|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
La izquierda ante las elecciones catalanas
|
|
|
per nap |
30 oct 2003
|
|
Muchos activistas, trabajadores y jóvenes no tienen nada claras las próximas elecciones autonómicas. Ante todo, porque no se identifican con este sistema al que llaman democracia y donde el pueblo no pinta nada. Una democracia donde los empresarios campan a sus anchas y la juventud vive prisionera de la precariedad, los abusos patronales, el acoso policial y la incapacidad de emanciparse. Donde más de la mitad de las familias trabajadoras no llegan a final de mes y 750.000 catalanes viven con menos de 315 euros. |
|
"LE LLAMAN DEMOCRACIA Y NO LO ES"
Es ésta una democracia donde el gobierno puede permitirse, con impunidad chulesca, desafiar la voluntad de la amplia mayoría de la población y apoyar la guerra contra Iraq. Es un sistema en el que un aparato de gobierno incontrolado, atado a las grandes empresas, impone su ley, con la ayuda de unos tribunales sumisos, un parlamento irrelevante y un control asfixiante de los medios de comunicación.
Campañas electorales multimillonarias como la que se avecina, concebidas como grandes operaciones de marketing en la que no se escucha la voz del pueblo y donde políticos magníficamente instalados nos piden un nuevo cheque en blanco para cuatro años más, son presentadas como el súmmum de la democracia. Una democracia en la que, por si quedaba alguna duda, la patronal –por medio de sus declaraciones y reuniones con los candidatos- ha querido dejar bien claro quién manda aquí, marcando sin tapujos la agenda electoral.
LA PATRONAL MARCANDO LA PAUTA
Las polémicas declaraciones de Rosell, el presidente de la patronal catalana, fueron muy claras con respecto a CiU: los empresarios catalanes están "satisfechos y tranquilos" con los gobiernos de CiU en Catalunya y del PP en Madrid: "Han sido buenos para el mundo empresarial" y "cuantos menos cambios, mejor". El candidato Artur Mas, dirigiéndose a los empresarios en "La noche de la Economía y de la Empresa" también fue muy explícito al declarar que la clave de todo era "la confianza mutua y la sintonía con la clase empresarial".
El ocaso del pujolismo no es sólo el de su fundador sino el de toda una política pro patronal y de estrecha alianza con el gobierno reaccionario del PP. Esta actitud, en medio de la agresiva ofensiva españolizadora del gobierno Aznar, ha provocado el descrédito en una parte de sus bases, que se ha desplazado hacia Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), abriendo una crisis en CiU, que sólo la derechización de ERC podrá detener.
Pero la satisfacción de ver a la derecha pujolista en tan graves apuros, queda completamente aguada cuando se mira a las candidaturas de una izquierda parlamentaria integrada en el sistema.
MARAGALL
Maragall dice que él es el candidato de la izquierda, el único que representa el "cambio" y puede atender a las demandas sociales. Pero es el mismo Maragall el que se dirige a los empresarios para decirles que "no deben temer el cambio" y que él es un "socialista liberal".
Y es de nuevo el empresario Rosell, sin pelos en la lengua, el que da la pauta, declarándose "neutral" entre PSC i CiU y afirmando que, "a diferencia de 1980, ya nos empezamos a conocer todos. Lo que podía representar el PSOE de 1980 no tiene nada que ver con el Partido Socialista en Catalunya ahora. Los socialistas no nos asustan".
Maragall alardea de representar la voz de los barrios, pero su auténtica voz en las barriadas es la de los directivos municipales y la de los dirigentes vecinales cooptados. Su voz entre los trabajadores es, a lo sumo, la de la burocracia dirigente de UGT. Se muestra autónomo del PSOE, pero es incapaz de desmarcarse en ningún asunto clave. Dice representar a los cientos de miles que se manifestaron contra el gobierno, pero sólo han salido a la calle cuando creían que había ocasión para pescar votos. ¿A quién puede extrañar que los sectores más combativos de trabajadores y jóvenes no vean en Maragall a su candidato?
CAROD ROVIRA
ERC ha aparecido hasta ahora como el nacionalismo de izquierda, como una fuerza independentista que no se casaba con los poderosos y que se oponía a la política conciliadora de CiU y a la dependencia del PSC respecto al PSOE. Esto le ha supuesto importantes avances electorales, en particular entre sectores juveniles.
