Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : altres temes
Digues la teva davant les eleccions catalanes!
27 oct 2003
Per parlar de tot això la gent de âRojos i Rogesâ? us convidem a participar en la TERTÃLIA ROJA que celebrarem el proper 30 dâoctubre, dijous, a les 19:30 h al CASAL DE LA DONA (C/ Galileu, 119 TERRASSA).

TERTÃLIA ROJA
Molta gent dâesquerres, molta joventut, sâinterroga sobre les properes eleccions autonòmiques. Hi ha molt desencant amb lâesquerra oficial, que es presenta demanant una âmajoria dâesquerresâ?.
Hi ha moltes preguntes a fer-se:
Quin és el lloc dâaquestes eleccions?
Què defensen les forces polítiques?
Què representaria un govern presidit per Maragall?
Quina sortida tenim la gent dâesquerres?
Castellano

TERTULIA ROJA

Mucha gente de izquierdas, mucha juventud, se interroga sobre las próximas elecciones autonómicas. Hay mucho desencanto con la izquierda oficial, que se presenta pidiendo una âmayoría de izquierdasâ?.

Hay muchas preguntas a hacerse:

Cuál es el sitio de estas elecciones?
Qué defienden las fuerzas políticas?
Qué representaría uno gobierno presidido por Maragall?
Qué salida tenemos la gente dâizquierdas?

Para hablar de todo esto la gente de "Rojos y Rojasâ? os invitamos a participar en la TERTULIA ROJA que celebraremos el próximo 30 dâoctubre, jueves, a las 19:30 h CASAL DE LA DONA (C/ Galileu, 119 TERRASSA).


Propuesta de Rojos i Roges
+ info para el debate
En realidad, hay mucha gente que no se ve representada, en particular entre la juventud. Gente que, con buenas razones, se debate entre no votar o hacerlo, como âmal menorâ?, a las candidaturas más a la izquierda, com IC-EUiA.. Desgraciadamente, la situación no ha permitido aún la expressión de una alternativa donde confluyan los diferentes sectores y fuerzas anticapitalistas.

Una alternativa con un programa claro y radical en defensa de los intereses immediatos de los trabajadores/as y las capas populares: Salario Mínimo de 1000 â¬; ninguna pensión por debajo del Salario Mínimo; prohibición legal de los despidos en empresas con beneficios; abolición de la precariedad; ninguna privatización de servicios públicos; medidas que graven las plusvalías de los grandes especuladores, permitan expropiar los pisos vacíos que monopolizan en sus manos y lleven a término planes ambiciosos de vivienda pública, garantizando un precio de la vivienda que no supere el 25% de los ingresos de una familia trabajadora; una fiscalidad progresiva que, grabando a los que más tienen, permita financiar estas medidas; defensa del catalán; derogación de la legislación antirrepresiva y de la ley de extranjería; una ley electoral democratica y medidas para un desarrollo sostenible.
Queremos una alternativa que ponga el centro en la movilización social, porque no hay otro camino ni garantía para conquistar las reivindicaciones. Que levante al mismo tiempo la bandera de la transformación socialista, de las libertades nacionales y de una Europa de los trabajadores/as y de los pueblos.
Una alternativa donde la participación electoral sea un episodio de la lucha política y no la vía de solución de los males del capitalismo. Una alternativa donde todo cargo electo sea portavoz de la movilización social, acepte unos sueldos decididos democráticamente y tenga siempre su cargo a disposición de las bases.

Estas elecciones son un llamamiento a avanzar en la acumulación de fuerzas y a comenzar a dar pasos hacia la formación de un bloque alternativo de los diferentes movimientos y fuerzas anticapitalistas. Rojos i Roges comprometemos nuestro esfuerzo en esta tarea fundamental. Adelante.

ANTE LAS ELECCIONES AUTONÃMICAS CATALANAS

El próximo 16 de novembre tenemos elecciones autonómicas. No son unas elecciones más. En esta ocasión CiU, la derecha nacionalista que nos ha puesto a la cola en inversiones sociales y en cabeza de la privatización de la salud y la educación, puede perder la Generalitat, con miles de cargos en juego. También por primera vez, la reforma estatutaria se ha convertido en la estrella electoral.

