|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: antifeixisme : altres temes |
|
Digues la teva davant les eleccions catalanes!
|
|
per Kaosenlared
Correu-e: kaosenlared ARROBA kaosenlared.net (verificat)
Adreça: Kaosenlared.net - RÃ dio Kaos: C/ Sant Crispin, 182 bis (08222). Ca N'Anglada, Terrassa, Barcelona |
27 oct 2003
|
Per parlar de tot això la gent de “Rojos i Roges� us convidem a participar en la TERTÚLIA ROJA que celebrarem el proper 30 d’octubre, dijous, a les 19:30 h al CASAL DE LA DONA (C/ Galileu, 119 TERRASSA).
TERTÚLIA ROJA
Molta gent d’esquerres, molta joventut, s’interroga sobre les properes eleccions autonòmiques. Hi ha molt desencant amb l’esquerra oficial, que es presenta demanant una “majoria d’esquerres�.
Hi ha moltes preguntes a fer-se:
Quin és el lloc d’aquestes eleccions?
Què defensen les forces polÃtiques?
Què representaria un govern presidit per Maragall?
Quina sortida tenim la gent d’esquerres? |
Castellano
TERTULIA ROJA
Mucha gente de izquierdas, mucha juventud, se interroga sobre las próximas elecciones autonómicas. Hay mucho desencanto con la izquierda oficial, que se presenta pidiendo una “mayorÃa de izquierdasâ€?.
Hay muchas preguntas a hacerse:
Cuál es el sitio de estas elecciones?
Qué defienden las fuerzas polÃticas?
Qué representarÃa uno gobierno presidido por Maragall?
Qué salida tenemos la gente d’izquierdas?
Para hablar de todo esto la gente de "Rojos y Rojas� os invitamos a participar en la TERTULIA ROJA que celebraremos el próximo 30 d’octubre, jueves, a las 19:30 h CASAL DE LA DONA (C/ Galileu, 119 TERRASSA).
Propuesta de Rojos i Roges
+ info para el debate
En realidad, hay mucha gente que no se ve representada, en particular entre la juventud. Gente que, con buenas razones, se debate entre no votar o hacerlo, como “mal menor�, a las candidaturas más a la izquierda, com IC-EUiA.. Desgraciadamente, la situación no ha permitido aún la expressión de una alternativa donde confluyan los diferentes sectores y fuerzas anticapitalistas.
Una alternativa con un programa claro y radical en defensa de los intereses immediatos de los trabajadores/as y las capas populares: Salario MÃnimo de 1000 €; ninguna pensión por debajo del Salario MÃnimo; prohibición legal de los despidos en empresas con beneficios; abolición de la precariedad; ninguna privatización de servicios públicos; medidas que graven las plusvalÃas de los grandes especuladores, permitan expropiar los pisos vacÃos que monopolizan en sus manos y lleven a término planes ambiciosos de vivienda pública, garantizando un precio de la vivienda que no supere el 25% de los ingresos de una familia trabajadora; una fiscalidad progresiva que, grabando a los que más tienen, permita financiar estas medidas; defensa del catalán; derogación de la legislación antirrepresiva y de la ley de extranjerÃa; una ley electoral democratica y medidas para un desarrollo sostenible.
Queremos una alternativa que ponga el centro en la movilización social, porque no hay otro camino ni garantÃa para conquistar las reivindicaciones. Que levante al mismo tiempo la bandera de la transformación socialista, de las libertades nacionales y de una Europa de los trabajadores/as y de los pueblos.
Una alternativa donde la participación electoral sea un episodio de la lucha polÃtica y no la vÃa de solución de los males del capitalismo. Una alternativa donde todo cargo electo sea portavoz de la movilización social, acepte unos sueldos decididos democráticamente y tenga siempre su cargo a disposición de las bases.
Estas elecciones son un llamamiento a avanzar en la acumulación de fuerzas y a comenzar a dar pasos hacia la formación de un bloque alternativo de los diferentes movimientos y fuerzas anticapitalistas. Rojos i Roges comprometemos nuestro esfuerzo en esta tarea fundamental. Adelante.
ANTE LAS ELECCIONES AUTONÓMICAS CATALANAS
El próximo 16 de novembre tenemos elecciones autonómicas. No son unas elecciones más. En esta ocasión CiU, la derecha nacionalista que nos ha puesto a la cola en inversiones sociales y en cabeza de la privatización de la salud y la educación, puede perder la Generalitat, con miles de cargos en juego. También por primera vez, la reforma estatutaria se ha convertido en la estrella electoral.
