|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
|
per un= |
31 oct 2003
|
extret de la pàgina http://www.contrastant.net
Qui és Ivan Tubau?? |
En un article publicat a El Mundo el dia 22 de juny que porta per títol "España 1-Estado español 0", Ivan Tubau fa una sèrie de reflexions a propòsit de l'ús dels termes "Espanya" i "Estat espanyol" que volem comentar.
1. Parlant del mundial de futbol de Corea i Japó i constatant la il·lusió col·lectiva que va generar entre molts ciutadans catalans la selecció espanyola, Tubau diu:
"De nuevo, como en 1992, España le ha ganado el partido al Estado español, invento franquista adoptado con ahínco pertinaz por los terroristas batasuneros y los suqueropujolianos catalanes de diversos pelajes, incluido por supuesto el sindicalista".
2. Referint-se a un text sindical contra el govern espanyol del PP i a favor de la vaga general, Tubau critica que s'utilitzi el terme "Estat espanyol" i no s'utilitzi el seu equivalent "Estat francès" sinó "França": "Copio de una papela convocando a la huelga general de anteayer:
"L'extrema dreta a França guanya vots però a l'Estat espanyol fa dies que governa". Paso sobre expresiones tan confusas como "extrema dreta" (¿Le Pen, Chirac?), "guanya vots" (¿presidenciales, legislativos?) o fa dies que governa, para concentrarme en França y Estat espanyol. ¿Acaso Francia, mucho más centralista que este amasijo de autonomías llamado España, no es un Estado? Carod-Rovira, licenciado en filología catalana, jamás comete el error de olvidar que Perpinyà y Salses pertenecen a la Catalunya bajo dominación francesa, del mismo modo que Barcelona y Guardamar forman parte de los Països Catalans colonizados por España. Por tanto, habría dicho Francia y España. O el Estado francés y el español."
3. Segons Tubau les raons que porten a utilitzar el terme "Estat espanyol" en detriment del terme "Espanya" són les següents: "Pero el obrerete semianalfabeto promovido a la bicoca de liberado sindical, los pobres locutores que cumplen órdenes en Catalunya Ràdio y TV3 o tantos locutores y periodistas de otros medios audiovisuales o impresos, esclavos del fanatismo o la ignorancia, dicen "Estado español" acogiéndose al pensamiento mágico, contrapuesto a la razón ilustrada como la noche al día. Según ese modo de pensar llamémoslo así romántico, que ha costado y cuesta aún mucha sangre en todo el mundo, si no se nombra al diablo o al cáncer, el diablo y el cáncer dejarán de existir. Ergo: si dejamos de decir España, España desaparecerá."
4. Tubau constata que la majoria de la gent utilitza el terme "Espanya" i en reivindica l'ús per les raons següents:
"La gente corriente, ese "centro" del cual dependen las mayorías en las democracias parlamentarias tiene claro que España existe. Lo recuerda sólo de vez en cuando, dado que ser español es fácil porque España es, por supuesto, un Estado. Un Estado parlamentario de derecho, el vehículo menos imperfecto que ha sido capaz de fabricar la especie humana para huir de lo natural, es decir de la ley de la selva.
Si uno ha nacido aquí (a los inmigrantes se les pone más difícil) es español. No hace falta proclamarlo, ni siquiera es necesario sentirse español. El jacobino Josep Borrell, única posibilidad seria que tuvo este país de ver a un socialdemócrata presidiéndolo, decía que sentirse catalán no le impedía sentirse español. Bien. No es obligatorio. Uno, sin ir más lejos, no se siente ni catalán ni español. Es ambas cosas: tiene DNI y está empadronado en Barcelona."
5. Tubau acaba l'article proclamant l'adhesió majoritària dels catalans no únicament al terme "Espanya", sinó també als símbols que la representen (la monarquia, la bandera, les seleccions, per exemple) i a tot allò que el terme representa (la llengua, l'estat, la cultura):
"Ahora bien. Ese español corriente que hace las mayorías incluso antes de tener derecho al voto, se sintió español en 1992: en los Juegos Olímpicos de Barcelona su equipo podía ganar medallas. Hundió los planes minuciosamente preparados por los suqueropujolistas siempre hacen de puta y de ramoneta para achantar a España y al rey con sus banderitas estrelladas y sus segadores: el público del estadio, masivamente, como un solo hombre, plebiscitó a España y al rey. El suqueropujolismo aún no se ha repuesto. Desde entonces va balbuciendo gangosamente esa sandez de Estat espanyol para no decir España.
