|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Sobre els punts de la UMA i del KBA
|
|
|
per Anticapitalistes revolucionaris |
29 set 2003
|
SOBRE ELS PUNTS DE LA UMA I DEL KBA
–Crítica anticapitalista revolucionària–
A: Unión del Movimiento Anticapitalista (UMA) y Kolectivo Barricada Anticapitalista (KBA)
De: Movimient Anticapitalista Revolucionari (MAR)
Barcelona, 31 de juliol de 2003 |
Ja fa temps que alguns companys es van separar del Moviment Anticapitalista Revolucionari (MAR) per a fundar el Kolectivo Barricada Anticapitalista (KBA), moguts pel seu afany de trobar una via menys dura i més productiva de agrupar als anticapitalistes; una via, en definitiva, que no provoques una reacció tan violenta i hostil del reformisme com la desencadenada per la lluita del MAR.
Al poc temps, aquests companys van fundar el KBA, que va fer públics els seus punts distintius, que coincideixen, en l'essencial, amb els de la Unión del Movimiento Anticapitalista (UMA), un altre dels col·lectius anticapitalistes formats en aquelles mateixes dates. Tant el KBA com la UMA van invitar llavors al MAR a pronunciar-se sobre els seus punts; deure, amb aquests apreciats companys i amb el moviment anticapitalista en general, que el MAR no va poder complir fins el darrer juliol, a causa de haver emprat els últims mesos, amb carà cter exclusiu, en la realització, en profunditat, d'un balanç de l'anticapitalisme i en la determinació, d'acord amb ell, de les tasques que corresponen, al pròxim perÃode de la lluita de classes, als anticapitalistes revolucionaris. Encara ens hagués agradat respondre amb més promptitud, ben mirat creiem que, es positiu, per a la clarificació, el temps transcorregut, doncs haurà aportat, sense cap mena de dubte, al KBA i la UMA, i també a altres companys anticapitalistes, experiències reals susceptibles d'ajudar al seu contingut per al conjunt del moviment antisistema, avui publiquem, comptant amb el consentiment, es clar, dels seus immediats destinataris.
El KBA i la UMA, la UMA i el KBA, son –es fa ben palès llegint els seus punts– col·lectius vertaderament anticapitalistes, és a dir, determinats per la lluita per a destruir el capitalisme i els seus Estats, organitzats fora del reformisme. Els comentaris crÃtics que hem realitzat als seus punts deixen aquesta realitat ben evidenciada, però també els lÃmits d'aquest actual anticapitalisme negre (influenciat pel partit anarquista), del que la UMA i el KBA es troben, sense dubtes, entre la seva part més sana, però en el que carreró sense sortida, d'apoliticisme i dispersió, d'absència d'una ferma polÃtica revolucionà ria capaç no sol de criticar, sinó també de fer front als partits i sindicats reformistes (la CNT inclosa, perquè no?) de l'esquerra i extrema esquerra del capitalisme, de l'aïllament i sectarisme entre els propis anticapitalistes, no els hi permet extraure de les seves simpaties à crates, d'altra banda à mpliament exteses en el sà de l'anticapitalisme dels nostres dies. Responent, per tant, als seus punts no sol responem, a la vegada, al que pensa el gruix dels anticapitalistes d'avui, sinó que també emplacem plantejaments de referència essencials per a l'orientació dels nous companys que constituiran l'anticapitalisme de demà , i l'anticapitalisme del futur, un anticapitalisme roig, i ja no negre, tant per el seu objectivu comunista (la societat sense explotació, o el que es el mateix, la societat sense treball assalariat, i aixà doncs, sense classes, ni Estats ni partits...) com per l'afirmació oberta, contra tot tipus d'hipòcrita o cretà humanitarisme democrà tic-burgès antiglobalitzador, reformista, de la necessitat de la dictadura revolucionà ria de la totalitat de la classe explotada contra la classe explotadora com peatge imprescindible, al fil del desenvolupament per part del proletariat, de la polÃtica revolucionà ria, del procés de liquidació del capitalisme que donarà pas a la comunitat humana mundial.
Ho diem dins de la critica: hem considerat les afirmacions que els companys de la UMA i del KBA realitzen en els seus punts el suficientment seriós per a realitzar, sobre aquests, una crÃtica en profunditat. Aixà doncs, no ens justifiquem més que el document hagi sortit més llarg del previst. La realitat es que la lluita anticapitalista conseqüent no perdona les negligències ni tractaments de les qüestions socials, revolucionaries, a la lleugera i l'lanticapitalista que avui no sigui capaç de fer l'esforç de llegir i estudiar textos com el que us transmetem, tampoc, amb tota seguretat, podrà derrotar, ni avui ni demà , als quadres formats dels partits i sindicats burgesos reformistes que maniobren contra l'anticapitalisme. Ser capaç d'aprendre es qualitat distintiva dels anticapitalistes revolucionaris i, en aquest sentit, podem assegurar que la consideració dels punts del KBA i de la UMA ens han ensenyat molt. També, esperem, que, més enllà de qualsevol altra consideració, aquests companys i els anticapitalistes en general puguin aprendre del nostre document, el seu contingut, per suposat, surt a la llum amb l'à nim de debatre fraternalment, en el sà de l'anticapitalisme, la seva realitat, la seva perspectiva i les seves tasques.
Comissió del MAR 15 de setembre de 2003
CR�TICA ANTICAPITALISTA REVOLUCIONÀRIA
DELS PUNTS DE LA UMA I DEL KBA
1. UMA: “Pacifista o activista, tu tries.�
1. KBA: “No ens considerem pacifistes, encara que estem oberts a fer actes pacÃficsâ€?.
Suposem que per “activistaâ€? enteneu anticapitalista, tot i que no sempre es aixÃ, perquè hi ha reformistes molt actius (activistes), amb la qual cosa, per a expressar-se amb claredat, el que deuria de dir, en lloc “d'activistaâ€? es anticapitalista.
D'altra banda, hi ha burgesos i reformistes que no son pacifistes. Per exemple, ni Bush ni Aznar ho son –a la vista ho tenim–, pacifistes i tampoc ho es el burgès reaccionari Arafat, el qual, mitjançant entre d'altres coses, la seva acceptació de l'Estat sionista d'Israel, serveix a l'ordre imperialista mundial. A Espanya mateix, per posar un exemple flagrant, els Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO) no tenen res de pacifista i sà molt de reformista, hi ha que lluiten contra el feixisme i no contra el capitalisme en la seva totalitat, incloent en aquest el règim precisament més perfeccionat i potent de la dominació de la classe dominant, val a dir, la democrà cia burgesa.
El que esta clar es que l'anticapitalisme no pot ser pacifista, ja que combat per a destruir el sistema per tots els medis al seu abast, inclòs, quan son convenients, a través d'actes pacÃfics com diu, per exemple, correctament el punt 1 del Kolectivo Barricada Anticapitalista (KBA), que ja coneixeu.
No obstant, tampoc aquest punt 1 del KBA arriba a definir nÃtidament, de manera positiva, la posició anticapitalista al respecte. Aquesta podria expressar-se, a la nostra opinió, tal com segueix: “L'anticapitalisme no es pacifista. PacÃfics o no, el moviment anticapitalista conseqüent, val a dir, el moviment anticapitalista revolucionari, esta cridat a utilitzar, en cada moment, els medis més adients, siguin del tipus que siguin, per avançar en la lluita per a la destrucció del capitalismeâ€?.
* * *
2. UMA: “No conservem ni desitgem generar il·lusió de cap mena en aquesta democrà cia capitalista ni en els seus partits i sindicats�.
2. KBA: Ãdem.
Perquè sol “il·lusió de cap mena en aquesta democrà cia capitalista�...? Es que potser penseu que es pot tenir o generar il·lusió en qualsevol altra democrà cia capitalista...? Això es lo que diu objectivament el vostre punt, que constitueix –segur que contra la vostra intenció– una apel·lació reformista a una altra democrà cia capitalista diferent de l'actual. Ja sabem, es clar, que no es això el que voleu dir (com tampoc es aquest contingut reformista el que volia expressar el punt 2 del KBA, idèntic al de la UMA), però, aquà –respecte a la posició en front a la democrà cia de la classe dominant– la claredat ha de ser total. Per la qual cosa, proposem que la UMA tan sol canviï una paraula del seu punt –la mateixa que també deuria canviar el KBA– per a seguir fent honors a l'anticapitalisme. Proposem que en lloc de “No conservem ni desitgen generar il·lusió de cap manera en aquesta democrà cia capitalista...�, digui: “No conservem ni desitgen generar il·lusió de cap manera en la democrà cia capitalista...�. Tingueu en compte que d'aquesta al la hi van ni més ni menys que els interessos enfrontats que oposen als explotadors amb els explotats...
