercussions dâaquests plans sobre la vida de les persones, sobre el medi i sobre el teixit econòmic del territori.

Una altra característica fonamental dâaquesta onada neoliberal i descatalanitzadora és, per suposat, la criminalització de tot brot de pensament dissident. El pensament únic imposat des de la âBrunete mediàticaâ? no tan sols legitima totes aquestes agressions al poble català sinó que a més, ens nega tota personalitat pròpia com a poble. Ãs per això que insisteixen en la criminalització del moviment català dâalliberament nacional. Però no sâaturen en la criminalització (en la qual col·labora la premsa, els polítics botiflers i els intel·lectuals del sistema); de fet aquesta només serveix per legitimar la repressió pura i dura que empresona, apallissa, identifica, realitza seguiments, etc. a aquells i aquelles que es neguen a assumir lâordre constitucional dels successors de Franco.
Lâensenyament públic: privatització i elitització

Ãs en aquest marc en el qual es desenvolupa el procés de privatització de lâensenyament públic. Aquest procés es caracteritza per la manca de recursos que les administracions públiques destinen a lâensenyament públic, la qual cosa fa que aquest recorri al capital privat. La conseqüència dâaquest fet és que el capital privat cada vegada té més poder en detriment dels i les estudiants, les treballadores i el professorat.
Però el fet que no es dediquin recursos a lâensenyament públic no vol dir que no hi hagi recursos per fer-ho. El problema rau en què les administracions públiques prefereixen dedicar diners a lâensenyament privat (dedicat principalment a formar les futures elits del sistema) o a altres qüestions més importants que lâeducació com per exemple les despeses militars, que cada any augmenten més.

Ãs així com lâeducació, teòricament un dret fonamental, es converteix en una mercaderia més dins aquest sistema capitalista, mercaderia que només està a lâabast de qui sâho pot pagar, ja sigui perquè la seva família disposa dâestalvis, perquè compatibilitza una feina precària amb els estudis o perquè és dels escollits que pot tenir accés al miserable sistema de beques.

El model dâensenyament neoliberal que poc a poc es va imposant és un model elitista. Després de lâaprovació del sistema de districte únic (que pretén facilitar la mobilitat dels i les estudiants per tot lâestat), les universitats es veuen abocades a la més pura competència entre elles. Aquest fet condueix a lâespecialització de les universitats i a la creació dâuniversitats de qualitat (poques i repartides pel territori estatal) i universitats de segona. La principal conseqüència dâaquest sistema i de la política de beques (basada en criteris acadèmics i no econòmics) és que cada vegada és més difícil accedir a la universitat: només podran fer-ho aquells i aquelles més ben situades econòmicament o més brillants acadèmicament.

I és que estudiar és cada vegada és car. Les taxes són cada vegada més elevades, les beques són completament insuficients, tant en la quantitat (pocs són els i les estudiants que tenen accés a elles) com en la qualitat (cada beca és insuficient per a cobrir les despeses derivades dels estudis, és a dir, la residència, el transport, el material, ...). A més, el procés de privatització de la universitat es concreta en la privatització de serveis imprescindibles per a seguir els cursos. Així, els serveis de fotocòpies, publicacions, ordinadors o el de bar, sâhan convertit en negocis que s'aprofiten de la necessitat dels i les estudiants per cobrar a preu d'or el cobriment d'aquestes necessitats.


La descatalanització de lâensenyament

Lâeducació és vista per els capitalismes espanyol i francès com una eina fonamental dâhomogeneïtzació cultural i de difusió de valors acrítics que els permet legitimar lâordre social existent. Ãs des dâaquest punt de vista que entenem la Reforma de les Humanitats. Aquesta, duta a terme sota les bases ideològiques marcades per lâinforme de la Real Académia de la Historia, pretén assentar les bases ideològiques sobre les quals reescriure la història dels vencedors del 39. Una única història, negant la història pròpia de les nacions que es troben en aquesta presó de pobles que és lâEstat espanyol. La història dâaquestes sâentendran a partir dâara com diferents parts dâun mateix procés històric inevitable: Espanya.
Pel què fa als mètodes, la manera dâensenyar la història que imposa la Reforma de les Humanitats es basa en lâacumulació memorística, en detriment dâun mètode que fomenti la capacitat de lâestudiant de comprendre, de reflexionar, de ser crític amb la realitat que lâenvolta o despertar en ell o ella la curiositat dâaprendre un passat que li proporcioni coneixements útils per a poder transformar la realitat en què viu.

Però si des del punt de vista ideològic aquesta és una de les més importants agressions espanyolitzadores dels darrers anys, el procés dâespanyolització té altres cares que no podem deslligar del procés de privatització que abans comentàvem. En aquest punt, lâaprovació del districte únic sâha convertit en una arma maquiavèlica en mans del poder estatal. Sota la pretesa cultura de la mobilitat s'imposa un model que, davant el grau de normalització al qual ha arribat la nostra llengua, només pot ser un pas més per imposar la âlengua del imperioâ? a les nostres aules..

Dins dâaquest context, aquests darrers anys sota lâexcusa inventada dâuna suposada persecució de la llengua castellana, lâintent de normalització de lâús del català a les universitats (insuficient i precària), ha patit una persecució calculada i premeditada per sectors espanyolistes a través de Profesores por la Democracia (integrant de Convivencia Cívica Catalana) emparada pel Partit Popular, tot presentant recursos contra els reglaments de lâús del català de les diferents universitats aprovats per la pròpia comunitat universitària.

Tot i que els podríem definir com un grupuscle amb poc suport dins els cercles acadèmics (ho demostra el fet que lâassistència als actes que han dut a terme era de gent provinent de fora la universitat), compten amb un suport financer molt ampli per part del Ministerio de Educación (han arribat a organitzar seminaris amb una subvenció fins a 1.500.000 ptes. Per part del Ministerio) que els permet tenir el suport mediàtic i exercir una forta influència amb total impunitat.
Sindicato Sindicat