|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Manifestació Internacional Mai Més! 20031116 12:00 Santiago de Compostela
|
|
|
per Nunca Máis - Mai Més |
27 oct 2003
|
|
El petroler Prestige, carregat amb 77.000 tones de fuel-oil, va restar sis dies sota el govern de les autoritats espanyoles després de ser informades de la seva situació amb una escora de 40 graus ocasionada per una via d'aigua a 130 milles de Fisterra. Enlloc de portar-lo a port segur per realtizar el transvassament, van decidir allunyar-lo enmig d'un fort temporal traçant un rumb erràtic que va estendre el vessament, va agreujar el deteriorament de la estructura i va causar el seu enfonsament situant el peci a 3.600 metres de profunditat. |
|
Domingo 2003 11 16
12:00 Alameda
Santiago de Compostela
NUNCA MÃ?IS!
MAI MÉS! |
Mira també:
http://galiza.indymedia.org/
http://www.nuncamaisdecatalunya.org/
|
|
Re: Manifestació Internacional Mai Més! 20031116 12:00 Santiago de Compostela
|
|
per nuncamais |
28 oct 2003
|
Manifestació Internacional - NUNCA M�IS - 16N03
NUNCA MÃ?IS
El petroler Prestige, carregat amb 77.000 tonelades de fueloil, va permanèixer sis dies sota el govern de de les autoritats espanyoles després d'haver estat informades de la seva situació amb una escora de 40º ocasionada per una via d'aigua a 130 milles de Fisterra. En comptes de portar el vaixell a un port segur per realitzar el transvassament, van decidir allunyar-lo atrevessant un temporal traçant un rumb errà tic que va extendre el vessament, va enpitjorar els danys estructurals i va provocar l'enfonsament situant el pecÃol a 3.600 metres de profunditat.
<img src="/imfot/pptrol/pptrol2.jpg" vspace="10" hspace="10" align="right"<b>La catà strofe ecològica</b>
Segons els últims informes oficials, queden 14.000 tonelades al pecÃol esperant que siguin retirats. Això ens dóna un total de 63.000 tonelades de fueloil que continuen arribant als més de 1.000 quilòmetres d'una costa d'extraordinà ria riquesa paisatgÃstica, de flora i fauna que inclou zones d'alt valor ecològic com parcs naturals protegits amb espècies en perill d'extinció.
Cada tonelada de fueloil abocada pel Prestige, classificada com a nº 2, nº6 o m-100 segons les terminologÃes francesa, russa o anglosaxona respectivament, conté 350 grams d'un compost cancerigen format per metalls pesats units a mol·lècules d'hidrocarburs aromà tics policÃclics (PAH). L'elevada persistència en la cadena tròfica dels PAH radica en la baixa vulnerabilitat que manifesten davant l'acció bateriana. El potencial de biodegradació d'aquest compost arriba a ser tant sols d'un 15% amb la qual cosa les tècniques de bioremediació no són efectives.
Els cetacis i les aus marines van ser les primeres vÃctimes de l'avocament que també va provocar la mort de Man, l'alemany de Camelhe. Les estimacions estadÃstiques que s'agafen com a referència el cas Exxon Valdez (Alaska, 1984: 38.800 tm de cru) sitúen entre 300.000 i 650.000 el nombre d'aus marines mortes. Aquesta xifra dimensiona els efectes sobre les denses poblacions de peixos, crustacis i moluscs entre d'altres, que generen el 84% de la facturació d'empreses gallegues de les que depenen més de 1.500.000 persones que viuen a la costa, essent un 50% del total de la població del paÃs.
Considerant la forta dependència d'aquesta població dels ecosistemes afectats i veient el baix potencial de biodegradació d'aquest compost cancerÃgen una vegada incorporat a la cadena trófica es necessari parlar de la pitjor catà strofe ecològica provocada per un avocament, els efectes de qual persistiran durant els próxims anys amb consequències directes per a la salut humana.
<b>La resposta social</b>
Polycommander, Urquiola, Erkowit, Andros Patria, Casón, Aegean Sea... Prestige. Inexplicablement, el govern del paÃs més afectat del món no disposava dels mecanismes preventius per evitar una catà strofe certament previsible. La carència de mitjans anticontaminació va obligar als mariners i mariscadores a combatre la marea negra cos a cos des de les seves pròpies embarcacions inventant mitjans artesanals per recollir fuel amb les seves mans. La descoordinació de les administracions estatal i autonòmica es va superar per la organització de la gent del mar, que van gestionar la movilització espontà nia i solidà ria de milers de persones que hi acudiren per ajudar en les tasques de neteja del litoral. Mentres la població civil lluitaba contra les successives marees negres, les autoritats negaven amb insistència la magnitut de l'avocament i els seus efectes davant els mitjans de comunicació.