Una altra cosa… Escriviu: “en aquesta democrà cia capitalista ni en els seus partits i sindicatsâ€?. Potser els partits i sindicats avui legals, per no parlar d'algun que altre il·legal, no formen part de la democrà cia capitalista? Es més, no son precisament el seu millor suport polÃtic, val a dir, el modus més eficaç grà cies al qual el capitalisme enganya i controla a les masses explotades? Nosaltres estem segurs que aixà es, que, per exemple, el PSOE i el PCE, la UGT i CC OO, junt amb tota la seva cohort de crÃtics d'esquerra, com els partits trotsquistes i maoÃstes, son tan part de la democrà cia capitalista, del règim burgès, com la dreta del PP. Anant més enllà inclòs, no es cert que la diferència entre uns i altres –entre feixisme i dreta i esquerra capitalistes– no radica precisament en que uns formen part del sistema burgès i altres no, sinó en que, uns compleixen un paper especÃfic en defensa del capitalisme i altres, altre no menys necessari i no menys reaccionari, per cert, que l'anterior...? La diferència entre la dreta i l'esquerra del capitalisme rau, al capdavall, en que aquesta última fa el treball brut (per exemple, els “serveis d'ordreâ€? anti-anticapitalistes, en col·laboració amb la policia...), el treball que la dreta no podria fer; la diferència rau en que la esquerra capitalista, amb els seus partits i els seus sindicats “obrersâ€?, “treballadorsâ€?, “revolucionarisâ€?, “comunistesâ€?... es, pel fet de presentar-se com amiga dels explotats, mil vegdes més perillosa, per la lluita de classes d'aquests per als seus interessos anticapitalistes i revolucionaris, que la desprestigiada dreta que gairebé no gaudeix de cap mena de crèdit entre els oprimits conscients de ser-ho.
A propòsit, aquest sindicat anarquista legalment reconegut –a diferència de no importa quin col·lectiu anticapitalista i inclòs d'Herri Batasuna i organitzacions similars–, que es la CNT, a raó de què creieu que gaudiria de dit privilegi de ser legal si, més enllà de la seva fraseologia, no formarà part, al mateix tÃtol que els partits i sindicats esmentats, d'aquest exèrcit reformista que guarda lacaiunament el flanc d'esquerra de l'Estat capitalista...? Us recomanem, a aquesta, tant a els companys de la UMA com del KBA una lectura atenta de Solidaritat obrera i de la resta de periòdics de la CNT. Si trobeu en aquests, una reivindicació neta, o inclòs tèrbola –¡una tan sol!–, d' anticapitalisme, ens fareu pensar, però sÃ, en aquests periòdics, autoritzats legalment (alguna raó hi haurà ..) per l' Estat anticapitalista, solament es troba –nosaltres els llegim habitualment– reverències (crÃtiques, però servils) vers la democrà cia capitalista, no hauria de ser vosaltres i els altres anticapitalistes que simpatitzen amb la CNT i l'anarquisme qui us plantegessiu la vertadera natura del partit anarquista i del seu sindicat...?
* * *
3. UMA: “Estem en contra del feixisme, però ens considerem enemics dels demòcrates que es pengen l'etiqueta d'antifeixistes (PSOE, IU, PSA, PSE, PA) en un desesperat intent d'apropar-se i reconduir la lluita destinada a acabar amb el seu sistema�.
3. KBA: “Estem en contra del feixisme, però ens considerem enemics dels demòcrates que es pengen l'etiqueta d' antifeixistes en un desesperat intent d'apropar-se i reconduir la lluita destinada a acabar amb el seu sistema�.
¡Bravo per la UMA i el KBA!
Subscrivim el contingut del punt en un cent per cent. I no es tracta, certament de cap qüestió de detall, sinó d'un assumpte transcendental –el recolzament, o no, a la democrà cia capitalista, amb l'excusa de l'antifeixisme– que separa, com el dia de la nit, a els anticapitalistes avançats del reformisme i, tanmateix, de molts altres anticapitalistes, enganyats per aquest, sota aquesta bandera criminal de l'antifeixisme que ja fou utilitzada, sense anar més lluny, durant la Segona Guerra Mundial, per portar als proletaris d'arreu a una carnisseria entre sà en benefici exclusiu del capitalisme.
Xoca, malgrat tot, que el parèntesi inclòs per la UMA es limiti a la utilització de l'etiqueta de l'antifeixisme, per part de la socialdemocracia (PSOE) i de l'estalinisme (PCE-IU), sense fer-ho extensiu a l'altra força, a un altre partit, que històricament i, aixà mateix, en l'actualitat, s'ha presentat i es presenta, i ha actuat i actua, també, com abanderat del l'antifeixisme. Ens referim a l'anarquisme, i no solament al sindicat anarquista espanyol, per excel·lència –la CNT–, sinó igualment al partit encobert que la ha dirigit i el dirigeix, la FAI. Veiem, companys, no foren, per cas, els anarquistes d'aleshores –els Durruti, els Ascaso, els Berneri, els GarcÃa Oliver i Federica Montseny– els quals, posant-se servilment a les ordres –precisament sota la bandera criminal del antifeixisme!– del govern català de la Generalitat i del Govern de la República espanyola van jugar un paper decisiu, en 1936-1937, en la tasca reaccionaria d'arrossegar a els explotats espanyols a la matança fratricida, en benefici de la burgesia espanyola i del imperialisme mundial, que va suposar la guerra civil espanyola? Per si no coneixeu els fets, en el llibre Los revolucionarios y la guerra de España, d'Ediciones Curso (Barcelona, 2000) –www.edicionescurso.comâ;€“ trobareu, sense necessitat de buscar més, alguns dels encesos discursos i escrits antifeixistes, val a dir, de sostenidor polÃtic i militar de la República capitalista, dels que es va valer aleshores l'anarquisme per a col·laborar en la mortaldat, sota l'engany de “la lluita antifeixistaâ€? i a conta dels interessos del capitalisme internacional, de cents de milers d'explotats espanyols, que els cadà vers foren catifes en el camà vers la nova guerra mundial. Sabeu el que va fer Durruti i la resta dels seus camarades anarquistes de fatxenda el 20-23 de juliol de 1936, amb una Barcelona a mans del proletariat armat, després que aquest esclafes el cop militar de Franco i reduÃs a la impotència a la Generalitat burgesa de Companys? No es cert que es va dedicar, junt amb els altres lÃders anarquistes, a organitzar la Columna Durruti que, en lloc d'escombrar d'escena, per a començar, a els burgesos catalans i a la seva Generalitat, el que va aconseguir fou treure a fora de la ciutat –deixant aquesta en mans dels capitalistes– a els proletaris més combatius per a portar-los, per un carreró sense sortida de l'antifeixisme, a els Monegros, mentre que aquÃ, la República, la Generalitat i la burgesia, en el seu conjunt, aprofitava per a reorganitzar-se i començar a desarmar a els treballadors? Fou aixà –els fets estan aquà es impossible honestament negar-los–, com aixà va ser que un altre dels grans dirigents anarquistes de l'època, Camilo Berneri, cridava, en ple alçament proletari de Barcelona, a maig de 1937, a els obrers a deposar les armes, en nom de la “Unitat antifeixistaâ€?, mentre els seus camarades anarquistes, ministres en el Govern republicà de Largo Caballero (Federica Montseny, GarcÃa Oliver...), recorrien la ciutat amb idèntica cançoneta i sol·licitant “petons per els Guà rdies d'Assaltâ€? republicans que, al poc temps, enviats per l'esmentat Govern, es van encarregar de afusellar i reprimir a els treballadors que se havien aixecat en les barricades... Aquests, us ho assegurem, companys, son sol alguns dels crims reaccionaris comesos al llarg de l'historia per l'anarquisme (si assumiu el repte de llegir el llibre que us hem indicat trobareu proves de molts d'altres...). Vam tenir ocasió, en el seu dia, de fer-ho veureu a companys del KBA, que ingènuament ens van respondre que això “ja estava beneïtâ€?. No podem compartir, no obstant, aquesta resposta, per tres motius ben clars: 1) perquè la CNT, la FAI, l'anarquisme, en la seva totalitat, mai va expulsar de les seves files, ni abans ni després de la guerra espanyola, ni molt menys a els ministres anarquistes!, i encara avui segueix conreant i reivindicant el culte als antifeixistes, sostenidors de la república capitalista, tant destacats com van ser, en l'època, Durruti i la resta dels citats; 2) perquè, en conformitat amb l'anterior, tota la propaganda, tota la premsa i totes les presses de posició oficials de la CNT d'avui, i de la resta del anarquisme organitzat –per exemple, la famosa Cruz Negra Anarquista (CNA), que, amb la seva campanya humanista “en defensa dels presosâ€?, dona peixet, entre d'altres presos d'organitzacions enemigues del l'anticapitalisme, a els dels citats GRAPO– son anarquistes, per suposat, però, més en concret, de recolzament reformista a la democrà cia burgesa i l'antifeixisme, i mai–mai!– de reivindicació o impuls de l'anticapitalisme, i 3) perquè per on trepitja avui la CNT i l'anarquisme organitzat, no creix l'herba de l'anticapitalisme, com demostra, sense cap mena de dubte, la vostra pròpia experiència, o es que col·lectius anticapitalistes, com ara son, per exemple la UMA o el KBA, son ben rebuts o tenen el més mÃnim recolzament real de l'aparell anarquista sindical (CNT), o politcs (CNA i similars)...?