LAS REIVINDICACIONES DE LA CLASE TRABAJADORA Y LA JUVENTUD, AUSENTES

Pero mientras hablan de la reforma estatutaria, las grandes reivindicaciones sociales brillan por su ausencia. ¿Dónde están las medidas para prohibir los despidos de empresas con beneficios que, como Telefónica, destruyen miles de empleos estables para sustituirlos por precarios, o que cierran factorías, com Valeo, para llevarlas a países con mano de obra más barata? ¿Dónde están las medidas para acabar radicalmente con la precariedad masiva de la juventud y los bajos salarios? ¿Dónde está el compromiso de acabar con los contratos-basura en la Administración? ¿Dónde está la propuesta para elevar sustancialmente el Salario Mínimo, que no llega a las 86.000 pesetas mensuales? ¿Dónde están las medidas para acabar con una siniestralidad laboral con un saldo de dos trabajadores muertos por dia?
Tampoco las propuestas sobre la vivienda van a la raíz: los grandes intereses de un puñado de especuladores que se enriquecen masivamente a costa de la clase trabajadora. CiU y PSOE-PSC acaban de aprobar, junto al PP, el proyecto de un nuevo y grave recorte de las pensiones para la próxima legislatura. No saben acaso que el 70% de las pensiones está para debajo del salario mínimo? Han dado también apoyo a la ley de extranjería del PP, que condena al apartheid a 100.000 inmigrantes sin papeles, ocupados en el país en condiciones de precariedad extrema.Tampoco nadie cuestiona la enorme suma de subvenciones a la escuela privada, mientras la pública se va deteriorando curso a curso.
No es sorprendente que tanto CiU como PSC manifiesten su acuerdo con un proyecto de Constitución europea que consagra una Europa neoliberal y enemiga de los pueblos.
Rojos y Roges no estamos de acuerdo con aquellos que utilizan la reforma del Estatuto como cortina de humo de las reivindicaciones sociales. Ni tampoco con los que, en nombre de éstas, dejan de lado la lucha por los derechos nacionales de Catalunya. Nos negamos a separar la lucha por las reivindicaciones sociales de la lucha por los derechos nacionales. Las reivindicaciones de la clase trabajadora y las capas populares no encajan en el Estatut ni en la Constitución monàrquica. Es por eso que defendemos el derecho a la autodeterminación, un derecho sin el que nunca habrá una unión libre entre los pueblos del Estado español.


REFORMAS DEL ESTATUTO QUE AL FINAL... SE DECIDEN EN MADRID

La reforma del Estatuto es presentada como la respuesta de la sociedad catalana al agresivo españolismo de Aznar, que ha creado un profundo descontento popular y ha provocado, incluso, el disgusto de sectores de la burguesía catalana, marginada por un Estado central que se identifica con los intereses de la gran banca y las multinacionales españolas.
En realidad, los proyectos de reforma del Estatuto que se presentan, responden a las inquietudes de estos sectores de la burguesía catalana y a la voluntad de canalizar, a la vez, el descontento popular.
No es estraño, así, que las reformas propuestas tengan como límite la aceptación de la Constitución monárquica y el sometimiento a la última voluntad de las Cortes españolas. Hablar, en este contexto, del derecho a la autodeterminación es un sarcasmo. Las fuerzas políticas catalanas no han tenido siquiera el valor de plantear, como Ibarretxe, que si no hay acuerdo en la negociación con Madrid pondrán a referéndum el proyecto del Parlament.
Tampoco nadie dice que para conquistar los derechos nacionales hará falta romper con una Constitución que niega el derecho a la autodeterminación y legitima unas estructuras de poder antidemocráticas que nunca permitirán la libertad de los pueblos.
Qué credibilitad puede tener CiU hablando de autodeterminación, después de su prolongada alianza con el PP, que repetiría si tuviera ocasión? ¿Y Maragall, que lo fía todo al acuerdo del PSOE, un partido nacionalista-españolista que se alinea con el PP contra la autodeterminación de los vascos y que no va más allà de una módica reforma del Senado?. También es preciso dudar de la firmeza de ERC cuando condiciona su Estatut al supremo objectivo de entrar, de la mano de CiU o de Maragall, al Gobierno de la Generalitat. Es parecido el caso dâIC-EUiA, que supedita su programa a convertirse en el socio menor de un gobierno Maragall.