LAS REIVINDICACIONES DE LA CLASE TRABAJADORA Y LA JUVENTUD, AUSENTES
Pero mientras hablan de la reforma estatutaria, las grandes reivindicaciones sociales brillan por su ausencia. ¿Dónde están las medidas para prohibir los despidos de empresas con beneficios que, como Telefónica, destruyen miles de empleos estables para sustituirlos por precarios, o que cierran factorÃas, com Valeo, para llevarlas a paÃses con mano de obra más barata? ¿Dónde están las medidas para acabar radicalmente con la precariedad masiva de la juventud y los bajos salarios? ¿Dónde está el compromiso de acabar con los contratos-basura en la Administración? ¿Dónde está la propuesta para elevar sustancialmente el Salario MÃnimo, que no llega a las 86.000 pesetas mensuales? ¿Dónde están las medidas para acabar con una siniestralidad laboral con un saldo de dos trabajadores muertos por dia?
Tampoco las propuestas sobre la vivienda van a la raÃz: los grandes intereses de un puñado de especuladores que se enriquecen masivamente a costa de la clase trabajadora. CiU y PSOE-PSC acaban de aprobar, junto al PP, el proyecto de un nuevo y grave recorte de las pensiones para la próxima legislatura. No saben acaso que el 70% de las pensiones está para debajo del salario mÃnimo? Han dado también apoyo a la ley de extranjerÃa del PP, que condena al apartheid a 100.000 inmigrantes sin papeles, ocupados en el paÃs en condiciones de precariedad extrema.Tampoco nadie cuestiona la enorme suma de subvenciones a la escuela privada, mientras la pública se va deteriorando curso a curso.
No es sorprendente que tanto CiU como PSC manifiesten su acuerdo con un proyecto de Constitución europea que consagra una Europa neoliberal y enemiga de los pueblos.
Rojos y Roges no estamos de acuerdo con aquellos que utilizan la reforma del Estatuto como cortina de humo de las reivindicaciones sociales. Ni tampoco con los que, en nombre de éstas, dejan de lado la lucha por los derechos nacionales de Catalunya. Nos negamos a separar la lucha por las reivindicaciones sociales de la lucha por los derechos nacionales. Las reivindicaciones de la clase trabajadora y las capas populares no encajan en el Estatut ni en la Constitución monà rquica. Es por eso que defendemos el derecho a la autodeterminación, un derecho sin el que nunca habrá una unión libre entre los pueblos del Estado español.
REFORMAS DEL ESTATUTO QUE AL FINAL... SE DECIDEN EN MADRID
La reforma del Estatuto es presentada como la respuesta de la sociedad catalana al agresivo españolismo de Aznar, que ha creado un profundo descontento popular y ha provocado, incluso, el disgusto de sectores de la burguesÃa catalana, marginada por un Estado central que se identifica con los intereses de la gran banca y las multinacionales españolas.
En realidad, los proyectos de reforma del Estatuto que se presentan, responden a las inquietudes de estos sectores de la burguesÃa catalana y a la voluntad de canalizar, a la vez, el descontento popular.
No es estraño, asÃ, que las reformas propuestas tengan como lÃmite la aceptación de la Constitución monárquica y el sometimiento a la última voluntad de las Cortes españolas. Hablar, en este contexto, del derecho a la autodeterminación es un sarcasmo. Las fuerzas polÃticas catalanas no han tenido siquiera el valor de plantear, como Ibarretxe, que si no hay acuerdo en la negociación con Madrid pondrán a referéndum el proyecto del Parlament.
Tampoco nadie dice que para conquistar los derechos nacionales hará falta romper con una Constitución que niega el derecho a la autodeterminación y legitima unas estructuras de poder antidemocráticas que nunca permitirán la libertad de los pueblos.
Qué credibilitad puede tener CiU hablando de autodeterminación, después de su prolongada alianza con el PP, que repetirÃa si tuviera ocasión? ¿Y Maragall, que lo fÃa todo al acuerdo del PSOE, un partido nacionalista-españolista que se alinea con el PP contra la autodeterminación de los vascos y que no va más allà de una módica reforma del Senado?. También es preciso dudar de la firmeza de ERC cuando condiciona su Estatut al supremo objectivo de entrar, de la mano de CiU o de Maragall, al Gobierno de la Generalitat. Es parecido el caso d’IC-EUiA, que supedita su programa a convertirse en el socio menor de un gobierno Maragall.