Sabem, companys, que tant la UMA com el KBA simpatitzen amb l'anarquisme i os assegurem que no pretenem convenceu-vos de res. Únicament prengueu això que us diem com el que es: el compliment del nostre deure fraternal d'anticapitalistes revolucionaris amb altres anticapitalistes, vosaltres, d'advertir-vos del que nosaltres ja hem après ja sabem; pel que fa a el cas, que qualsevol lluita conseqüent anticapitalista, val a dir revolucionà ria, per a desemmascarar l'antifeixisme es l'autèntica realitat d'aquest recolzament encobert a la democrà cia burgesa, ha topat, topa i toparà , entre d'altres, amb la més perillosa, per enganyosa per els proletaris combatius, de les versions de l'esmentat antifeixisme, la de l'antifeixisme enarborat per aquesta extrema, extrema esquerra del capitalisme, que es el partit anarquista.
* * *
4. UMA: “Lluitem per un món nou on el sistema giri al voltant de les necessitats humanes i no dels diners�.
4. KBA: Ãdem.
En realitat, en la societat burgesa els diners no es més que una expressió del ser social que la determina, el capital, no es més que l'equivalent a traves del qual té lloc la compra i venda de les mercaderies.
En una paraula: es impossible acabar amb els diners sense acabar abans amb qui el genera, el capital, o el que es el mateix, amb el procés sempre ampliat, de reproducció de valor, de valorització. Per això, en el fons, tots els plantejaments utòpics vers “un món sense diners� son propis, cal dir, del reformisme (en lloc de disparar contra el capital com a tal, ni tan sol a una expressió d'aquest, per al cas la monetà ria) i alinees, per complet, al l'anticapitalisme, que precisament es distingeix, d'entrada, de l'esquerra capitalista, per acusar de tots els mals del món al capitalisme com a tal i de no pretendre ni un capitalisme “sense diners�, ni un capitalisme “sense explotació�, ni un capitalisme “sense inhumanitat�, ni un capitalisme “sense abusos�... sinó la destrucció del capitalisme!, de tot tipus de capitalisme!!
A més, si no voleu que la vostra lluita anticapitalista “per un món nou� s'assimili a la campanya reformista “un altre món es possible�, esteu obligats, de totes, totes, en aquest punt, a afegir que aquest món nou “on el sistema giri al votant de les necessitats humanes� sol serà possible sobre la base prèvia de la completa destrucció del capitalisme i seus Estats.
Per tant, la formulació correcta, val a dir, conseqüentment anticapitalista, del punt seria quelcom aixà com: “El món nou per el que lluitem, organitzat en funció de satisfer les necessitats de la comunitat humana universal, es farà realitat sobre la base de la destrucció polÃtica i militar, a partir de la lluita revolucionà ria de la classe explotada, del capitalismeâ€?.
Es clar que, al llarg de l'historia revolucionà ria, aquest món nou, sense treball assalariat, ni explotació de l'home per l'home i, per tant, ja sense classes socials, ni Estats, ni, per suposat, partits, ha tingut i té un nom amb el que ha estat identificat per tots els oprimits del planeta: el comunisme, la societat comunista! Si l'anarquisme, renegant de la seva pròpia realitat proletà ria d'ahir, de la vertadera lluita per la societat sense classes, que ha acceptat, en paraules, va permetre, en seu dia, a Bakunin, incorporar-se a la I Internacional dirigida per Marx i Engels, va sentir i sent avui obertament la necessitat de negar aquest futur comunista del gènere humà (una societat sense explotació, ni Estats; aixà van definir els fundadors del comunisme la societat comunista); si, fins i tot, l'anarquisme del nostres dies ha renunciat i renuncia creixentment a aquesta expressió, abans profusament utilitzada, del “comunisme llibertari�, fou i és –ja tindrem ocasió de comprovar-ho, tot seguit, examinen el següent punt de la UMA i del KBA, de neta influència à crata– per a subratllar la seva oposició irreductible a els medis reals que faran possible l'esmentat món nou, sense capitalisme, val a dir, l'exèrcit, fins les darreres conseqüències, de l'autoritat revolucionà ria de la classe explotada contra la classe explotadora.
* * *
5. UMA: “Rebutgem qualsevol tipus d'avantguarda autorità ria (alternativa europea, democrà cia nacional, PP, aliança per a la unió nacional, front nacional).�
5. KBA: “Rebutgem qualsevol tipus d'avantguarda autorità ria�.
Aquest punt en realitat no és anticapitalista, sinó que pertany a l'ideari clà ssic d'un partit, l'anarquista, que no correspon ni a la natura del moviment anticapitalista ni a la necessitat de la seva unitat de lluita per sobre de les diferents ideologies que actualment existeixen en el seu sÃ.
De primer, rebutja �qualsevol tipus d'avantguarda�..., però, esta clar, en el món real, això no elimina les avantguardes! Vosaltres mateixos –la UMA, el KBA– sou, ho volgueu o no, avantguarda, o es que, a cas, no expresseu unes inquietuds anticapitalistes que, hores d'ara, son alienes al que preocupa a la majoria dels membres de la societat i, inclòs, a la major part dels explotats i de la jove generació proletà ria?...
Però a més, si el capitalisme i els seus Estats, es palès, que actuen autorità riament, no estan també obligats a fer-ho, contra els amos del món i els seus sicaris, tots els anticapitalistes que, de veritat, fan front al sistema amb el propòsit de destruir-ho, ja que sabem que, contrà riament a les mentides que escampa el reformisme, aquesta destrucció no vindrà de cap pressió sobre la classe explotadora, ni a traves de cap negociació amb aquesta, sinó de la mà de la imposició revolucionà ria, contra la burgesia i els seus servidors, per la força de les armes (hi ha algú més autoritari que la insurrecció armada revolucionà ria destinada aixafar a els amos del món?...) dels explotats?... Anomenem a les coses per el seu nom, sense deixar-nos portar per prejudicis a la moda, penseu potser, companys, que vosaltres mateixos –la UMA, el KBA–, continuarÃeu mereixent el nom d'anticapitalistes sense exercir actes de indubtable â€?avantguarda autorità riaâ€? com ara son, per exemple, la de impedir l'entrada en els vostres col·lectius de quants feixistes i reformistes coneguts volguessin participar en aquests? I separant dels vostres col·lectius anticapitalistes a aquests elements al servei polÃtic del sistema, i, esta clar, a tot policia o provocador que volgués posar el nas en l'anticapitalisme, ens podeu dir, veritablement, mirant-nos als ulls, que no actueu, fent el que heu de fer, com una “avantguarda autorità riaâ€??...
El parèntesi afegit en el punt de la UMA (“alternativa europea, democrà cia nacional, PP...â€?) es indefensable, per dues evidents raons: 1) pretendre reduir “l'avantguarda autorità riaâ€? al feixisme i a la dreta burgesa, com si la esquerra capitalista, com si la democrà cia burgesa no s'estructuraran com “avantguarda autorità riaâ€?, el que, es fa palès, no es cert, i 2) oblida que els anticapitalistes revolucionaris, per el mateix, perquè som anticapitalistes i perquè som revolucionaris, som també una “avantguarda autorità riaâ€?, això sÃ, amb la petita diferència amb relació a les avantguardes feixistes i democrà tic-burgeses (incloent en aquesta última a els partits de l'esquerra i extrema esquerra del capitalisme) que la nostra organització, el nostre moviment, protegeix avantguardistament les seves fronteres de la influència de la classe dominant i no dels interessos de la classe explotada, i prepara l'exercici del l'autoritarisme per a destruir el sistema i no per a defendre-ho L'absència de parèntesi en el punt del KBA no fa aquest malgrat tot, millor que el de la UMA. Les coses son com son: sense l'organització prèvia, en col·lectius, de una part dels anticapitalistes (això es, d'una avantguarda d'ells) l'anticapitalisme no hauria irromput en l' escena; sense l'autoritarisme violent d'aquests mateixos col·lectius contra les forces polÃtiques, sindicals i policials del sistema l'anticapitalisme no s'hagués desenvolupat, no hagués arribat fins als nostres dies; sense, en definitiva, l'assumpció conseqüent de l'autoritarisme d'avantguarda, no hi ha lloc ni tant se val a parlar de l'anticapitalisme revolucionari.
