Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Treure la religió de l’horari escolar i del currículum educatiu
14 oct 2003
Davant la situació de privilegi de l’Església Catòlica a Espanya i a Catalunya, ICV-EUiA expresem la necessitat de promoure els valors de la laïcitat i de canviar la Llei de Qualitat perquè cap assignatura de religió es faci en horari escolar i entri dins del currículum educatiu
Segons la Constitució, lâEstat espanyol és aconfessional. Lâarticle 16 de la CE reconeix el pluralisme religiós i moral, el màxim respecte per les diferents religions i la no discriminació de tracte jurídic per les creences religioses dels ciutadans i ciutadanes, així com la neutralitat ideològica de totes les institucions públiques. El mateix article 16 estableix que els poders públics mantindran les conseqüents relacions de cooperació amb lâEsglésia Catòlica i les altres confessions.

La definició dâaconfessionalitat té el seu origen en les particulars circumstàncies històriques que van determinar la redacció de la Constitució, en un moment en el qual la âqüestió religiosaâ? no es volia convertir en un motiu de confrontació política i social. Els Acords amb la Santa Seu, la negociació dels quals va començar el 1976 i va acabar el 1979 han condicionat les relacions entre lâEsglésia i lâEstat, especialment en els següents aspectes:

⢠    El caràcter fonamental de lâassignatura de religió.

⢠    Lâadscripció del professorat de religió, escollit per la jerarquia esclesiàstica.

⢠    El tracte diferencial favorable a la religió Catòlica, en relació a les altres confessions.

LâEstat Espanyol és un Estat aconfessional anòmal, per la situació de privilegi de lâEsglésia Catòlica. Aquesta situació es concreta en els següents aspectes:

⢠    LâEsglésia Catòlica té unes atribucions impròpies en un sistema educatiu públic aconfessional al establir-se lâoferta obligatòria pels centres públics de formació religiosa avaluable, i una alternativa, per aquelles famílies que no vulguin rebre aquest ensenyament.

⢠    Els compromisos econòmics corresponents: és la jerarquia eclesiàstica qui tria el professorat i lâEstat qui paga.

⢠    Lâexistència, per les escoles privades finançades amb diner públic, dâun ideari de centre, dâobligada acceptació, per part del professorat i de les famílies.

⢠    La participació dâautoritats polítiques en esdeveniments religiosos, que van més enllà de la cultura popular, i que són un reconeixement a la influència i poder social de lâEsglésia Catòlica, impròpies en un Estat neutral en qüestió de religió.

Aquesta situació sâha vist agreujada per la Llei de Qualitat aprovada pel PP, la qual estableix que els alumnes catòlics, protestants, jueus, musulmans...rebran la corresponent educació religiosa. Per aquells alumnes que per raons ideològics no vulguin fer religió hi haurà una assignatura, també de caràcter obligatori, que ha de tractar âde les manifestacions escrites, plàstiques i musicals de les diferents confessions religiosesâ?.

La política educativa de CiU ha prioritzat lâescola privada, la consolidació dâuna doble xarxa educativa: lâescola pública i les escoles finançades amb diner públic. Bona part dâaquestes escoles són de lâEsglésia Catòlica, amb un ideari religiós molt definit, que no desenvolupen alternatives reals a lâensenyament religiós, i que seleccionen als alumnes per qüestió dâorigen i religió, amb pràctiques com lâocultació de places vacants o la limitació de la matriculació de nens amb especials necessitats educatives estrictament en el període de la preinscripció. I tot això amb la passivitat i lâacord del Departament dâEnsenyament.

El valor de la laicitat.

La involució que estem vivint a mans del PP accentua aquesta situació de privilegi de lâEsglésia Catòlica, que sâenfronta als sectors més progressistes de lâEsglésia de base. Per ICV-EUiA no hi ha una real cultura democràtica sense la plena assumpció dels valors de la laicitat:

o     La laicitat comporta la plena separació dels poders eclesiàstics i civils, per donar als individus lâautonomia de consciència i alliberar-los de qualsevol alienació.

o     La laicitat exclou els dogmes de fe i defensa la pluralitat ideològica i religiosa, com a part fonamental dâuna idea de llibertat i de ciutadania plena.

o     La laicitat implica formar als ciutadans i ciutadanes en els valors del respecte, la pluralitat, la tolerància activa i en una ètica civil que exclou la submissió dâuns individus a uns altres.

Ãs inconcebible per un Estat aconfessional o laic que la religió o lâorigen cultural puguin ser motiu de separació de lâalumnat a lâescola.

Lâarribada de persones dâaltres religions que no són la Catòlica, fa que sigui més necessari que mai resoldre la relació entre religió i escola. La gestió del pluralisme que exigeix un model educatiu no confessional, no passa per lâadopció dâuna multiconfessionalitat segregadora, sino per lâestricta separació entre lâeducació reglada i la religió.

ICV-EUIA es compromet a:

⢠    Promoure la modificació de la LOCE i la reforma del currículum educatiu:

o     Què la religió -la catòlica o qualsevol altra- estigui fora del currículum educatiu i de lâhorari lectiu. La religió pot ser una activitat extraescolar més, que es realitza en funció de lâopció dels pares i mares.

o     No establiment dâuna assignatura específica de cultura religiosa. Lâàmbit de coneixement del fet religiós, que una cultura laica defensa i protegeix, és el de les ciències socials i en concret el de la història, amb el professorat respectiu.

⢠    Establiment dâoficines municipals de matriculació, amb la participació de lâadministració local i els consells escolars locals, per garantir una informació transparent dels drets de les famílies, facilitar la lliure elecció, i evitar qualsevol tipus de discriminació cultural o religiosa.

⢠    Evitar tota ingerència en lâespai públic de la simbologia confessional per part de càrrecs públics, els quals sâhan dâeximir de participar en actes que comportin un implicació confessional pública. Els actes de culte en els quals participin sâhan de reduir estrictament a lâesfera privada.

⢠    Rebuig a que la Constitució Europea inclogui qualsevol mena de referència a la religió cristiana, com defensa el Govern espanyol, una proposta que xoca contra la cultura democràtica i laica europea.

⢠    Crear una Secretaria de la Cultura de la Laicitat, que ha de tenir com a missió vetllar per unes relacions clares, transparents i dâestricta separació entre lâadministració i les confessions religioses , promovent el respecte i la diversitat.

Totes aquestes mesures tenen com a perspectiva la denúncia dels acords entre la Santa Seu i lâEstat Espanyol, que no es corresponen a un veritable marc constitucional aconfessional, per garantir una veritable neutralitat dels poders públics davant el fet religiós.
Sindicat Terrassa