Pero chicos y chicas ponen Viva España en los institutos, encima de esos mapas de Cataluña obsesivos y omnipresentes, se pintan la bandera en las mejillas dos franjas rojas con una amarilla en medio, no cuatro barras y dicen que ganaremos a Corea y seremos campeones. Lo siento por usted, si es cebolludo: también esta copa la perderá. Por cierto: ¿ha terminado ya el partido?"
"Espanya" va ser durant segles un terme geogràfic. El caràcter peninsular d'aquesta part del món ha fet que sempre hagi estat vista com una unitat ben diferenciada de la resta del continent i que sempre hagi tingut un nom que serveix per a identificar-la tota en conjunt: són els termes derivats del llatí "Hispania". Per això a l'Edat Mitjana, quan la fragmentació política de la península era molt superior a l'actual, el terme "Espanya" era utilitzat amb normalitat per tots els peninsulars. A partir del segle XVI Espanya es converteix en un projecte polític. Aquest projecte polític crea unes adhesions molt fortes a tot el territori comprès pel terme, Catalunya inclosa, però també crea oposicions, també a Catalunya. L'oposició a aquest projecte polític ha fet que un sector dels peninsulars -tots els portuguesos, un nombre força considerable de bascos i alguns catalans i gallecs- hagi deixat d'autoidentificar-se com a espanyol. Doncs bé, els que no volem participar en el projecte polític que consisteix a crear la nació espanyola utilitzem el terme "Estat espanyol" perquè considerem que el terme "Espanya" ha esdevingut sinònim de "nació espanyola". Per això els catalans que no volem ser comptats entre els membres de la nació espanyola utilitzen el terme "Estat espanyol" per referir-nos a l'organització política de la qual formem part. Així doncs, el neologisme "Estat espanyol" -d'origen franquista segons Ivan Tubau, que s'oblida que el terme apareixia a la constitució republicana i als estatuts català i basc de la mateixa època- serveix per desfer la confusió que s'ha creat al voltant del terme "Espanya".
D'altra banda, estem d'acord amb Ivan Tubau que l'ús del terme "Estat espanyol" és absolutament minoritari a Catalunya i a la resta dels Països Catalans, perquè la majoria dels catalans creuen que Espanya és una nació i que és la seva nació. Fins i tot els nacionalistes catalans han optat per utilitzar majoritàriament el terme "Espanya", perquè el seu projecte polític és transformar Espanya i aconseguir que passi de ser un Estat-nació a ser un estat plurinacional. El seu projecte, doncs, és Espanya i per tal de crear adhesions utilitzen el terme amb més connotacions emocionals en comptes del terme "Estat espanyol", que és un terme que crea més distància amb el projecte polític i amb la realitat sobre la qual s'aplica.
En relació al fet que se substitueixi el terme "Espanya" pel terme "Estat espanyol" i en canvi es mantingui el terme "França" i no s'utilitzi el terme "Estat francès", estem d'acord amb Ivan Tubau que es tracta d'una arbitrarietat injustificable. Ara bé, que no sigui justificable no vol dir que no sigui explicable. L'explicació és que el ciutadà sud-català que utilitza el terme "França" no sent la necessitar de distanciar-se de la França nacional perquè no la veu com una amenaça per a ell. Es tracta d'una realitat molt llunyana de la qual no cal distanciar-se utilitzant el terme "Estat francès".
En canvi, estem en total desacord amb Tubau quan afirma que "ser español es fácil porque España es, por supuesto, un Estado" i "Uno, sin ir más lejos, no se siente ni catalán ni español. Es ambas cosas: tiene DNI y está empadronado en Barcelona." Una cosa similar diu Arcadi Espada al seu llibre Contra Catalunya. Segons Espada, Espanya és un dels països menys nacionalistes del món (una afirmació difícilment falsable) i és un espai de trobada de tots els "no-nacionalistes" de l'Estat espanyol.
