Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
06 oct 2003
Concentracions de suport els dies 6, 7 i 8 d'octubre davant dels Ajuntaments del país.
Vuit catalans s'enfronten a possibles condemnes d'entre set i dotze anys de presó en el judici que comença avui, a l'Audiencia Nacional, contra els presumptes membres i col·laboradors del comando d'ETA desactivat a Barcelona al gener del 2001. Per a cada un del tres bascos acusats d'haver muntat el grup, el fiscal demana 39 anys de presó. Dels catalans, Zigor Larredonda i Diego Sánchez Burria han estat acusats de pertinença a banda armada i el fiscal proposa que els empresonin dotze anys, dos més que la terrassenca Laura Riera, acusada presumptement d'haver col·laborat amb ETA mitjançant Larredonda.




Noticia recollida de http://www.elpunt.com

Haver ajudat un amic a buscar un advocat per entregar-se al jutjat pot costar a un barceloní set anys de presó. Els mateixos anys a què pot ser condemnat un altre català per haver llogat un pis a una desconeguda: segons el fiscal, sabia que la dona -també processada- era membre d'ETA. Una xarxa de coneixences inicialment innòcua ha portat al processament per col·laboració amb banda armada vuit catalans, que seran jutjats a partir d'avui amb tres suposats membres del comando Gaztelugazte.

El relat del fiscal comença al març del 2000. En aquesta data haurien arribat a Barcelona Fernando García Jodrá i José Ignacio Krutxaga Elezcano, dos suposats alliberats d'ETA. El seu objectiu, segons l'acusació, era muntar un comando per cometre atemptats a Catalunya. A la capital catalana, García Jodrá s'hauria reunit amb Zigor Larredonda.

Aquí comença la cadena. Las segona baula seria Diego Sánchez Burria, fill d'un comissari de policia i conegut de Larredonda. A ell se li hauria encarregat buscar un pis per al comando. Larredonda li hauria presentat García Jodrá (Jesús) i Krutxaga (Luis). Després hauria conegut Lierni Armendáriz (Carmen), que va arribar a Barcelona al juliol del 2000. Sánchez Burria ha admès aquests contactes, però Larredonda nega que siguin certs. Tampoc no els confirmen García Jodrá, Krutxaga ni Armendáriz, que s'han negat a declarar.

La recerca del pis va portar Sánchez fins al seu amic Daniel Morell -propietari d'un edifici del Raval-, que també ha estat processat. Arran de la detenció de Krutxaga i Armedáriz al gener del 2001 -García Jodrá no va ser detingut fins a l'agost-, Sánchez es va estar a casa de dos amics -també acusats- mentre es preparava per entregar-se. Altres coneguts van ser detinguts i exculpats després.

Una altra línia de connexions porta fins a la terrassenca Laura Riera. La noia coincidia amb Larredonda al casal La Balma i treballava al negociat de multes de l'Ajuntament de Terrassa. Una llista de matrícules de cotxes de policies i polítics -com el regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano, mort en un atemptat- és presentada com a prova que Riera passava informació a Larredonda per lliurar-la al comando Gaztelugazte. Segons el fiscal, les dades procedien d'un ordinador al qual tenia accés la noia, però ella i Larredonda neguen que tinguin cap relació amb la llista confiscada.

La tercera branca d'acusats parteix de García Jodrá, i implica dues dones i un home que l'haurien ajudat a amagar-se i fugir després de la detenció d'Armendáriz i Krutxaga.

Confessions a la policia retirades al jutjat

Diego Sánchez Burria -l'únic processat que admet una part de les acusacions- i Laura Riera -que va firmar una declaració a la Guàrdia Civil en què admetia haver proporcionat informació a Larredonda- van desmentir al jutjat les confessions signades a la policia en el període d'incomunicació. Sánchez admet en la primera declaració conèixer els tres acusats d'haver constituït el comando i haver-los proporcionat el pis de Morell, revistes i fotocòpies. No és fins a la segona declaració policial que diu que Larredonda li va presentar els tres bascos. En la tercera, diu que Morell i altres amics sabien que estava relacionat amb ETA, però al jutjat els exculpa. Laura Riera corregeix al jutjat la declaració feta a la Guàrdia Civil: matisa que només havia buscat matrícules a l'ordinador per curiositat, per saber qui eren els detinguts en uns incidents racistes a Terrassa, i que mai en va buscar d'altres de pertanyents a cotxes de policies i de polítics. Riera acusa la Guàrdia Civil d'haver-la torturat en una denúncia presentada en un jutjat de Madrid.

Mobilitzacions de suport

La presència de vuit catalans a la banqueta dels acusats en el judici que comença avui, a Madrid, en el marc de l'Audiencia Nacional, ha fet mobilitzar grups i entitats vinculades als joves processats. El sindicat CGT, al qual està afiliada Laura Riera, ha llogat un autocar per desplaçar amics i coneguts de la noia a Madrid. Li donen suport perquè estan convençuts de la seva innocència, segons un comunicat del sindicat, que insisteix a deixar clar que la CGT rebutja la violència. En un altre punt de l'espectre ideològic, el grup Rescat, un col·lectiu de suport a presos polítics, i el SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa) han preparat una altra expedició. A més, Rescat i SAT han convocat concentracions de protesta cada vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a davant de l'ajuntament de Terrassa.