Hoy sin embargo, la gran obsesión de la dirección de ERC es su participación en el próximo Govern. Rosell, reticente a dicha participación, declaró que "algún partido como ERC, que no tiene responsabilidades de gobierno o no las ha tenido en los últimos tiempos, quizás está poco maduro o que si lo está podría estarlo más". Pero Carod madura rápido. Por eso, ha tardado muy poco en prometer a la gran patronal del Círculo Ecuestre (uno de los clubs más rancios de la alta burguesía catalana) que les garantiza una "absoluta moderación". (El País, 22/10).
¿Cómo pueden identificarse los luchadores con Carod Rovira?
LA COALICIÓN IC-EUiA
IC, coaligada con EUiA, critica las políticas y actitudes más derechistas de Maragall y la "equidistancia" de ERC. Se presenta, frente a ellos, como la "izquierda de verdad" y la única que puede garantizar un "cambio de verdad".
Dicen que aspiran a representar a los jóvenes rebeldes, a los ecologistas, al movimiento antiglobalización y a los trabajadores, aunque desde hace ya mucho tiempo sus verdaderos puntos de apoyo sean los cargos institucionales y el aparato burocrático de CC.OO. Presentan un programa más radical (aunque sin "pasarse"), poniendo el peso en una renta mínima que erradique la pobreza, en "los nuevos derechos sociales" y en la necesidad de un debate social sobre la reforma del Estatut.
Pero el gran problema de IC-EUiA es que, al final, todo queda reducido al gran objetivo: entrar en el gobierno Maragall como socio menor. Si fueran una fuerza verdaderamente radical, jamás entrarían en el gobierno Maragall y su fuerza se multiplicaría como oposición de izquierda, pero ¿cómo dejar pasar tan excelente ocasión para entrar en la "gran política"?
COMO DICE "ROJOS I ROGES", HAY QUE AVANZAR HACIA UN BLOQUE ANTICAPITALISTA ALTERNATIVO
El panorama para los que no comulgamos con este sistema no es como para tirar cohetes. Pero no se trata de resignarse sino justo de lo contrario. Tanto los que no voten como los que vayamos a dar un voto más que crítico a las candidaturas "más a la izquierda", tenemos por delante la tarea, como dice la Declaración de "Rojos i Roges" (agrupamiento hermano de Corriente Roja en Cataluña), de "comenzar a dar pasos hacia la formación de un bloque alternativo de los diferentes movimientos y fuerzas anticapitalistas". Ésa es la tarea.
Declaración de "Rojos y Roges" ante las elecciones autonómicas catalanas
El próximo 16 de novembre tenemos elecciones autonómicas. No son unas elecciones más. En esta ocasión CiU, la derecha nacionalista que nos ha puesto a la cola en inversiones sociales y en cabeza de la privatización de la salud y la educación, puede perder la Generalitat, con miles de cargos en juego. También por primera vez, la reforma estatutaria se ha convertido en la estrella electoral.
LAS REIVINDICACIONES DE LA CLASE TRABAJADORA Y LA JUVENTUD AUSENTES
Pero mientras hablan de la reforma estatutaria, las grandes reivindicaciones sociales brillan por su ausencia. ¿Dónde están las medidas para prohibir los despidos de empresas con beneficios que, como Telefónica, destruyen miles de empleos estables para sustituirlos por precarios, o que cierran factorías, com Valeo, para llevarlas a paises con mano de obra más barata? ¿Dónde están las medidas para acabar radicalmente con la precariedad masiva de la juventud y los bajos salarios? ¿Dónde está el compromiso de acabar con los contratos-basura en la Administración? ¿Dónde está la propuesta para elevar sustancialmente el Salario Mínimo, que no llega a las 86.000 pesetas mensuales? ¿Dónde están las medidas para acabar con una siniestralidad laboral con un saldo de dos trabajadores muertos por dia?
Tampoco las propuestas sobre la vivienda van a la raíz: los grandes intereses de un puñado de especuladores que se enriquecen masivamente a costa de la clase trabajadora. CiU y PSOE- PSC acaban de aprobar, junto al PP, el proyecto de un nuevo y grave recorte de las pensiones para la próxima legislatura. No saben acaso que el 70% de las pensiones está para debajo del salario mínimo? Han dado también apoyo a la ley de extranjería del PP, que condena al apartheid a 100.000 inmigrantes sin papeles, ocupados en el país en condiciones de precariedad extrema.Tampoco nadie cuestiona la enorme suma de subvenciones a la escuela privada, mientras la pública se va deteriorando curso a curso.