En primer lloc, estem en desacord amb Tubau perquè Espanya no és únicament un estat, sinó que, a més a més, és també una nació. Ho diu la Constitució espanyola i ho repeteixen constantment els polítics i els mitjans de comunicació espanyols i catalans. I ser membre d'un estat és una condició objectiva, però ser membre d'una nació no. Un és, li agradi o no, ciutadà espanyol, però un pot sentir-se o no sentir-se part de la nació espanyola. A hores d'ara hom no pot dir "sóc espanyol perquè sóc català" perquè l'espanyolitat s'ha construït per exclusió de la catalanitat i fins i tot en contraposició amb la catalanitat. Hom no pot dir "sóc espanyol perquè parlo català", sinó que per ser espanyol cal parlar una de les llengües de l'Estat, i no pas qualsevol d'aquestes, sinó la que rep el nom d'"espanyol". En conseqüència, i contràriament al que diu Tubau, per a una part dels catalans ser espanyol no és que resulti difícil, sinó que no li és permès. |
Mira també:
http://www.contrastant.net
|
Comentaris
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per joan |
31 oct 2003
|
|
el tubau aquest és un ultra espanyolista (amb pelatge esquerranós) que de tant es tant es treu la careta (que no carona, és especialment feo). Espanya porta als sentiments, per això l'hem adoptat. Perquè entre els sentiments i una paraula tècnica (encara que la fes anar Franco- preferim la tècnica. Ai Tubau, què et puc dir? ho tinc clar, que te'n vagis a la merda o que no? Qué sí. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per T-Rex |
31 oct 2003
|
T'ha costat llegir-lo, que va ser publicat a Contrastant fa dos mesos.
Però gracies per publicar-lo, els comentaris de Contrastant son una de les poques explicacions assenyades sobre la dicotomia "Espanya" i "Estat espanyol". Al menys el que ho va escriure sabia de que parlava. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
per Àngel
angeldalmau@hotmail.com |
31 oct 2003
|
Ivan Tubau és un dels equivalents, a escala catalana, del Foro de Ermua, Pasta Ya i AVT.
Ell mateix és membre del grup "Babel" que se suposa que treballa contra la "intolerància linguistica", que sempre és la dels catalans, clar, mai han denunciat cap de les agressions polítiques o fins i tot físiques a la llengua.
Ell, personalment, escrivia articles al suposadament progre "Diario de Barcelona", auspiciat per l'Ajuntament sociata, on es preguntava quan moriria d'una vegada la llengua catalana, quedant per tan alliberats de les maldats del nacionalisme ...
Fa poc, un any o potser una miqueta més, va coincidir en un acte amb el Jon Juaristi, un basc renegat al servei del PP, i els comentaris del Juaristi van trascendir a la premsa (implicita i esxplicitament aprovats pel Tubau) : Juaristi venia a comparar els "nazis" bascos i la "intolerància" del EAJ/PNV, amb la situació linguistica catalana ... per cagar-s'hi, amb perdó.
Tubau, Juaristi, Pío Moa i altra txusma del mateix caire són el producte d'una revolució frustrada fa un quart de segle. Tots ells han desenvolupat una malaltia que es diu AUTO-ODI. Els fa renegar de les seves antigues posicions i els fa confondre sistemàticament l'opresor amb l'oprimit.
Tubau, que si no m'equivoco és membre d'EUiA, va d'internacionalista per la vida. Tranquils, no el veureu mai combatent l'imperialisme espanyol a l'Argentina, al Perú (el CESID vigilava a Pedro Toledo i als sindicats peruans en "defensa" dels interessos de Telefónica de España al Perú), a Venezuela (el govern espanyolo, de la mà de l'USA, està implicat en el cop d'estat contra Chàvez), a Bolivia (dirigents bolivians han denunciat les pressions espanyoles per a reprimir els moviments socials, en defensa dels interessos de Repsol ...); tampoc he vist mai cap article d'ell criticant l'imperialisme espanyol al Marroc (exportacions il.legals desde Ceuta, "Perejilada", etc.) ni recordo tampoc, i mira que llegeixo el diari cada dia, cap critica a l'intervenció hispana en tot l'assumpte de l'Irak ...
No, el seu "internacionalisme" s'adressa exclusivament contra les nacions sense estat propi : pobres russos a Lituània ! pobres russos a Txetxènia !, pobres servis a Eslovènia !, etc. etc.
En el cas de l'estat espanyol (en minúscula, perqué no és mereix res més), és continuador d'aquella ideologia que deia "el español, lengua del proletariado", una estupidesa de certa oposició radical antifranquista, que en realitat és una forma que van adoptar desde l'esquerra certs elements d'ideologia falangista.
Un altre dels elements que uneixen a tots aquests "internacionalistes" de pacotilla és el tema de les fronteres : són intolcables !, i és més, segons ells, cal evitar a tota costa la creació de nous estats que significarien més fronteres ...
