|
|
|
El capitalisme, vist per un economista dissident
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
05 oct 2003
|
|
Comentari d'una entrevista, fet per Isabel-Clara Simó. |
EL CAPITALISME, VIST PER UN ECONOMISTA DISSIDENT
Un article d'Isabel-Clara Simó, a l'«Avui»
En un recent número de «Le Nouvel Observateur» hi ha una interessant entrevista a Joseph E. Stiglitz, premi Nobel d'Economia 2001, exconseller del president Clinton, i exdirigent del Banc Mundial. L'entrevista, seguint el plantejament del seu llibre «La gran desilusión», es titula «Per què el capitalisme ha perdut el cap». L'il·lustre economista, no ens enganyéssim pas, és partidari de la globalització, si aquesta fos dirigida per «instàncies internacionals democràtiques».
Creu que les grans manifestacions de Gènova o de Seattle, si exceptuem els extremistes i els proteccionistes, han estat útils com a toc d'alerta que les coses no van bé. Però, què és el que no va bé?
Stiglitz creu que la vella teoria liberal segons la qual «le monde va de lui-même» és un mite, perquè el món de l'economia és complexíssim. Creu que cal que l'Estat imposi unes regles i que les apliqui estrictament. Però el Govern necessita diners per a les campanyes electorals, i els qui les paguen s'ho cobren molt bé. El primer enemic amb què ensopega la societat, diu, són les «stock options», que d'algun lloc surten: de les butxaques dels accionistes, però fora de la comptabilitat de l'empresa. Els banquers de Wall Street tenen més poder que el ministre de Finances. Aquest poder es fa efectiu sobretot en el control de les grans cadenes televisives, que menen homes àvids de poder polític.
Del Fons Monetari Internacional en diu un grapat de «bolxevics del liberalisme», i opina que han fet un mal immens al Tercer món, sobretot a l'Àfrica (l'exemple que ell va conèixer personalment és el d'Etiòpia, i el relat és colpidor), però també als països excomunistes i a l'Àsia del sud-est, i en l'excés de privatitzacions. Quan, en privat, ell va fer notar que els rígids patrons antiinflacionistes i l'objectiu que aquests països paguin el deute extern ocasionen un reculament econòmic i per tant un augment de la pobresa, li van contestar: «Cal que els pobles sofreixin. Si convé, ja rectificarem.» Però, segons diu el vell economista, no rectifiquen mai. Denuncia la feblesa i la por que l'FMI provoca arreu, i la seva total impunitat, car «ningú no gosa desafiar-lo». I qui n'executa les ordres és el Ministeri de Finances dels Estats Units, que hi posseeix l'únic dret de veto d'arreu del món.
I és per això que hem decapitat el capitalisme. Ho diu Stiglitz. |