No es sorprendente que tanto CiU como PSC manifiesten su acuerdo con un proyecto de Constitución europea que consagra una Europa neoliberal y enemiga de los pueblos.
Rojos y Roges no estamos de acuerdo con aquellos que utilizan la reforma del Estatuto como cortina de humo de las reivindicaciones sociales. Ni tampoco con los que, en nombre de éstas, dejan de lado la lucha por los derechos nacionales de Catalunya. Nos negamos a separar la lucha por las reivindicaciones sociales de la lucha por los derechos nacionales. Las reivindicaciones de la clase trabajadora y las capas populares no encajan en el Estatut ni en la Constitución monàrquica. Es por eso que defendemos el derecho a la autodeterminación, un derecho sin el que nunca habrá una unión libre entre los pueblos del Estado español.
REFORMAS DEL ESTATUTO QUE AL FINAL... SE DECIDEN EN MADRID
La reforma del Estatuto es presentada como la respuesta de la sociedad catalana al agresivo españolismo de Aznar, que ha creado un profundo descontento popular y ha provocado, incluso, el disgusto de sectores de la burguesía catalana, marginada por un Estado central que se identifica con los intereses de la gran banca y las multinacionales españolas.
En realidad, los proyectos de reforma del Estatuto que se presentan, responden a las inquietudes de estos sectores de la burguesía catalana y a la voluntad de canalizar, a la vez, el descontento popular.
No es estraño, así, que las reformas propuestas tengan como límite la aceptación de la Constitución monárquica y el sometimiento a la última voluntad de las Cortes españolas. Hablar, en este contexto, del derecho a la autodeterminación es un sarcasmo. Las fuerzas políticas catalanas ni no han tenido siquiera el valor de plantear, como Ibarretxe, que si no hay acuerdo en la negociación con Madrid pondrán a referendum el proyecto del Parlament.
Tampoco nadie dice que para conquistar los derechos nacionales hará falta romper con una Constitución que niega el derecho a la autodeterminación y legitima unas estructuras de poder antidemocráticas que nunca permitirán la libertad de los pueblos.
Qué credibilitad puede tener CiU hablando de autodeterminación, después de su prolongada alianza con el PP, que repetiría si tuviera ocasión? ¿Y Maragall, que lo fía todo al acuerdo del PSOE, un partido nacionalista-españolista que se alinea con el PP contra la autodeterminación de los vascos y que no va más allà de una módica reforma del Senado?. También es preciso dudar de la firmeza de ERC cuando condiciona su Estatut al supremo objectivo de entrar, de la mano de CiU o de Maragall, al Gobierno de la Generalitat. Es parecido el caso d'IC-EUiA, que supedita su programa a convertirse en el socio menor de un gobierno Maragall.
UNA IZQUIERDA INTEGRADA EN EL SISTEMA: "NO ÉS AIXÒ COMPANYS"
Maragall, mientras pide el voto de las barriadas para un "gobierno de progreso", se dirige a los grandes empresarios catalanes para decirles que "no han de tener miedo al cambio". Se declara a favor de la flexibilitad laboral y las subvenciones a la escuela privada y se define como «socialista liberal». No ha excluído, incluso, una futura coalición con CiU. No nos ha de extrañar, entonces, que el Presidente de la patronal catalana declare que "los empresarios no temen un gobierno presidido por Maragall".
Por eso no creemos que la participación de IC-EUiA en un gobierno Maragall garantice "un cambio de verdad". Porque una cosa es cerrar el paso a un gobierno de la derecha y otra, bien distinta, participar en el gobierno Maragall. Esta presencia, en lugar de modificar el caràcter social-liberal del gobierno, servirà para legitimarlo ante los sectores populares.
ERC, por su parte, según se aproximan las elecciones, gira más y más a la derecha, impulsada para la ambición de Carod Rovira de presidir la Generalitat. Carod, dirigiéndose a los empresarios de la Cambra de Comerç de Barcelona, les dijo que la participación d'ERC en el Gobierno no sería un problema para ellos sino un motivo de alegría porque "alguno de los suyos consigue el poder". También les aseguró que ERC, como no tiene "antecedentes marxistas", es "mucho más abierta" para "conectar con el espíritu emprendedor de los empresarios". Cuesta diferenciar una política así del pujolismo.
