|
Notícies :: criminalització i repressió |
Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
|
|
per fora_la_llei_antiterrorista |
06 oct 2003
|
Concentracions de suport els dies 6, 7 i 8 d'octubre davant dels Ajuntaments del paÃs. |
Vuit catalans
s'enfronten a possibles condemnes d'entre set i dotze anys de
presó en el judici que comença avui, a l'Audiencia
Nacional, contra els presumptes membres i col·laboradors del
comando d'ETA desactivat a Barcelona al gener del 2001. Per a cada un
del tres bascos acusats d'haver muntat el grup, el fiscal demana 39
anys de presó. Dels catalans, Zigor Larredonda i Diego
Sánchez Burria han estat acusats de pertinença a banda
armada i el fiscal proposa que els empresonin dotze anys, dos
més que la terrassenca Laura Riera, acusada presumptement
d'haver col·laborat amb ETA mitjançant Larredonda.
Noticia recollida de http://www.elpunt.com
Haver ajudat un amic a buscar un advocat per entregar-se
al jutjat pot costar a un barceloní set anys de presó. Els
mateixos anys a què pot ser condemnat un altre català per
haver llogat un pis a una desconeguda: segons el fiscal, sabia que la
dona -també processada- era membre d'ETA. Una xarxa de
coneixences inicialment innòcua ha portat al processament per
col·laboració amb banda armada vuit catalans, que seran
jutjats a partir d'avui amb tres suposats membres del comando
Gaztelugazte.
El relat del fiscal comença al març del 2000. En aquesta
data haurien arribat a Barcelona Fernando García Jodrá i
José Ignacio Krutxaga Elezcano, dos suposats alliberats d'ETA. El
seu objectiu, segons l'acusació, era muntar un comando per
cometre atemptats a Catalunya. A la capital catalana, García
Jodrá s'hauria reunit amb Zigor Larredonda.
Aquí comença la cadena. Las segona baula seria Diego
Sánchez Burria, fill d'un comissari de policia i conegut de
Larredonda. A ell se li hauria encarregat buscar un pis per al comando.
Larredonda li hauria presentat García Jodrá (Jesús)
i Krutxaga (Luis). Després hauria conegut Lierni
Armendáriz (Carmen), que va arribar a Barcelona al juliol del
2000. Sánchez Burria ha admès aquests contactes,
però Larredonda nega que siguin certs. Tampoc no els confirmen
García Jodrá, Krutxaga ni Armendáriz, que s'han
negat a declarar.
La recerca del pis va portar Sánchez fins al seu amic Daniel
Morell -propietari d'un edifici del Raval-, que també ha estat
processat. Arran de la detenció de Krutxaga i Armedáriz al
gener del 2001 -García Jodrá no va ser detingut fins a
l'agost-, Sánchez es va estar a casa de dos amics -també
acusats- mentre es preparava per entregar-se. Altres coneguts van ser
detinguts i exculpats després.
Una altra línia de connexions porta fins a la terrassenca Laura
Riera. La noia coincidia amb Larredonda al casal La Balma i treballava
al negociat de multes de l'Ajuntament de Terrassa. Una llista de
matrícules de cotxes de policies i polítics -com el
regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano, mort en un atemptat-
és presentada com a prova que Riera passava informació a
Larredonda per lliurar-la al comando Gaztelugazte. Segons el fiscal, les
dades procedien d'un ordinador al qual tenia accés la noia,
però ella i Larredonda neguen que tinguin cap relació amb
la llista confiscada.
La tercera branca d'acusats parteix de García Jodrá, i
implica dues dones i un home que l'haurien ajudat a amagar-se i fugir
després de la detenció d'Armendáriz i Krutxaga.
Confessions a la policia
retirades al jutjat
Diego Sánchez Burria -l'únic
processat que admet una part de les acusacions- i Laura Riera -que va
firmar una declaració a la Guàrdia Civil en què
admetia haver proporcionat informació a Larredonda- van desmentir
al jutjat les confessions signades a la policia en el període
d'incomunicació. Sánchez admet en la primera
declaració conèixer els tres acusats d'haver
constituït el comando i haver-los proporcionat el pis de Morell,
revistes i fotocòpies. No és fins a la segona
declaració policial que diu que Larredonda li va presentar els
tres bascos. En la tercera, diu que Morell i altres amics sabien que
estava relacionat amb ETA, però al jutjat els exculpa. Laura
Riera corregeix al jutjat la declaració feta a la Guàrdia
Civil: matisa que només havia buscat matrícules a
l'ordinador per curiositat, per saber qui eren els detinguts en uns
incidents racistes a Terrassa, i que mai en va buscar d'altres de
pertanyents a cotxes de policies i de polítics. Riera acusa la
Guàrdia Civil d'haver-la torturat en una denúncia
presentada en un jutjat de Madrid.
Mobilitzacions de
suport
La presència de vuit catalans a
la banqueta dels acusats en el judici que comença avui, a Madrid,
en el marc de l'Audiencia Nacional, ha fet mobilitzar grups i entitats
vinculades als joves processats. El sindicat CGT, al qual està
afiliada Laura Riera, ha llogat un autocar per desplaçar amics i
coneguts de la noia a Madrid. Li donen suport perquè estan
convençuts de la seva innocència, segons un comunicat del
sindicat, que insisteix a deixar clar que la CGT rebutja la
violència. En un altre punt de l'espectre ideològic, el
grup Rescat, un col·lectiu de suport a presos polítics, i
el SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa) han preparat una altra
expedició. A més, Rescat i SAT han convocat concentracions
de protesta cada vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a
davant de l'ajuntament de Terrassa.
