Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Crònica Judici Madrid
10 oct 2003
Crònica del judici a en Zigor, en Diego, la Laura i altres encausats a Madrid els passats 6 i 7 d'octubre.
El dilluns 6 i el dimarts 7 dâoctubre, a lâAudiència Nacional, a Madrid, van ser jutjades 11 persones, 3 basques i 8 catalanes.
La intenció dâaquest escrit no és fer una crònica exhaustiva dâaquests dos dies de judici, sinó més aviat explicar el punt de vista i les impressions de les persones que hi vam ser, per aportar més elements a la versió oficial oferta pels grans mitjans de comunicació.
Dilluns al matí, amb nervis i molt de fred, sortim del metro al carrer Gènova. Comencem a caminar carrer avall. A la dreta, la seu estatal del Partit Popular; una mica més avall a lâesquerra, lâAudiència Nacional i, al fons, la Plaza Colón amb la seva gran i famosa bandera.
El judici començava, en teoria, a 2/4 dâ11. Des dâabans de les 10h, familiars i amics dels encausats es troben ja a la porta de lâAudiència.
Mentrestant, la nit anterior, un autocar amb 55 persones havia sortit de Barcelona en direcció a Madrid. A mig camí, Mossos dâEsquadra encaputxats van parar lâautocar, van fer baixar i identificar a totes les persones que hi anaven i les van fer estar una bona estona en fila de cara a lâautocar. Tot això amb amenaces, males paraules, mostrant armesâ¦
Cap a 2/4 dâ11 els policies de lâentrada de lâAudiència Nacional van deixant entrar amb compta gotes a la gent, per assistir a un judici que, en teoria, era públic. Sempre de 5 en 5, i en un principi només els familiars, algunes persones accedeixen a dins de lâedifici passant prèviament per un detector de metalls i registrant les seves dades, i la seva imatge, en un ordinador. Quan ja han passat unes quantes persones, un policia decideix que no pot entrar ningú més, quan a la Sala encara hi ha lloc i familiars molt propers (com pares o mares) han quedat fora. Finalment, quan el judici ja ha començat, deixen entrar unes quantes persones més. Tot i això, molta de la gent que havia vingut amb lâautocar es queda sense entrar. Cal remarcar, però, que els mitjans de comunicació no van tenir cap problema per accedir a la sala i que ho van fer abans que nosaltres.
El judici comença, finalment, a les 12. Entrem a la sala. Al fons, un seguit de taules on hi seuen jutges, fiscal, traductors, advocats⦠Al mig, unes cadires per als acusats que estan en llibertat i en un cantó, una peixera immensa de vidre, i a dins, els presos. Al fons de tot, hi ha el lloc per al públic, la premsa i la policia que, amb uniforme i de paisà, ens âacompanyaâ?. Un altre vidre separa el públic de la sala.
Quan entrem veiem als presos i les preses. En Zigor, la Laura i en Diego estan asseguts un al costat de lâaltre i no paren de xerrar entre ells. En 2 anys i mig no sâhan pogut veure! També hi ha gent en el públic a qui lâEstat no se ha volgut autoritzar visites per als presos i fa 2 anys i mig que no veu a qui són companys i amics de fa molt de temps.
Llavors comença el judici. Primer, les preguntes del Fiscal, després les de les altres defenses i finalment les de la defensa de cada encausat. El desenvolupament dels processos judicials acostumen a tenir un punt de teatre o ritual. A lâAudiència Nacional, aquesta sensació sâaccentua.
Durant el judici no hi ha gaires sorpreses. Només alguna pregunta curiosa del Fiscal, com per exemple si no és estrany, havent-hi 8 universitats a Madrid, que una madrilenya vagi a Barcelona a estudiar Dret quan les classes són en català; o lâafirmació de que Barcelona té 5 milions dâhabitants, el qüestionament de que per visitar un pres a lâEstat Francès hagis dâentregar fotografies juntament amb les teves dades personals⦠Ens molts casos, la impressió era de que tant el tribunal com el Fiscal no sabien gaire, en alguns casos, de què parlaven i que passi el que passi durant el judici, hi ha milers de factors externs (polítics, policíacs, mediàticsâ¦) que afecten o poden afectar al resultat i sobre els quals sâhi pot fer poc durant el judici.
El primer dia de judici va declarar en Diego, a part de la Lierni Armendariz i en Fernando Garcia Jodrá. El segon dia, la Laura, en Zigor i les altres 5 persones encausades.
A lâinici del primer dia, lâadvocada de la Lierni, i després ella mateixa, van denunciar que durant el trasllat des de la presó de Soto del Real fins a lâAudiència Nacional, ella i la Laura van ser agredides per la Guàrdia Civil. El segon dia van patir un escorcoll integral.
La gent que va venir amb lâautocar es va quedar al carrer, amb cartells a favor dels presos, fent una concentració. La Policia els va anar allunyant de lâAudiència fins a Plaza Colón, a tres o quatre cantonades, on van passar tot el matí envoltats de policies que limitaven els seus moviments i els controlaven i intimidaven en tot moment.
Acabat el primer dia del judici, el furgó de la Guàrdia Civil que transportava els i les preses va passar per davant de la concentració. Els crits de la gent de âLlibertat presos i preses polítiquesâ? van ser contestats amb cop dels nostres companys i companyes des de dins el furgó.
El segon dia de judici, al voltant de les 12, van acabar de declarar totes les persones encausades i es va fixar tota la setmana vinent (del 13 al 17 dâoctubre) per a declaracions de testimonis (tant de les defenses com de la fiscalia) així com per a les proves.
Des de Rescat volem agrair a tota la gent que sâha mobilitzat tots aquests dies. Volem agrair a tota la gent que ha anat a Madrid a mostrar el seu suport directe a preses i encausades, així coma totes i tots les que sâhan realitzat manifestacions, concentracions, talls de carrers o accions simbòliques a Gràcia, Sants, Poble Nou, Sant Andreu, Barcelona, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Ribes, Sitges, Cornellà, Molins de Rei, Capellades, Lleida i segurament altres que ens deixem.
Tot i això volem recordar a tothom que el judici no sâha acabat, que en Juanra, la Lola, en Zigor, la Laura i en Diego encara són a la presó, que en Juanra serà extraditat properament a lâEstat Espanyol i que molts dels i les preses encara tenen judicis pendents.
Fins que no les tinguem a tots i totes al carrer, entre nosaltres, haurem de seguir lluitant!