Cal dir, aquÃ, com a la resta de les qüestions, es tracta de discernir continguts concrets i no de dipositar la nostra fe o el nostre rebuig en paraules fetitxes. Avantguardaâ€??... SÃ, per a protegir l'organització, el moviment anticapitalista, revolucionari, del poder dels poderosos i dels seus lacais reformistes; no, per a separar-se, ni un gram, dels interessos del proletariat. â€?Autoritatâ€??... SÃ, per a combatre a la burgesia, fins a destruir el capitalisme i els seus Estats; no, per a impedir que siguin els propis anticapitalistes, que siguin les pròpies masses oprimides, qui decideixen sobre el seu futur; en unes altres paraules, mà xima democrà cia proletà ria, mà xima democrà cia anticapitalista, per a que tots els anticapitalistes resolguin les qüestions plantejades; mà xim d'autoritarisme en la lluita contra la classe enemiga, contra els servidors reformistes d'aquesta.
* * *
6. UMA: “No recolzarem a cap Estat post-revolucionari que desitgi perdurar en el temps�.
6. KBA: Ãdem.
Nosaltres, els anticapitalistes revolucionaris, tampoc, però el problema es que aquest punt –situat a mig camà entre l'anarquisme (oposició, per principi, a tot Estat) i el comunisme (comprensió que la via real d'extinció de l'Estat passa necessà riament, inevitablement, per la imposició transitòria d'un Estat proletari revolucionari destinat a destruir polÃtica, militar i econòmicament al capitalisme)–, demostra que veritablement no es sap ni el que es la revolució del nostre temps ni el que es l'Estat...
La qüestió rau per començar, en que no es pot concebre cap autèntica revolució que sigui compatible amb un “Estat post-revolucionariâ€?. És a dir, una revolució que deixa dempeus l'Estat, qualsevol tipus d'Estat (val a dir, la mà quina d'opressió d'una classe sobre una altra val a dir l'Estat i l'altre son entelèquies mistificadores reformistes pel que fa aquest!...), no és, no pot ser, una revolució, o, més ben dit, no és, ni pot ser, cap revolució anticapitalista, doncs aquesta, per natura, té com objectiu acabar amb la societat de classes, amb les classes mateixes com únic mitjà per a suprimir l'explotació i, per tant, en el curs d'aquest procés revolucionari, a l'Estat, a tot tipus de Estat –diguis, també a l'Estat proletari revolucionari– no té cap altre destà que el de la seva extinció, el de tota la seva desaparició per la senzilla raó que, a partir del punt de maduresa abastat per la revolució, i sobre la base material de l'abolició del treball assalariat, desapareixen totes les classes socials i, en conseqüència, ni a aquest Estat, ni a cap altre, els hi queda classe social d'alguna mena a la que servir, ni classe social de cap tipus a la que reprimir. Aixà doncs, el que afirma el punt es un sense sentit (diu que la UMA i el KBA no recolzarà a un Estat que mai existirà , ja que quan la revolució triomfi hauran estats superats, en el camÃ, tots els Estats!). La pregunta clau és: perquè heu sentit la necessitat d'escriure aquesta qüestió absurda?...
La resposta tenim que buscar-la en la influència nefasta que exerceix l'anarquisme amb la seva prèdica, tan grandiloqüent com idealista i reaccionà ria, d'oposició, en totes les situacions, a tot tipus d'Estat, el que entra totalment en contradicció absoluta amb la primera tasca de la realitat de la revolució proletà ria: batre, per tots els mitjans al seu abast; diguis, de forma insubstituïble mitjan l'erecció del seu propi Estat revolucionari, el poder, els Estats capitalistes, dels poderosos.
Cal dir, tot Estat implica opressió. L'anarquisme repeteix aquesta veritat, aquesta gran veritat, fins la sacietat, fins buidar-la de tot contingut revolucionari. La repeteix com si entonés aquesta lletania –â€?l'Estat oprimeixâ€?– permetis resoldre, ni tan sols en el més mÃnim, el problema de com fer la revolució, de com destruir l'Estat veritablement existent en els nostres dies, cal a dir, l'Estat capitalista, aquest Estat de la classe burgesa que no abandonarà , com es lògic, l'escena sense exhaurir abans totes les seves possibilitats d'opressió i terror contra la classe explotada. Però, amb tot i amb això, qualsevol en el seu seny, qualsevol que, encara tan sol sigui per un instant es lliuri d'aquesta febre antiestatal anarquista que ha porta i porta, històrica i actualment, al partit à crata, en els fets, a recolzar l'Estat burgès, pot entendre que no es el mateix un Estat, com es el capitalista, que serveix a els interessos de la minoria explotada, que un Estat, com ha estat i serà el revolucionari, al servei de la lluita per l'emancipació històrica del proletariat. I, sobre tot, fa riure, en el millor dels casos, qualsevol pretès revolucionari, qualsevol autoproclamat “anticapitalistaâ€? d'aquests que avui tant abunden, que se imagini una revolució sense la necessitat de organitzar la repressió, amb violència inclosa –la resistència dels explotadors ho fa inevitable–, de la classe burgesa; que se imagini la revolució sense construir un exèrcit revolucionari que faci front a els exercits imperialistes; que se imagini la revolució, fins i tot, sense treure de les presons a la major part dels presos que avui les omplen, per omplir-les amb els burgesos i els seus servidors que se oposaran, amb les armes a la mà , a aquesta.
* * *
7. UMA: “No recolzarem a cap partit que desitgi acabar amb l'Estat des de dins i sà al que desitgi fer boicot a la democrà cia. Això vol dir no fer cap proposta i votar NO a les altres o abstenir-se o no assistir�.
7. KBA: Ãdem.
Un altre bravo per la UMA i el KBA!, perquè, efectivament, no hi ha reforma possible de cap mena de l'Estat capitalista i, per tant, qui declari que vol “acabar amb l'Estat (burgès) des de dinsâ€?, enganya o s'enganya; tant es aquÃ, però, sigui com sigui, milita en el reformisme.
Una altra cosa més complicada, que, per a ser resposta amb encert exigeix del coneixement de l'experiència històrica del moviment proletari, es com utilitzar, per part de qui combatem, des de fora i contra, l'Estat capitalista, les possibilitats que, en un moment donat, es presentin per a desemmascarar el carà cter repressor d'aquest i la natura explotadora del sistema.
És evident, com dieu que no es tracta de fer propostes al capitalisme, ni de reivindicar ni donar il·lusió de cap tipus –afegim– que hi ha solució a els problemes dels explotats que poden provenir de la societat burgesa o de qualsevol de les institucions, per democrà tiques que siguin, de no importa què variant de l'Estat de la classe dominant. AixÃ, per exemple, l'escena actual està atapeïda d'un munt de suposats anticapitalistes que es queixen de “la falta de democrà ciaâ€? o que “els ajuntaments no impedeixen els desallotjaments policials de les cases okupaâ€?, o de “la brutalitat indiscriminada de la policiaâ€?, o de la “inhumanitat del sistemaâ€?, o que, fins i tot, en lloc de lluitar per la llibertat dels presos anticapitalistes, es dediquen a mobilitzar-se contra el règim carcerari especial d'aïllament (com si el règim normal fos acceptable!...) de tots els presos (com si tots els presos fossin anticapitalistes!) i fins i tot per la supressió de les presons (com si aquestes no fossin necessà ries, demà , per a tancar als actuals botxins dels explotats!)... Però tampoc es possible formar un moviment anticapitalista revolucionari, ni, en el seu dia, podrà triomfar la revolució, sense educar a els proletaris conscients en la resposta polÃtica necessà ria que cridada donar a la classe explotada –com lÃder, en la revolució, que serà del conjunt dels oprimits– a tots els aconteixements socials, a tots sense excepció; tampoc podrà superar l'anticapitalisme la seva actual impotència enfront a els partits reformistes que serveixen a l'Estat del capital sense trencar amb l'abstencionisme suposadament apolÃtic, predicat per l l'anarquisme, amb el que actualment se'ls ofegar i que, a l'hora de la veritat, consisteix en deixar la polÃtica en mans de la burgesia.
Tan sols un exemple...