Qué lliures eren els pobles sotmesos a l'estat rus zarista, sense fronteres !!!. I els sotmesos a Austria-Hongria !!!, etc.
Les pitjors carnisseries mundials han estat iniciades, pel que sembla, per Dinamarca, Mònaco, Andorra, Liechtenstein, ...o per països molt poc poblats en relació al seu territori com Suècia, Finlàndia, Noruega ...
En fi, cert "internacionalisme" no és res més que la versió d'esquerra dels imperialismes opressors. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per Pere |
31 oct 2003
|
Jo, la veritat, mai no em mataria per aquestes coses d'Espanya o Catalunya. Però m'ha semblant interessant la reflexió sobre l'ús d'Espanya i Estat Espanyol.
Vull aprofitar aquesta ocasió perquè els que sou declaradament nacionalistes catalans em diguéssiu el vostre punt de vista sobre la qüestió que tot seguit us exposo. Resulta que jo sempre he intentat ser políticament correcte i no ofendre la gent que tinc al meu costat, que sent un amor per la nació, la catalana en aquest cas, que jo, pel meu tarannà (tal volta poc apassionat, o descregut) no comparteixo. Doncs bé, quan em trobo amb gent nacionalista catalana, a vegades faig servir el terme "espanyol" per referir-me a la llengua cervantina i en d'altres ocasions faig servir el terme "castellà". I, la veritat, és que mai no acontento als meus interlocutors. Sempre em posen alguna objecció. Tant és que esculli "espanyol" o "castellà", sempre veuen en la meva elecció terminològica un símptoma d'espanyolisme. Quelcom semblant em passa amb alguns termes que faig servir quan estic amb feministes. Doncs, bé, m'agradaria que em diguéssiu quin seria el terme que hauria de fer servir per ser respectuós amb la nació catalana i per marcar clarament que no m'oposo als desitjos d'autodeterminació del poble català. Gràcies a l'avançada. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per lingüísta |
31 oct 2003
|
Suposo que deu ser qüestió de matisos, company. En ambdós casos queda palès que et refereixes a una llengua diferent de la castellana o espanyola. Tot rau en saber de quin peu calça l'interlocutor per a apropar-te més a la seva línia ideològica tot i dins de la pròpia diferència. No et sentis molest. Són coses que passen.
Salut. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per viva España cañí |
31 oct 2003
|
|
¿De que se queja ese españolazo de Tibau?Aznar y su séquito no se despega de la palabrita...Paña !cada dos frases.Pues ya estamos hartos.Muchos no queremos compartir eso,somos catalanes,vascos,valencianos,gallegos etc...y tenemos perfecto derecho a decir Estado Español puesto que consideramos que no somos ni queremos ser "españoles ¿qué pasa? ¿nos vas a mandar a Garzón ,Tibau ? |
|
ANTI-ESPANYOL
|
|
per youoi |
31 oct 2003
|
Primer ke no es pot utilitzar kom s' ha utilitzat dit la gran majoria de la població; pq és el mateix discurs que utilitza el PP, tractar com a massa de població que ja li va bé al poder.
Després dir que també s' utilitza Estat Francès, i ke hi han del Pais Valencià que també diuen Estat Francès com de catalunya nord que diuen estat espanyol, es ke té collons la cosa, i la manera de manipular, per part del capullu aket del Babau i de Contrastant, que no mareixen ni respecte. En prou feines em creia el que llegia, i gaire bé no he pogut acabar de llegir de la merda akesta.
El Fraga va dir ke es digués Espanya pq aixi es deia de la unitat nacional espanyola; Espanya no es una nació, no vol ser un estat plurinacional, és que és increïble, despres també la manipulació històrica, que dir ke ja a l' edat mitjana es deia Espanya fa riure, el nom d' Espanya com a unitat d' alguns territoris ibèrics no va ser fins el segle XVIII.
Una bona hostia es mereixen per aket article, no trec la llibertat, però el que diuen, manipulacio i desinformació, i col·laboradors de l' ESTAT ESPANYOL I LA SEVA IMPOSICIÓ COM A ESPANYA PER EXPLOTAR, OPRIMIR, I EXPREMER EL POBLE CATALÀ DESDE FA 300 ANYS. No es pot acceptar ni deixar passar.