Zigor Larredonda
Terrassa
Diego Sánchez
Barcelona
Laura Riera
Terrassa


COMUNICAT DE RESCAT
(Coordinadora de comitès de suport als presos/es i represaliades polítiques.)

El pròxim 6,7 i 8 d’octubre 10 catalans i catalanes seran jutjats a l’Audiència Nacional acusats de col·laboració i pertinença a banda armada, enfrontant-se a una demanda fiscal que supera els 200 anys de presó. Els i les encausades són persones compromeses en lluites socials als Països Catalans, participants actius en diversos moviments socials.

Davant aquest fet, volem denunciar públicament que:

La gran majoria d’inculpacions s’estructuren sobre declaracions extretes sota tortura a persones que estaven patint la llei antiterrorista a comissaries i casernes. Tres dels inculpats han presentat denúncies de tortures que inclouen cops, humiliacions, agressions sexuals i la bossa, entre d’altres. I recordem que l’Estat espanyol ha aparegut reiteradament els darrers anys en els informes d’Amnistia Internacional i el Comitè per la prevenció de la Tortura de la ONU, en gran part dels casos per l’aplicació de la incomunicació en la llei antiterrorista, ordenada per l’Audiència Nacional.

El procés judicial conté valoracions en clau criminalitzadora sobre el compromís polític i social de molts dels inculpats, negant la pressumpció d’innocència a les persones pel sol fet de participar en lluites populars. Per aquest motiu, creiem que existeixen indicis fonamentats de que aquest judici forma part d’una pràctica repressiva que intenta el Ministeri d’Interior a través de la Delegació de Govern per intimidar i silenciar la dissidència social i política catalana.

El paper de certs mitjans de comunicació linxant mediàticament els detinguts i detingudes ha constituit un veritable judici parel.lel. Sense contrastar els informes proporcionats des de les autoritats, molts mitjans oficials han difós informacions falses i distorsionades sobre les persones i els moviments socials on participaren, col.laborant activament en la via repressiva triada per les autoritats per resoldre els conflictes socials.

Molts dels inculpats han patit d’un a dos mesos de presó preventiva però la situació més greu la pateixen en Diego, en Zigor, la Laura i en Juanra els quals actualment ja porten més dos anys empresonats a l’espera de judici.

A totes les persones empresonades se’ls ha aplicat la dispersió. La dispersió és una eina repressiva penitenciària totalment il·legal consistent en mantenir els i les preses allunyades del seu entorn social i lloc de procedència. Tot això comporta que amics i familiars s’hagin de desplaçar centenars de kilometres amb tots els problemes que comporta: accidents de tràfic, aïllament-incomunicació de la persona presa, despeses econòmiques,....



L’Audiéncia Nacional és una institució hereva del franquisme. Prové del T.O.P. (Tribunal de Orden Público), que era un tribunal d’excepció creat per la Dictadura per a combatre tots aquells que s’hi oposaven. No es jutjaven actes concrets sinó que es jutjaven les idees contràries al règim. Les garanties judicials que tenien els detinguts/des eren nules i les condemnes duríssimes. “La transició cap a la democràcia? havia de suposar molts canvis, però pel T.O.P. només va suposar un canvi de nom: ara es dirà Audiència Nacional. Aquesta institució és completament il·legal ja que la seva existència prové de la dictadura i no de la voluntat de la societat, vulnera molts principis legals, encobreix i facilita la tortura aplicant la legislació anti-terrorista,..... Per tant, l’Audiència Nacional no té legitimitat per jutjar cap persona i cap raó perque continui funcionant.

Per aquestes raons, demanem la llibertat dels presos i preses polítiques catalanes i la retirada dels càrrecs als altres inculpats i exigim que aturi la via repressiva triada per afrontar les lluites socials i nacionals, negant a la pràctica les solucions basades en el diàleg.

Mira també:
http://www.cupvila.org

Comentaris

FORA LA LLEI ANTITERRORISTA
06 oct 2003
Els volem a casa ara...
LLIBERTAT PRESES I PRESOS POLÃ?TICS CATALANS!!
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
06 oct 2003
libertat inmediata
TAMBÉ
per a
Guillem Godó!!
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
06 oct 2003
Són vuit persones, no només vuit catalans... aixó és política circunstancial.
No jugueu a aixó, sempre guanyaràn els polítics i perdreu les persones.
Vuit persones (dona igual d'on vinguin, d'on siguin).
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
06 oct 2003
Sí però de les persones txetxenes s'acostumen a preocupar més les persones txetxenes. No crec que les persones txetxenes, o les persones luxemburgueses, o les persones filipines tinguin temps per preocupar-se massa del que els passa a les persones catalanes jutjades a la capital de Ecspaña.
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
06 oct 2003
Uf, vigileu, que hi ha alguna gent que només sentir la paraula català o catalans li agafen nausees. Hagués dit el mateix si la notícia hagués sigut: detenen a vuit jamaicans, maten a 2 palestins o jutgen a 4 holandesos? Estic segura que no.
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
14 oct 2003
Vuit persones a la presó "injustament" i vosaltres parlant de banderes ...

Vosaltres tindrieu que estar a la presó !

Brètols !
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
14 oct 2003
vuit persones segrestades per l'estat ESPAÑOL i tu sense adonar-te'n dels perquès.

Pallús!
Sindicat