UNA IZQUIERDA INTEGRADA EN EL SISTEMA: “NO ÉS AIXÒ COMPANYS�
Maragall, mientras pide el voto de las barriadas para un “gobierno de progresoâ€?, se dirige a los grandes empresarios catalanes para decirles que “no han de tener miedo al cambioâ€?. Se declara a favor de la flexibilidad laboral y las subvenciones a la escuela privada y se define como «socialista liberal». No ha excluÃdo, incluso, una futura coalición con CiU. No nos ha de extrañar, entonces, que el Presidente de la patronal catalana declare que “los empresarios no temen un gobierno presidido por Maragallâ€?.
Por eso no creemos que la participación de IC-EUiA en un gobierno Maragall garantice “un cambio de verdad�. Porque una cosa es cerrar el paso a un gobierno de la derecha y otra, bien distinta, participar en el gobierno Maragall. Esta presencia, en lugar de modificar el carà cter social-liberal del gobierno, servirá para legitimarlo ante los sectores populares.
ERC, por su parte, según se aproximan las elecciones, gira más y más a la derecha, impulsada para la ambición de Carod Rovira de presidir la Generalitat. Carod, dirigiéndose a los empresarios de la Cambra de Comerç de Barcelona, les dijo que la participación d’ERC en el Gobierno no serÃa un problema para ellos sino un motivo de alegrÃa porque “alguno de los suyos consigue el poderâ€?. También les aseguró que ERC, como no tiene “antecedentes marxistasâ€?, es “mucho más abiertaâ€? para “conectar con el espÃritu emprendedor de los empresariosâ€?. Cuesta diferenciar una polÃtica asà del pujolismo.
UNA IZQUIERDA ALTERNATIVA: HAY QUE AVANZAR HACIA LA CREACIÓN DE UN BLOQUE ANTICAPITALISTA E INTERNACIONALISTA
No estamos de acuerdo ni con los programas ni con los autores, polÃticos que han hecho de la polÃtica institucional una carrera magnÃficament retribuida (cobran 80.000 € anuales de media, por eso no tienen prisa y proponen pensiones y rentas de 5.000 euros/año para los demás). Ahora nos piden un nuevo cheque en blanco para cuatro años, en una campaña electoral multimillonaria, diseñada por expertos del marketing, que presentan como la máxima expressión de una falsa democrà cia en la que no nos vemos representados. Rojos y Roges entendemos que ninguno de los partidos que se presentan merece ser votado por sà mismo. |
Mira també:
http://www.kaosenlared.net
|
Comentaris
|
Per una sensibilitat transversal i multifactorial
|
|
per carles. |
28 oct 2003
|
Enhorabona per la proposta d'aquest debat rigorós. Una abraçada.
Hi ha un moment on dieu "DEFENSA DEL CATAL�N". Doncs la millor forma de defensar-lo és usar-lo (el PP a València també fan discursos en esoanyol i entremig diuen que defensaran la llengua); per això ho copiat tot el text, l'he posat a www.internostrum.com i amb 2 segons l'he tingut traduït al català :
Proposta de Rojos *i *Roges
+ *info per al debat
En realitat, hi ha molta gent que no es veu representada, en particular entre la joventut. Gent que, amb bones raons, es debat entre no votar o fer-lo, com “mal menor�, a les candidatures més a l'esquerra, *com *IC-*EUiA.. Desgraciadament, la situació no ha permès encara la *expressió d'una alternativa on conflueixin els diferents sectors i forces *anticapitalistes.
Una alternativa amb un programa clar i radical en defensa dels interessos *immediats dels treballadors/as i les capes populars: Salari MÃnim de 1000 €; cap pensió per sota del Salari MÃnim; prohibició legal dels acomiadaments en empreses amb beneficis; abolició de la precarietat; cap privatització de serveis públics; mesures que gravin les plusvà lues dels grans especuladors, permetin expropiar els pisos buits que monopolitzen en les seves mans i duguin a terme plans ambiciosos d'habitatge públic, garantint un preu de l'habitatge que no superi el 25% dels ingressos d'una famÃlia treballadora; una fiscalitat progressiva que, gravant als quals més tenen, permeti finançar aquestes mesures; defensa del català ; derogació de la legislació *antirrepressiva i de la llei d'estrangeria; una llei electoral *democrà tica i mesures per a un desenvolupament sostenible.
