|
|
|
Anàlisi :: amèrica llatina |
|
Representants indígenes expliquen la situació d'Equador
|
|
|
per L...)A |
21 set 2003
|
|
|
Representants indígenes expliquen la situació d'Equador
Luís Fernando Sarango va explicar la realitat equatoriana i les raons per les quals la CONAIE i Pachakutik han abandonat el govern.
DS / València
En la seu del Centre d'Estudis per a la integració social i formació d'immigrants, organitzat per ACSUD Las Segovias, es va realitzar la xerrada sobre l'actualitat política equatoriana. Amb el seu perfecte i clàssic castellà, Sarango va explicar que moviment indígena va decidir trencar amb el govern de Lucio Gutiérrez per la profunda "dretització" i pels pactes amb l'FMI i els Estats Units. Les principals raons varen ser per l'acord de la Base de Manta que es cedeix als Estats Units i es vol utilitzar en el Pla Colòmbia, contra les guerrilles i possiblement contra Chávez. El procés de dolarització i l'acceptació de l'àrea de lliure comerç, l'ALCA, són les gotes que vessen el got de la paciència indígena. Els quatre ministres i els centenars de membres de Pachakutik, l'expressió electoral de CONAIE, que participaven del govern d'Equador, varen abandonar-lo, tornant al treball d'oposició popular. Malgrat tot, Sarango considera positiva la lliçó, que els ha permés veure com funciona l'Estat per dins i els ha servit per deixar de confiar en cap governant. Ara es centren en desenvolupar el poder local i les seues pròpies institucions, com la Universitat Indígena, raó principal per la qual es troba a l'Estat espanyol. Respecte a la situació dels seus veïns va declarar que la victòria de Chávez, a Veneçuela, "ha donat esperances als altres països". En l'altre pol, a Colòmbia la veu en una situació molt complexa "ja que el govern no pot acabar amb una guerrilla que compta amb un important suport popular".
CONAIE, Pachakutik i els indígenes
La Confederació de Nacionalitats Indígenes neix el 1986 agrupant a les 13 nacions de l'Amazonia, La Sierra i La Costa. En el 90 es produeix l'alçament indígena i en el 98 aconsegueixen que la nova constitució reconega els drets col·lectius. Ara mateix són la principal organització política i social d'Equador. Les seus mobilitzacions varen provocar la caiguda d'almenys dos presidents i l'arribada al poder de l'actual. De Lucio, diuen que va ser una "peça col·locada en el moment just al lloc just" per fosques mans. Els moviments populars confiaren en un "nou Chávez" i varen ser enganyats. El seu partit polític, Pachakutik, està fora del govern i es centra en gestionar els ajuntaments i poders regionals. El que es destaca és que tant la CONAIE com Pachakutik no representen només als indígenes, si no que importants sectors populars s'agrupen i treballen junts amb ells per aconseguir avanços socials. Sarango defineix indígena "com aquell que ha recuperat la seua identitat, la memòria col·lectiva i te una especial relació amb la natura". Ell ens recorda que abans de "l'actual deshumanització, tots els pobles del món eren pobles indígenes" i "que en el fons del tot, encara ho som" |
Mira també:
http://www.lavanc.com/
|