UNA IZQUIERDA ALTERNATIVA: HAY QUE AVANZAR HACIA LA CREACIÓN DE UN BLOQUE ANTICAPITALISTA E INTERNACIONALISTA
No estamos de acuerdo ni con los programas ni con los autores, políticos que han hecho de la política institucional una carrera magníficament retribuida (cobran 80.000 € anuales de media, por eso no tienen prisa y proponen pensiones y rentas de 5.000 euros/año para los demás). Ahora nos piden un nuevo cheque en blanco para cuatro años, en una campaña electoral multimillonaria, diseñada por expertos del marketing, que presentan como la máxima expresión de una falsa democràcia en la que no nos vemos representados. Rojos y Roges entendemos que ninguno de lso partidos que sepresentan merece ser votado por sí mismo.
En realidad, hay mucha gente que no se ve representada, en particular entre la juventud. Gente que, con buenas razones, se debate entre no votar o hacerlo, como "mal menor", a las candidaturas más a la izquierda, com IC-EUiA.. Desgraciadamente, la situación no ha permitido aún la expressión de una alternativa donde confluyan los diferentes sectores y fuerzas anticapitalistas.
Una alternativa con un programa claro y radical en defensa de los intereses immediatos de los trabajadores/as y las capas populares: Salario Mínimo de 1000 €; ninguna pensión por debajo del Salario Mínimo; prohibición legal de los despidos en empresas con beneficios; abolición de la precariedad; ninguna privatización de servicios públicos; medidas que graven las plusvalías de los grandes especuladores, permitan expropiar los pisos vacíos que monopolizan en sus manos y lleven a término planes ambiciosos de vivienda pública, garantizando un precio de la vivienda que no supere el 25% de los ingresos de una familia trabajadora; una fiscalidad progresiva que, grabando a los que más tienen, permita financiar estas medidas; defensa del catalàn; derogación de la legislación antirrepresiva y de la ley de extranjería; una ley electoral democratica y medidas para un desarrollo sostenible.
Queremos una alternativa que ponga el centro en la movilización social, porque no hay otro camino ni garantía para conquistar las reivindicaciones. Que levante al mismo tiempo la bandera de la transformación socialista, de las libertades nacionales y de una Europa de los trabajadores/as y de los pueblos.
Una alternativa donde la participación electoral sea un episodio de la lucha política y no la vía de solución de los males del capitalismo. Una alternativa donde todo cargo electo sea portavoz de la mobilización social, acepte unos sueldos decididos democráticamente y tenga siempre su cargo a disposición de las bases.
Estas elecciones son un llamamiento a avanzar en la acumulación de fuerzas y a comenzar a dar pasos hacia la formación de un bloque alternativo de los diferentes movimientos y fuerzas anticapitalistas. Rojos i Roges comprometemos nuestro esfuerzo en esta tarea fundamental. Adelante. |
Mira també:
http://www.rebelion.org
|
Comentaris
|
Re: La izquierda ante las elecciones catalanas
|
|
per ciudadano |
31 oct 2003
|
Bueno, muy interesante. ¿Se supone que se va a formar este bloque alternativo a menos de un mes para las elecciones?, ¿o es de suponer que promovéis la abstención?. Sinceramente creo que no es necesario hacer campaña por la abstención cuando cerca de un 30 o 40% ya pasa olímpicamente de ir a votar...¡para la alegría de la derecha!. Un consejo: el PP tampoco se cree mucho el rollo este de la democracia, lo que pasa es que ahora le es necesaria para guardar la formas. ¡Y ya lo creo que van todos a votar!, seguro que ninguno de estos personajes forman parte del porcentaje absentista.
Votad, joder, votad!
Remember Madrid |
|
Re: La izquierda ante las elecciones catalanas
|
|
per punkemon |
31 oct 2003
|
de votar nada, acaso a escons insubmissos para quede la silla de mi diputado vacia. si en vez de luchar contra el pp nos preocupasemos de hacer un proyecto interesante igual hasta la gente se animaba a votar. el problema no son los no votantes son vuestros partidos de mierda incapaces de llegar a la gente por su programa falto de cambios reales y lo poco que hay encima es mentira(ya nos habeis timado mil veces). ciu, erc, iu, psoe todos en su historia han pactado o querido pactar con el pp asi que no me vengais ahora de oposicion.
pd: de la misma manera si en vez de luchar contra el franquismo hubieseis luchado por crear algo que mereciese la pena ahora no tendriamos esta basura llamada democracia |
|
Re: La izquierda ante las elecciones catalanas
|
|
per Canvien els paiasos però el circ continua |
31 oct 2003
|
Davant de tanta parafernàlia disfressada d'esquerres, davant de tants capta vots a indymedia (chuck d se't veu el plumero sempre demanant el vot, encara que et facis dir ciudadano), davant del fastic que produeix la paraula canvi en els que ho circumscriuen a un canvi de persona, davant l'hipocresia dels que demanen "un canvi de debò" quan en els seus ajuntaments no han tingut collons de canviar res, davant la mancança de política social en els programes i de cortines de fum amb un nou estatut que suposarà no se quants anys més del mateix. Davant de tant disseny i marqueting buit de contingut.