Els parlaments burgesos son institucions sense reforma possible; formen part de l'Estat capitalista a destruir i han de ser denunciats i destruïts tant bon punt estigui a l'abast dels explotats. Aquesta es una altra gran veritat, però també es irrebatible que, encara avui, la major part dels proletaris, inclosa una part activa de la seva joventut, fan confiança, d'una manera o d'altra, en aquestes coves de criminals de coll blancs que son els parlaments, o, com a mÃnim, no es senten amb forces per a enfrontar-se obertament contra ells. Què tenen que fer, doncs, davant de les eleccions, en aquesta situació que no han triat, però que es la que realment existeix en els països avançats –la d' una certa confiança, que encara perdura, de les à mplies masses explotades en la democrà cia capitalista i en els seus adalils reformistes–, els anticapitalistes conseqüents, els anticapitalistes que s'organitzen fora i contra de les institucions estatals burgeses i que lluiten per a destruir el sistema? Cridar a abstenir-se de la qüestió electoral es fà cil, i fins i tot popular, però això no ajuda, en absolut, a alliberar de les cadenes de la seva il·lusió en la democrà cia capitalista a la resta dels explotats que encara avui voten. Esta clar que la millor manera seria –sense cap mena de dubte!– poder boicotejar, sense més tardança, les eleccions burgeses, és a dir, desenvolupar una campanya de propaganda, desemmascarant les eleccions i els Parlaments com lo que son –instruments enganyosos de la dictadura del capital–, que comptarà amb possibilitats de culminar a impedir, per la força, els comicis o en dissoldre el Parlament, com van fer per exemple, en el seu dia (gener de 1919), els soviets revolucionaris russos, amb la Assemblea Constituent capitalista, única ocasió, a llarg de l'historia, cal dir-ho, en la que els explotats han fet passar a millor vida a un parlament i no precisament de la mà d'aquest campió de la lluita contra l'Estat només de boca que es l'anarquisme. Els anticapitalistes revolucionaris recolzarem, sens dubte, qualsevol proposició seria –val a dir, realitzable– de boicot a les eleccions que algun dia es puguin realitzar. Però mentre es reuneixen les condicions per a lluitar, de veritat, per a impedir les eleccions, per a dissoldre el Parlament, l'abstencionisme davant la qüestió electoral, creuar-se els braços, en els fets, davant d'aquesta i altres maniobres de la democrà cia capitalista es, per descomptat, el pitjor per l'anticapitalisme, que es veu impedit, aixÃ, lligat de peus i mans per manca d'una polÃtica revolucionà ria, de desemmascarar i fer front als partits burgesos reformistes que enganyen al conjunt de les masses treballadores. Perquè no començar a pensar, doncs, en reunir, quan arribi el moment, una candidatura anticapitalista que, sense subordinar-se a cap joc parlamentari, utilitzi, en canvi, això sÃ, els espais electorals per a pregonar la necessitat de destruir el capitalisme i els seus Estats, la necessitat de destruir els parlaments; per a denunciar, en veu alta, que arribi fins el darrer racó dels explotats, la gran mentida que es la democrà cia capitalista?...
Per cert, no creiem, en qualsevol cas, que la tasca del moviment anticapitalista consisteixi en “recolzarâ€? a cap tipus de partit, ni molt menys a un partit revolucionari que es proposi boicotejar la democrà cia burgesa, sinó en plantejar-se el agafar les brides, ell mateix, del moviment de masses contra el capitalisme. Clar que, per això, ell anticapitalisme necessitarà d'una avantguarda anticapitalista, d'un moviment anticapitalista revolucionari capaç de prendre posició polÃtica conseqüentment antisistema en front a totes les qüestions importants que es plantegen; capaç, entre d'altres coses, de no abstindre's ni davant de les eleccions burgeses i els parlaments, ni davant de cap problema polÃtic ni social; capaç de combatre contra les eleccions i els Parlaments fins acabar de desacreditar-los entre els explotats, per tots els medis al seu abast tant des de fora com, si es possible, també des de dins utilitzant la tribuna social que la burgesia es veu obligada a brindar, bé que fraudulentament, amb els seus comicis i debats parlamentaris.
* * *
8. UMA: “Desitgem crear un bloc/plataforma/coordinadora/espai de trobada comú entre els moviments que se organitzen fora de l'Estat (okupes, ecologistes, etc.) contra el capitalisme que en major o menor mida, més o menys directament, es el responsable de les nostres desgracies i a dia d'avui lluitem contra alguna de les seves conseqüències (especulació, contaminació...).�
8. KBA: Ãdem.
El primer, apreciats companys de la UMA i del KBA, per a “crear un bloc contra el capitalisme� es, sens dubte entendre que aquest no es farà realitat guiant-se d'etiquetes, sinó reunint a els anticapitalistes de veritats, val a dir, a els que, en els fets, combaten per la destrucció del capitalisme i els seus Estats, o el que es el mateix esta disposats aorganitzar-se i actuar fora del control per part de no importa què institució capitalista i, entre aquestes, destacadament, els partits i sindicats de l'esquerra burgesa.
Diem això perquè els termes que aquà utilitzeu (“okupesâ€?, “ecologistesâ€?) per a denominar a suposats anticapitalistes que podrien formar part d'aquest bloc o les mobilitzacions (“contra l'especulacióâ€?, “contra la contaminacióâ€?) que doneu a entendre que podrien fer-ho possible no delimitant, en realitat, qui son anticapitalistes i qui no. AixÃ, per exemple, dins de l'actual moviment okupa, trobem tant a un sector veritablement determinat contra el sistema, que es mobilitza contra la propietat privada burgesa com al sector dirigit per els partits reformistes d'esquerra i extrema esquerra de l'Estat capitalista, que es distingeix perquè utilitza les okupacions per a pressionar a les institucions de l'Estat, tancant el moviment en el quadre reformista de la negociació amb els ajuntaments, els propietaris, els medis de comunicació burgesos..., amb la finalitat, declarada, en molts casos, en no pocs “portaveus del moviment okupaâ€? –en realitat, al servei dels interessos d'aquestes forces reformistes–que l' okupació acabi sent un dret més dels ciutatans, en benefici de la democrà cia capitalista. Aixà mateix, ser ecologista no significa, en sà mateix, ser anticapitalista, ja que hi ha molts ecologistes (la gran majoria d'ells, començant per Green Peace i continuant per Bové, i la resta del Foro de Porto Alegre) que la seva preocupació es aconseguir un capitalisme més perfeccionat que destrueixi menys la natura, cosa d'altra banda, impossible, però útil per a distraure dels seus interessos de classe a els explotats.
El mateix es pot aplicar pel que fa a les mobilitzacions que citeu. Tota l'esquerra capitalista, començant per Simancas (PSOE) i continuant per IU, està “contra l'especulacióâ€?, o millor dit, a favor d'un capitalisme sense especulació, i, esta clar, que també tots aquests lloctinents reformistes del capitalisme preferirien un capitalisme sense contaminació. Res d'això els fa, malgrat tot, ni en el més mÃnim, anticapitalistes. En tot cas, els anticapitalistes de veritat son els que no esperen que el capitalisme resolgui aquests problemes, sinó que saben que solament destruint-lo serà possible començar a solucionar-les. I aquests darrers –els anticapitalistes, destructors del sistema, i no a els reformistes antiespeculació o anticontaminació– son precisament els que, un dia, arribaran a formar un bloc anticapitalista.
En segon lloc, els vostre desig de formar “un bloc/plataforma/coordinadora/espai de trobada entre els moviments que s'organitzen fora de l'Estat ... contra el capitalisme� es sa, però necessita, per a ser portat a la prà ctica, de recollir l'experiència de la lluita que ja ha hagut per aquest tipus de objectius...
