Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Manifestació Internacional Mai Més! 20031116 12:00 Santiago de Compostela
27 oct 2003
El petroler Prestige, carregat amb 77.000 tones de fuel-oil, va restar sis dies sota el govern de les autoritats espanyoles després de ser informades de la seva situació amb una escora de 40 graus ocasionada per una via d'aigua a 130 milles de Fisterra. Enlloc de portar-lo a port segur per realtizar el transvassament, van decidir allunyar-lo enmig d'un fort temporal traçant un rumb erràtic que va estendre el vessament, va agreujar el deteriorament de la estructura i va causar el seu enfonsament situant el peci a 3.600 metres de profunditat.
nm.png
Domingo 2003 11 16
12:00 Alameda

Santiago de Compostela


NUNCA MÃ?IS!
MAI MÃS!
Mira també:
http://galiza.indymedia.org/
http://www.nuncamaisdecatalunya.org/

Comentaris

Re: Manifestació Internacional Mai Més! 20031116 12:00 Santiago de Compostela
28 oct 2003
Manifestació Internacional - NUNCA M�IS - 16N03

NUNCA MÃ?IS

El petroler Prestige, carregat amb 77.000 tonelades de fueloil, va permanèixer sis dies sota el govern de de les autoritats espanyoles després d'haver estat informades de la seva situació amb una escora de 40º ocasionada per una via d'aigua a 130 milles de Fisterra. En comptes de portar el vaixell a un port segur per realitzar el transvassament, van decidir allunyar-lo atrevessant un temporal traçant un rumb erràtic que va extendre el vessament, va enpitjorar els danys estructurals i va provocar l'enfonsament situant el pecíol a 3.600 metres de profunditat.




<img src="/imfot/pptrol/pptrol2.jpg" vspace="10" hspace="10" align="right"<b>La catàstrofe ecològica</b>

Segons els últims informes oficials, queden 14.000 tonelades al pecíol esperant que siguin retirats. Això ens dóna un total de 63.000 tonelades de fueloil que continuen arribant als més de 1.000 quilòmetres d'una costa d'extraordinària riquesa paisatgística, de flora i fauna que inclou zones d'alt valor ecològic com parcs naturals protegits amb espècies en perill d'extinció.

Cada tonelada de fueloil abocada pel Prestige, classificada com a nº 2, nº6 o m-100 segons les terminologíes francesa, russa o anglosaxona respectivament, conté 350 grams d'un compost cancerigen format per metalls pesats units a mol·lècules d'hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH). L'elevada persistència en la cadena tròfica dels PAH radica en la baixa vulnerabilitat que manifesten davant l'acció bateriana. El potencial de biodegradació d'aquest compost arriba a ser tant sols d'un 15% amb la qual cosa les tècniques de bioremediació no són efectives.

Els cetacis i les aus marines van ser les primeres víctimes de l'avocament que també va provocar la mort de Man, l'alemany de Camelhe. Les estimacions estadístiques que s'agafen com a referència el cas Exxon Valdez (Alaska, 1984: 38.800 tm de cru) sitúen entre 300.000 i 650.000 el nombre d'aus marines mortes. Aquesta xifra dimensiona els efectes sobre les denses poblacions de peixos, crustacis i moluscs entre d'altres, que generen el 84% de la facturació d'empreses gallegues de les que depenen més de 1.500.000 persones que viuen a la costa, essent un 50% del total de la població del país.

Considerant la forta dependència d'aquesta població dels ecosistemes afectats i veient el baix potencial de biodegradació d'aquest compost cancerígen una vegada incorporat a la cadena trófica es necessari parlar de la pitjor catàstrofe ecològica provocada per un avocament, els efectes de qual persistiran durant els próxims anys amb consequències directes per a la salut humana.

<b>La resposta social</b>

Polycommander, Urquiola, Erkowit, Andros Patria, Casón, Aegean Sea... Prestige. Inexplicablement, el govern del país més afectat del món no disposava dels mecanismes preventius per evitar una catàstrofe certament previsible. La carència de mitjans anticontaminació va obligar als mariners i mariscadores a combatre la marea negra cos a cos des de les seves pròpies embarcacions inventant mitjans artesanals per recollir fuel amb les seves mans. La descoordinació de les administracions estatal i autonòmica es va superar per la organització de la gent del mar, que van gestionar la movilització espontània i solidària de milers de persones que hi acudiren per ajudar en les tasques de neteja del litoral. Mentres la població civil lluitaba contra les successives marees negres, les autoritats negaven amb insistència la magnitut de l'avocament i els seus efectes davant els mitjans de comunicació.