Volem una alternativa que posi el centre en la mobilització social, perquè no hi ha altre camà ni garantia per a conquerir les reivindicacions. Que llevant al mateix temps la bandera de la transformació socialista, de les llibertats nacionals i d'una Europa dels treballadors/as i dels pobles.
Una alternativa on la participació electoral sigui un episodi de la lluita polÃtica i no la via de solució dels mals del capitalisme. Una alternativa on tot cà rrec electe sigui portaveu de la mobilització social, accepti uns sous decidits democrà ticament i tingui sempre el seu cà rrec a la disposició de les bases.
Aquestes eleccions són una crida a avançar en l'acumulació de forces i a començar a donar passos cap a la formació d'un bloc alternatiu dels diferents moviments i forces *anticapitalistes. Rojos *i *Roges comprometem el nostre esforç en aquesta tasca fonamental. Avant.
DAVANT LES ELECCIONS AUTONÃ’MIQUES CATALANES
El pròxim 16 de *novembre tenim eleccions autonòmiques. No són unes eleccions més. En aquesta ocasió CIU, la dreta nacionalista que ens ha posat a la cua en inversions socials i al capdavant de la privatització de la salut i l'educació, pot perdre la *Generalitat, amb milers de cà rrecs en joc. També per primera vegada, la reforma estatutà ria s'ha convertit en l'estrella electoral.
LES REIVINDICACIONS DE LA CLASSE TREBALLADORA I LA JOVENTUT, ABSENTS
Però mentre parlen de la reforma estatutà ria, les grans reivindicacions socials brillen per la seva absència. ¿On estan les mesures per a prohibir els acomiadaments d'empreses amb beneficis que, com Telefònica, destrueixen milers d'ocupacions estables per a substituir-los per precaris, o que tanquen factories, *com *Valeo, per a dur-les a països amb mà d'obra més barata? ¿On estan les mesures per a acabar radicalment amb la precarietat massiva de la joventut i els baixos salaris? ¿On està el compromÃs d'acabar amb els contractes-escombraries en l'Administració? ¿On està la proposta per a elevar substancialment el Salari MÃnim, que no arriba a les 86.000 pessetes mensuals? ¿On estan les mesures per a acabar amb una sinistralitat laboral amb un saldo de dos treballadors morts per *dia?
Tampoc les propostes sobre l'habitatge van a l'arrel: els grans interessos d'un grapat d'especuladors que s'enriqueixen massivament a costa de la classe treballadora. CIU i PSOE-*PSC acaben d'aprovar, al costat del PP, el projecte d'un nou i greu retallada de les pensions per a la pròxima legislatura. No saben per ventura que el 70% de les pensions està per a sota salari mÃnim? Han donat també suport a la llei d'estrangeria del PP, que condemna al *apartheid a 100.000 immigrants sense papers, ocupats en el paÃs en condicions de precarietat extrema.Tampoc ningú qüestiona l'enorme suma de subvencions a l'escola privada, mentre la pública es va deteriorant curs a curs.
No és sorprenent que tant CIU com *PSC manifestin el seu acord amb un projecte de Constitució europea que consagra una Europa neoliberal i enemiga dels pobles.
Rojos i *Roges no estem d'acord amb aquells que utilitzen la reforma de l'Estatut com cortina de fum de les reivindicacions socials. Ni tampoc amb els quals, en nom d'aquestes, deixen de costat la lluita pels drets nacionals de Catalunya. Ens vam negar a separar la lluita per les reivindicacions socials de la lluita pels drets nacionals. Les reivindicacions de la classe treballadora i les capes populars no encaixen en el *Estatut ni en la Constitució *monà rquica. És per això que defensem el dret a l'autodeterminació, un dret sense el qual mai haurà una unió lliure entre els pobles de l'Estat espanyol.