UNA IZQUIERDA INTEGRADA EN EL SISTEMA: âNO ÃS AIXÃ COMPANYSâ?

Maragall, mientras pide el voto de las barriadas para un âgobierno de progresoâ?, se dirige a los grandes empresarios catalanes para decirles que âno han de tener miedo al cambioâ?. Se declara a favor de la flexibilidad laboral y las subvenciones a la escuela privada y se define como «socialista liberal». No ha excluído, incluso, una futura coalición con CiU. No nos ha de extrañar, entonces, que el Presidente de la patronal catalana declare que âlos empresarios no temen un gobierno presidido por Maragallâ?.
Por eso no creemos que la participación de IC-EUiA en un gobierno Maragall garantice âun cambio de verdadâ?. Porque una cosa es cerrar el paso a un gobierno de la derecha y otra, bien distinta, participar en el gobierno Maragall. Esta presencia, en lugar de modificar el caràcter social-liberal del gobierno, servirá para legitimarlo ante los sectores populares.
ERC, por su parte, según se aproximan las elecciones, gira más y más a la derecha, impulsada para la ambición de Carod Rovira de presidir la Generalitat. Carod, dirigiéndose a los empresarios de la Cambra de Comerç de Barcelona, les dijo que la participación dâERC en el Gobierno no sería un problema para ellos sino un motivo de alegría porque âalguno de los suyos consigue el poderâ?. También les aseguró que ERC, como no tiene âantecedentes marxistasâ?, es âmucho más abiertaâ? para âconectar con el espíritu emprendedor de los empresariosâ?. Cuesta diferenciar una política así del pujolismo.

UNA IZQUIERDA ALTERNATIVA: HAY QUE AVANZAR HACIA LA CREACIÃN DE UN BLOQUE ANTICAPITALISTA E INTERNACIONALISTA

No estamos de acuerdo ni con los programas ni con los autores, políticos que han hecho de la política institucional una carrera magníficament retribuida (cobran 80.000 ⬠anuales de media, por eso no tienen prisa y proponen pensiones y rentas de 5.000 euros/año para los demás). Ahora nos piden un nuevo cheque en blanco para cuatro años, en una campaña electoral multimillonaria, diseñada por expertos del marketing, que presentan como la máxima expressión de una falsa democràcia en la que no nos vemos representados. Rojos y Roges entendemos que ninguno de los partidos que se presentan merece ser votado por sí mismo.
Mira també:
http://www.kaosenlared.net

Comentaris

Per una sensibilitat transversal i multifactorial
28 oct 2003
Enhorabona per la proposta d'aquest debat rigorós. Una abraçada.

Hi ha un moment on dieu "DEFENSA DEL CATAL�N". Doncs la millor forma de defensar-lo és usar-lo (el PP a València també fan discursos en esoanyol i entremig diuen que defensaran la llengua); per això ho copiat tot el text, l'he posat a www.internostrum.com i amb 2 segons l'he tingut traduït al català:

Proposta de Rojos *i *Roges
+ *info per al debat

En realitat, hi ha molta gent que no es veu representada, en particular entre la joventut. Gent que, amb bones raons, es debat entre no votar o fer-lo, com âmal menorâ?, a les candidatures més a l'esquerra, *com *IC-*EUiA.. Desgraciadament, la situació no ha permès encara la *expressió d'una alternativa on conflueixin els diferents sectors i forces *anticapitalistes.

Una alternativa amb un programa clar i radical en defensa dels interessos *immediats dels treballadors/as i les capes populars: Salari Mínim de 1000 â¬; cap pensió per sota del Salari Mínim; prohibició legal dels acomiadaments en empreses amb beneficis; abolició de la precarietat; cap privatització de serveis públics; mesures que gravin les plusvàlues dels grans especuladors, permetin expropiar els pisos buits que monopolitzen en les seves mans i duguin a terme plans ambiciosos d'habitatge públic, garantint un preu de l'habitatge que no superi el 25% dels ingressos d'una família treballadora; una fiscalitat progressiva que, gravant als quals més tenen, permeti finançar aquestes mesures; defensa del català; derogació de la legislació *antirrepressiva i de la llei d'estrangeria; una llei electoral *democràtica i mesures per a un desenvolupament sostenible.