Aquesta situació va provocar una resposta unà nime de la societat gallefa que es va materialitzar en la manifestació més gran de la seva història en la que el <a href="http://galiza.indymedia.org/n1nk+/gz/n1nk+.html"; target="_blank">Manifesto Nunca Máis</a> es va haver de llegir en repetides ocasions sota la pluja i els paraigues l'1 de desembre de 2002 a Santiago de Compostela, capital del paÃs gallec. Aquesta manifestació va ser convocada per una <a href="http://www.plataformanuncamais.org"; target="_blank">plataforma ciutadana</a> que immediatament va rebre l'adhesió de milers de persones i centenars d'associacions i agrupacions de fora i dins del paÃs. Aquest col·lectiu exigeix la posada en funcionament dels mecanismes de prevenció que evitin que fets com aquesta catà strofe tornin a passar en el futur aixà com la dotació dels recursos necessaris per arreglar les greus conseqüències econòmiques, socials, mediambientals, i per la salut provocades pel sinistre.
La interposició d'una querella criminal contra els responsables de la catà strofe va identificar a diversos alts cà rrecs de l'administració vinculats al Partit Popular. Aquesta organització polÃtica va intensificar la campanya de criminalització iniciada des de les institucions contra la movilització ciutadana degenerant en prà ctiques de <a href="https://hacklab.casaencantada.org/wiki/index.cgi?LongaNoiteDePedra"; target="_blank">repressió i censura</a> mentres l'arribada de xapapote era silenciada als mitjans de comunicació. Aquesta actitud irresponsable i antidemocrà tica fou contestada amb la lectura del <a href="http://galiza.indymedia.org/n1nk+/gz/dignidade.html"; target="_blank">Manifesto da Dignidade</a> davant de centenars de milers de persones que acudiren a Madrid, capital de l'estat espanyol, el 23 de febrer de 2003.
Sis mesos després de l'enfonsament, el pecÃol continuaba essent una font de contaminació que causaria la retirada de les banderes blaves degut a la presència de xapapote en les zones turÃstiques. Al mateix temps que el govern mantenÃa la veda de pesca i el marisqueig degut a l'alta toxicitat de les mostres analitzades, el Partit Popular bloquejava les successives iniciatives presentades al Parlament gallec i al Congrés espanyol per investigar-ne els efectes i paliar-los en el possible i evitar la seva futura repetició. Per aquest motiu, el 14 de juny de 2003 fou convocada una manifestació internacional que es va celebrar a Brusel·les, on es va llegir el <a href="http://galiza.indymedia.org/n1nk+/gz/prazapeixe.html"; target="_blank">Manifesto de la Alianza</a> denunciant aquests fets i solicitant la creació d'una comissió d'investigació al Parlament europeu, que finalment rebria el vistiplau per la seva posa en funcionament.
<b>Un any després</b>
Davant les costes gallegues hi circula el 10% del transit marÃtim internacional i el 70% del trà nsit de petroli de la UE. El problema del Prestige només podia acabar en la actual catastrofe ecològica degut a la descordinació i la falta de previsió de les autoritats espanyoles que no disposaven de plans d'emergència ni de mitjans anticontaminació al paÃs més castigat per avocaments marÃtims del món.
Un any després, els petrolers monocasc i les banderes de conveniència continuen navegant impunement.
Un any després els responsables polÃtics continuen als seus llocs.
Un any després seguim sense tenir un Pla d'Emergència que contempli els protocols d'actuació que permetin neutralitzar les possibles contingències.
Un any després, tampoc disposem de les dotacions adecuades de mitjans com bucs anticontaminació, barreres de contenció i absorció, bombes de succió per a la neteja de fons o centres d'emmaguetzematge i d'intervenció d'emergència que permetin la distribució de mà scares amb filtres i E.P.I., material de neteja, balises, equips d'il·luminació, contenidors o maquinà ria per a un desplegament rà pid d'equips especialitzats de neteja.
Un any després la catà strofe del Prestige podria repetir-se en idèntiques condicions.
Per això, un any després Galiza serà de nou la humanitat que clama: <b>NUNCA M�IS!</b>
Manifestació Internacional
NUNCA MÃ?IS
16 de Novembre
Santiago de Compostela</b>
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/57434/index.php
http://galiza.indymedia.org/n1nk+/es/index.html |
|
Actes de Nunca Mais a Catalunya
|
|
per eni |
28 oct 2003
|
Des de la Plataforma Nunca Mais de Catalunya estem organitzant també actes coincidint amb el primer aniversari de la catà strofe. Ja us anirem informant a la nostra web, i aquà mateix.
Nunca Mais de Catalunya és una plataforma assemblearia i oberta a qualsevol que vulgui donar un cop de mà .
Ens cal gent per continuar denunciant que el PP va *perdre* les eleccions a Galiza el passat mes de maig, que Galiza no és només Muxia.
Que no s'ha pres cap mesura preventiva. Un accident en idèntiques condicions pot passar en qualsevol moment, a qualsevol lloc.
Que a Galiza s'han quedat sense voluntaris, i les platges continuen fetes una merda. Que no interessa que hi vagin testimonis a veure la realitat.
I cal pressionar, sortir al carrer, denunciar, per portar la comissió d'investigació al parlament europeu tan enllà com sigui possible, dintre de les nostres possibilitats.
No ens donem per vençuts. És una qüestió de dignitat. NUNCA M�IS!!!
www.nuncamaisdecatalunya.org
Assamblea cada dimarts a les 20h |