Zigor Larredonda
Terrassa
Diego Sánchez
Barcelona
Laura Riera
Terrassa
COMUNICAT DE RESCAT
(Coordinadora de comitès de
suport als presos/es i represaliades polítiques.)
El pròxim 6,7 i 8 d’octubre 10 catalans i catalanes seran
jutjats a l’Audiència Nacional acusats de
col·laboració i pertinença a banda armada,
enfrontant-se a una demanda fiscal que supera els 200 anys de
presó. Els i les encausades són persones compromeses en
lluites socials als Països Catalans, participants actius en
diversos moviments socials.
Davant aquest fet, volem denunciar públicament que:
La gran majoria d’inculpacions s’estructuren sobre declaracions
extretes sota tortura a persones que estaven patint la llei
antiterrorista a comissaries i casernes. Tres dels inculpats han
presentat denúncies de tortures que inclouen cops, humiliacions,
agressions sexuals i la bossa, entre d’altres. I recordem que l’Estat
espanyol ha aparegut reiteradament els darrers anys en els informes
d’Amnistia Internacional i el Comitè per la prevenció de
la Tortura de la ONU, en gran part dels casos per l’aplicació de
la incomunicació en la llei antiterrorista, ordenada per
l’Audiència Nacional.
El procés judicial conté valoracions en clau
criminalitzadora sobre el compromís polític i social de
molts dels inculpats, negant la pressumpció d’innocència a
les persones pel sol fet de participar en lluites populars. Per aquest
motiu, creiem que existeixen indicis fonamentats de que aquest judici
forma part d’una pràctica repressiva que intenta el Ministeri
d’Interior a través de la Delegació de Govern per
intimidar i silenciar la dissidència social i política
catalana.
El paper de certs mitjans de comunicació linxant
mediàticament els detinguts i detingudes ha constituit un
veritable judici parel.lel. Sense contrastar els informes proporcionats
des de les autoritats, molts mitjans oficials han difós
informacions falses i distorsionades sobre les persones i els moviments
socials on participaren, col.laborant activament en la via repressiva
triada per les autoritats per resoldre els conflictes socials.
Molts dels inculpats han patit d’un a dos mesos de presó
preventiva però la situació més greu la pateixen en
Diego, en Zigor, la Laura i en Juanra els quals actualment ja porten
més dos anys empresonats a l’espera de judici.
A totes les persones empresonades se’ls ha aplicat la dispersió.
La dispersió és una eina repressiva penitenciària
totalment il·legal consistent en mantenir els i les preses
allunyades del seu entorn social i lloc de procedència. Tot
això comporta que amics i familiars s’hagin de desplaçar
centenars de kilometres amb tots els problemes que comporta: accidents
de tràfic, aïllament-incomunicació de la persona
presa, despeses econòmiques,....
L’Audiéncia Nacional és una institució hereva del
franquisme. Prové del T.O.P. (Tribunal de Orden Público),
que era un tribunal d’excepció creat per la Dictadura per a
combatre tots aquells que s’hi oposaven. No es jutjaven actes concrets
sinó que es jutjaven les idees contràries al règim.
Les garanties judicials que tenien els detinguts/des eren nules i les
condemnes duríssimes. “La transició cap a la
democràciaâ€? havia de suposar molts canvis, però pel T.O.P.
només va suposar un canvi de nom: ara es dirà
Audiència Nacional. Aquesta institució és
completament il·legal ja que la seva existència
prové de la dictadura i no de la voluntat de la societat, vulnera
molts principis legals, encobreix i facilita la tortura aplicant la
legislació anti-terrorista,..... Per tant, l’Audiència
Nacional no té legitimitat per jutjar cap persona i cap
raó perque continui funcionant.
Per aquestes raons, demanem la llibertat dels presos i preses
polítiques catalanes i la retirada dels càrrecs als altres
inculpats i exigim que aturi la via repressiva triada per afrontar les
lluites socials i nacionals, negant a la pràctica les solucions
basades en el diàleg.
|
Mira també:
http://www.cupvila.org |
FORA LA LLEI ANTITERRORISTA
|
per pep |
06 oct 2003
|
Els volem a casa ara...
LLIBERTAT PRESES I PRESOS POLÃ?TICS CATALANS!! |
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
|
per mistela |
06 oct 2003
|
libertat inmediata
TAMBÉ
per a
Guillem Godó!! |
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
|
per , |
06 oct 2003
|
Són vuit persones, no només vuit catalans... aixó és política circunstancial.
No jugueu a aixó, sempre guanyaràn els polítics i perdreu les persones.
Vuit persones (dona igual d'on vinguin, d'on siguin). |
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
|
per Circumstà ncies de la vida |
06 oct 2003
|
Sí però de les persones txetxenes s'acostumen a preocupar més les persones txetxenes. No crec que les persones txetxenes, o les persones luxemburgueses, o les persones filipines tinguin temps per preocupar-se massa del que els passa a les persones catalanes jutjades a la capital de Ecspaña. |
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
|
per Mireia |
06 oct 2003
|
Uf, vigileu, que hi ha alguna gent que només sentir la paraula català o catalans li agafen nausees. Hagués dit el mateix si la notícia hagués sigut: detenen a vuit jamaicans, maten a 2 palestins o jutgen a 4 holandesos? Estic segura que no. |
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
|
per Jordi |
14 oct 2003
|
Vuit persones a la presó "injustament" i vosaltres parlant de banderes ...
Vosaltres tindrieu que estar a la presó !
Brètols ! |
Re: Vuit catalans van a judici a l'Audiencia Nacional
|
per manela |
14 oct 2003
|
vuit persones segrestades per l'estat ESPAÑOL i tu sense adonar-te'n dels perquès.
Pallús! |