|
|
|
adeu a manuel vazquez montalban
|
|
per josep rius ramos
Correu-e: pprius@hotmail.com (no verificat!) |
21 oct 2003
|
|
avui dimarts 21 s'ha fet un acte al paraninf de l'unviversitat de barcelona en homenatge a Manuel Vazquez Montalban mort el passat divendres. |
Una veu del tot necessària a callat, Manuel Vazquez Montalban es mort. Penso que calen unes paraules desde la premsa alternativa per aquest home, que omplia de contingut el panorama politic, literari i periodístic amb una veu pròpia.Penso que haurà de ser necessàriament referent de futurs polítics, periodistes i escriptors d'esquerres;d'altra manera no es pot concebreun futur esperançador.
Senyors periodistes: LES VOSTRES OPINIONS SÓN NECESSÀRIES, deixeu de callar.
Senyors polítics: FEU, deixeu de callar.
ON són els treballadors?
On són els sindicats?
On són els periodistes?
On és la raó?
DEIXEM DE CALLAR. |
|
Re: adeu a manuel vazquez montalban
|
|
per aprenent a cantar.... |
22 oct 2003
|
Si se calla el cantor,
calla la vida.
Porque la vida
misma es toda un canto.
Si se calla el cantor,
muere de espanto.
La esperanza, la luz y la alegría.
Si se calla el cantor,
se quedan solos los humildes gorriones, de los diarios.
Los obreros del puerto, se persignan.
Quién habrá de luchar, por sus salarios.
Qué ha de ser de la vida,
si el que canta, no levanta su voz en las tribunas.
Por el que sufre,
por el que no hay ninguna razón que lo condene a andar sin manta.
Si se calla el cantor,
muere la rosa.
De qué sirve la rosa, sin el canto.
Debe el cantor ser luz,
sobre los campos,
iluminando siempre, a los de abajo.
Que no calle el cantor,
porque el silencio cobarde apaña la maldad, que oprime.
No saben los cantores de agachadas:
no callarán jamás de frente al crimen.
Que se levanten todas las banderas
cuando el cantor se plante con su grito.
Que mil guitarras desangren en la noche,
una inmortal canción al infinito.
Si se calla el cantor, calla la vida. |
|
Re: adeu a manuel vazquez montalban
|
|
per rebot |
22 oct 2003
|
Jo també sóc un polaco. I com va dir el Saramago al teu homenatge, ens queda una cosa més important que el llegat de la teva obra literària, i és el teu exemple.
Condols a la família. |