Aquesta situació va provocar una resposta unànime de la societat gallefa que es va materialitzar en la manifestació més gran de la seva història en la que el <a href="http://galiza.indymedia.org/n1nk+/gz/n1nk+.html"; target="_blank">Manifesto Nunca Máis</a> es va haver de llegir en repetides ocasions sota la pluja i els paraigues l'1 de desembre de 2002 a Santiago de Compostela, capital del país gallec. Aquesta manifestació va ser convocada per una <a href="http://www.plataformanuncamais.org"; target="_blank">plataforma ciutadana</a> que immediatament va rebre l'adhesió de milers de persones i centenars d'associacions i agrupacions de fora i dins del país. Aquest col·lectiu exigeix la posada en funcionament dels mecanismes de prevenció que evitin que fets com aquesta catàstrofe tornin a passar en el futur així com la dotació dels recursos necessaris per arreglar les greus conseqüències econòmiques, socials, mediambientals, i per la salut provocades pel sinistre.

La interposició d'una querella criminal contra els responsables de la catàstrofe va identificar a diversos alts càrrecs de l'administració vinculats al Partit Popular. Aquesta organització política va intensificar la campanya de criminalització iniciada des de les institucions contra la movilització ciutadana degenerant en pràctiques de <a href="https://hacklab.casaencantada.org/wiki/index.cgi?LongaNoiteDePedra"; target="_blank">repressió i censura</a> mentres l'arribada de xapapote era silenciada als mitjans de comunicació. Aquesta actitud irresponsable i antidemocràtica fou contestada amb la lectura del <a href="http://galiza.indymedia.org/n1nk+/gz/dignidade.html"; target="_blank">Manifesto da Dignidade</a> davant de centenars de milers de persones que acudiren a Madrid, capital de l'estat espanyol, el 23 de febrer de 2003.

Sis mesos després de l'enfonsament, el pecíol continuaba essent una font de contaminació que causaria la retirada de les banderes blaves degut a la presència de xapapote en les zones turístiques. Al mateix temps que el govern mantenía la veda de pesca i el marisqueig degut a l'alta toxicitat de les mostres analitzades, el Partit Popular bloquejava les successives iniciatives presentades al Parlament gallec i al Congrés espanyol per investigar-ne els efectes i paliar-los en el possible i evitar la seva futura repetició. Per aquest motiu, el 14 de juny de 2003 fou convocada una manifestació internacional que es va celebrar a Brusel·les, on es va llegir el <a href="http://galiza.indymedia.org/n1nk+/gz/prazapeixe.html"; target="_blank">Manifesto de la Alianza</a> denunciant aquests fets i solicitant la creació d'una comissió d'investigació al Parlament europeu, que finalment rebria el vistiplau per la seva posa en funcionament.

<b>Un any després</b>

Davant les costes gallegues hi circula el 10% del transit marítim internacional i el 70% del trànsit de petroli de la UE. El problema del Prestige només podia acabar en la actual catastrofe ecològica degut a la descordinació i la falta de previsió de les autoritats espanyoles que no disposaven de plans d'emergència ni de mitjans anticontaminació al país més castigat per avocaments marítims del món.

Un any després, els petrolers monocasc i les banderes de conveniència continuen navegant impunement.

Un any després els responsables polítics continuen als seus llocs.

Un any després seguim sense tenir un Pla d'Emergència que contempli els protocols d'actuació que permetin neutralitzar les possibles contingències.

Un any després, tampoc disposem de les dotacions adecuades de mitjans com bucs anticontaminació, barreres de contenció i absorció, bombes de succió per a la neteja de fons o centres d'emmaguetzematge i d'intervenció d'emergència que permetin la distribució de màscares amb filtres i E.P.I., material de neteja, balises, equips d'il·luminació, contenidors o maquinària per a un desplegament ràpid d'equips especialitzats de neteja.

Un any després la catàstrofe del Prestige podria repetir-se en idèntiques condicions.

Per això, un any després Galiza serà de nou la humanitat que clama: <b>NUNCA M�IS!</b>



Manifestació Internacional
NUNCA MÃ?IS
16 de Novembre
Santiago de Compostela</b>





http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/57434/index.php
http://galiza.indymedia.org/n1nk+/es/index.html
Actes de Nunca Mais a Catalunya
28 oct 2003
Des de la Plataforma Nunca Mais de Catalunya estem organitzant també actes coincidint amb el primer aniversari de la catàstrofe. Ja us anirem informant a la nostra web, i aquí mateix.

Nunca Mais de Catalunya és una plataforma assemblearia i oberta a qualsevol que vulgui donar un cop de mà.

Ens cal gent per continuar denunciant que el PP va *perdre* les eleccions a Galiza el passat mes de maig, que Galiza no és només Muxia.

Que no s'ha pres cap mesura preventiva. Un accident en idèntiques condicions pot passar en qualsevol moment, a qualsevol lloc.

Que a Galiza s'han quedat sense voluntaris, i les platges continuen fetes una merda. Que no interessa que hi vagin testimonis a veure la realitat.

I cal pressionar, sortir al carrer, denunciar, per portar la comissió d'investigació al parlament europeu tan enllà com sigui possible, dintre de les nostres possibilitats.

No ens donem per vençuts. Ãs una qüestió de dignitat. NUNCA MÃ?IS!!!

www.nuncamaisdecatalunya.org
Assamblea cada dimarts a les 20h

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more