REFORMES DE L'ESTATUT QUE AL FINAL... ES DECIDEIXEN EN MADRID
La reforma de l'Estatut és presentada com la resposta de la societat catalana a l'agressiu *españolismo d'Aznar, que ha creat un profund descontentament popular i ha provocat, fins i tot, el disgust de sectors de la burgesia catalana, marginada per un Estat central que s'identifica amb els interessos de la gran banca i les multinacionals espanyoles.
En realitat, els projectes de reforma de l'Estatut que es presenten, responen a les inquietuds d'aquests sectors de la burgesia catalana i a la voluntat de canalitzar, alhora, el descontentament popular.
No és *estrany, aixÃ, que les reformes proposades tinguin com lÃmit l'acceptació de la Constitució monà rquica i la submissió a l'última voluntat de les Corts espanyoles. Parlar, en aquest context, del dret a l'autodeterminació és un sarcasme. Les forces polÃtiques catalanes no han tingut si més no el valor de plantejar, com Ibarretxe, que si no hi ha acord en la negociació amb Madrid posaran a referèndum el projecte del *Parlament.
Tampoc ningú diu que per a conquerir els drets nacionals farà mancada trencar amb una Constitució que nega el dret a l'autodeterminació i legitima unes estructures de poder antidemocrà tiques que mai permetran la llibertat dels pobles.
Quin *credibilitad pot tenir CIU parlant d'autodeterminació, després de la seva perllongada aliança amb el PP, que repetiria si tingués ocasió? ¿I *Maragall, que ho fia tot a l'acord del PSOE, un partit nacionalista-espanyolista que s'alinea amb el PP contra l'autodeterminació dels bascos i que no va més *allà d'una mòdica reforma del Senat?. També cal dubtar de la fermesa de *ERC quan condiciona el seu *Estatut al suprem *objectiu d'entrar, de la mà de CIU o de *Maragall, al Govern de la *Generalitat. És semblat el cas d’*IC-*EUiA, que supedita el seu programa a convertir-se en el soci menor d'un govern *Maragall.
UNA ESQUERRA INTEGRADA EN EL SISTEMA: “NO *ÉS *AIXÒ COMPANYS�
*Maragall, mentre demana el vot de les barriades per a un “govern de progrés�, es dirigeix als grans empresaris catalans per a dir-los que “no han de tenir por al canvi�. Es declara a favor de la flexibilitat laboral i les subvencions a l'escola privada i es defineix com «socialista liberal». No ha exclòs, fins i tot, una futura coalició amb CIU. No ens ha d'estranyar, aleshores, que el President de la patronal catalana declari que “els empresaris no temen un govern presidit per *Maragall�.
Per això no creiem que la participació de *IC-*EUiA en un govern *Maragall garanteixi “un canvi de debò�. Perquè una cosa és tancar el pas a un govern de la dreta i una altra, bé distinta, participar en el govern *Maragall. Aquesta presència, en lloc de modificar el *carà cter social-liberal del govern, servirà per a legitimar-lo davant els sectors populars.
*ERC, per la seva banda, segons s'aproximen les eleccions, gira més i més a la dreta, impulsada per a l'ambició de *Carod Rovira de presidir la *Generalitat. *Carod, dirigint-se als empresaris de la *Cambra de *Comerç de Barcelona, els va dir que la participació d’*ERC en el Govern no seria un problema per a ells sinó un motiu d'alegria perquè “algun dels seus aconsegueix el poderâ€?. També els va assegurar que *ERC, com no té “antecedents marxistesâ€?, és “molt més obertaâ€? per a “connectar amb l'esperit emprenedor dels empresarisâ€?. Costa diferenciar una polÃtica aixà del *pujolisme.
UNA ESQUERRA ALTERNATIVA: CAL AVANÇAR CAP A LA CREACIÓ D'UN BLOC *ANTICAPITALISTA I *INTERNACIONALISTA
No estem d'acord ni amb els programes ni amb els autors, polÃtics que han fet de la polÃtica institucional una carrera *magnÃficament retribuïda (cobren 80.000 € anuals de mitjana, per això no tenen pressa i proposen pensions i rendes de 5.000 euros/any per als altres). Ara ens demanen un nou xec en blanc per a quatre anys, en una campanya electoral *multimillonà ria, dissenyada per experts del mà rqueting, que presenten com la mà xima *expressió d'una falsa *democrà cia en la qual no ens veiem representats. Rojos i *Roges entenem que cap dels partits que es presenten mereix ser votat per si mateix. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