La única sortida que ens queda a molts és l'abstenció. No votare al "mal menor" perque ser que aquests "mal menors" li donaran automàticament el seu vot al Sr.Maragall, perque a més hem patit alguns la política d'aquests "mals menors" en els nostres pobles, i ens hem donat compte que el mal menor es pot convertir en un mal major perque a la llarga des del poder li treuen tot el contingut a valors valuosíssims de l'esquerra i deixen en el no-res més absolut boniques promeses.
L'únic canvi que s'ha donat en aquest estat per les urnes va ser un 12 d'abril de 1931, allò si que fou un canvi, inicial i molt simbòlic, però necessari per obrir un altre cicle. La valentia que tingueren molts polítics del moment per canviar radicalment la forma d'estat i fotre fora els borbons amb una patada al cul. Fou el principi, no calia més en els inicis, simplement fou un canvi simbòlic que serví per tenir esperança de que les coses podien canviar de debò. El que vingué despres la història i nosaltres ja ho hem jutjat, podria ser millor o pitjor, podria haver trait a molts i a d'altres fer-los creure, el cas és que aquell fou un acte simbòlic que denotava un canvi de debò almenys en la forma o en l'esperança de que es produiria.
Actualment cap perspectiva d'aquest estil ens podem trobar, no estem davant d'un front popular com molts ens volen fer creure, "no és això companys, no és això pel que varen morir tantes flors" diu la cançó, i diu molt bé.
La veritable noció de canvi arribarà quan els polítics de torn facin actes simbòlics que denotin un canvi real, en aquest sentit a l'estat espanyol l'únic que planteja un trencament de les estructures, agradi o no, és el Sr.Ibarretxe. A Catalunya ni molt menys cap partit planteja un canvi de les estructures, ni molt menys tenen l'ambició que van tenir en el seu dia els polítics republicans, no estem davant de Companys, ni de Macià, ni de Nin, Comorera, o el mateix Durruti que al febrer del 36 demanava obertament que la gent no s'abstingués perque estava en joc alguna cosa més que la democràcia. Que ningú ens enganyi amb preteses analògies, els que tenim memòria i hem pogut coneixer i no oblidar a través de la història els anys republicans, sabem que vol dir canviar. Que vol dir polítics a les presons per defensar des de les institucions canvis veritables i demanats pel poble (octubre 34) o afusellats pel feixisme durant la postguerra.
Si el dia que guanyessin les eleccions aquests que es diuen d'esquerres, decidissin proclamar la república, prometre un referendum d'autodeterminació, plantejar sincerament canvis socials de fons a llarg termini i treure la bandera feixista de les institucions, llavors potser a les següents eleccions alguns votariem per aquest canvi. De moment, res d'això està a la vista, la cosa continuarà mantenint estructures com la monarquia, l'estatut autonomista i el poder intocable dels capitalistes. Això no és cap canvi.
De moment no és un front popular i no hi ha cap sortida a aquest sistema amb aquests partits que no arriscaran el mínim per no perdre el poder, està clar que el que volen és sentar les bases d'un nou projecte que es pugui perpetuar i per això els actes simbòlics no serveixen. Si quan guanyessin fossin valents llavors a les següents ja veuriem. De moment res em fa pensar que les coses canviaran i per tant m'abstindré conscientment de que aquests polítics no em representen.
Canvien els paiasos però el circ continua.
Abstenció activa. |
|
Les el·leccions per si soles no ens canviaran res
|
|
per Xirimiter Avenger |
31 oct 2003
|
L'esquerra davant les el·leccions catalanes i ni un sol comentari cap a l'esquerra independentista?? L'EI fa un cert temps q es troba inmersa en un procés q hauria de cristalitzar en la creació d'un contrapoder popular català. L'important de la questió es q creixquen, s'enfortisquen i s'organitzen els moviments de base arreu dels països catalans. Si s'arriba a tindre prou força i consistència com per a poder fer mal al sistema també des del front parlamentari, perqué no...