Volem una alternativa que posi el centre en la mobilització social, perquè no hi ha altre camí ni garantia per a conquerir les reivindicacions. Que llevant al mateix temps la bandera de la transformació socialista, de les llibertats nacionals i d'una Europa dels treballadors/as i dels pobles.

Una alternativa on la participació electoral sigui un episodi de la lluita política i no la via de solució dels mals del capitalisme. Una alternativa on tot càrrec electe sigui portaveu de la mobilització social, accepti uns sous decidits democràticament i tingui sempre el seu càrrec a la disposició de les bases.

Aquestes eleccions són una crida a avançar en l'acumulació de forces i a començar a donar passos cap a la formació d'un bloc alternatiu dels diferents moviments i forces *anticapitalistes. Rojos *i *Roges comprometem el nostre esforç en aquesta tasca fonamental. Avant.

DAVANT LES ELECCIONS AUTONÃMIQUES CATALANES

El pròxim 16 de *novembre tenim eleccions autonòmiques. No són unes eleccions més. En aquesta ocasió CIU, la dreta nacionalista que ens ha posat a la cua en inversions socials i al capdavant de la privatització de la salut i l'educació, pot perdre la *Generalitat, amb milers de càrrecs en joc. També per primera vegada, la reforma estatutària s'ha convertit en l'estrella electoral.

LES REIVINDICACIONS DE LA CLASSE TREBALLADORA I LA JOVENTUT, ABSENTS

Però mentre parlen de la reforma estatutària, les grans reivindicacions socials brillen per la seva absència. ¿On estan les mesures per a prohibir els acomiadaments d'empreses amb beneficis que, com Telefònica, destrueixen milers d'ocupacions estables per a substituir-los per precaris, o que tanquen factories, *com *Valeo, per a dur-les a països amb mà d'obra més barata? ¿On estan les mesures per a acabar radicalment amb la precarietat massiva de la joventut i els baixos salaris? ¿On està el compromís d'acabar amb els contractes-escombraries en l'Administració? ¿On està la proposta per a elevar substancialment el Salari Mínim, que no arriba a les 86.000 pessetes mensuals? ¿On estan les mesures per a acabar amb una sinistralitat laboral amb un saldo de dos treballadors morts per *dia?

Tampoc les propostes sobre l'habitatge van a l'arrel: els grans interessos d'un grapat d'especuladors que s'enriqueixen massivament a costa de la classe treballadora. CIU i PSOE-*PSC acaben d'aprovar, al costat del PP, el projecte d'un nou i greu retallada de les pensions per a la pròxima legislatura. No saben per ventura que el 70% de les pensions està per a sota salari mínim? Han donat també suport a la llei d'estrangeria del PP, que condemna al *apartheid a 100.000 immigrants sense papers, ocupats en el país en condicions de precarietat extrema.Tampoc ningú qüestiona l'enorme suma de subvencions a l'escola privada, mentre la pública es va deteriorant curs a curs.

No és sorprenent que tant CIU com *PSC manifestin el seu acord amb un projecte de Constitució europea que consagra una Europa neoliberal i enemiga dels pobles.

Rojos i *Roges no estem d'acord amb aquells que utilitzen la reforma de l'Estatut com cortina de fum de les reivindicacions socials. Ni tampoc amb els quals, en nom d'aquestes, deixen de costat la lluita pels drets nacionals de Catalunya. Ens vam negar a separar la lluita per les reivindicacions socials de la lluita pels drets nacionals. Les reivindicacions de la classe treballadora i les capes populars no encaixen en el *Estatut ni en la Constitució *monàrquica. Ãs per això que defensem el dret a l'autodeterminació, un dret sense el qual mai haurà una unió lliure entre els pobles de l'Estat espanyol.

REFORMES DE L'ESTATUT QUE AL FINAL... ES DECIDEIXEN EN MADRID

La reforma de l'Estatut és presentada com la resposta de la societat catalana a l'agressiu *españolismo d'Aznar, que ha creat un profund descontentament popular i ha provocat, fins i tot, el disgust de sectors de la burgesia catalana, marginada per un Estat central que s'identifica amb els interessos de la gran banca i les multinacionals espanyoles.