PD: A més embla un article per provocar. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per mare de deu |
31 oct 2003
|
Mare de Déu Senyor, i aquest pavu escriu a El Mundo??? Pero si a una tertúlia d'institut es parla millor!!!
" terroristas batasuneros y los suqueropujolianos " crec que no calen els comentaris... |
|
Espanyols dolents, catalans bons...
|
|
per caguncoi |
31 oct 2003
|
El nazi-onanismo divide. Ni me he leido el articulo ni lo leeré. Pero si lo hacen paa picaros!
Vosotros os picáis contra todo lo que consideráis "un ataque contra Cataluña". Eso sí todo lo que sean ataques contra la clase trabajadora os la suda bien gorda.
Sois igual de farsantes que los nacionalistas españoles. Batalla perdida para la humanidad si todo se reduce a onanismos nacional-mitológicos. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per caguncony |
31 oct 2003
|
Cuanta razón Pere!
Este país está infestado de enfermos que se sienten atacados por el mero hecho de que alguien se dirija a ellos en castellano (ni mentar que eres un "fascista" si hablas "español" o se te escapa la palabra España). Enfermos a los que les han comido el tarro. Ni puñetera idea tienen de lo que es la lucha de clases, ni saben cómo llevarla a cabo, porque simplemente antes les importará saber si un inmigrante (andaluz o marroquí, "d'enfora", vaya) habla catalán que saber si está explotado, vive en infrahumanas condiciones, tiene comida y sanidad...y digo un inmigrantes como puedo decir el obrerete de toda la vida. Lo importante es que sobretodo "demuestre" catalanidad, en vez de demostrar orgullo obrero frente al explotador capitalista, "català" clar.
Cuantas energías perdidas, en favor de la derecha y en contra de la unión de los de abajo, con todo ese rollo independentista-pajillero. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per Mireia |
31 oct 2003
|
|
Segons els dos últims comentaris, si ets independentista, ja no pots tenir cap altra ideologia, perquè si vols una Catalunya lliure, no pots ser d´esquerres ni et poden preocupar altres coses. M´agradaria saber, si això és aplicable a totes les organitzacions d´esquerres que estan d´acord amb l´estat espanyol. I també m´agradaria que el tal canguncony em digués el nom d´algun gran empresari d´akest país que estigui a favor del dret d´autodeterminació. Perquè clar, és molt bonic dir segons quines coses, i classificar la gent segons el que a tú t´han inculcat. És a dir, tú ens atribueixes als i a les independentistes que considerem feixista a akell que parla espanyol. La veritat, mira que fa anys que milito al moviment i enkara no m´he trobat ningú que m´hagi dit això. Entre altres koses, perquè ki més qui menys tenim, amics o familia castellanoparlant i sabem que no és pas veritat. El que si és veritat, és que alguna gent, com tú, considera que defensar la llengua catalana, com fem nosaltres, vol dir odiar a la espanyola. Doncs no és veritat, de la mateixa manera que sóc ecologista (i no odio l´ésser humà per estar destrossant el món), o sóc feminista i no odio als homes per haver-nos oprimit durant tota la història. Demanar igualtat, company, és molt diferent de demanar privilegis. Menys Lerroux, menys Savater, menys prejudicis i més tol.lerància! |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per cagontó |
31 oct 2003
|
|
En los Paisos Catalans el independentismo ha sido y es en un 90% de izquierda en todas sus variantes, como actualmente donde hay desde socialdemócratas hasta comunistas revolucionarios. Eso es el independentismo, y no las chorradas que alguien se inventa. Es evidente que esta lleno de prejuicios, de mucha ignorancia y sobretodo de mucha amargura que le impiden ir más allá de repetir cuatro tópicos del nacionalismo español de "izquierda". Muchas gracias por dejar claro que el nacionalismo español, aunque vaya de ultrarevolucionario, sigue siendo el mismo nacionalismo español chungo y agresivo de siempre. Parece que para alguno sólo se puede ser de izquierda atacando todo lo catalán y, además, cuantas más chorradas se escriban pues más de izquierda se será. Estas muy equivicado nen, no consiste en eso ser de izquierda. Soy trabajador y orgulloso de serlo; soy catalan y orgulloso de serlo. ¿Te jode? Pues peor para tí, jódete entonces. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per els caganers d'Espanya |
01 nov 2003
|
|
Mireu caganers espanyolistes...no accepte dir "Espanya" perque em dona caguera¿esta prou clar?...Ale,aneu a cantar el "Viva España" amb Manolo Escobar,envoltats en la baderet "rojigualda2 que pot sevir-vos de paper higiènic i tot !!! |
|
no more caca en indymedia
|
|
per stafe |
01 nov 2003
|
"Mireu caganers espanyolistes...no accepte dir "Espanya" perque em dona caguera¿esta prou clar?...Ale,aneu a cantar el "Viva España" amb Manolo Escobar,envoltats en la baderet "rojigualda2 que pot sevir-vos de paper higiènic i tot !!!"