Pero la creació d'un bloc anticapitalista, (des de quins sectors??? pq no tinc res sentit al respecte...) q sembla va a muntar-se amb mes o menys presa i, el q es pitjor, amb la vista ja fixada en les eleccions(!!!!!!!) em sembla algun tipus de broma.
Només volia afegir aquest comentari pq crec q l'esquerra extraparlamentari més organitzada actualment per a representar una alternativa a la merda d'actual sistema democràtic és l'EI, i no em sembla q un anàlisi de les esquerres catalanes puga obviar fins i tot la menció d'aquest agent.
Salut i debat, però jo q vosaltres sel·leccionaria millor amb qui m'estaque a discutir, pq ací hi ha molta persona q sembla tindre l'objectiu de fer.-nos perdre els temps amb debats estèrils i estúpids.
Per a mi la clau seria votar si es vol, però en tot cas, tindre clar q s'ha de pensar i construir extraparlamentariament 364 dies a l'any. |
|
Re: La izquierda ante las elecciones catalanas
|
|
per pombagira - acidtear |
31 oct 2003
|
|
estic en contra de les eleccions de la democràcia autoritària filofeixista i ultraburgesa aquesta, crec sincerament, sense artificis ni dogmatismes, en l'abstenció. però el problema de l'abstenció és que, com el fet de votar, és una decdissió que es pren cada 4 anys. hi ha molta gent que no vota simplement per desidia, per fastigueig, sense un raonament polític. això és el que cal crear: un fil conductor, un posicionament abstencionista continu, insubmissió continua, rebel.lió continua. |
|
Condemnat al fracàs
|
|
per anticapitalista que vota i compra galetes |
01 nov 2003
|
A veure, per mi tant curt de vista és qui vota creient que així canviarà el món, com qui no ho fa pensant que l'abstenció és políticament rentable. Jo votaré el proper 16-N, i votaré a IC-V-EUIA, i ho dic per ser sincer, per que no crec que m'hagi d'amagar de res. Obviament voldria que, en aquestes eleccions, tothom votés IC-V-EUIA, però més important que això, voldria que la gent votés.
Jo, com he dit, votaré, i sincerament, sé que per molt que voti no em sentiré representat ni en el govern ni en l'oposició, la meva lluita seguirà el treball de base. Entenc però, que el vot no és inútil, no totes les forces politiques parlamentàries són iguals, malgrat que no n'hi hagi cap que aposti decididament pel que jo defenso, el comunisme.
Votaré pel tant odiat mal menor, per que per mi votar o no votar no és cap decisió mística. Votaré pel pam de territori que no serà venut a especuladors (pots menys i tot), per aquell cartell que enlloc d'estar en castellà estarà en català, per un minut menys esperant per entrar a la consulta del metge, en definitiva, per detalls insignificants, que modifiquen la nostra vida de forma també insignificant.
Desenganyeu-vos, el que els molesta no és l'abstenció sinó la lluita al dia dia, per defensar els nostres drets, els molesta que donem alternatives al capitalisme. El 16-N, aniré a votar, com qui compra unes galetes, sense esperar que aquestes resolguin cap problema, però si més no, atipin una mica. |
|
Re: La izquierda ante las elecciones catalanas
|
|
per Pratenc |
01 nov 2003
|
Doncs IC-V ven terrenys als especuladors com la resta, mira el cas del Pla Delta al Prat de llobregat, el poble més expropiat de TOT L'ESTAT, més del 50% del nostre territori ha estat venut a AENA, o diversos consorcis per realitzar el ZAL, polígons industrials i d'altres grans obres, i tot a una "antiga reserva natural" anomenada Delta del llobregat que en pocs anys despareixerà entre ciment. Saps quants pins centenaris han talat els "ecologistes" de la pineda litoral? 20.000!!!
Per construir la tercera pista, que ja es veu que serà insuficient i inclús es parla de que volen construir una quarta a dins del mar (Piqué dixit i Tejedor no enmendallo), si, davant de la nostra flamant platja, contaminada i impracticable des dels setanta fins fa dos anys quan s'apropaven les eleccions.
El preu del metre quadrat està a 2.092 neurus, com a la resta de pobles, com arreu i la vivenda de protecció oficial s'han fet 30 cases que només valen durant 5 anys, 30 cases per una població de 65.000 habitants.