Els companys del MAR, sense anar més lluny, hem proposat, durant llargs mesos, a tothom que ens ha volgut escoltar aquest tipus d'objectius d'unitat anticapitalista (el bloc, la plataforma, la coordinadora anticapitalistes...) i, clar que seguim estant a favor d'aquesta, i que recolzarem qualsevol proposició seriosa que es faci al respecte. Però, quina es l'experiència que hem pogut treure d'aquesta lluita? Pel que fa al tema que ara toquem, el que hem pogut comprovar es que dins d'aquesta etiqueta general d'anticapitalisme, tal com ja hem apuntat abans, lo que hi ha en realitat, a més a més es clar, de companys anticapitalistes com vosaltres, es tot un bloc de partits i organitzacions capitalistes d'esquerra, reformistes –anarquisme inclòs, sens dubte, i, sinó, segueixis a la CNA, per no parlar ja de la legal i institucionalitzada CNT– , que actuen emmascarades, utilitzant tots els medis al seu abast per a que l'anticapitalisme no s'organitzi com a tal, va a dir, independentment de tots els partits, i en particular dels que sostenen l'Estat capitalista, o el que es el mateix, fora i contra de totes les institucions burgeses, sense excepció. Aquest bloc reformista, anti-anticapitalista, aquesta autèntica unió sagrada democrà tic-burgesa que castre i liquida a l'actual anticapitalisme té, esta clar, en el seu sà les seves pròpies diferències, però –ai, amics!– en quant aquesta gentussa reformistes senten el perill que el moviment antisistema s'organitza i actua fora del seu control, s'uneixen per a desallotjar d'escena, al preu que sigui, l'element subversiu, com ha estat el cas del MAR durant l'anterior etapa. En conclusió, que una lluita veritablement conseqüent per la unitat anticapitalista necessita i necessitarà d'un autèntic moviment anticapitalista revolucionari que conquereix la seva capacitat de fer front, derrotar i expulsar del moviment anticapitalista a els partits reformistes que avui el manipulen. La vostra mateixa experiència, com UMA i com i KBA, no pot anar, pensem, en un altre sentit. Qui recolza, sinó, nosaltres, els anticapitalistes revolucionaris, els vostres plantejaments d'unitat anticapitalista? Qui estaria disposat, sinó nosaltres, el MAR, a formar part d'una coordinadora, o bloc, o el que fos..., però anticapitalista que un dia us decidireu, de veritat, a formar? I qui, sinó nosaltres, els anticapitalistes revolucionaris, seriem capaços de lluitar fraternalment al vostre costat, amb una ferma solidaritat anticapitalista, sense exigir, per això, que penseu com nosaltres? Els fets no deixaria lloc a dubtes...
* * *
9. UMA: “No ens oposem a fer reformes en el sistema, encara que sempre deixant-ho clar que es una millora provisional i [que] l'únic que pot ser una solució definitiva és una revolució social que aparti a els que se oposen a un món nou. (Estarem entre el reformisme i l'anticapitalisme, encara que tendim més a l'anticapitalisme)�.
9. KBA: : “No ens oposem a fer reformes en el sistema, encara que sempre deixant-ho clar que es una millora provisional i [que] l'únic que pot ser una solució definitiva és una revolució social que aparti a els que se oposen a un món nou�.
De la mateixa manera que hi ha coses en la vida que no poden ser ni poden fer-se aproximadament (per exemple, una dona no pot estar una mica, o molt, embarassada; ho esta o no...), tampoc pot expressar-se amb aproximació una lluita conseqüentment anticapitalista: o s'expressa amb exactitud, o es deixa oberta, per medi d'aquesta aproximació, la porta a la confusió i, a prà ctica, al reformisme.
Ve això a tomb perquè entenem perfectament la intenció anticapitalista i, a la vegada, de no caure en la negació, tan fà cil, com liquidadora, de desqualificar, per principi, tota lluita parcial, per objectius limitats, de resistència a els atacs del sistema per part dels explotats en front a els explotadors, que batega darrera de les vostres paraules: “No ens oposem a fer reformes al sistema ...�. Però, amb tot, intencions apart, en la realitat objectiva, aquesta expressió no correspon a la lluita dels explotats, sinó al plantejament reformista.
L'assumpte en concret es com segueix. En tant que la revolució es absent de l'escena, la classe explotada es veu empentada, per a defendre les seves condicions de vida, a llançar-se a lluites parcials, de resistència, en front a tal o qual atac del capitalisme; lluites com poden ser, per exemple, la defensa dels salaris, dels llocs de treball, de les cases ocupades, de locals del moviment anticapitalista, o la lluita per la llibertat dels explotats reprimits per l'Estat burgès... La qüestió es que, contrà riament al que sostenen els sectaris de tota mena (anarquistes i semianarquistas inclosos), aquestes lluites no son, de cap manera, reformistes pel fet que no alcen la bandera de la destrucció general del capitalisme i sà les d'objectius limitats. Si aixà fora, si els sectaris ideòlegs, a l'estil d'aquestos que, com les Joventuts Llibertaries i altres, fan de la idea de “la supressió del treballâ€?, o de “l'abolició del treball assalariatâ€?, quelcom aixà com una plataforma reivindicativa mÃnima, tinguessin raó, qualsevol lluita treballadora que defengués el salari, o que s'alces contra la precarietat, o per el manteniment dels llocs de treball; qualsevol lluita anticapitalista que tractaria de defendre una casa okupa, incorreria automà ticament en el reformisme. No es això i els anticapitalistes avançats, per el contrari, hem d'entendre totes aquestes lluites, i moltes altres més, com a expressió, digna de la nostra major atenció i solidaritat possibles, de la resistència dels explotats en front al sistema. Però precisament ho son –son lluites dels explotats i no reformistes– perquè defenen objetius concrets de la classe oprimida i cap mena de projecte, com diuen els vostres punts, de “fer reformes en el sistemaâ€?. En una paraula, que, a partir del mateix moment en que una lluita, per exemple, contra les ETTs comença a pregonar la necessitat d'un capitalisme sense ETTs, val a dir, a partir del moment en que la resistència espontà nia dels anticapitalistes contra les ETTs queda subsumida per una polÃtica destinada “a fer reformes al sistemaâ€?, a partir d'aquest mateix moment, l'esmentada mobilització ha deixat de sumar al camp de la classe explotada i ha estat incorporada, sota la direcció del reformisme, al camp de la classe enemiga, independentment, fins i tot, dels que honestament puguin creure els propis explotats o anticapitalistes que participen en aquesta lluita.
Aixà doncs, els anticapitalistes revolucionaris sà que ens oposem “a fer reformes en el sistemaâ€?, a la vegada que defenem sense condicions prèvies tota lluita dels explotats, organitzada independentment de l'Estat capitalista i els seus servidors reformistes, per a reduïts que siguin els objectius formulats. La confusió que trasllueix el vostre punt tal i com esta escrit –es tractaria que els anticapitalistes no s'oposessin “a fer reformesâ€? en el capitalisme (!), mentre expliquen que la solució es la revolució social– resta de manifest, de forma evident, per el parèntesi que apareix en el punt de la UMA, segons el qual els anticapitalistes podrien seguir sent i navegar entre dues aigües “entre el reformisme i l'anticapitalismeâ€? (!!), tot i que això sÃ, amb més tendència vers “l'anticapitalismeâ€? (!!!). L'absència del parèntesi en el punt del KBA no millora la qüestió, doncs, si no ens equivoquem i ho recordem bé –creiem sincerament que no ens equivoquem– alguna discussió mantinguda, el KBA pensa, sobre això, igual que la UMA, tot plegat, que l'anticapitalisme no pot avançar separant-se dels reformistes, Al capdavall, si col·lectius anticapitalistes com els vostres realment no pensessin aixÃ, si no pensessin que no es convenient trencar els llaços amb les forces i col·lectius reformistes, no s'entén la veritat, perquè una proposta com la que heu fet en el punt anterior –un bloc, una plataforma, una coordinadora... anticapitalistes– no es ja una realitat, tenint en compte que sabeu perfectament del nostre acord amb aquesta, però, clar, hi ha un petit problema, formar, per exemple, una coordinadora anticapitalista significa, tots ho sabem, tancar la porta a relacions més o menys estretes, més o menys cordials, o, al menys, de coexistència pacifica, amb les forces reformistes que avui maniobren en el anticapitalisme...
* * *
10. UMA: “Recolzarem en tot moment qualsevol iniciativa d'unió contra el capitalisme, aixà com de discussió/debat/assemblea sobre el camà que ha de seguir l'anticapitalisme potenciant el debat entre companys per a que sorgeixin propostes concretes�.
10. KBA: Ãdem.
Apreciats companys, sabeu, sense cap mena de dubtes, que el MAR ha proposat públicament i ha treballat, des de sempre, per a fer realitat aquestes iniciatives “d'unió contra el capitalisme�, “de discussió/debat/assemblea sobre el camà que ha de seguir l'anticapitalisme�, de potenciació del “debat entre companys per a que surtin propostes concretes�...
