Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Març»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : globalització neoliberal : corrupció i poder : guerra
Mosaic humà contra la Guerra d'Iraq
24 oct 2003
1.500 persones protesten a la plaça de Catalunya amb motiu de la Conferència de Donants de Madrid
f004mh01.jpg

El conflicte iraquià
Aturem la Guerra denuncia les mentides de la cimera

• 1.500 persones de la plataforma protesten a la plaça de Catalunya

 

Els concentrats, mentre formaven amb els seus cossos la paraula Mentiders! a la plaça de Catalunya. Foto: JOAN CORTADELLAS

   

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Unes 1.500 persones, convocades per la Plataforma Aturem la Guerra, es van concentrar ahir a la plaça de Catalunya de Barcelona, per protestar contra la Conferència de donants de Madrid i reclamar que no es destini ni un euro ni un soldat a l'ocupació de l'Iraq. "És la conferència dels negocis bruts", va dir l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, el primer orador de la concentració.
Oliveres va desgranar els noms de diverses empreses nord-americanes i espanyoles que es beneficiaran de la inversió a l'Iraq i va subratllar que els 35.000 milions d'euros (5,77 bilions de pessetes) que s'espera recaptar per a aquell país "són només la desena part del seu deute extern". "Si volen realment ajudar el poble iraquià --va remarcar--, seria ideal cancel.lar aquest deute". Els concentrats van aplaudir llargament el portaveu de la plataforma quan va advocar perquè Bush, Blair, Aznar i Saddam "siguin portats davant el Tribunal Penal Internacional i jutjats com a criminals de guerra".
Després de la seva intervenció, els concentrats, proveïts amb espelmes que el vent que feia insistia a apagar, van escenificar la frase Mentiders! La protesta es va acabar amb la lectura de poemes de Joan Brossa, Raimon, José Agustín Goytisolo, Mario Benedetti i altres, recitats per actors de la Plataforma de Cultura i Espectacles contra la Guerra.


Noticia publicada a la pàgina 004 de l'edició de Divendres, 24 d'octubre de 2003 de El Periódico - edición impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF


Mira també:
http://www.terra.es/personal9/jrlgillue

Comentaris

No em de deixar que ens desanimin
24 oct 2003
A les últimes convocatories contra la Guerra de l'Iraq ha anat davallant el nombre de participants. Tanmateix no em de deixar-nos vencer perl desanim. Cada persona es important i insustituible. Mantinguem la nostra denuncia de les mentides del govern del PP i de l'injusticia que s'ha comès i s'està cometent a Iraq.

MENTIDERS !!!!!!!!!!!!!!!!!!
Re: Mosaic humà contra la Guerra d'Iraq
24 oct 2003
Potser caldria preguntar-nos el perquè d'aquesta davallada.

Potser trobaríem que te alguna relació amb la cínica apropiació de la campanya per part de la esquerra institucional i la molt nostrada progresia bohèmia i llepaculs de BCN. Encapçalada, como no!, pel Psc-PsoE, i seguida per CCOO-UGT-IU-ElPais-El Periódicu-l'Ajuntafems... i demés xarxes clientelars que es resumeixen mediàticament en les galtes maquillades d'un tal Zapatero.
No us adoneu, els i les de la plataforma, que vau començar a perdre tota la credibilitat, és a dir tota la força, quan us vau deixar entabanar per aquesta colla de cínics?
salut
La culpa és dels mitjans de comunicació
24 oct 2003
L'explicació de la devallada en les manifestacions és que la convocatòria no és fa a través dels mitjans de comunicació tal com va passar el 15 de febrer.
Llavors hi havia eleccions municipals aprop i tots els mitjans del PSOE (SER, El País,...), del PSC (COMRàdio, Periodico,...), de CiU (Avui, Catalunya Radio, Catalunya Informació, TV3, C33...) van fer seva la convocatòria dels moviments socials per tal de desprestigiar al PP i recollir rèdits electorals. Tot el que surt als mitjans es fa opinió pública, de manera que molta gent se n'assabentava i a més es creava l'efecte "jo vaig a la mani, tu hi aniràs?", "sí, ja ho he vist a la tele, doncs jo vinc amb tu".
Ara, també podríem convocar a multituds, però la gent no se n'asseventa (només circulen les dades de quan i on es fa la concentració per internet i no es crea l'efecte que sigui de domini públic el fet que es fa la mani).
És un problema de difusió que, en la nostra societat, és massiva quan és a través dels mitjans de comunicació de masses.
Per aquest motiu la democràcia està "vigilada" o "controlada" subtilment pels mitjans de comunicació.
Aquest és l'esperit que hi ha darrera la creació de l'Assemblea de Comunicació Social (ACS) que vol tirar endavant una ràdio i una televisió dels moviments socials, perquè ens fa falta tenir els nostres propis mitjans potents.
www.televisio.ws
Fins que no prenguem consciència d'això estarem fent pessigolles al sistema.
Re: Mosaic humà contra la Guerra d'Iraq
24 oct 2003
Els mitjans de descomunicació tenen molta culpa en el fet de produir assistències massives a manifestacions, no només en el cas de la guerra sino també en les que parlen d'Euskadi, PHN, o totes aquelles qüestions que els interessa resaltar tant d'una banda com de l'altre.
A la vegada molts partits polítics utilitzen les manifestacions per apuntar-se tantos que no els pertoquen, i posar-se a les capceleres per sortir a la foto.

