|
|
|
Anàlisi :: laboral |
|
En aquesta part del món capitalista que ens ha tocat viure, -Occident, la UE...-, en aparença vivim en “el millor dels mons possibles�.
|
|
per CGT Comité Confederal
Correu-e: baixc-p ARROBA cgt.es (no verificat!) |
25 oct 2003
|
|
Comunicat del Comitè Confederal de la CGT davant la situació actual. |
En aquesta part del món capitalista que ens ha tocat viure, -Occident, la UE...-, en aparença vivim en “el millor dels mons possibles�.
Aquests països, el nostre entre ells, tenen recollits en la Constitució drets socials com: el dret al treball, habitatge digne, ensenyament, sanitat, protecció social (pensions, prestacions d'atur, prestacions a l'exclusió i la pobresa), etc. Aquests drets socials són enunciats com universals, la qual cosa no deixa de ser un sarcasme polÃtic ja que milions de persones careixen d'ells i, especialment, els immigrants que ni tan sols gaudeixen del dret de ciutadania, quan són sustentadors de l'Estat de Benestar.
La realitat mostra que les polÃtiques econòmiques i socials europees no només contradiuen els mandats constitucionals sinó que, a més, manquen dels elements essencials de la democrà cia: justÃcia, igualtat i llibertat.
Les polÃtiques de desregulació del mercat laboral, sempre en nom de la “plena ocupacióâ€? com objectiu social, conformen una societat laboral cada dia més injusta on els senyals d'identitat són la vulnerabilitat i la por.
Les actuals polÃtiques neguen els nostres drets constitucionals. L'habitatge per a tots i totes, les pensions suficients per a les persones majors, la polÃtica d'atenció a la gent, l'educació, l'eradicació de l'exclusió social i de la pobresa...són transferides al mercat lliure generant retallades. De necessitats socials que cal cobrir universal i suficientment, passem “a serveisâ€? que hem de comprar.
La nostra realitat actual es caracteritza per:
- La nova organització del món laboral, ens duu a la socialització de part dels costos salarials de les empreses privades a través de la deslocalització de la producció, flexibilització, subcontractació i precarització.
- Reformes Laborals, acomiadaments individuals i acomiadaments col·lectius –ERO's-, (només en el 2003, es duen per davant 60.000 persones), els costos dels quals es transfereixen al sector públic, el qual ha de dedicar més diners per a transvasar-los al sector privat.
- Les polÃtiques de privatització i liberalització de sectors bà sics per a la població: comunicacions, energia, etc. I amenaça en altres sectors essencials com el ferrocarril i correus.
- L'atur, amb una taxa d'atur del 11,7%, es considera acceptable per a la bona marxa de l'economia, a pesar de ser superior en gairebé quatre punts a l'europea.
- La taxa de precarietat (contractació temporal + atur) afecta a gairebé el 50% de la població activa. Temporalitat + atur suposa l'augment de la desprotección social i polÃtica. A més les conseqüències es pateixen de forma diferent entre homes i dones: discriminació salarial i condicions de treball, major tendència cap a l'empobriment, etc.
- Deterioració de la salut i mort en el treball que colpeja de forma dramà tica als qui tenen un contracte precari o bé simplement ni tan sols en tenen.
- L'habitatge, bé necessari, es converteix en inaccessible, sobretot per a la joventut, o en una hipoteca durant tota la vida, per a la major part de la població.
- L'ensenyament públic, es reorienta cap al mercat de treball, es reforça el classisme i es devalua el sistema d'aprenentatge generant productors-consumidors de mercaderies, sense capacitat crÃtica.
- La sanitat pública retrocedeix en la seva qualitat, atenció i prestació. Àrees cada vegada més extenses passen a mans privades però es financen amb fons públics.
- Les pensions s'allunyen cada vegada més dels dos principis bà sics que regeixen el sistema públic: universals i suficients. Milions de persones estan condemnades a la pensió mÃnima. La privatització a través dels fons privats, surt reforçada amb les noves mesures adoptades per totes les forces polÃtiques parlamentà ries (renovació del Pacte de Toledo) i els Sindicats CC.OO i UGT. S'aposta per comptar amb tota la vida laboral per al cà lcul de les futures pensions.
- Les cobertures de prestacions d'atur no arriben al 50% de la població en atur; el Salari MÃnim Interprofesional està per sota dels mÃnims de supervivència, es retallen les prestacions socials, s'exclou als immigrants dels drets socials i de ciutadania.
- Els nous Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2004 s'orienten, una vegada més, en una sola direcció: subvencions empresarials per a la contractació i subordinació de la despesa social al compliment del Pacte d'Estabilitat (dèficit 0).
- Les polÃtiques per a tenir cura de la gent no existeixen o són Ãnfimes. Es nega el dret essencial a cuidar-nos i cuidar a familiars, persones depenents o discapacitats en condicions dignes. El problema és resolt per l'esforç col·lectiu, realitzat majorità riament per dones.
Els organismes supranacionales (FMI, BM, Comissió UE, OMC, OCDE, etc.), autèntics gestors d'aquest desordre, reprodueixen les mateixes receptes arreu del món: els diferents Estats intervenen drà sticament en aquesta reducció, el que significa actuar rebaixant les prestacions socials i implantant polÃtiques fiscals regressives.
Aquestes polÃtiques neoliberals produeixen pobresa, que afecta al 15% de la població de la Unió Europea, minvant la seva capacitat d'elecció, la seva participació democrà tica, generant desigualtat en les condicions d'accés a drets fonamentals, criminalitzant als moviments socials que resisteixen i retallant llibertats.
La quadratura del cercle que es pretén vendre per part dels Sindicats agrupats en la CES (l'Europa Social i amb plena ocupació) és la mateixa que ven el discurs neoliberal del sr. Aznar i del sr. Blair. No es pot seguir defensant que la sortida a les deficiències i falta de democrà cia del mercat sigui més mercat com propugnen els globalitzadors o mercat regulat com planteja la socialdemocracia.
Les persones que defensem la justÃcia, la igualtat, la garantia dels drets, la CGT... no podem quedar-nos només en una postura d'oposició a l'eliminació d'aquests drets socials.
Des de la CGT treballem i lluitem contra la injustÃcia, la desigualtat, la marginació, la desagregació social i qüestionem l'actual ordre econòmic tecnològic amb els seus immensos costos per a l'entorn, els recursos naturals i les formes de vida social.
Defensem una polÃtica de ciutadania social que implica el dret als béns socials per a tots i totes: educació, sanitat pública, pensions suficients, etc. I ho defensem com drets incondicionals i no arbitraris dels governs nacionals o supranacionales del moment.
Des de la CGT estem disposats a continuar amb totes les nostres forces aquesta tasca, com en la mesura de les nostres possibilitats venim fent-ho. Volem impulsar totes les actuacions que estiguin al nostre abast per a empènyer en aquesta direcció de major justÃcia i llibertat, de major igualtat i repartiment per a tots i totes. No és només una tasca de CGT, és una tasca solidà ria i de totes les persones.
Confederació General del Treball (CGT)
Comitè Confederal |