En realitat, els projectes de reforma de l'Estatut que es presenten, responen a les inquietuds d'aquests sectors de la burgesia catalana i a la voluntat de canalitzar, alhora, el descontentament popular.

No és *estrany, així, que les reformes proposades tinguin com límit l'acceptació de la Constitució monàrquica i la submissió a l'última voluntat de les Corts espanyoles. Parlar, en aquest context, del dret a l'autodeterminació és un sarcasme. Les forces polítiques catalanes no han tingut si més no el valor de plantejar, com Ibarretxe, que si no hi ha acord en la negociació amb Madrid posaran a referèndum el projecte del *Parlament.

Tampoc ningú diu que per a conquerir els drets nacionals farà mancada trencar amb una Constitució que nega el dret a l'autodeterminació i legitima unes estructures de poder antidemocràtiques que mai permetran la llibertat dels pobles.

Quin *credibilitad pot tenir CIU parlant d'autodeterminació, després de la seva perllongada aliança amb el PP, que repetiria si tingués ocasió? ¿I *Maragall, que ho fia tot a l'acord del PSOE, un partit nacionalista-espanyolista que s'alinea amb el PP contra l'autodeterminació dels bascos i que no va més *allà d'una mòdica reforma del Senat?. També cal dubtar de la fermesa de *ERC quan condiciona el seu *Estatut al suprem *objectiu d'entrar, de la mà de CIU o de *Maragall, al Govern de la *Generalitat. Ãs semblat el cas dâ*IC-*EUiA, que supedita el seu programa a convertir-se en el soci menor d'un govern *Maragall.

UNA ESQUERRA INTEGRADA EN EL SISTEMA: âNO *ÃS *AIXÃ COMPANYSâ?

*Maragall, mentre demana el vot de les barriades per a un âgovern de progrésâ?, es dirigeix als grans empresaris catalans per a dir-los que âno han de tenir por al canviâ?. Es declara a favor de la flexibilitat laboral i les subvencions a l'escola privada i es defineix com «socialista liberal». No ha exclòs, fins i tot, una futura coalició amb CIU. No ens ha d'estranyar, aleshores, que el President de la patronal catalana declari que âels empresaris no temen un govern presidit per *Maragallâ?.

Per això no creiem que la participació de *IC-*EUiA en un govern *Maragall garanteixi âun canvi de debòâ?. Perquè una cosa és tancar el pas a un govern de la dreta i una altra, bé distinta, participar en el govern *Maragall. Aquesta presència, en lloc de modificar el *caràcter social-liberal del govern, servirà per a legitimar-lo davant els sectors populars.

*ERC, per la seva banda, segons s'aproximen les eleccions, gira més i més a la dreta, impulsada per a l'ambició de *Carod Rovira de presidir la *Generalitat. *Carod, dirigint-se als empresaris de la *Cambra de *Comerç de Barcelona, els va dir que la participació dâ*ERC en el Govern no seria un problema per a ells sinó un motiu d'alegria perquè âalgun dels seus aconsegueix el poderâ?. També els va assegurar que *ERC, com no té âantecedents marxistesâ?, és âmolt més obertaâ? per a âconnectar amb l'esperit emprenedor dels empresarisâ?. Costa diferenciar una política així del *pujolisme.

UNA ESQUERRA ALTERNATIVA: CAL AVANÃAR CAP A LA CREACIÃ D'UN BLOC *ANTICAPITALISTA I *INTERNACIONALISTA

No estem d'acord ni amb els programes ni amb els autors, polítics que han fet de la política institucional una carrera *magníficament retribuïda (cobren 80.000 ⬠anuals de mitjana, per això no tenen pressa i proposen pensions i rendes de 5.000 euros/any per als altres). Ara ens demanen un nou xec en blanc per a quatre anys, en una campanya electoral *multimillonària, dissenyada per experts del màrqueting, que presenten com la màxima *expressió d'una falsa *democràcia en la qual no ens veiem representats. Rojos i *Roges entenem que cap dels partits que es presenten mereix ser votat per si mateix.
Sindicat Terrassa