por favor basura coprofila en otros lugares q aqui estamos para debatir y opinar, a cagar ves al lavabo no en indymedia sisplau |
|
¿Nacionalismo?... ¿Política?
|
|
per M |
02 nov 2003
Modificat: 08:46:19 |
 |
|
¿Nacionalismo?... ¿Política? |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per KIKU |
02 nov 2003
|
|
Jo opto per dir ESTAT ECS-PANYOL |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per cagunlamar |
02 nov 2003
|
Ser trabajador y sentirse catalán está muy bien (bueno en Valladolid no acabarán de comprenderlo pobrecitos; ¿pero no son españoles?, dirán). Y ser tabajador y sentirse español también es muy potito (bueno si vive en Cataluña es un fascista, o un txakurra en el Pais Vasco, para muchos de los que aquí escriben).
Pero lo difícil es ser trabajador y ser internacionalista y solidario con la(s) clase(s) que te ha tocado vivir; aquí y en Malaisia. Eso sí que es difícil, en los tiempos de la defensa exclusiva "dels i les oprimits-des" que, pobrecitos, no tienen estado que les represente los sentimientos del corazón. Parece que lo de Serbia, Croacia y Bosnia no ha acabado de abrir los ojos a mucha gente. Y no me refiero sólo a los nacionalismo llamados "periféricos". Me refiero al central, que es el que tiene las armas y el que más poder de convencimiento involucionario tiene. Pero es vuestro jarabe -el mismo, vaya- la solución? para mí, no.
Sigo pensando que es una pérdida de tiempo y de dinero, el destinar todos esos esfuerzos en monopolizar la crítica social hacia cauces, para qué negarlo, exclusivamente nacionalistas. Por muy de izquierdas que me lo pinten (yo soy agresivo; vosotros también) Y mientras los pisos subiendo, los nuevo millonarios exentos de impuestos, la educación pública derrumbándose, la sanidad colapsada, la televisión maniatada por los de siempre. Y aquí nadie parece querer hacer nada. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per viva...Paña! |
02 nov 2003
|
|
Al finolis de arriba...los que empezaron hablando de "cagaleras" fueron los "españolazos" con sus nombrecitos...¿porqué no te indignaste entonces? y si no repasa los comentarios anteriores.Que se te ve el plumero pepero. |
|
CiU=PP
|
|
per CiU=PP |
02 nov 2003
|
Catalanazo o españolazo, mismo imbécil/la es. Si no hay nada más allá de los sentimientos nacionales, de pertenencia pseudo-clánica, de yo aquí-tú allí, no hay solución ni futuro.
Los centrismos, los ombliguismos son muy porpios del ser humano. Por eso vamos tan mal.
Voy a decirlo (y muchos piensan como yo): a los catalanets pseudo-antifascistas, no les importa una mierda la humanidad. Les importa, como al fascista españolista, su terruño, su bandera, sus "pertenencias" colectivas. Qué hay de colectivo en Cataluña a día de hoy?: los símbolos; bien pues a mi no me interesa esa mierda; yo quiero colectivizaciones reales, compartir solidariamente, estados socialistas, educación, varias lenguas.
No veo que vosotros vayáis por allí, pues rechazáis de plano que en vuestro territorio ideal hayan personas que no es que quieran, es que sean españolas, de origen, de nombre, de piel y de todo. Cuando dejéis de rechazarlo, habréis solucionado vuestro gran problema. |
|
Re: Perquè diem Estat espanyol i no pas Espanya?
|
|
per CiU=PP=IU=PSOE=ERC= "TODO X LA PASTA" + TODOS LOS QUE NO TENGO GANAS DE ESCRIBIR, QUE SON MUCHOS... |
03 nov 2003
|
|
CiU=PP=IU=PSOE=ERC= "TODO X LA PASTA" + TODOS LOS QUE NO TENGO GANAS DE ESCRIBIR, QUE SON MUCHOS... |
|
|