Els cartells i tota la propaganda que fan des de l'ajuntament està en un "absolut bilingüisme", en això no ens ha d'estranyar que ningú aprengui català perque no li cal ni l'esforç, i en els anys que IC-V governa El Prat el nivell de catalanoparlants ha baixat, no m'ho invento, pots veure-ho a les darreres estadístiques sobre l'ús del català. Inclús tot i parlar de treure la bandera espanyola allà on no governen(recordem que és una bandera reimposada per Franco) aquí s'han negat a mocions per treure-la durant les festes majors.
Les consultes dels metges, dels caps, duren la mateixa mitjana d'espera que a la resta de municipis, i ni tansols tenim un hospital propi, per 65.000 habitants ja podrien, hem de marxar a Bellvitge.
Ic-V no te cap detall que el pugui diferenciar de la política de la resta. T'ho dic com ho he viscut, per cert, et podries preguntar perque a les darreres eleccions municipals IC-V va pujar a
quasi totes les poblacions, excepte a on governa o ha governat on les baixes han estat per milers?
Sincerament crec que votant IC-V tires el teu vot a les escombreries, com la resta o més. Aquests no canviaran res, el mateix govern que hi ha a la BCN especulativa (PSC-IC-ERC) és el que creieu que canviarà alguna cosa a Catalunya? Tot serà fastigosament fals com ho és a BCN, El Prat o allà on governin, a sobre s'apropiaran del discurs de l'esquerra desnaturalitzant-lo encara molt més.
Per mi cap partit polític és d'esquerres, perque cap partit polític planteja un canvi d'esquerres, és a dir, anticapitalista. Ho sento però els matissos no em portaran a votar, ni m'atipen gens. Simplement els perpetues en el seu lloc privilegiat de poder i s'obliden de tu rapidissimament.
Jo de tu no votaria a aquests hipòcrites. |
|
el cas del prat ja el conec
|
|
per el de la galeta |
01 nov 2003
|
No era la meva intenció fer un debat per "reclutar" vots per a IC-V-EUiA, ni ho és ara; conec el cas del Prat i ho trobo lamentable (per cert, hi ha algú d'EUiA a l'ajuntament?), però també conec el cas de Llagostera on l'alcalde d'IC-V ha estat portant fins al límit l'aturada de les obres de la línia d'alta tensió de les Gavarres. Hi ha casos de tots els colors, i segueixo pensant que en general són la opció "menys dolenta"
Recorda que malgrat que no votis, els polítics es perpetuen al poder igualment... el sou no va en funció dels vots rebuts...
Sobre el fet que cap partit sigui anticapitalista, suposo que et refereixes a les coalicions electorals que es presenten, perquè de partits anticapitalistes n'hi ha un munt (de fet euia, que no es cap partit, es declara anticapitalista).
El problema de les institucions és força simple: la gent d'esquerres desconfia dels partits autoanomenats d'esquerres, i els deixen en mans de trepadors. De manera que els partits d'esquerres són cada dia menys d'esquerres (és un procés que es retroalimenta). Passa el mateix amb els sindicats. Davant d'això la solució passa per la lluita al carrer, per denunciar les seves polítiques; però també per la lluita institucional ja sigui des dels partits menys corruptes o bé des dels nous espais polítics que sorgeixen. Organitza't i lluita.
salut |
|
el cas del prat ja el conec
|
|
per el de la galeta |
01 nov 2003
|
No era la meva intenció fer un debat per "reclutar" vots per a IC-V-EUiA, ni ho és ara; conec el cas del Prat i ho trobo lamentable (per cert, hi ha algú d'EUiA a l'ajuntament?), però també conec el cas de Llagostera on l'alcalde d'IC-V ha estat portant fins al límit l'aturada de les obres de la línia d'alta tensió de les Gavarres. Hi ha casos de tots els colors, i segueixo pensant que en general són la opció "menys dolenta"
Recorda que malgrat que no votis, els polítics es perpetuen al poder igualment... el sou no va en funció dels vots rebuts...
Sobre el fet que cap partit sigui anticapitalista, suposo que et refereixes a les coalicions electorals que es presenten, perquè de partits anticapitalistes n'hi ha un munt (de fet euia, que no es cap partit, es declara anticapitalista).