Tanmateix jo afegiria uns punts que em semblen definitiu per entendre la desmobilització. Crec que molta gent sabia de l'existència d'aquesta manifestació i no ha anat per diversos motius:

-Un d'ells seria l'ús que fa molta gent de les manifestacions per netejar la pròpia consciència, sentint-se hipersolidari i donant uns dinerets a alguna ONG o algun pidolaire de tant en tant. Són per ells com píndoles que els permeten netejar la consciència que se sent culpable de viure en aquest món i no fer res per canviar-ho. I a la vegada els fa sentir pseudoprogres i votar a certs partits pseudoprogres perque "canviin les coses de debò". Són "solidaris" de cap de setmana, que no es perden una mani quan s'assegura que aniran diversos milers de persones, si no és així no hi van.

- D'altres, entre els que m'incloc, hem dessistit de fer aquests actes simbòlics que a la pràctica no porten a res, tot i que respecto a la gent que es va manifestar i no censuro la seva forma d'actuar. Crec que actualment les manifestacions poden ser massives però són inutils en quan a resultats, i com hem vist no han servit ni per canviar l'Europa del capital, ni per aturar el PHN, ni la guerra, ni res.

- D'altres no van a les manifestacions segons qui vagi, és a dir, si saben que tal o qual organització estaran presents s'abstenen de compartir recorregut amb companys estranys de viatge.

- D'altres no van quan preveuen una autèntica tensió que pot esdevenir en enfrontaments, detencions, violència policial i dels manifestants, etc.

En definitiva hi ha moltes visions per anar o no anar a una mani, però jo em pregunto: serveix actualment d'alguna cosa aquestes manifestacions? No en el fet de saber que tenim raó i reafirmar-ho perque molts més també ho pensen, no en el acte de rebuig simbòlic que representen, sino en l'objectiu que es busca.

Quin objectiu es busca a les manifestacions? quina és la conscienciació de la gent que va allà a manifestar-se? realment existeix la ràbia i l'indignació per les coses per les quals ens manifestem o han entrat dins d'una rutina d'admetre que res no canvia però més no podem fer.

La protesta també te modes i molta gent s'apunta a aquestes modes, inclús els convocants no plantejen cap sortida més que manifestar-se o fer xerrades, la manca d'acció és un fet i no parlo de rebentar BCN cada cop que surtim però hi ha moltes formes d'actuar i plantejar problemes sense ser violent, es va demostrar de nou a la mani contra els desallotjaments, que aquesta tampoc servirà de res, no ho se, però estic segur que la gent que anava allà estava molt més preparada i conscienciada per respondre quan calgui contra els que ens manifestavem.

Crec que aquest model de manifestar-se està esgotat en quan a resultats, serveixen segur a moltes persones i el seu caràcter simbòlic està assegurat, però realment creiem que així canviarem les coses? És moment de començar a replantejar-nos noves dinàmiques de manifestació i realment preguntar-nos si volem canviar alguna cosa o ho fem per estar tranquils amb la nostra consciència.

Preferim manis de milers de persones desmotivades o manis d'uns quants motivats a exigir canvis, siguin com siguin? No és el pacifisme una excusa i a la vegada una trampa en moltes convocatòries?

Hem de pensar, hem de pensar...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more