Aquesta mateixa crÃtica anticapitalista revolucionà ria que fem dels vostres punts demostra, ben nÃtidament, que seguim en aquesta lÃnia de defensa incondicional, per sobre de les diferències d'idees que es tinguin, de la unitat, el debat i l'acció conjunta de l'anticapitalisme. Potser, molt probablement, aquest document us semblarà “una totxanaâ€? impossible de ser llegit, massa llarg, massa complicat, massa teòric, excessiu per decidir-ho amb una sola paraula... Però abans de concloure el tema, us suggerim que compareu la serietat amb la que ens hem pres la consideració dels vostres punts amb altres possibles respostes a aquestes, si les hi ha, que haureu rebut. Us hem pres suficientment en serio, prenem suficientment en serio el moviment anticapitalista i la revolució, com per a emprar els nostre temps en estudiar, a fons, lo que heu escrit; us prenem suficientment en serio com per a estar dispostos a organitzar en comú, amb la UMA i el KBA, el bloc, la plataforma, la coordinadora anticapitalistes que jutgeu convenient. No es això suficient, en canvi, per a vosaltres, amb possibilitats de passar a una acció comú, amb possibilitats a trobar el temps i lloc adients per a seure en una mateixa taula en la que clarificar i debatre fraternalment les perspectives i tasques de l'anticapitalisme? Si això es aixÃ, si el reconeixement que fem del vostre anticapitalisme i la nostra disposició de lluitar, i debatre en comú, sense condicions prèvies de cap tipus, no us es suficient per a sentir la necessitat de trobar-nos, res podem fer per la nostra part. Sol invitar-vos a que vosaltres mateixos reflexioneu sobre el balanç d'aquest anticapitalisme de la UMA o del KBA que deixa al marge, en els fets, a anticapitalistes revolucionaris, com ara nosaltres; que sacrifica la possibilitat, en les vostres mans, de fer realitat ja una coordinadora anticapitalista, moguda per la il·lusió, potser de recollir a molts “anticapitalistes“ en el medi reformista (penseu quants anticapitalistes, de veritat, se us han unit, molt més que els molts pocs, però ferms disposats a tot lo que sigui necessari, del MAR?...), o potser, inclòs, de fer canviar de plantejament al reformisme, de concienciar-lo d'anticapitalisme?...
Al respecte d'aquesta reflexió a la que us invitem en quant al resultat de la vostra pròpia experiència, de la lÃnia de lluita de la UMA i del KBA –situada en el anticapitalisme, però mancat de tot contacte i treball comú organitzats amb els anticapitalistes revolucionaris, amb el MAR– es conegut públicament, per pròpia iniciativa del KBA, que els companys fundadors d'aquests formen part, abans, del nostre col·lectiu. Van marxar d'aquests, deixant al MAR, ja fa temps, convençuts, malgrat les nostres advertències, que –citem de memòria, però sense cap à nim de caricaturitzar un plantejament, que el procés real de desenvolupament hem respectat i respectarem, escrupolosament– “explicant les coses amb més cura i lliurant-se de “la mala fama del MARâ€?, de la que, per cert, nosaltres estem orgullosos, doncs de la mateixa manera que no se es fa una truita sense trencar els ous, tampoc hi ha lluita revolucionà ria que no impliqui l'atac i la calumnia del reformisme, podrÃem ser admesos als foros reformistes, amb la possibilitat d'agrupar, en ells, a anticapitalistes reals o potencials. Doncs bé, per suposat, que la marxa dels companys que, després fundarien el KBA va minvar les forces del MAR, però la pregunta interessant, de veritat, que us proposem que us feu es: Aquesta separació ha servit autènticament per a reforçar l'anticapitalisme? O bé a un altre nivell, però en un mateix sentit: la manca d'un contacte organitzat, d'un treball comú, sobre la base d'allò que compartim, per exemple, entre la UMA i el MAR; o més ben dit, el no formar ja una Plataforma o Coordinadora Anticapitalista, per exemple, entre la UMA, el KBA i el MAR, creieu, de veritat, companys, que afavoreix en alguna cosa a l'anticapitalisme?
De qualsevol manera, deixent-nos que ho expressem aixà amb absoluta claredat, fer realitat aquesta “iniciativa d' unió contra el capitalismeâ€?, aquests debats “entre companysâ€? “sobre el camà que ha de seguir l'anticapitalismeâ€?, destinats a potenciar “propostes concretesâ€?; formar, fins i tot aquesta plataforma o coordinadora anticapitalista depèn, ara mateix, de vosaltres, de la UMA i del KBA (no coneixem altres anticapitalistes, apart de nosaltres, que s'hagi declarat públicament a favor d'això i, es clar, el MAR no té cap necessitat de proclamar cap coordinadora fantasma per a coordinar-se amb ell mateix...). Quants col·lectius anticapitalistes creieu que fa falta per a formar aquesta plataforma, per a reunir-los i coordinar la seva lluita? El mÃnim precÃs es de dos, doncs, sense cap mena de dubte, sempre serà millor, per els interessos i el futur de l'anticapitalisme, començar per coordinar dos, o tres, col·lectius, encara que siguin pocs i encara que tinguin cadascun dels pocs companys, que seguir aixÃ, cadascú per la seva banda aïllats, no us sembla?... En conseqüència, recolzarem incondicionalment, i amb el mà xim respecte totes aquelles idees vostres que no compartim (altres, d'importà ncia dels vostres punts expressen que estem d'acord) qualsevol convocatòria, amb aparença de responsabilitat, que, sense esperar la vènia del reformisme, feu en els termes plantejats en el vostres punts, i marxarem units amb els companys que la facin en la lluita per a destruir ell capitalisme i els seus Estats. Teniu la paraula!
* * *
11. UMA: “Organitzar-se i financiar-se, de forma independent, de qualsevol partit, plataforma, sindicat, ONG..., de qualsevol altra organització�.
Aquest punt no apareix entre els punts del KBA i, malgrat això, es completament necessari per ajudar a defendre la natura antisistema de qualsevol col·lectiu anticapitalista, doncs també per a lluitar per a la destrucció del capitalisme i els seus Estats fa i farà falta reunir diners (per als medis informà tics i la propaganda, sense anar més lluny), i fa i farà falta saber fer-ho, com diu el punt de la UMA, “de forma independent, de qualsevol partit, plataforma, sindicat, ONG..., de qualsevol altra organització�, val a dir, de forma que la recollida, indispensable, de medis econòmics no arribi a supeditar mai el contingut anticapitalista, o anticapitalista revolucionari, de la lluita.
* * *
12. UMA: “No prenem partit per cap ideologia, ja que la lluita contra el capital no entén d'ideologies i agrupa a gent de diversa ideologia o bé d'ideologia no definida (comunistes, anarquistes, apolÃtics)â€?.
11. KBA: No prenem partit per cap ideologia, ja que la lluita contra el capital no entén d'ideologies i agrupa a gent de diversa ideologia o bé d'ideologia no definida�.
Els anticapitalistes revolucionaris rebutgem totes les ideologies sense excepció, doncs la nostra lluita no es dirigeix a intentar canviar, avui per avui, les idees del conjunt dels explotats (es impossible fer-ho sense alliberar-los primer, de les seves cadenes materials d'embrutiment; de la seva dependència del treball assalariat!), sinó a portar al triomf la revolució d'aquests, que esclatarà inevitablement molt abans que la societat, en la seva totalitat, es pensi en termes anticapitalistes o revolucionaris, justament en el moment en que el proletariat dels països capitalistes avançats es vegi, de nou, definitivament assetjat contra la paret i amenaçat de mort –en una paraula, obligat, sense més dilació, a lluitar per la seva supervivència– a causa de la barbà rie econòmica i militar ocasionada pel capital. Deixem, aixÃ, la quimera idealista cristiana del “Canviat a tu mateix per canviar el mónâ€? i la seva versió esquerrenista burgesa de la “consciència de la revolució per a que aquesta arribi a ser realitatâ€? –tan conreades, ambdues, dit de pas, per l'anarquisme– per a qui li correspongui, per el reformisme. Per la nostra part, entenem que la nostra tasca no es evangelitzar a les masses amb la nova doctrina de l'anticapitalisme, sinó preparar, entre d'altres, mitjançant la impulsió del desenvolupament del moviment anticapitalista, l'èxit d'aquesta futura, i inevitable revolució dels sense, que acabarà per fer-se realitat, no grà cies a les homilies conscienciadores dels intel·lectuals petitburgesos d'avui, sinó al l'horror i la inhumanitat in crescendo que s'estén imparablement, per tot el planeta, el capitalisme mateix,
Ã’bviament, una cosa es rebutjar les ideologies i un altra, molt diferent, que els anticapitalistes revolucionaris no tinguem les nostres idees... Les tenim, però no son fruit de la nostra invenció, sinó de l'experiència real, en primer lloc, de la lluita que hem desenvolupat, i, a partir de les exigències d'aquesta, de la necessitat que hem sentit d'aprendre de la lluita històrica que, des de fa ja diversos segles, porta endavant la classe explotada, el proletariat, per emancipar-se del seu enemic, el capitalisme. AixÃ, en els últims mesos, tant el balanç de l'anticapitalisme contemporani com les lliçons de la lluita revolucionà ria desplegada pel MAR en el sà d'aquest ens han empentat a entendre que l'anticapitalisme revolucionari que propugnem i representem sol és i pot ser un anticapitalisme roig –val a dir, un anticapitalisme definit obertament per la societat sense classes, és a dir, pel comunisme; un anticapitalisme exalçat públicament per la dictadura revolucionà ria dels explotats com únic mitjà possible de destruir la dictadura dels explotadors constituïda pel capitalisme i els seus Estats, i un anticapitalisme caracteritzat pel desenvolupament, amb vista a l'anterior, de la polÃtica revolucionà ria i per la impulsió, per això, de la indispensable organització centralitzada de l'avantguarda revolucionà ria de l'anticapitalisme–. Ens hem adonat, diem, de la necessitat de diferenciar aquest anticapitalisme roig, per polÃtic i revolucionari, del futur, de l'anticapitalisme negre (únicament de resistència, apolÃtic, confús i desorganitzat) d'avui; anticapitalisme, ja caduc, malgrat que, encara en l'actualitat, segueix dominant l'escena del moviment, l'haver estat conduït, sota l'influencia del partit anarquista, a l'actual carreró sense sortida evidenciant tant per la seva manca de resposta pròpia enfront a la guerra imperialista d'Iraq com per la repetició, sense cap perspectiva, ni capacitat de xoc de cap tipus contra els partits i sindicats reformistes que guarden el sistema, de la violència sense alternativa polÃtica del tipus Black Bloc.
