|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Sobre abstenció i resultat electorals
|
|
|
per algú o algun@ |
11 nov 2003
|
|
Un estudi seriòs de l'absteenció podria servir per entendre algunes crides a la participació i per veure que l'abstenció està en relació amb les propostes electorals de cada territori (p.ex. Euskal Herrria) i de cada moment històric. |
Una participació més alta afavorirà ICV i ERC, segons els experts
• La disminució de l'abstenció vindrà pel vot dels joves i la irrupció de formacions alternatives
CARLES PASTOR (el periódico 11. 11.03)
¿Trencarà aquesta vegada Catalunya el malefici d'una participació electoral baixa en unes autonòmiques? Tot i que resulta molt difícil predir si totes les persones que encara dubten si anar a votar i fins i tot les que asseguren que sí que ho faran acabaran anant a les urnes, hi ha indicis que permeten preveure que diumenge que ve participarà un percentatge sensiblement superior al de fa quatre anys. Potser un 65% del cens, s'atreveix a aventurar un especialista en sondejos.
La constatació entre la ciutadania que els partits petits que defensen polítiques alternatives --Iniciativa i Esquerra-- poden tenir un paper determinant en la pròxima legislatura és un dels elements que podria fer aixecar el vot dels desenganyats del PSC i de CiU que se'n van anar a l'abstenció i provocar que els electors joves vagin per primer cop a les urnes, com ja va passar en les darreres municipals, aventuren experts consultats. El canvi ja no el monopolitza el PSC; el comparteix amb Iniciativa i Esquerra.
A les eleccions del 1999, va votar el 59,2% del cos electoral. No va ser el percentatge més baix de participació en la història electoral de les autonòmiques catalanes, però tampoc el més alt: el 1980 (les primeres eleccions), va votar el 61,44%; el 1984 (primera majoria absoluta de Jordi Pujol), el 64,26%; el 1988, el 59,37%; el 1992, encara van votar menys catalans: el 54,87%, i el 1995, coincidint amb el final de la col.laboració de CiU amb el PSOE i l'espanyolització de les eleccions catalanes, el 63,64%. Els resultats d'aquests comicis van posars fi a la majoria absoluta de Pujol.
Canvi de signe
Però el 1999 l'abstenció va canviar de signe. Si fins aleshores castigava les forces d'esquerra, i en particular el PSC, perquè no es mobilitzava a les eleccions al Parlament l'electorat que sí que votava socialista a les legislatives, aquell any l'abstenció va afectar sobretot CiU, acusada fins aleshores de no fomentar la participació dels nous catalans.
Mentre el PSC passava de 802.252 vots el 1995 a 1.183.299 gràcies, probablement, a l'efecte Maragall, CiU perdia de cop 141.000 vots, al passar d'1.320.071 el 1995 a 1.178.420 quatre anys més tard.
La campanya calenta que protagonitza ara CiU --Artur Mas assegura a l'electorat que una victòria socialista portarà tots els mals a Catalunya i anatemitza Josep-Lluís Carod-Rovira perquè li atribueix una inclinació a pactar amb Pasqual Maragall-- va orientada, òbviament, a taponar les fugues de vot dels indecisos en favor d'ERC, però també a mobilitzar els seus electors abstencionistes del 1999. Ja ho va intentar a les municipals del maig i no ho va aconseguir.
És dubtós, de totes maneres, que si aquests abstencionistes decideixen ara anar a votar ho facin per Artur Mas. Perquè, segons els experts en sociologia electoral, l'abstenció de qui ja ha votat alguna vegada acostuma a ser el baixador cap al canvi de sufragi. I si és cert que aquests antics electors es van passar a l'abstenció perquè estaven en desacord amb el pacte de CiU amb el PP en la legislatura 1996-2000, encara deuen estar més descontents amb el pacte vigent des del 2000 fins fa quatre dies, que tan pocs rèdits ha proporcionat a la federació nacionalista. El més probable, doncs, és que votin Esquerra.
Tampoc al PSC li deu convenir una alta participació. Les enquestes indiquen que és difícil que augmenti el nombre de vots absoluts que va aconseguir el 1999, que ja va ser un rècord tractant-se d'unes eleccions autonòmiques. A les legislatives els socialistes han superat a Catalunya el milió i mig de vots, però en aquest cas juguen en terreny propi.
Si els nous votants han d'anar a parar, principalment, a Iniciativa i Esquerra, una disminució de l'abstenció perjudicarà el PSC. Amb el mateix nombre de vots propis, el percentatge sobre el total de sufragis és inferior. I el nombre de diputats, també.
A la cua d'Espanya
Resulta lamentable que la participació a les eleccions catalanes hagi estat més baixa que en altres comunitats amb menys sentiment autonomista. A Andalusia, per exemple, ha estat superior al 66% en cinc de les sis convocatòries electorals, amb una punta del 77,94% en la del 1996. L'any 2000 va ser del 69,71%. La coincidència amb la data de les eleccions legislatives va ajudar, sens dubte, a això. A Galícia, que celebra les eleccions autonòmiques sense coincidir amb altres, la participació ha superat el 62% en les tres últimes convocatòries (el 64,1% el 1993, el 66,3% el 1997 i el 64,2% el 2001). Per no parlar d'Euskadi: el 70% el 1998 i el 79% el 2001.
També superen Catalunya en participació les autonomies que celebren eleccions coincidint amb els comicis municipals. A Aragó, la participació el 1999 va ser del 64,6%, i el 2003, del 71,32%; a Cantàbria, del 68,78% i del 75,41%; a Castella i Lleó, del 69,41% i del 74,68%; a Extremadura, del 75,76% i del 76,97%; a la Rioja, del 69,94% el 1999, i del 76,42% el 2003.
Alguna culpa en deuen tenir els nostres polítics. |
Mira també:
http://www.kaosenlared.net
|
|
Re: Sobre abstenció i resultat electorals
|
|
per Avenger |
13 nov 2003
|
Sentiment autonomista ta mare!!!
Nosaltres som una nació. Gràcies |