El problema de les institucions és força simple: la gent d'esquerres desconfia dels partits autoanomenats d'esquerres, i els deixen en mans de trepadors. De manera que els partits d'esquerres són cada dia menys d'esquerres (és un procés que es retroalimenta). Passa el mateix amb els sindicats. Davant d'això la solució passa per la lluita al carrer, per denunciar les seves polítiques; però també per la lluita institucional ja sigui des dels partits menys corruptes o bé des dels nous espais polítics que sorgeixen. Organitza't i lluita.
salut |
|
Re: La izquierda ante las elecciones catalanas
|
|
per Pratenc2 |
02 nov 2003
|
EUA va intentar realitzar aquesta feina de conformar un altre projecte polític d'ençà l'escissió. Que consti que no sóc d'EUA, però hem pogut treballar en diverses campanyes que s'han fet al poble junts, i realment aquella gent s'ho creia.
Aquesta escissió va replantejar un nou espai a l'esquerra, al qual mai he votat però coneixent a la gent i veient la seva coherència i sinceritat he respectat. Quan es van tornar a juntar abans de les darreres municipals, els membres d'EUA del Prat es van quedar en boles, era possible replantejar una unió entre tots dos a allà on un dels dos no era tan diametralment diferent de l'altre perque estava a l'opossició i mantenia un discurs. Al Prat ha estat un dels pocs pobles on EUA no va acceptar la fusió, que per altre banda estava dirigida des de dalt, les bases estaven en contra a tot Catalunya.
La situació resultant ha estat que al Prat només governa ic-v, la gent d'EUA no podien ajuntar-se amb els que manaven per principis, i el que podia succeir era que molts es passessin els principis pel cul i s'intentessin reintroduir al poder per aquesta banda, però per sort la gent d'EUA no van caure en aquest joc i es van presentar separats a les darreres eleccions municipals demostrant la seva sinceritat. Ni tan sols van poder fer-ho amb el seu nom, perque els d'IC-V els van denunciar per apropiació de nom , i van haver de fer-ho amb el d'Esquerra unitaria. Va ser un absolut fracàs per ells en el sentit electoral, i una situació decebedora on tots els del teu partit han abandonat el teu projecte perque els caps del partit han decidit juntar-se. Però qui era el cap del partit al Prat, l'alcalde Tejedor i tots els regidors que porten a terme una política patèticament tecnocràtica i d'esquenes a la població.
És un element per la reflexió, per l'engany que han patit aquesta gent, realment d'esquerres, ara oblidats i fora del partit, sense cap posibilitat de participació en la vida política pratenca tot i portar el nom que s'han apropiat els que manen. És un engany més dirigit per aquests que es diuen d'esquerres, que han portat als membres d'EUA a la població, veritables persones d'esquerra amb un discurs de transformació social, a desapareixer de l'escena política, refermant-se el caràcter "centrista-dretà" d'IC-V al Prat.
La trista història dels d'EUA al Prat, és igual que la dels Verds en el seu dia, els quals van abandonar la coalició que tenien amb IC-V en no aguantar-se per enlloc la política mediambiental que deien defensar i la pràctica de l'ecologia que feien allà on manaven. Els Verds van abandonar la coalició ara fa uns anys, i que van fer els d'IC, doncs inventar-se una nova denominació per despistar i per semblar que res no havia canviat, van afegir la sigla "Verd", així sense article, perque ningú ho notés i perque Els verds no els poguessin denunciar, d'això en saben molt com hem vist a EUA.
Sincerament, amb aquests especímens manant al Prat no podeu esperar que molts pratencs ens empassem tota aquesta merda, i votem oblidant qui són, a més un punt de reflexió cap al partit és que ja veure-ho com arribarà un dia en el que Tejedor, el nostre alcalde hipòcritament dit d'esquerres i ecologista, tindrà un càrreg de responsabilitat gran dins del partit, quan es retiri de l'alcaldia del Prat, anirà a ocupar un lloc d'importància al comitè del partit, el qual ja l'ocupa, però em refereixo a substituir a la llarga directament a Saura. Temps al temps, ja veure-ho, actualment està junt amb Saura a tots els cotarros on es mouen, i ell directament controla el tema del Pla Delta, que li dona més punts del que es denomina "negociacions" i es tradueix en baixada constant de pantalons a esquenes del poble.
Al Prat la política que diu defensar IC-V es desacredita en si mateixa, àquí veiem els resultats directes del desarmament de l'esquerra i la conversió d'això que podia haver estat una esperança en un simple partit polític que només lluita per perpetuar-se i fer els seus negocis.
No voteu als hipòcrites, pot ser hi ha més opcions? |
|
|