Bé, es per aquà que aniran les coses, companys, els nostres plantejaments, però, precisament perquè no els entenem com cap ideologia o doctrina seguim convençuts que, tal com afirmeu, la tasca del moviment anticapitalista no es “prendre partit per cap ideologiaâ€?, sinó agrupar a tots els que, en els fets, combaten per la destrucció del sistema, a tots els anticapitalistes, per damunt de les diferències –â€?(comunistes, anarquistes, apolÃtics...)â€?, tal com heu escrit– d'idees que poden avui separar-los. Sol que, com les paraules se les en du el vent es fa camà caminat, en lloc de seguir insistim, com hem fet durant llarg temps, en la necessitat d'una plataforma, d'una coordinadora... anticapitalista, ara el que hem decidit fer es esperar, per a secundar-la, a que altres companys –potser vosaltres?– tinguin la iniciativa de bufetejar, en públic, al reformisme pseudoanticapitalista fent-se cà rrec de portar a la prà ctica una proposta unità ria d'aquesta classe.
* * *
13. UMA: “En resumen: en la nostra plataforma no ens importa qui esta sinó el que es proposi fer�.
11. KBA: “Ens neguem a col·laborar de kol·lectiu a kol·lectiu amb qualsevol agrupació que condemni la violència anticapitalista. En una plataforma de varis col·lectius, no ens importa qui esta sinó el que es proposi fer�.
Entenem, d'entrada, que si el punt de la UMA no recull la delimitació contra la condemna reformista de la violència anticapitalista, que s'explicita en el punt del KBA (delimitació perfectament justa en el seu contingut, doncs és impossible lluitar en comú amb qui condemna la violència anticapitalista, per la senzilla raó que el pacifisme forma en la barricada de la classe burgesa), es perquè la UMA entén que la qüestió esta ja resolta en el seu punt 1 (“Pacifista o activista tu tries�), formulació sobre la que, per la nostra part, ja ens hem pronunciat.
AquÃ, com en bastants llocs dels punts analitzats, la intenció és plenament anticapitalista, però l'execució dista de ser clara...
La intenció es anticapitalista perquè, efectivament, en el moment en que es troben els anticapitalistes el que han de debatre i acordar, en interès del conjunt del moviment, no son les idees particulars de cadascú, sinó les propostes de lluita unità ries que estan a l'ordre del dia per a combatre al capitalisme i als seus servidors reformistes. Per això mateix, i en aquest sentit, “no ens importa qui estigui, sinó el que es proposi fer�...
No ens importa qui estigui, millor dit, mentre aquest que estigui sigui anticapitalista en els fets, doncs, pel l contrari, es impensable seure a discutir què fer en comú amb gent demostradament al servei del sistema, com son, per suposadament, els partits i sindicats oficials de l'esquerra capitalista, però també tots aquells que participen en el moviment reformista antiglobalitzador de Porto Alegre i, inclòs, qui, com es el cas de la CNT, CNA i la resta del l'anarquisme organitzat, no han reconegut ni reconeixen cap entitat pròpia al moviment anticapitalista, el qual es únicament concebut per ells com un calador de pesca per al seu propi partit, l'anarquista.
* * *
14. UMA: “La unió fa la força! (això sà la unió dels anticapitalistes, que quedi ben clar, la unió per a fer força [, doncs] no tenim intencions d'unir-nos amb demòcrates burgesos ni falsos anticapitalistes�.
Acord total! Posem fil a l'agulla?... I perquè no ho comencem, sense més pèrdua de temps, fent el que ja podem fer: reunir en un bloc, en una plataforma, en una coordinadora... anticapitalistes a la UMA, el KBA i el MAR, que ja s'han declarat |
Comentaris
|
pero ¿que cojones quereis?
|
|
per Andresito |
29 set 2003
|
Sois la polla, ademas de blanquistas, pero ¿que cojones quereis?
Els anarquistes no pretenem (si, jo em defineixo anarquista o llibertari, com més et desagradi) dir coses com “Canviat a tu mateix per canviar el món� o “consciència de la revolució per a que aquesta arribi a ser realitat�.
Això son fantasies dels pensaments petit burgesos... però que dic, si tu i jo també som petit burgesos, be que utilitzem mitjans capitalistes (internet) com a mitjà de comunicació.
Tu està s confonent l'anarquÃa (literalment an- sense, -arkia govern: sense govern) amb la CNT (el que tu anomenes "partit anarquista" [sic])i els seus estatuts. La CNT es una organització anarquista (bé, ho era abans de que necessitesin 10 euros per afiliar la gent), però no es l'anarquisme.
El meu anarquisme, la meva ideologia llibertà ria no necessita que jo anomeni els punts que defineixin la meva doctrina, per que no en tinc. Només tinc dos objectius: viure com jo vulgui, i que els altres també tinguin la oportunitat d'escollir el que volen per a ells. El teu pensament si necesita ennumerar les seves postures. Tens, per tant, una Doctrina Anticapitalista.
Qui ets tu, o qui sou vosaltres per dir si tu si ets anticapitalista i tu no, no ho ets?
Si tu jugues, m'emporto la pilota (bua!)
Nosaltres (els llibertaris) no prejutgem ningú, mai, sota cap circunstà ncia. Si el teu pare es ric o de dretes o el que sigui dolent per a tu (anarquista?), no pensaré que tu vols ser com ell: voldrÃa pensar que has millorat, que has après el que el teu pare va haver de fer per criar-vos com millor sabia (putejant els treballadors/es de la seva gran, bonica i neta fà brica tèxtil), i que agraïnt-li el seu esforç, tu triaras un altre camÃ.
Je voudraaaaaai que tu seraaaaaais un garçon tres jolieeeeee.
Vols fer una ùnica coordinadora, una ùnica plataforma,..., un sol gran i lliure territori anticapitalista. Ostres, a que em recorda això?
Ah, si AL FEIXISME.
Hala, a tomar por el culo la UMA, el KBA el MAR el oceano y todos los cerdos como tu que quieran imponernos nada en base a una mierda de ideologÃa nadista como la tuya, que no dice lo que quier e, sino lo que no quiere (cette a dire: rien plus).
Yo solo se lo que no quierooooo uooo, lo que no quieroooo uoooo... |
|
Re: Sobre els punts de la UMA i del KBA
|
|
per martiritzada |
29 set 2003
|
Totalment d'acord amb el que dius, Andresito. Jo no he pogut passar del primer paràgraf però ja em conec la cantarella.
A la merda les doctrines!
A la merda les elits!
A la merda les jerarquies!
Visca l'autogestió! |
|
Re: Sobre els punts de la UMA i del KBA
|
|
per R.A.U. |
30 set 2003
|
els experiments amb gaseosa.Quants sou a MAR,1 o 2?
Anunci per a tots/es les i els anticapitalistes revolucionaris antireformistes:
Ha nascut el RAU(Revolucionaris Anticapitalistes per la unitat)
Llarga i gloriosa vida al RAU!Contra el neo-reformisme del MAR i dels seus agents col.laboracionistes que s´expressen demagògicament per a frenar els avenços estratègics dels veritables anticapitalistes revolucionaris.
Visca el RAU! No diàleg amb els neo-reformistes del MAR i els seus satèl.lits post-reformistes.Uneix-te als R.A.U. |
|
Re: Sobre els punts de la UMA i del KBA
|
|
per MARtiritzat |
30 set 2003
|
Què collons ens importa al món les palles mentals que us porteu entre 4 descerebrats, això si cadascun amb el seu partit?.
Fora sectes!!! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
