|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Insubmissió electoral
|
|
per Roser Iborra i Plans
Correu-e: iborrar@hotmail.com (no verificat!) |
30 oct 2003
|
|
Presentada avui a Vic, al Jutjat d'instrucció número tres, que fa les funcions de Junta Electoral de Zona, un al·legació per opbjecció electoral |
A la Junta Electoral de Vic
Senyor o senyora President/a de zona:
Amb data de 28 d’octubre de 2003 he rebut la notificació segons la qual he estat designada per a formar part d’una mesa electoral a les properes eleccions autonòmiques del dia 16 de novembre, a Torelló (Osona).
No crec pas que vostès ignorin que ja he presentat en dues ocasions una al·legació d’objecció electoral i que he estat jutjada i condemnada per aquesta causa.
No crec, tampoc, que el sistema de designacions per a les Meses Electorals sigui el de sorteig estricte entre les persones censades, tal com ens volen fer creure.
Per tant, només puc entendre aquesta nova designació com a una provocació, com a una nova agressió contra les meves idees, repetidament exposades.
Però el meu deure moral és reafirmar-me en les anteriors al·legacions.
Del 1995 ençà , els immigrants del sud encara no poden votar a casa nostra, i continuen morint entre muntanyes d’aigua: les del mar que ens separa i les de la nostra indiferència o impotència. És més: a les eleccions presents s’hi presenta un nou partit, PxC, que fa de l’odi xenòfob la seva bandera.
El 1995, molts dels independentistes catalans detinguts el 1992 continuaven a la presó. Ara, hi són el Zigor, la Laura, el Diego, la Lola, el Juanra (extradit ara mateix des d’Holanda), ...i altres no tan coneguts però a qui respecto i estimo igualment: Xosé TarrÃo, (autor de “Huye, hombre, huyeâ€?), l’osonenc Amadeu Casellas, Roberto Catrino (del Berguedà ), Fernando Bermúdez...i tantes i tantes altres persones preses, majorità riament vÃctimes de la dissidència polÃtica o de la marginació social i a qui s’aplica l’esclavista i denigrant classificació penitencià ria de FIES (Fichero de internos de especial seguimiento).
Del 1995 ençà , els nostres joves (els nostres fills) deixen la salut i les il·lusions en feines cada vegada més i més precà ries, més perilloses, més mal pagades (això, quan en tenen); i els nostres vells (els nostres pares) malviuen amb pensions de misèria i es moren a les residències més sinistres, de les quals els “nostresâ€? polÃtics només els treuen un cop cada quatre anys: quan manipular el seu vot és més important que dignificar les seves condicions de vida.
Del 1995 ençà , les nostres escoles tenen cada vegada més nens, més problemes socials (sobretot, les públiques), menys mestres i menys recursos.
Del 1995 ençà , les Torres Bessones de Babel han caigut, els EUA inauguren més i més guerres “preventivesâ€?, però els “nostresâ€? polÃtics continuen emmirallant-s’hi. Malgrat que la pena de mort racista hi continua vigent (“us ajudaré a fregir aquest negreâ€?, deia el juge Sabo, referint-se a Mumia Abu Jamal, recentment nomenat ciutadà d’honor per l’Ajuntament de ParÃs, però els recursos a la condemna del qual han estat novament refusats). Malgrat que és el paÃs amb més presons i més presoners.
El dia 16 de novembre de 2003 no votaré. “Per a mi, unes persones que ocupen el poder mentre es tortura a les presons i a les comissaries, com passa avui dia a cada instant, no mereixen cap mena de respecte�. Manllevo (i subscric) les paraules textuals de l’escriptor Josep Maria Benet i Jornet, publicades a “El Temps� el 3 de febrer de 1997; però plenament actuals, per desgrà cia.
Si tinc dret a l’abstenció, doncs, també tinc el dret moral d’abstenir-me a participar en el sistema electoral d’aquesta “partitocrà cia�. És un dret que avalen les més de tres-centes cinquanta autoinculpacions que vaig presentar durant el judici per objecció electoral que vaig patir el 1996. Estic segura que totes aquelles persones que les van signar es reafirmen, ara com llavors, en el seu suport a les meves al·legacions. Aixà mateix, em manifesto solidà ria amb totes les persones que han estat processades per objecció electoral: com ara Edurne Goñi, a Iruña, el 1995, o Àlex Longas, el 2000, a Cornellà , i les que ho puguin ser en el futur.
Al·legacions que presento a Vic, representada i acompanyada pel meu advocat, el Sr. Francesc Arnau i Arias, col·legiat 9264 de Barcelona, dins del termini de set dies des de la notificació de la designació que la llei estableix, per tal que es pugui constituir sense entrebancs, malgrat la meva absència, la mesa electoral que m’ha estat assignada.
Vic, trenta d’octubre de 2003.
Signat, Roser Iborra i Plans
Francesc Arnau i Arias, advocat |
