|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
El comando Barcelona exculpa els joves catalans acusats de col·laborar-hi
|
|
|
per fora_la_llei_antiterrorista |
07 oct 2003
|
|
Dos presumptes membres del comando Barcelona d'ETA desactivat el gener de l'any 2001 van defensar ahir, a l'Audiencia Nacional de Madrid, la innocència de set dels vuit catalans acusats d'haver col·laborat amb ells. Fernando García Jodrá i Lierne Armendaritz van manifestar que Diego Sánchez Burria va ser l'únic a qui van demanar ajut com a membres de l'organització terrorista: la resta de barcelonins processats no sabien amb qui tractaven. García Jodrá i Armendaritz van aclarir també, durant el primer dia del judici, que no van tenir contacte amb Zigor Larredonda i Laura Riera, membres d'un casal de Terrassa acusats d'haver donat al comando matrícules de possibles objectius. |
|
Dos presumptes membres d'ETA -Iñaki Krutxaga se'n va quedar al marge- van trencar ahir el procediment habitual de negar-se a declarar als judicis per parlar en benefici dels catalans amb qui comparteixen el banc dels acusats en el procés contra el comando Gaztelugazte, desactivat a Barcelona el gener del 2001. Fernando García Jodrá i Lierne Armendaritz van negar-se a contestar al fiscal i van renunciar a defensar-se ells, però van respondre als lletrats dels catalans processats per pertinença a banda armada -Diego Sánchez Burria i Zigor Larredonda- o per col·laboració -la terrassenca Laura Riera i cinc barcelonins-.
Segons García Jodrá, Zigor Larredonda -conegut per la policia perquè el 1994 havia estat detingut per la seva relació amb una membre d'ETA- no va tenir cap tracte amb ells quan es van instal·lar a Barcelona el 2000. «No tenia sentit. Zigor estava controlat per la policia», va argumentar. Els únics processats a qui va implicar García Jodrá van ser Marina Bernadó -processada en rebel·lia, ja que va fugir de Catalunya el 2001 i no ha estat localitzada- i Diego Sánchez Burria, que admet el seu contacte amb el comando. Contràriament a la tesi defensada pel fiscal, no hauria estat Larredonda qui va presentar Sánchez Burria a García Jodrá, sinó que Bernadó li hauria recomanat com a independentista de confiança i li hauria indicat on podia trobar-lo. Un cop captat, però, Sánchez Burria va col·laborar poc: no els va aportar la informació que li demanaven -«sempre tenia excuses», va dir Armendaritz- i es va limitar a posar-los en contacte amb Daniel Morell -també processat- i a «enganyar-lo» perquè els llogués un pis sense contracte.
Maltractaments i escorcolls
«Abans d'anar-me'n vull que vegin els cops que tinc al front.» Armendariz es va aixecar el serrell per mostrar al tribunal les marques que li havien deixat una estona abans, segons va dir. La seva advocada i el lletrat de Riera havien protestat abans de començar la vista pels maltractaments i els tres escorcolls en un matí a què havien sotmès les dues noies els funcionaris de la presó de Soto del Real, la Guàrdia Civil i, als calabossos de l'Audiencia, la Policía Nacional. Riera ja havia explicat els maltractaments amb senyals a la seva mare, des de la cabina de vidre on aïllen els presos que declaren en judicis per terrorisme.
Els maltractaments van ser també el principal argument de Sánchez Burria per desmentir les dues declaracions policials en què implicava Larredonda i Daniel Morell, l'amo del pis del Raval que va llogar el comando. Ahir, el jove va explicar reiteradament que l'única declaració vàlida de totes les seves era la primera que va fer a la policia, quan encara no l'havien maltractat i «anul·lat com a persona». En aquell primer interrogatori, va dir que García Jodrá l'havia abordat pel carrer, mentre passejava el gos, i que va mentir a Daniel Morell i als altres amics que el van ajudar, que no sabien res de la seva relació amb ETA.
D'altra banda, l'autocar del col·lectiu Rescat, de suport a presos independentistes, va ser interceptat pels Mossos durant el viatge a Madrid. Segons els expedicionaris, una patrulla va fer aturar l'autocar en una àrea de servei de Lleida i va fer-ne baixar els ocupants per demanar-los la documentació i escorcollar-los els equipatges.
La matrícula de Cano Consuegra
La procedència de la informació sobre el regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano Consuegra, mort en un atemptat el desembre del 2000, serà la clau del judici per a Laura Riera, que fa més de dos anys que està empresonada preventivament i s'exposa a una condemna de deu anys. El fiscal acusa la terrassenca, que havia treballat al negociat de multes de l'Ajuntament de Terrassa, d'haver facilitat al comando Gaztelugazte una llista de matrícules, entre les quals hi hauria la de Cano Consuegra. Segons l'acusació, Riera treia la informació d'un ordinador municipal i la donava a Larredonda perquè la fes arribar a ETA. García Jodrá va desmentir ahir aquesta versió dels fets. Va assegurar que havien obtingut el nom del regidor com a possible objectiu a Internet, a la plana web del PP o de l'Ajuntament de Viladecavalls. La guia telefònica els va permetre saber on vivia i on tenia la lampisteria, a Terrassa. «Un cop vam trobar el taller, només va caldre anar-hi per veure a quin cotxe pujava», va explicar García Jodrá. De Riera, García Jodrá i Armendaritz van dir que no la coneixien -la van conèixer a la presó- i que mai va col·laborar amb el comando. |
|
Mira també:
http://www.elpunt.com
|