Llibertat presos i preses polítiques!
Audiència Nacional, tribunal dâexcepció!
No a lâextradició dâen Juanra!
Estat espanyol, torturador!
Llibertat Zigor, Diego, Laura, Lola i Juanra!


Rescat, col.lectiu de suport a presos i preses polítiques.
Països Catalans, 10 dâoctubre del 2003.

Comentaris

Re: Crònica Judici Madrid
10 oct 2003
Només volia afegir que el dimecres es va fer una concentració a Igualada amb una trentena de persones, salut!

LLIBERTAT PRES@S POLÃ?TIQUES!!!
VISCA LA TERRA!!!
Re: Crònica Judici Madrid
10 oct 2003
manifestacion antifascista 11:30 escorxador12 octubre res a celebral tos pa monjui.
Re: Crònica Judici Madrid
11 oct 2003
La sentència suposo ke ja la tenen escrita: presó;per molt ke els suposats membres del comando Barcelona (Liarni) hagin dit ke els catalans no van col.laborar amb ells (i si ho van fer és una altra història, per empresonar-te han de tenir proves),el cert és ke després de dos anys i mig en presó preventiva cap jutge espanyol no reconeixerà "l'error" d'haver mantingut segrestats els nostres companys i la nostra companya durant tot akest temps; És dur, però és la realitat;De tota manera, el fet ke en Zigor, la Laura i el Diego estiguin aguantant tot això demostra ke amb voluntat es pot resistir. Són continues les agressions ke pateixen però no s'arronsen. Nosaltres som dins la mateixa presó capitalista ke ells i ella però sense tantes restriccions de moviment;per tant la nostra responsabilitat és més gran: hem de seguir lluitant. Sabem a ke ens arrisquem però la llibertat no s'aconseguirà sense dolor. Una forta abraçada a totes les persones ke lluiten contra la injustícia i l'oblit!
Re: Crònica Judici Madrid
07 nov 2003
VULL DONAR SUPORT AL " JUANRA " FA TEMPS Q NO ET VEIG.M'ENRECORDO DEL BADALÃ? , DE LES TEVES PRIMERES XINES AMB MI .... ANIM...
Sindicato Sindicat